Home / IDHC / Actualitat IDHC Castellano  Catalán   English 

Divendres, 28 de març de 2014

RESOLUCIÓN RELATIVA AL DERECHO DE LAS MUJERES A DECIDIR SOBRE SU PROPIO CUERPO

Hoy, 28 de marzo, las organizaciones de cooperación internacional al desarrollo, paz y derechos humanos abajo firmantes quieren mostrar ante la opinión pública y los medios de comunicación de todo el estado español su rotunda oposición al anteproyecto de reforma de la ley del aborto, ("Ley de protección de la vida del concebido y derechos de la mujer embarazada", presentado por el Ministro de Justicia, Alberto Ruiz Gallardón y que fue aprobada en el Consejo de Ministros del pasado 20 de diciembre.

Esta oposición al anteproyecto de reforma de la ley del aborto la entendemos tanto desde la defensa de los derechos sexuales (DDSS) y reproductivos (DDRR) de las mujeres en nuestro país, como desde la coherencia con el trabajo de cooperación internacional que llevamos años desarrollando en apoyo a las mujeres de numerosos países en los que venimos denunciando los obstáculos que impiden el acceso a servicios seguros de interrupción del embarazo poniendo en riesgo la salud y la vida de miles de mujeres en todo el mundo.

Texto de la resolución:

El pasado 20 de diciembre, el Consejo de Ministros aprobó el anteproyecto de reforma de la ley del aborto, ("Ley de protección de la vida del concebido y derechos de la mujer embarazada", presentado por el Ministro de Justicia, Alberto Ruiz Gallardón.

Esta modificación de la ley del aborto supone la denigración legal y social de las mujeres, imponiendo la tutela psiquiátrica, médica y legal sobre su capacidad de decidir, que se ve agravada en el caso de las menores de 18 años.

Esta nueva regulación vuelve a una situación más restrictiva que la conseguida con la despenalización parcial del 1985. De hecho, con esta nueva legislación, el Estado español vuelve a estar en la cola de Europa en el reconocimiento de los Derechos Sexuales y Reproductivos. El anteproyecto de reforma de la ley del aborto se ha gestado y elaborado a espaldas de las mujeres, de los movimientos feministas y por los derechos sexuales y reproductivos, de expertos juristas y profesionales de la bioética y la sanidad, así como de las recomendaciones del Parlamento Europeo y la Organización Mundial de la Salud.

En este contexto el Ministro de Justicia, Ruiz Gallardón, está impulsando una estrategia de confusión y alarmismo social, que asegura que el anteproyecto de contrarreforma del aborto está aprobado, cuando todavía debe pasar por los dictámenes del Consejo General del Poder Judicial, el Consejo de Estado y otras instancias y por trámite parlamentario.

Por todo ello, las organizaciones de cooperación internacional al desarrollo, paz y derechos humanos abajo firmantes acuerdan:

1. - Instar al Gobierno del Estado a retirar el anteproyecto de Ley del Gobierno sobre la Ley de protección de la vida del concebido de manera inmediata.

2.- Reconocimiento del derecho a la interrupción voluntaria del embarazo a la libre decisión de las mujeres: sin interferencias, sin condicionantes, sin tutelas ni penalizaciones.

3. - Reclamar al Gobierno del Estado que invierta en medidas que garanticen el acceso universal a la información en materia de sexualidad, en definitiva la incorporación de la educación sexual en los currículos académicos.

MÉS INFORMACIÓ

>> Descarregar la resolució en PDF

>> Veure altres comunicats i manifestos de l'IDHC


 

Divendres, 21 de març de 2014

EXPERTOS NACIONALES E INTERNACIONALES DEBATIRÁN EN CÁDIZ SOBRE LA SITUACIÓN DE LOS DERECHOS HUMANOS

Los días 5, 6 y 7 de junio, el proyecto Consolider-Ingenio 2010 ‘El tiempo de los derechos' (HURI-AGE) celebra en Cádiz el Congreso internacional ‘ El tiempo de los derechos. Los derechos humanos en el siglo XXI' que tiene como finalidad debatir acerca de la situación de los derechos en nuestro siglo, abordar los principales retos con los que se encuentran y se pueden encontrar en el futuro y proponer posibles vías de solución.

Expertos académicos nacionales e internacionales de reconocido prestigio se darán cita en Cádiz para analizar la realidad de los derechos humanos en el Siglo XXI en un Congreso organizado por el proyecto ‘El tiempo de los derechos' , un proyecto que comenzaba su andadura en el año 2008 y que -tras la prórroga de un año concedida por Secretaría de Estado de Investigación, Desarrollo e Innovación - finalizará en diciembre de este mismo año.

El Congreso, que pone el broche casi final a un proyecto del que forman parte 12 grupos de investigación y más de 100 investigadores, se articula como un foro de intercambio y de debate sobre la realidad actual de los derechos humanos con el que se pretende contribuir, a través de la reflexión científica, a que el siglo XXI se convierta en el tiempo de los derechos.

Desde el Comité organizador del Congreso , compuesto por miembros de diferentes grupos que integran el proyecto “El tiempo de los derechos”, señalan que ‘ uno de los retos que nos marcamos desde el inicio del programa fue desarrollar investigaciones de frontera en el campo de los derechos humanos y fomentar la transferencia y difusión del conocimiento en esta materia . ‘ A este objetivo, afirma Miguel Revenga- Catedrático de Derecho Constitucional de la Universidad de Cádiz y Director del Congreso-, responde la organización de un evento final que ofrezca la posibilidad de discutir con la comunidad académica y científica, con los agentes sociales y políticos y con la sociedad en general los avances logrados en las líneas de investigación del programa y los nuevos retos planteados a los derechos humanos en nuestro siglo '.

El Congreso El tiempo de los derechos. Los derechos humanos en el siglo XX I' se estructura en cuatro Paneles que abarcarán las líneas de investigación que configuran HURI-AGE: ‘C oncepto, fundamento y didáctica de los derechos humanos', ‘Democracia, constitucionalismo y justicia', ‘Nuevas encrucijadas para los derechos' y ‘Derechos sociales y culturales: igualdad y no discriminación'.

Además de las ponencias centrales pronunciadas por expertos nacionales y extranjeros, el Congreso está abierto a la presentación de comunicaciones relacionadas con los ejes temáticos que se indican en el programa.

Durante el Congreso, también tendrá lugar la presentación de la obra Historia de los derechos humanos.Siglo XX, en la que han participado más de 170 autores, muchos de ellos investigadores del programa “El tiempo de los derechos”, y en la que se muestran las últimas piezas teóricas con las que articular el discurso actual de los derechos humanos. Esta obra completa el gran proyecto de investigación y difusión sobre la Historia de los derechos fundamentales que emprendió Gregorio Peces-Barba en el seno del Instituto de Derechos Humanos “Bartolomé de las Casas” (IDHBC) de la Universidad Carlos III de Madrid en 1990. ‘ La obra completa supone una narrativa de los derechos de la persona y de la idea de dignidad humana, de evolución del pensamiento respecto a su protección a través del Derecho y de las modificaciones que tales reflexiones han supuesto para la génesis y estructuración del Estado y de las libertades civiles, políticas y sociales', subraya Francisco Javier Ansuátegui, Director del IDHBC y, además, uno de los cinco directores de esta obra.

El Congreso tendrá una duración total de 20 horas y se celebrará en las Salas “Argüelles” y “Bolívar” del Aulario "Constitución 1812” en Cádiz los días 5,6 y 7 de junio.

MÉS INFORMACIÓ

>> Blog del Congreso

>> Programa

>> Comunicaciones

>> Inscripciones

Lara Cuenca Gómez
Área de Comunicación del proyecto Consolider-Ingenio 2010 ‘El tiempo de los derechos' (HURI-AGE)
E-mail: lcuenca@pa.uc3m.es/ Tfo: 91 624 96 72


 

Dimarts, 11 de febrer de 2014

Les entitats sotasignades participants en l'elaboració del Pla de protecció internacional a Catalunya es complauen de la seva aprovació, però demanen a la Generalitat de Catalunya que es doti dels mecanismes, instruments i recursos necessaris per a la seva implementació

Les entitats sotasignades participants en el grup de treball impulsat per la Taula de Ciutadania i Immigració de la Generalitat de Catalunya el juliol de 2011, per a l'elaboració d'un Pla de protecció internacional a Catalunya, es complauen de la seva aprovació, el passat 28 de gener, pel govern de la Generalitat de Catalunya.

