Les causes et les modalités de la discrimination à l’égard des femmes au sein des organismes de participation politique au Maroc

L'estudi analitza les causes i el tipus de discriminació que sofreixen les dones en les organitzacions de participació política al Marroc. 

A partir d'un diagnòstic de gènere dels principals sindicats, partits polítics i organitzacions de la regió Rabat-Salé, es presenten bones pràctiques sobre la inclusió de les dones dins d'aquests espais. 

Les conclusions de l'estudi assenyalen que la baixa participació de la dona es deu a la mentalitat patriarcal i els elevats estereotips de gènere al Marroc, així com a les resistències d'alguns homes dins les organitzacions, a la falta de legislació sobre aquest tema, a l'existència de la triple jornada de les dones activistes i al baix nombre de dones en aquest tipus d'organitzacions.

Aquesta recerca forma part del projecte “Lysistrata: Reforçant el rol de les dones en l'esfera pública al Marroc” que realitzem juntament amb la AMDH i NOVACT amb el suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Resum

Les dones marroquines van començar a participar en la vida política del país després de la independència en 1953. A partir dels anys vuitanta, enfront de la dificultat de trobar un espai en els partits polítics, els activistes es van organitzar en associacions de dones. Així, el moviment de dones al Marroc ha treballat en paral·lel a partits polítics, sindicats i associacions de drets humans. Les activistes han lluitat sovint pels drets de les dones des de diversos fronts: sindicalistes, associacions i polítics. A més, el moviment de dones va ser un dels motors principals de la democratització i modernització del país.

La pressió exercida pel moviment de dones ha obligat al Marroc a prendre mesures legislatives per facilitar el dret a la representació política de la dona, la més important de les quals és l'adopció de quotes de gènere en 2002. D'altra banda, en 2011, el principi d'igualtat entre homes i dones i el compromís del país d'aconseguir la paritat han estat introduïts en la nova Constitució. Es van adoptar una sèrie de mesures per adaptar la legislació a aquesta norma, entre elles l'augment dels escons reservats a les dones al Parlament (60) i el reconeixement de quotes en tots els òrgans regionals en les noves lleis de descentralització. No obstant això, encara queda camí per recórrer en termes de paritat, ja que la taxa de representació de les dones en l'àmbit estatal i local és de 21%, mentre la CEDAW estima que en el 30%, la massa crítica mínima per obtenir una presència significativa de dones.

Quant a les organitzacions de participació política al Marroc (partits polítics, organitzacions de la societat civil i sindicats), no existeix una legislació que reguli la presència i representació de les dones en aquestes estructures, excepte el principi de paritat establert en la Constitució i una recomanació als partits polítics. Encara que la pressió exercida per les dones en paral·lel a l'evolució legislativa del país ha obligat a aquests organismes a prendre mesures per garantir la igualtat, la taxa de participació de les dones en els òrgans de decisió segueix lluny de ser paritària.