Els tribunals espanyols han de prioritzar la protecció de nens i nenes contra la violència domèstica i l'abús

Arran de la recent sentència d'un jutjat de Pozuelo de Alarcón i confirmada per un tribunal superior, que concedeix la custòdia completa d'una nena de set anys al seu pare acusat d'abusos sexuals, un grup d'expertes de les Nacions Unides adverteixen que la decisió constitueix un error judicial i posa a la nena en greu perill.

La declaració està signada per Reem Alsalem, Relatora Especial sobre la violència contra la dona, les seves causes i conseqüències; Melissa Upreti, Dorothy Estrada Tanck, Elizabeth Broderick, Ivana Radačić i Meskerem Geset Techane, del Grup de Treball sobre la discriminació contra les dones i les nenes; Tlaleng Mofokeng, Relatora Especial sobre el dret a la salut física i mental; i Nils Melzer, Relator Especial sobre la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants.

Ja el desembre de 2021 aquest mateix grup havia sol·licitat a l'Estat espanyol que asseguri un enfocament centrat en els menors i sensible al gènere per a superar els prejudicis contra les dones per part dels seus tribunals.

En la declaració adverteixen que no es tracta d'un problema aïllat, sinó que continuen rebent informació sobre casos de mares que perden la custòdia i a vegades fins i tot s'enfronten a situacions d'empresonament, per intentar protegir les seves filles i fills de pares abusius.

Davant un sistema judicial que sembla afavorir als pares a l'hora d'atorgar la custòdia, encara en els casos en els quals existeixen antecedents de violència domèstica o proves d'abús contra nens i mares, els nens i nenes encara són exposats al risc de violència i abús sexual.

Les expertes expressen la seva preocupació pel cas de Diana García M., que va perdre la custòdia de la seva filla després de la decisió del jutjat de Pozuelo de Alarcón confirmada per un tribunal superior el febrer de 2022. Malgrat els antecedents de violència domèstica i de les proves d'abusos sexuals comeses contra la seva filla durant anys, el tribunal d'apel·lació va determinar que el pare no suposava un risc per a la nena i li va concedir la custòdia completa, fixant un règim de visites a favor de la mare.

La decisió del tribunal contravé tant normes internes, ja que la legislació a Espanya impedeix concedir la custòdia compartida en casos de violència de gènere, com també normes internacionals.

Ignorar les proves dels abusos sexuals contra la nena i de la violència de gènere contra la mare i concedir la custòdia al pare és clarament contrari a l'interès superior de la nena, una obligació fonamental segons la Convenció sobre els Drets del Nen. Així mateix, contravé el resolt pel Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació contra la Dona en el cas Ángela González Carreño vs. Espanya de 2014.

A més, les expertes denuncien l'aplicació per part del tribunal de la pseudo teoria de l'alienació parental, a pesar que el seu ús està prohibit a Espanya per la Llei orgànica 8/2021 de protecció integral a la infància i l'adolescència enfront de la violència. L'alienació parental, una idea desacreditada en els cercles científics, reflecteix la creença que quan una nena o nen tem o evita a un dels seus pares, es deu a la influència de l'altre progenitor, i no a les mateixes experiències del nen. Prova d'això el constitueix el fet que el tribunal conclou que mantenir la custòdia de la nena amb la mare suposaria el risc de danyar encara més la relació entre filla i pare, ja que estaria "induint en la menor la creença que el seu pare és dolent".

En la declaració, sol·liciten a Espanya que prengui "mesures urgents per a protegir la filla de la Sra. Diana García M. del greu risc de sofrir danys addicionals, i que s'adoptin mesures més àmplies per a evitar que es continuï aplicant malament la llei".