Les raons perquè Catalunya compti amb un Pla d'aquestes característiques són múltiples:

  • Per un deure històric. L'exili de la Guerra Civil i del Franquisme és un component important en la sensibilitat de la societat catalana davant de l'asil i el refugi.
  • Per un compromís amb els drets humans, que ha de ser permanentment actualitzat: la protecció de les persones és una de les màximes expressions de solidaritat d'un poble davant les violacions dels drets humans i les persecucions.
  • Per responsabilitat en la gestió de la protecció internacional, especialment en l'acollida, la formació de professionals i la sensibilització, tal i com recull la Llei 12/2009 reguladora del dret d'asil i de la protecció subsidiària.

A Catalunya, cada any arriben persones que necessiten la de protecció internacional, fugint de greus violacions de drets humans. També de temors fundats a ser perseguides ja sigui al seu país o, en el cas dels apàtrides, al lloc de residència habitual, per motius de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques, pertinença a determinat grup social, gènere o orientació sexual.

En aquest sentit, el Pla dota de principis, mesures i línies de finançament a l'acció de la Generalitat de Catalunya en els aspectes següents:

1. Millora del règim jurídic de la protecció internacional i de l'apàtrida i de la seva posada en pràctica.

La Generalitat canalitzarà iniciatives i propostes de millora de la legislació de protecció internacional, i de la seva posada en pràctica a través dels corresponents serveis administratius, tant a nivell de la Unió Europea com a nivell de l'Estat. Les iniciatives i propostes poden derivar tant de les entitats especialitzades com de la Generalitat o ens locals.

2. Formació i informació

La Generalitat generarà i durà a terme informació i formació en matèria de protecció internacional, adreçada a la població en general, inclosa la població immigrada, i específicament als seus empleats i als dels ens locals. Això amb l'objectiu tant d'incrementar el coneixement sobre la protecció internacional, com de capacitar els professionals que s'ocupin dels sol·licitants de protecció internacional.

3. Acollida

La Generalitat durà a terme les gestions institucionals i polítiques necessàries perquè es faci efectiva a Catalunya la previsió que les comunitats autònomes gestionin els serveis i els programes estatals destinats específicament a les persones sol·licitants de protecció internacional, conjuntament amb les entitats amb experiència i especialitzades en la matèria. Aquesta previsió figura a la disposició addicional 4a de la Llei 12/2009.

4. Contribució a la resposta internacional davant els desplaçaments forçosos, afluències massives, reassentaments i altres:

La Generalitat durà a terme les gestions institucionals i polítiques necessàries davant l'Estat, per ser consultada, prèviament a la seva adopció, en els acords del Consell de ministres que concreten el contingent anual de persones reassentades.

5. Incidència política i social

La Generalitat i els ens locals contribuiran a incrementar la incidència política i la mobilització de la societat civil i de les institucions pròpies, amb la finalitat de promoure la protecció internacional i de denunciar les situacions concretes de cada conflicte on es produeixen les persecucions i les vulneracions de drets humans.

Amb tot, les entitats sotasignades demanen a la Generalitat de Catalunya que faci efectiva la implementació d'aquest Pla dotant-lo dels mecanismes, instruments i recursos necessaris.

Accem

Adoratrius - Sicar Cat

Associació Iniciatives Solidàries

Centre Exil

Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat

Fundació ACSAR

Institut de Drets Humans de Catalunya

Pen Català

MÉS INFORMACIÓ

>> Descarregar el comunicat en PDF

>> Veure altres comunicats i manifestos de l'IDHC


 

Dilluns, 10 de febrer de 2014

CARTA OBERTA SOBRE EL PROJECTE DE LLEI SOBRE JURISDICCIÓ UNIVERSAL A ESPANYA

L'Institut de Drets Humans de Catalunya, juntament amb altres 16 organitzacions, ha lliurat una carta al Congrés dels Diputats per exigir als grups parlamentaris que rebutgin la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial relativa a la jurisdicció universal, que limitaria la capacitat dels tribunals espanyols per investigar i enjudiciar crims de dret internacional com genocidi, crims de guerra, de lesa humanitat, desaparició forçada i tortura.

Si tirés endavant, Espanya estaria contravenint les normes del dret internacional que determinen que alguns crims són tan atroços que els estats tenen l'obligació d'investigar i enjudiciar, o d'extradir la persona sospitosa de cometre en cas de trobar-se al seu territori. Entre aquests convenis es troben el Conveni de Ginebra, la Convenció contra la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants, o la Convenció Internacional per a la protecció de totes les persones contra les desaparicions forçades.

Les limitacions establertes en la reforma proposada pel Grup Parlamentari Popular, que aprofundeixen encara més la reforma de la jurisdicció universal de 2009, són les següents:

• Pel que fa als crims de genocidi, crims contra la humanitat i crims de guerra el projecte de llei requereix que la persona sospitosa sigui espanyola o estrangera resident a Espanya.

• Pel que fa a la tortura i desaparició forçada, es requereix que la persona sospitosa sigui una ciutadana espanyola o que la víctima sigui espanyola en el moment en què es va cometre el delicte i que la persona sospitosa sigui present a Espanya.

• També estableix que Espanya pot processar els crims de dret internacional en els que la persona sospitosa sigui estrangera en territori espanyol si la seva extradició hagués estat denegada, si així ho imposa un tractat vigent per Espanya.

Les organitzacions signants insten el Congrés a assegurar que qualsevol reforma del marc jurídic actual sigui consistent amb les obligacions internacionals i el propòsit i principi de la jurisdicció universal, per assegurar la rendició de comptes i la lluita contra la impunitat.

MÉS INFORMACIÓ

>> Descarregar la carta: "Los legisladores españoles deben rechazar la reforma propuesta que pretende cerrar la puerta a la justicia para los crímenes más graves"


 

Dilluns, 16 de setembre de 2013

SIS RECONEGUTS DEFENSORS I DEFENSORES DE DRETS HUMANS VISITARAN A L’OCTUBRE DIFERENTS MUNICIPIS CATALANS

Sis defensors i defensores de drets humans visitaran del 2 al 12 d'octubre de 2013 diferents municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i el Vallès Oriental per a conscienciar a la ciutadania de la importància de la lluita pels drets humans.

La visita s'emmarca dins un projecte comú d'onze municipis (10 de l'àrea metropolitana de Barcelona i un del Vallès): Sant Boi de Llobregat, Castelldefels, Santa Coloma de Gramenet, Sant Vicenç dels Horts, El Prat de Llobregat, Barberà del Vallès, Viladecans, Gavà, Sant Cugat del Vallès, Molins de Rei i Lliçà de Vall. Sota el lema “Ciutats defensores de drets humans” els onze municipis conjuntament amb l'AMB han impulsat aquest projecte per ajudar a aquestes persones en la seva tasca diària de defensa dels drets humans i mostrar la solidaritat de Catalunya a una lluita que, sovint, realitzen a costa de la seva seguretat personal.

Així és el cas de Marco Antonio Arana Zegarra, defensor de drets humans peruà, perseguit per la seva defensa del medi ambient; o de Maria Doris Rivera Ríos , membre de la Comissió de Drets Humans i Dret Internacional del Bajo Ari, en Colòmbia. Ambdós sota amenaça permanent per les seves activitats als seus respectius països.

La delegació inclou també a James Torh , membre de la Comissió Nacional Independent de Drets Humans de Libèria; Idagja Lachgare , defensora dels drets del poble saharaui perseguida per les autoritats marroquines; Alma Masic , defensora de drets humans de Bòsnia-Herzegovina; i Estela de Carlotto , presidenta d'Abuelas de la Plaza de Mayo.

Els sis defensors i defensores participaran en diferents activitats com xerrades i col·loquis als onze municipis. A més, seran rebuts al més alt nivell per Núria de Gispert, presidenta del Parlament de Catalunya, i es reuniran amb diferents organismes de defensa dels drets humans a casa nostra com el Síndic de Greuges de Catalunya i el Fòrum de Síndics i Defensors locals de Catalunya.

El projecte “Ciutats defensores dels drets humans” compta amb la col·laboració de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat i l'Institut de Drets Humans de Catalunya i el suport del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, la Fundació TMB i Casa Amèrica Catalunya.

MÁS INFORMACIÓN

» Ciutats Defensores dels Drets Humans Tota la informació sobre el projecte, ”, la programació d'activitats i més informació sobre els sis defensors.


 

Dilluns, 26 d'agosto 2013

L'Institut de Drets Humans de Catalunya s'uneix a les mostres de condol per la mort de Teresa Losada, fundadora de Bayt al-Thaqafa, entitat que va rebre el XVI Premi Solidaritat de l'any 2000 per la seva gran tasca per la integració cultural i social dels immigrants arabo-musulmans a Catalunya, donant-li així el reconeixement que li correspon a la nostra societat.


 

Dimarts, 2 d'abril 2013

SEGUIMENT DE L’EXAMEN PERIÒDIC UNIVERSAL A ESPANYA

Al maig de 2010, Espanya es va sotmetre a l’Examen Periòdic Universal (EPU), un mecanisme de Nacions Unides que analitza la situació dels drets humans al país. Com a resultat d’aquest Examen, Espanya es va comprometre a seguir una sèrie de recomanacions per millorar la protecció dels drets humans dels seus ciutadans. Passats més de dos anys, ha complert Espanya aquestes recomanacions? L’UPR Info, organització no governamental dedicada a la difusió de l’EPU, ha realitzat un informe per analitzar en quin grau Espanya està implementant aquestes mesures.

En aquest informe es recull que, d’un total de 141 recomanacions, 33 ja s’han realitzat; 32 parcialment; i 15 encara no s’han implementat. No es te informació de la resta de mesures, bé perquè Espanya va rebutjar el seu compliment o perquè encara no es disposa d’informació.

Per elaborar l’informe, l’UPF Info ha comptat amb la col·laboració de diverses entitats, entre les que es troba l’Institut de Drets Humans de Catalunya.

Espanya tornarà a sotmetre’s a l’EPU al 2015. Llavors, haurà de presentar-se amb els deures fets davant l’òrgan encarregat d’aquest examen, el Consell de Drets Humans, que revisarà si s’han complert les recomanacions. Al setembre de 2011, el govern espanyol va facilitar un document en el que es recollien els avenços produïts en 69 recomanacions. Aquest document pot ser consultat a la pàgina de l’IDHC.

MÉS INFORMACIÓ

» Spain Mid-term Implementation Assessment

» Pàgina web de UPR Info

» Documento facilitado por el gobierno español para el seguimiento de las recomendaciones aceptadas por España

» Especial sobre el procés de l'EPU


 

Dimarts, 26 de març de de 2013

COMUNICAT
Contra la criminalització de la PAH i la seva portaveu

La Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats de Barcelona i la Comissió de Drets Humans del Col·legi d'Advocats de Girona, juntament amb l'Observatori dels Drets Econòmics Socials i Culturals de Barcelona (DESC), Justícia i Pau, Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), l'Observatori dels Sistemes Penals de la Universitat de Barcelona, l'Institut de Drets Humans de Catalunya i l'Associació catalana de defensa dels drets humans (ACDDH) han tingut coneixement a través dels mitjans de comunicació de les declaracions de la Del egada del govern espanyol a Madrid, Cristina Cifuentes, que ha vinculat la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i la seva portaveu, Ada Colau, amb "grups filoetarres o proetarres" .

Aquestes declaracions es produeixen en un context on certs membres d'aquesta plataforma ciutadana han estat víctimes de greus desqualificacions injurioses, vexacions, insults i fins i tot amenaces de mort que desborden clarament el dret a la crítica i la llibertat d'expressió reconegut en l'article 20 de la Constitució. I més, quan com és el cas, són proferides amb amplia publicitat des de certs mitjans de premsa o xarxes socials.

Les entitats esmentades consideren que aquestes actuacions comporten una vulneració del dret a l'honor i la fama reconegut en l'article en l'article 18.1 de la Constitució de les persones afectades. A més suposen una manifestació de menyspreu i descrèdit absolutament contràries a l'ordenament jurídic espanyol que pretén impedir que els ciutadans exerceixin el seu legítim dret de protesta.

Per altra banda, les entitats esmentades consideren que utilitzar la qüestió terrorista per desqualificar als activistes dels drets humans i els afectats per les hipoteques resulta una actitud frívola i absolutament perillosa. En primer lloc, perquè banalitza un fenomen que ha causat molt de sofriment a la societat en general i, en particular, a les víctimes directes que l'han patit. En segon lloc, perquè es fa servir contra persones que han rebutjat clarament els postulats d'ETA, donant mostres públiques del seu pacifisme i de la seva aposta per la no violència. Finalment, perquè desconeix la dramàtica situació de milers de famílies desnonades, víctimes d'abusos condemnats per tribunals europeus, i que en canvi no han rebut cap resposta concreta per part de les institucions públiques.

Les entitats esmentades consideren, per aquest motiu, que s'ha d'aturar immediatament els atacs indiscriminats dirigits en vers la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i la seva portaveu, Ada Colau. En cas contrari, s'estarà acceptant una deriva perillosa, que en un moment de crisi i d'ajustos severs, comportaria una inadmissible criminalització preventiva de la protesta ciutadana i la desnaturalització de drets fonamentals per a la existència d'una societat democràtica.


 

Dilluns, 21 de gener de 2013

RECORD AL PROFESSOR JUAN ANTONIO CARRILLO SALCEDO (1934-2013)

El pasado sábado, 19 de enero de 2013, falleció en Sevilla el eminente profesor Dr. Juan Antonio Carrillo Salcedo, quien fuera Catedrático de Derecho internacional público y relaciones internacionales de la Universidad de Sevilla, decano de las facultades de Derecho de la Hispalense y de la Universidad Autónoma de Madrid, miembro de la Comisión Europea de Derechos Humanos y magistrado del Tribunal Europeo de Derechos Humanos, entre otros destacados cargos. El Profesor Carrillo no sólo fue excelente docente e investigador, sino también un hombre cargado de bondad y de solidaridad con la humanidad, lo que cuentan le inspiraba Juan XXIII, el Papa bueno. Ello se reflejaba no sólo en sus escritos, sino en su trato hacia los demás. Era un hombre lleno de respeto hacia todo y todos, pero con ideas claras, siempre defendiendo lo más justo y verdadero. Se dice también que su maestría y buen ejemplo han marcado a toda una generación. Parte de ella, aún pequeña, también ha quedado en Barcelona, donde siempre estuvo dispuesto a venir para compartir con nosotros, fuera para impartir un curso en el Institut de Drets Humans de Catalunya , para participar en tribunales de Tesis Doctorales o para tantas otras actividades que le propusimos los que le queríamos y admirábamos. Y cuando no venía, le íbamos a escuchar ya fuera al Palacio de la Paz en La Haya, ya fuera al Palacio de la Magdalena en Santander, ya fuera a la capital. Era un hombre amigo de sus amigos de la academia; siempre con una sonrisa que le caracterizaba; siempre atento a todas las preguntas que le hicieran sus oyentes, de las que solía hacer una conclusión públicamente, agradeciendo amablemente al interlocutor. Un hombre cargado de sabiduría y buen hacer, pero sobre todo un profeta de la esperanza, en todo el sentido de estas palabras. Precisamente, con esta frase de Antonio Machado ante la muerte de su amada Leonor, terminaba su curso en la UIMP en Santander en 1999: “Late corazón, no todo se lo ha tragado la tierra”. Aún en nuestra tristeza, lo sabemos, Profesor Carrillo. Que su luz y su ejemplo nos sigan acompañando.

Muchas gracias por todo.

 

Barcelona, 21 de gener de 2013, Helena Torroja Mateu i David Bondia García


 

Divendres, 11 de gener de 2013

LA FUNDACIÓ QUATRE VENTS, GUARDONADA AMB EL PREMI SOLIDARITAT 2012

Periodismo humano ha estat reconegut amb la menció especial Mitjans de Comunicació.

En aquesta edició, el tribunal del premi ha volgut reconèixer amb una menció honorífica a títol pòstum a l'activista Eduard Soler.

Ahir dijous 10 de gener es va reunir el tribunal de l'edició 2012 del Premi Solidaritat, un guardó que atorga l'IDHC des de 1987 en reconeixement a persones i entitats destacades per la seva lluita a favor dels drets humans. De les 19 candidatures presentades, el tribunal ha volgut reconèixer en aquesta ocasió a la Fundació Quatre Vents, una fundació privada que treballa des de fa vint-i-cinc anys per millorar la situació i el futur dels infants en situació de risc i exclusió social i de les seves famílies.

La Fundació Quatre Vents desenvolupa la seva tasca d'atenció a la petita infància amb una perspectiva global dels seus drets, centrada no només en l'atenció als nens i nenes més petits, també en les seves famílies i especialment en les mares soles en situació de risc, mitjançant diferents projectes de atenció i integració social. La Fundació Quatre Vents ha compaginat la seva atenció a la infància amb una activitat imprescindible de divulgació i sensibilització social entorn als drets de la infància. A part de la seva feina constant, eficient i sensible, tampoc no ha descuidat mai la connexió amb altres entitats que treballen per a les persones amb risc d'exclusió, infants i adults.

Periodismo humano , menció especial mitjans de comunicació

Des de 1998, l'IDHC atorga també una menció especial als mitjans de comunicació que, en l'exercici de la seva tasca informativa, aborden de manera decidida la defensa i protecció dels drets humans.

En aquesta ocasió la menció especial Mitjans de Comunicació ha recaigut en Periodismo humano, un mitjà de comunicació digital nascut específicament per aportar informacions alternatives amb un enfocament de drets humans, centrades en les persones i els seus drets fonamentals. Un mitjà imprescindible que recull una realitat sovint oblidada pels grans mitjans de comunicació.

Eduard Soler, activisme i compromís solidari

Finalment, el tribunal del Premi Solidaritat no ha volgut deixar passar l'ocasió per atorgar una menció honorífica a títol pòstum a l'activista Eduard Soler, en record al seu ferm compromís i constant lluita per un mon més just i en pau.

El premi i les mencions seran lliurats en un acte públic que tindrà lloc el proper mes de febrer al Parlament de Catalunya. Durant l'acte els guardonats rebran una placa commemorativa i es lliurarà a la Fundació Quatre Vents una obra de l'escultor Jaime de Córdoba, especialment creada per a aquest premi.

El tribunal d'aquesta edició està format per Francina Alsina, presidenta de la Federació Catalana de Voluntariat Social; David Bondia, director de l'IDHC; Paquita Deltell, presidenta de la Coordinadora d'Ongd i altres Moviments Solidaris de Lleida; Àlvar García Trabanca, guardonat amb el Premi Solidaritat 2011; Franscesc Mateu, president de la Federació catalana d'Ong pel Desenvolupament; Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau; Eulàlia Pascual, presidenta de la Federació Catalana d'Ong pels Drets Humans; Jaume Saura, president de l'IDHC; i Rafel Villena, president de la Coordinadora d'ONG Solidàries de Girona.

MÉS INFORMACIÓ

» Premi Solidaritat


 

Dilluns, 10 de desembre de 2012

COMUNICAT 10 DE DESEMBRE 2012, DIA INTERNACIONAL DELS DRETS HUMANS

El Dia Internacional dels Drets Humans commemora l'adopció de la Declaració Universal de Drets Humans el 10 de desembre de 1948. Avui, els drets humans formen part del cabal jurídic i polític nacional i internacional. No es discuteix el deure dels estats de respectar certs estàndards mínims en el seu tracte amb les persones que viuen sota la seva jurisdicció.

Aquesta fita, però, no pot amagar la realitat de la vulneració sistemàtica i en massa dels drets humans més fonamentals que es practica arreu del món. Una realitat que no és aliena a casa nostra, on 2012 ha confirmat una regressió inacceptable en l'àmbit dels drets socials (salut, educació, drets laborals) amb l'excusa de la crisi econòmica i financera. Un any en què hem patit l'assot dels desnonaments en flagrant vulneració del dret a l'habitatge i on hem vist retallades als drets dels col·lectius més desafavorits (darrerament, les persones amb discapacitat i els pensionistes). Un any en el qual hem detectat creixents amenaces a drets civils bàsics que crèiem sòlidament arrelats, com ara els drets de manifestació i expressió, i que ha acabat amb un vergonyós doble indult a quatre policies autonòmics condemnats en ferm per tortures.

El 10 de desembre és un dia per recordar la vigència dels drets humans i el deure dels estats de respectar-los en tota circumstància. És en aquest esperit que l'Institut de Drets Humans de Catalunya celebra el Dia Internacional dels Drets Humans i ho fa tot reafirmant la seva vocació de seguir incidint en l'esfera pública per assolir el respecte universal de tots i cadascun dels drets humans.


 

Dimecres, 28 de novembre de 2012

Informe de l'IDHC
LA NOVA REFORMA DEL TRIBUNAL EUROPEU DE DRETS HUMANS

El Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, fa anys que pateix una sobrecàrrega de treball a causa de l'alt nombre de demandes que rep. Al desembre de 2011, el Tribunal tenia 151.624 assumptes pendents de tramitació. El temps mitjà de resolució des de la presentació de la demanda fins a la sentència final s'estima entre uns 6 mesos i 8 anys.

Aquest col·lapse no és una situació nova, fa dècades que el gran nombre de casos que es presenten davant el Tribunal supera la capacitat dels 47 jutges i el cos de funcionaris, d'unes 600 persones, la meitat d'elles, juristes. De fet, des dels anys 90 no han estat pocs els intents per alleugerir la càrrega de l'òrgan encarregat de vetllar pel compliment del Conveni Europeu de Drets Humans en els 47 estats membres del Consell d'Europa. Tots ells infructuosos.

L'Institut de Drets Humans de Catalunya ha elaborat un informe en què analitza aquests intents de reforma, centrant-se en l'últim que va tenir lloc durant la Conferència de ministres del Consell d'Europa, celebrada a Brighton, del 18 al 20 d'abril de 2012. Regne Unit, que ostentava en aquell moment la presidència del Comitè, va convocar la conferència amb la intenció de limitar l'accés dels ciutadans al Tribunal a través de la imposició de taxes als demandants i sancions econòmiques per les demandes sense fonament. Un gran nombre d'ong europees van reaccionar davant aquest intent de reforma i des de Catalunya, la Confederació Catalana d'ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament va enviar una carta a la representació espanyola sol·licitant la seva oposició a les mesures plantejades per Regne Unit, ja que suposarien disminuir la protecció de les víctimes de violacions de drets humans, en restringir l'accés al Tribunal.

Finalment, les mesures aprovades en la Declaració de Brighton no han retallat significativament aquest accés però tampoc han ajudat a alleugerir la sobrecàrrega de treball del Tribunal. Els 47 estats membres del Consell d'Europa van acordar una declaració que, tot i contenir algunes mesures positives com que els jutges nacionals puguin sol·licitar assessorament als jutges europeus, no dóna solució a les dificultats del Tribunal per fer front a l'alt nombre de demandes que se li plantegen.

Tal com conclou l'informe "El Tribunal és un mecanisme molt important per assegurar la protecció dels drets humans i així ho ha estat fent fins ara. Afegir nous criteris d'admissibilitat de demandes significa restringir el dret dels individus al rescabalament dels seus drets consagrats en el Conveni Europeu de Drets Humans. Estimem que les reformes haguessin hagut d'anar encaminades a garantir un millor compliment del Conveni en l'àmbit nacional; i en el reforçament de la vigilància del compliment de les sentències del Tribunal per part del Comitè de Ministres del Consell d'Europa".

» Llegir l’informe complet

» Notícia “ El tribunal europeo de derechos humanos sale ileso de la Conferencia de Brighton“, lunes, 7 de mayo de 2012

» Notícia “ La Confederació d'ong rebutja les reformes que es volen dur a terme del tribunal europeu de drets humans”, martes, 27 de marzo de 2012

» Més informació sobre el TEDH


 

Dimarts, 20 de novembre de 2012

EL GOVERN ESPANYOL PRESENTA L'AVALUACIÓ DEL PLA DE DRETS HUMANS AL CONGRÉS I ES COMPROMET A ELABORAR UNA NOVA ESTRATÈGIA

El passat 31 d'octubre, el secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, José Luis Ayllón Manso, va comparèixer davant la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats per explicar els resultats de l'avaluació sobre la implantació, compliment i desenvolupament de les mesures contingudes en el Pla de Drets Humans, de conformitat amb la Proposició no de llei aprovada el passat 14 de febrer.

El Sr Ayllón Manso va presentar un document on es dividien les mesures en cinc tipus diferents: mesura complerta, mesura complerta parcialment, mesura de desenvolupament continuat, mesura en desenvolupament i mesura pendent. Segons els resultats d'aquesta avaluació, que no ha estat facilitada de manera pública, una mica més del 50% de les mesures corresponen al primer tipus, el de mesures complertes.

A més, el secretari d'Estat va reiterar el compromís ja anunciat per la vicepresidenta del Govern, d'elaborar durant aquesta legislatura un nou pla o estratègia de drets humans que actualitzi i ampliï el Pla de Drets Humans anterior. Per això se li ha encarregat al Centre d'Estudis Polítics i Constitucionals (CEPC) que comenci a treballar sobre el tema. El director del CEPC, Benigno Pendás García, va comparèixer també davant la Comissió Constitucional i va anunciar que per al mes de gener de 2013 estava prevista una primera reunió amb diferents actors implicats, entre ells les organitzacions de la societat civil, per iniciar els treballs d'elaboració d'aquest instrument.

L'IDHC, que ha intentat jugar un paper actiu des de 2008 per aconseguir la planificació de polítiques públiques de drets humans, seguirà amb la seva tasca de seguiment per assegurar que l'executiu elabora un pla d'acord a les recomanacions de Nacions Unides i amb mesures sobre la protecció de tots els drets humans. A més, continuarem pressionant als actors pertinents perquè es compleixin els terminis promesos.

» Transcripción de la comparecencia del Secretario de Estado de Relaciones con las Cortes, José Luis Ayllón Manso, en el Congreso (31/10/2012)

» Centro de Estudios Políticos y Constitucionales

» Més informació sobre el Pla de drets humans


 

Dimarts, 13 de novembre de 2012

VAGA GENERAL 14-N

L'equip tècnic de l'IDHC recolza la vaga del 14-N, en protesta per l'ajust estructural que està patint tota la societat i la vulneració de drets que això suposa. L'IDHC romandrà tancat durant el 14-N i, per tant, les inscripcions als curs de drets humans que haurien de començar durant el dimecres 14 de novembre no s'obriran fins el dijous 15.


 

Dimecres, 17 d’octubre de 2012

EL TEDH CONDEMNA ESPANYA PER VIOLACIÓ DE L'ARTICLE 3 DEL CONVENI SOBRE PROHIBICIÓ DE LA TORTURA

El Tribunal conclou que l'estat no va investigar adequadament la denúncia de maltractaments del llavors director del diari Egunkaria, M. Otamendi, durant la seva detenció incomunicada arran del tancament del diari

MÁS INFORMACIÓN

» Arrêt de chambre Otamendi Egiguren c. Espagne,16.10.12

» Més informació sobre Espanya al Consell d'Europa


 

Dimecres, 26 de setembre de 2012

EL GOVERN ES COMPROMET A PRESENTAR L’AVALUACIÓ DEL PLA DE DRETS HUMANS AL PARLAMENT I ENGEGAR ELS TREBALLS PER L’ELABORACIÓ DE LA NOVA ESTRATÈGIA

En resposta a una pregunta al Congrés del diputat del grup parlamentari basc (EAJ-PNV) Aitor Esteban Bravo, la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáez de Santamaría, va confirmar el passat 20 de setembre que l'executiu a està ultimant l'avaluació sobre el Pla de Drets Humans de la legislatura anterior, tal i com li havia demanat la mateixa cambra baixa al mes de febrer.

Aquesta avaluació ha de ser el pas previ per l'elaboració d'una nova estratègia de drets humans que, en paraules de la vicepresidenta, “ha de ser estructural i no conjuntural com el que s'ha abordat fins la data”. L'avaluació s'hauria de presentar en la propera sessió de la Comissió Constitucional, que encara no té data confirmada.

L'IDHC va presentar al mes de juny l'informe “La inclusión de los derechos humanos en las políticas públicas” que justament feia una avaluació del Pla de Drets Humans i enumerava una sèrie de recomanacions sobre el procés i contingut de la nova estratègia que havia de seguir les directrius marcades per les Nacions Unides. Aquest informe s'ha fet arribar a tots els òrgans competents tant de l'executiu com del legislatiu, però l'IDHC no ha estat consultat més enllà.

La compareixença del Secretari d'Estat de Relacions amb les Corts a la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats hauria d'aclarir el tipus de procés i la metodologia que el Govern vol implementar per la nova estratègia.

» Informe "La inclusión de los derechos humanos en las políticas públicas", juny 2012

» Més informació sobre el Pla de drets humans


 

Dimecres, 27 de juny de 2012

CARTA OBERTA AL PRESIDENT MAS

Benvolgut President Mas,

Dia a dia veiem, amb consternació, com el Govern que vostè presideix està disposat a fer pagar les conseqüències de la crisi a aquells que menys tenen, i que menys responsabilitat han tingut en les seves causes.

A les retallades, en aspectes tant vitals per a una societat com la sanitat, l'educació o el benestar social, s'hi sumen - i amb escreix - les retallades en cooperació al desenvolupament i en àmbits com la defensa dels drets humans i la pau. El Govern talla d'arrel la contribució de la societat catalana a la construcció d'un món més just i solidari, al passar en dos anys de dedicar 49 milions d'euros a cooperació a reservar només 9,5 milions d'euros, que sembla que són els que finalment s'hi destinaran enguany, una retallada del 83%, sense comparació amb la resta de departaments i polítiques públiques del Govern.

La cooperació al desenvolupament, l'educació en valors i la defensa dels drets humans i la pau no només són al final de la cua de les prioritats del seu Govern a l'hora de fer els pressupostos, sinó també a l'hora de complir els seus compromisos. Els continus impagaments en què la Generalitat de Catalunya està incorrent, a través de l'Agència Catalana de Cooperació i de la Subdirecció de Memòria i Pau (abans Oficina per la Pau i per la promoció dels Drets Humans), se sumen als impagaments d'altres departaments amb la totalitat d'entitats del tercer sector, arribant a acumular un deute de 700 milions d'euros amb entitats socials.

Com bé sap, l'ACCD s'ha compromès al llarg dels darrers anys a finançar projectes de cooperació i educació per al desenvolupament a través de convocatòries de subvencions adreçades a entitats sense ànim de lucre. A través d'aquestes convocatòries s'han signat convenis per finançar programes i projectes de nombroses entitats, que han comptat amb aquests recursos per tirar endavant iniciatives per atendre emergències i processos de desenvolupament a països empobrits, i d'educació en valors a casa nostra.

Després de les informacions parcials i contradictòries emeses des de la Direcció General de Cooperació i Acció Humanitària i des de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, en relació als constants retards en el pagament dels projectes i convenis aprovats a nombroses ONG catalanes, sembla ser que el Govern està decidit a no prioritzar el compliment d'aquests compromisos, postergant-los sine die. D'altra banda, tampoc disposem d'informació de quan o si es pensa procedir als pagaments pendents des de 2009, de l'extinta Oficina de Pau i Drets Humans.

Aquests impagaments per part del Govern que vostè presideix, proper als 18 milions d'euros, està ofegant a les entitats que han de fer front, per altra banda, a la disminució d'ingressos tant públics com privats. Es tracta d'entitats que treballen per combatre la desigualtat al món i a casa nostra, fan tasques de sensibilització i educació en valors, analitzen les causes de la pobresa i proposen alternatives, enriquint així la contribució de Catalunya en la construcció d'un món més equitatiu, en pau i sostenible, i sent la cara mes estesa, i la que millor imatge dona, a les relacions internacionals del nostre país.

Els problemes de liquiditat que tenen moltes entitats, a causa del deute impagat per la Generalitat de Catalunya, estan tenint impactes als projectes de cooperació a diversos països empobrits, i també així com a les accions d'educació per al desenvolupament i d' incidència pública i política a casa nostra. Els incompliments dels convenis signats per l'ACCD i per l'Oficina de Pau i Drets Humans estan portant a les entitats de cooperació, pau i drets humans del país a una situació de col·lapse tècnic i econòmic, que posa en perill la seva sostenibilitat, el que ens obliga a pensar que aquest pot ser, precisament, un dels objectius del seu Govern: desestructurar i ofegar el ric teixit associatiu del país, que tant ha contribuït a lluitar per la justícia social.

Mentrestant, la Generalitat no dubta en renunciar a l'impost de successions per a les rendes més altes, o a prioritzar els pagaments d'altres creditors, d'interessos bancaris o el retorn del deute a bancs i inversors, abans de complir amb els compromisos adquirits amb projectes que atenen emergències o promouen el desenvolupament, la construcció de pau, la defensa dels drets humans o l'educació en valors. La Generalitat tampoc dubta en destinar quantitats equivalents al deute amb les entitats, a sectors com l'empresarial. Sense anar més lluny fa uns mesos es va establir un fons de 10 milions d'euros per a empreses que vulguin sortir al mercat alternatiu borsari. És a dir, hi ha diners per a l'especulació però no per a la cooperació. Ens preguntem també si la manca de líquidesa afecta, per exemple, al pagament de llicències per programari informàtic a Microsoft, que a l'any 2012 ascendirà a 23 milions d'euros. O als 35 milions d'euros assignats al Circuit de Catalunya.

Davant d'aquesta situació des de la Confederació Catalana d'ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament, reclamem que pagui de manera immediata els deutes amb les ONG que treballen per a la pau, els drets Humans i el desenvolupament, prioritzant així el benestar de les persones, d'aquí i dels països del Sud amb qui som solidaris, posant-los per davant dels interessos d'altres actors privats o empresarials, directament o a través de mecanismes de crèdit de l'ICF a la pròpia ACCD.

President Mas, li demanem que torni a situar la cooperació al desenvolupament i el treball per la pau i els drets humans, juntament amb les polítiques de sanitat, educació i benestar social, al centre de l'acció de Govern. No podem permetre que els que no han generat aquesta crisi paguin les conseqüències, mentre els principals responsables, encapçalats per banquers i especuladors, reben recompenses en forma d'interessos i inversions.

Finalment, davant el trencament dels compromisos adquirits amb les entitats socials, un incompliment que està posant en perill la sostenibilitat del teixit associatiu del país, reclamem l'assumpció de responsabilitats polítiques i, en cas que no es compleixin els compromisos adquirits immediatament, la dimissió o cessament de les persones responsables dels impagaments i del desmantellament de la política pública de cooperació al desenvolupament, drets humans i pau del Govern de la Generalitat, mesures que estant posant en risc un dels valors mes preuats del nostre país: la solidaritat.

Atentament

Confederació Catalana d'ONG

» Confederació Catalana d’ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament

» Manifestos i comunicats signats per l'IDHC


 

Dijous, 14 de juny de 2012

LA INCLUSIÓ DELS DRETS HUMANS A LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES
Informe sobre el Pla de drets humans espanyol i recomanacions per al futur

Davant el compromís del govern espanyol de donar continuïtat al primer Pla de drets humans, vigent de 2008 a 2011, l'Institut de Drets Humans de Catalunya publica un informe en què es recullen les recomanacions de les Nacions Unides per a l'elaboració d'aquest tipus de plans. L'informe extreu conclusions de l'experiència del primer Pla de cara a la realització d'una propera estratègia en drets humans, que haurà de realitzar el nou govern. El passat 14 de febrer el Congrés dels diputats va aprovar una proposició no de llei on s'instava al govern a "implementar una estratègia amb mesures concretes en política exterior i interior per a la promoció i protecció dels drets humans".

L'informe de l'IDHC ofereix un resum del Handbook on National Human Rights Plans of Action , el manual que les Nacions Unides posa a disposició dels estats per facilitar l'elaboració de plans d'acció. Segons aquest manual, els plans de drets humans tenen com a objectiu la millora de la promoció i la protecció dels drets humans d'un determinat país. Per aconseguir-ho, aquestes millores han de situar-se dins del context de les polítiques públiques, de manera que el govern planifiqui programes i mesures encaminades a aquest gaudi, involucri a tots els ministeris i resta d'administracions i reservi els recursos necessaris.

A l'informe s'analitza també el procés d'elaboració i implementació del Pla aprovat el desembre de 2008 i vigent fins al final de l'última legislatura socialista al novembre de 2011. El Pla contenia 172 mesures que anaven des de la ratificació de tractats internacionals de defensa dels drets humans, fins a la posada en marxa de plans específics com el d'atenció i prevenció de la violència de gènere en la població immigrant, per exemple. De les 172 mesures, 97 d'elles van ser implementades, resultat que es pot valorar com un èxit. No obstant això, cal tenir en compte que el procés de redacció del Pla així com el seu seguiment ni va partir d'una anàlisi prèvia de la situació dels drets humans a Espanya ni va comptar amb la participació de la societat civil i altres actors fonamentals en la defensa dels drets humans al país, tal com recomana les Nacions Unides. Aspectes com la regulació dels centres d'internament d'estrangers o la justiciabilitat del dret a l'habitatge van quedar fora de l'abast del Pla. I altres, com la reforma de la Llei de llibertat religiosa, mai es van escometre.

Per l'IDHC "Els plans de drets humans són instruments de planificació de polítiques públiques potencialment molt poderosos i a vegades mal entesos. La promoció i protecció dels drets humans d'una població deu ser l'objectiu últim i general de tot govern i, per tant, ha d'escapar dels canvis de color polític i situar-se per sobre dels vaivens en l'executiu" . De fet, tal com es recull a l'informe "un pla de drets humans ens servirà d'instrument vertebrador i coordinador de polítiques i mesures que probablement ja s'estan duent a terme o que ja estan planificades, però que no s'havien analitzat des del prisma dels drets humans o no se'ls havia posat aquest qualificatiu. Ens serà d'utilitat el pla no per fer polítiques DE drets humans sinó per planificar els drets humans A les polítiques públiques ".

Amb aquesta convicció, l'IDHC presenta una sèrie de recomanacions dirigides tant al govern, com a les administracions regionals i locals, i a la societat civil, per treballar de forma coordinada i seguint les recomanacions de Nacions Unides en la següent estratègia de drets humans.

» Llegir l'informe complet (en castellà)

» Més informació sobre el Pla de drets humans


 

Dijous, 14 de juny de 2012

Manifest ciutadà davant la crisi del sistema financer. La societat indignada exigeix que els culpables siguin castigats

Perquè culpables són els que, des del poder polític i econòmic, ens han portat a la crítica situació actual d'atur i devaluació democràtica i social, amb una degradació substancial de l'Estat de dret.

Perquè mentre una minoria ha anat acumulant riquesa de forma obscena, la majoria de ciutadans d'aquest país han vist empitjorar la seva situació, molts fins l'extrema pobresa.

Perquè en aquest país els polítics, majoritàriament i excepte honroses excepcions, en comptes de fer-se ressò de la justa indignació ciutadana, com seria el seu deure davant un clam general que exigeix ??responsabilitats en la generació de la crisi del deute; romanen passius mentre tornen a salvar les entitats financeres responsables amb els diners de l'Estat, és a dir, de tota la ciutadania.

Perquè la ciutadania està farta de polítics corruptes o acomodats en els seus escons, que defensen els interessos dels seus partits i de les grans empreses i grans bancs, furtant contínuament la democràcia en aquest país als seus ciutadans.

Perquè perseguir els culpables del delicte és propi d'un estat democràtic, que ha d'igualar a tots davant la llei. El que està succeint en els últims temps a Espanya, només té parangó en països d'escassa qualitat democràtica, que a poc a poc van lliscant cap tiranies camuflades sota un formalisme democràtic però amb pilars en ruïnes.

Perquè la desafecció dels ciutadans davant els assumptes comuns és cada vegada major, donat el pèrfid i nefast exemple que des de les institucions polítiques, econòmiques o de la judicatura fan els qui, per ocupar llocs de responsabilitat, haurien de mantenir-se justos i incorruptibles.

Perquè mentre no es renti la brutícia que les elits d'aquest país han deixat adherida a la nostra història més recent, serà impossible tornar a despertar la motivació ciutadana que torni a regenerar la vida social.

Perquè els pobles tenen dret a exigir càstig als que deterioren la vida i la convivència i si no es dóna, a rebel · lar contra els qui exerceixen el mal govern.

Som molts els afectats, els indignats per la falta de resposta dels poders públics davant els excessos comesos pels bancs, supervisors financers i polítics corruptes i irresponsables, això davant la complicitat d'un sistema judicial arbitrari i lliurat al poder polític i econòmic.

I som molts que davant la falta de lleial representació, respecte, i justícia sortirem als carrers fins aconseguir el que qualsevol democràcia ha d'assegurar al poble, justícia i dignitat!!

No, no ens representa un parlament irresponsable i d'esquena al poble, no ens desperten seguretat jutges arbitraris o injustos, quan no comprats. No ens representen perquè han lliurat el país al poder tirànic i cobdiciós de les institucions financeres internacionals i nacionals, globalitzades contra la ciutadania mundial; institucions que funcionen sense regulacions per obra i gràcia dels nostres governs, súbdits del poder financer.

Exigim que els culpables de la crisi del deute siguin castigats! No pararem fins que no siguin jutjats i condemnats ¡¡Justícia ja!!

» Les organitzacions que vulguin signar poden enviar un correu a anfues@yahoo.es

» Manifesto amb llistat d'entitats signants (ATTAC Acordem)

» Manifestos i comunicats signats per l'IDHC


 

Dimarts, 12 de juny de 2012

El Comitè del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals denúncia els retrocessos en matèria de DESC a Espanya

Les observacions finals que ha publicat el Comitè del PIDESC de les Nacions Unides sobre l'acompliment del Pacte per part de l'Estat espanyol deixen palesa la situació de retallada dels drets econòmics, socials i culturals donada per la gestió de la crisi actual. Drets com l'habitatge, la salut o l'educació han patit retrocessos i amenaces que van en contra dels compromisos internacionals contrets per Espanya.

Tot i la manca de força vinculant d'aquestes observacions, Espanya no pot girar la cara a l'opinió d'aquest Comitè d'experts independents de l'ONU i les organitzacions de la societat civil hem de fer tot el possible per difondre el seu contingut.

MÉS INFORMACIÓ

» Observaciones finales del Comité de Derechos Económicos Sociales y Culturales

» Més informació sobre Espanya a les nacions Unides


 

Dimecres, 6 de juny de 2012

L’IDHC suscriu l’Informe “Criminalització de la dissidència, expansió del sistema penal i situacions d’abús policial com a respostes davant la situació de crisi econòmica a Catalunya”

L’informe, elaborat per l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) de la Universitat de Barcelona, i subscrit per altres associacions i entitats de defensa dels drets humans, ha estat presentat formalment davant el Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa i s’ha admès a tràmit.

» Informe “Criminalització de la dissidència, expansió del sistema penal i situacions d’abús policial com a respostes davant la situació de crisi econòmica a Catalunya”

» Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans

» Més informació sobre Espanya al Consell d'Europa

» Manifestos i comunicats signats per l'IDHC


 

Dimarts, 5 de juny de 2012

POR LOS DERECHOS Y LA DIGNIDAD. MUJERES QUE PORTAN MERCANCÍAS EN LAS FRONTERAS DE CEUTA Y MELILLA

Durante los días 21 y 22 de abril, más de cien personas de muy diversos colectivos sociales, tanto marroquíes como españoles, celebramos un encuentro en Tetuán para analizar la situación de las mujeres que portan mercancías en las fronteras de Ceuta y Melilla.

El Encuentro concluyó con la necesidad de informar y denunciar los abusos cometidos hacia estas mujeres porteadoras. Una lucha por la dignidad que suscribimos las organizaciones presentes, que aparecen en la Declaración.

La realidad de las "porteadoras" marroquíes en las fronteras de Ceuta y Melilla es una situación vergonzosa y olvidada por los responsables políticos de ambos estados. Y cuando deshumanizamos a estas mujeres, las estamos convirtiendo en simples objetos y cifras económicas, a la vez que, al negar su realidad como personas, estamos obviando sus derechos humanos.

Esta situación denigrante nos afecta a todos, porque todos nos hacemos partícipes con nuestro silencio de la pasividad de los políticos de ambos estados ante los abusos cometidos por parte de las autoridades en la frontera.

Pero esta situación debe y puede cambiar si se genera la suficiente presión social. Porque no podemos permitir que continúe esta situación de explotación y abusos contra estas mujeres.

Es por ello que, las organizaciones que suscribimos la Declaración y participamos en las Jornadas de Tetuán citadas, os pedimos vuestro apoyo.

Estamos emprendiendo esta campaña de incidencia política, que queremos hacer llegar a todas las instituciones españolas, europeas y marroquíes, con el objetivo de llamar su atención sobre esta indignante situación; para que se respeten los derechos y la dignidad de esas mujeres, a la vez que se mejore la situación de las mismas, permitiéndoles sindicarse, el uso de carros para transportar las mercancías y la lucha contra los abusos policiales que con frecuencia se cometen

» Súmate a la campaña Fim Firma tu adhesión a la Declaración de Tetuán, comparte los materiales de la campaña...

» Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía, APDHA


 

Dilluns, 4 de juny de 2012

L’IDHC, NOU MEMBRE DE LA XARXA EUROMEDITERRANEA PELS DRETS HUMANS

Els passats 1 i 2 de juny es va celebrar l'assemblea general de la Xarxa euromediterranea pels drets humans, una plataforma que reuneix més de 80 entitats i persones de la regió euromediterránea per treballar per la promoció dels drets humans i la democràcia mitjançant la cooperació entre les dues vores del Mediterráni. L'IDHC havia presentat la seva candidatura i ha estat escollit com a nou membre per l'assemblea que es va celebrar a Copenhaguen.

L'IDHC ja havia treballat al si de la Xarxa com a representant de la Federación de asociaciones de defensa y promoción de los derechos humanos , principalment als grups de treball de Palestina i de justícia.

es de l'IDHC volem felicitar a SodePau i a l'Associació europea per la defensa dels drets humans, de la que també forma part l'IDHC, que també han estat escollits com a nous membres de la Xarxa.

» Xarxa euromediterranea pels drets humans

» Xarxes de les que forma part l’IDHC


 

Dimecres, 30 de maig de 2012

NO AMB EL MEU MÒBIL! SUMA'T A LA MOCIÓ!

L'IDHC s'adhereix a “ No amb el meu mòbil! Suma't a la Moció!”, proposta de moció perquè els ajuntaments catalans es comprometin amb l'campanya “No amb el meu mòbil! Campanya que demana a les empreses que participen al World Mobile Congres a no utilitzar el coltan explotat il·legalment per a la fabricació d'aparells de telefonia mòbil.

» Proposta de moció

» Xarxa d'entitats per a la República Democràtica del Congo

» Manifestos i comunicats signats per l'IDHC


 

Dilluns, 7 de maig de 2012

EL TRIBUNAL EUROPEU DE DRETS HUMANS SURT IL·LÈS DE LA CONFERÈNCIA DE BRIGHTON

Les retallades en l'accés al Tribunal de drets humans, proposades pel Regne Unit, finalment no s'inclouen en els acords de la conferència de ministres dels estats membres del Consell d'Europa.

La Declaració final del Consell de Ministres del Consell d'Europa, reunit del 18 al 20 d'abril a Brighton, no inclou les propostes de Regne Unit que pretenien limitar l'accés al Tribunal Europeu de drets humans. Abans de celebrar la reunió dels països membres del Consell, la presidència del Regne Unit havia presentat una sèrie de reformes que suposadament millorarien la saturació que està patint el Tribunal, que actualment té prop de 150.000 demandes pendents. Aquestes reformes amagaven en realitat la limitació en l'accés a l'òrgan jurisdiccional del COE, encarregat de vetllar per l'aplicació del Conveni Europeu de Drets Humans. Així, per exemple proposava la imposició de taxes per als demandants.

Prèviament a la conferència, la Confederació catalana d'ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament va enviar una carta al ministre de justícia i al ministre d'exteriors, sol·licitant que el govern espanyol es manifestés contrari a les reformes durant la conferència de Brighton .

» Notícia "La confederació d'ong rebutja les reformes que es volen dur a terme del Tribunal europeu de drets humans"

Finalment, la Declaració de Brighton que recull els acords del Consell "el document consensuat és més general que el que pretenia obtenir la presidència britànica, que advocava per reduir el tipus de casos que pot revisar la Cort europea per donar més preeminència als tribunals nacionals. Tampoc no modifica substancialment els criteris d'admissió, encara que introdueix mecanismes perquè els jutges puguin rebutjar els casos més "trivials", però es desestima la petició britànica d'imposar sancions a aquestes demandes. En tot cas, insisteix en la necessitat que, en estudiar els casos, es respecti el "marge d'interpretació" dels tribunals nacionals.". Així es recull en una nota informativa que analitza l'abast de les reformes, elaborada per la Confederació.

» Llegir la nota completa

» Més informació sobre Espanya al Consell d'Europa


 

Dilluns, 16 d'abril de 2012

CARTA AL GOVERN DEMANANT QUE ASSUMEIX LES RESPONSABILITATS I DENUNCIÏ ELS ACORDS DE MADRID SOBRE EL SÀHARA

El IDHC da su apoyo a la iniciativa de la Asociación Pro Derechos Humanos de España de enviar una carta al gobierno para que denuncie los acuerdos de Madrid de 1976, por el que se cedió el territorio del Sáhara Occidental, colonia española, a Marruecos y Mauritania. Estos Acuerdos son contrarios al derecho internacional y por ello se solicita al gobierno:

A) LA DENUNCIA de los “Acuerdos de Madrid”, y del Decreto RD2258/76 (10 Agosto 1976) por procedimiento de urgencia.

B) LA RESTITUCIÓN inmediata de la nacionalidad española a todos los saharauis censados en 1974 y sus descendientes, y así mismo, los que puedan demostrar con la aportación de las documentaciones correspondientes, su derecho a mantener u obtener la nacionalidad española.

C) El INICIO URGENTE de las acciones pertinentes para entregar a las Naciones Unidas las responsabilidades adquiridas por España como Potencia Administradora en 1962, y que, al igual que en el precedente de Timor Oriental, el Sahara Occidental quede bajo la “Administración de Transición de las Naciones Unidas para Sahara Occidental”, como protección de la vida de sus habitantes, sus recursos naturales y su promoción, como Territorio No Autónomo hasta su descolonización a través del referéndum de autodeterminación correspondiente. Y con el fin inmediato de conseguir:

1. El mantenimiento de la Paz y la Seguridad Internacional
2. La resolución del conflicto por medios pacíficos
3. El restablecimiento de los Derechos Humanos
4. El respeto del derecho a la Autodeterminación.

» Llegir la carta completa

» Asociación Pro Derechos Humanos de España

» Manifestos i comunicats signats per l'IDHC


 

Dimecres, 4 d'abril de 2012

ART PELS DRETS HUMANS

Una litografia d'Iñaki Frías recull les il·lustracions del llibre de relats infantils Drets Humans al Carrer. Cuentos sobre derechos humanos, de l'IDHC.

L'artista Iñaki Frías ha creat, per encàrrec d'Huygens Editorial, una edició limitada de la litografia Universal Declaraction of Human Rights. En l'obra es recullen les il·lustracions que donen pas a cadascun dels 30 contes continguts al llibre Drets Humans al Carrer. Cuentos sobre derechos humanos i referits a cadascun dels articles de la Declaració universal de drets humans. Aquestes il·lustracions conceptualitzen gràficament el significat dels 30 articles de la Declaració.

Tots els exemplars de la litografia estan signats per l'artista i només cinquanta es comercialitzaran en Huygens Art, la galeria d'art de l'editorial, que es pot visitar en línia.

La galeria destinarà el 30% dels ingressos de les vendes, com a donació, a l'IDHC, en reconeixement per la tasca de l'entitat en favor dels drets humans.

Aquesta litografia é s un pas més del projecte Drets humans al carrer que va realitzar l'IDHC entre els anys 2008 i 2010 i que va donar com a resultat un llibre de contes infantils sobre cadascun dels articles de la Declaració universal de drets humans. Dins del marc d'aquest projecte es va organitzar un concurs de relats infantil i els guanyadors van ser publicats sota el títol “Drets humans al carrer. Cuentos infantiles sobre los derechos humanos”. A partir de la publicació també es va realitzar una formació a 10  narradors orals per a difondre amb els relats el missatge dels drets humans.

Durant el projecte, la col·laboració de Huygens Editorial va ser fonamental ja que va realitzar l'edició del llibre amb molt afecte i esforç, i un afany altruista. L'IDHC vol reconèixer i agrair a Huygens Editorial la seva dedicació i col·laboració en el marc del projecte de Drets Humans al Carrer i per això la junta directiva de l'IDHC ha decidit anomenar a la seva responsable, Mariana Sarrias, sòcia honorífica de l'IDHC.

» Per a adquirir la litografia

» Huygens Editorial

» Més informació sobre Drets humans al carrer

» Descarrega la publicació


 

Dimarts, 27 de març de 2012

LA CONFEDERACIÓ D'ONG REBUTJA LES REFORMES QUE ES VOLEN DUR A TERME DEL TRIBUNAL EUROPEU DE DRETS HUMANS

La Confederació Catalana d'ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament ha enviat una carta al Ministre de Justícia i al Ministre d'Exteriors per tal de mostrar el seu rebuig a les propostes de reforma del Tribunal Europeu de Drets Humans, i sol·licitant que a la Conferència Ministerial de Brighton, del proper 18 d'abril, que el Govern espanyol es manifesti en contra d'aquestes.

Les ONG catalanes entenen que, cas de ser aprovades aquestes reformes, es disminuiria greument la protecció dels Drets Humans de les víctimes més vulnerables, tal i com apunta la Conferència d'Organitzacions No Governamentals del Consell d'Europa la qual s'ha pronunciat en contra de la majoria d'aquestes reformes:

http://www.coe.int/T/NGO/Articles/Press_release_court_reform_300112_en.asp

Malgrat des de la Confederació d'ONG estan d'acord que el Tribunal Europeu de Drets Humans ha de ser una instància més eficient, no es pot justificar la derogació d'elements nuclears del dret. Per contra, el que el Tribunal Europeu de Drets Humans necessita amb urgència és suport financer i de recursos humans per part dels Estats membres del Consell d'Europa.

Les ONG catalanes creuen que aquesta línia de reforma del Tribunal Europeu de Drets Humans és regressiva i posa en qüestió els fonaments mateixos del sistema de protecció dels Drets Humans a escala mundial.

Entre les mesures que el Comitè Director de Drets Humans del Consell d'Europa ha considerat aprovar a la Conferència Ministerial de Brighton hi han per exemple:

  1. La imposició de taxes per als demandants mitjançant un sistema de dipòsit obligatori com requisit previ a la presentació de la demanda, la qual cosa significa restringir l'accés dels individus més desfavorits. El mateix efecte tindria la proposta d'imposició de sancions econòmiques per demandes considerades “fútils” o “abusives”.

  2. La in-admissió de demandes substancialment idèntiques a les considerades per un Tribunal nacional, a menys que el Tribunal nacional estigui clarament equivocat en la interpretació del Conveni Europeu de Drets Humans, o que la demanda plantegi una qüestió greu relativa a la interpretació o aplicació del Conveni Europeu de Drets Humans. Això comporta, quasi per complet, la eliminació de qualsevol funció substantiva per part del Tribunal Europeu de Drets Humans.

El nou Tribunal Europeu de Drets Humans va començar a funcionar l'1 de novembre de 1998 amb l'entrada en vigor del Protocol 11 del Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals (el Conveni va entrar en vigor el 1953). Hi tenen accés directe, un cop esgotats els recursos interns, totes les persones que hagin pogut ser víctimes d'una violació del Conveni Europeu de Drets Humans per part de qualsevol dels 47 estats membres del Consell d'Europa.

» Més informació sobre Espanya al Consell d'Europa


 

Dimarts, 27 de març de 2012

COMUNICAT DAVANT LA VAGA GENERAL

Les treballadores de l’Institut de Drets Humans de Catalunya volem manifestar el nostre suport a la convocatòria de vaga general del proper 29 de març.

L’equip tècnic de l’IDHC rebutja rotundament la reforma laboral aprovada el passat 10 de febrer pel govern. Aquesta reforma suposa una regressió en els drets laborals que tants temps i esforços han costat aconseguir. L’actual situació de crisi no pot servir d’excusa per retallar drets legítims de la ciutadania ni per afavorir la desprotecció dels treballadors i treballadores davant els abusos de l’empresariat.

La societat civil organitzada està treballant alternatives per superar l’actual situació de crisi, no només econòmica i financera, que haurien de ser tingudes en compte per l’administració.

» Real Decreto-ley 3/2012, de 10 de febrero, de medidas urgentes para la reforma del mercado laboral. Boletín Oficial del Estado, núm. 36. Sec. I. Pág. 12484 (Sábado 11 de febrero de 2012)


 

Dimecres, 21 de març de 2012

EL DRET HUMÀ A L'AIGUA POTABLE I AL SANEJAMENT SERÀ REALITAT AMB LA PARTICIPACIÓ DE TOTS I TOTES EN LA SEVA DEFINICIÓ

Avui, Dia Mundial de l'Aigua, i després que la passada setmana tingués lloc a Marsella, el 6è Fòrum Oficial de l'Aigua, així com el Fòrum Alternatiu de l'Aigua, volem fer patent que la situació de l'accés a l'aigua potable i el sanejament segueix essent un dels grans reptes del S. XXI.

El dret humà a l'aigua i el sanejament va ser reconegut el 28 de juliol de 2010 per l'Assemblea General de Nacions Unides. Des de llavors, la tasca que segueix a aquesta victòria és la de concretar a nivell local, nacional, regional i internacional, el seu contingut.

Tenint en compte que el dret humà a l'aigua i el sanejament és un dret del qual depenen altres drets, entre ells la vida, la salut, l'alimentació i la dignitat humana no només de les generacions presents sinó de les futures, és necessari que l'aigua com a bé comú sigui gestionada, des de l'esfera pública, amb la participació i el control de tots i totes.

En el context actual, en què se'ns està privatitzant tot el que és públic, des de la societat civil hem de seguir treballant per evitar que els governs deixin en mans de les empreses privades la garantia d'aquest dret humà, a través de fórmules sofisticades com les Aliances o els Partenariats Público- Privats (PPP) .

Som crítics davant la privatització dels serveis públics d'aigua que garanteixen aquest dret prestacional, així com el fet que Nacions Unides deixi en mans de les empreses transnacionals qüestions tan importants com l'accés a l'aigua potable i al sanejament o la protecció del medi ambient, com ho ha demostrat el darrer Fòrum Oficial de l'Aigua i ho corrobora la propera Cimera del Medi Ambient que se celebrarà a Rio del 20 al 22 de juny, on, sota el paraigües de l'economia verda, s'abordaran noves formes de capitalisme verd.

Les qüestions relacionades amb els drets bàsics essencials, com és l'accés a l'aigua potable i el sanejament, i la seva relació amb la protecció del medi ambient, s'han de garantir pels poders públics des d'un enfocament de drets humans que nodreixi les qüestions de desenvolupament a casa i arreu.

Un exemple de la manca d'enfocament de drets humans en el tractament de les qüestions relacionades amb l'aigua és l'últim comunicat presentat per l'Organització Mundial de la Salut i UNICEF. En aquest comunicat es considera que s'ha aconseguit l'objectiu de reduir a la meitat, abans del 2015, el nombre de persones que no tenen accés a l'aigua potable i al sanejament bàsic. L'indicador utilitzat per determinar el compliment d'aquest objectiu ha estat el nombre de canonades instal·lades, sense fer esment ni considerar les condicions que envolten la garantía d'aquest dret humà, oblidant en tot cas, un dels seus components, l'accés al sanejament bàsic. En termes de garantia dels drets humans, no només s'ha de valorar el nombre d'instal·lacions que permeten l'accés a l'aigua potable i al sanejament bàsic, sinó també, i el més important, la disponibilitat d'aquests serveis, la seva accessibilitat, tant física com econòmica, l'acceptabilitat de les instal·lacions per la comunitat i la qualitat de l'aigua i del servei. A més, s'han de respectar els principis de sostenibilitat, del servei i del medi, el principi d'igualtat i no discriminació en el seu gaudi i la participació de tots i totes en la seva definició i prestació.

En aquest sentit, la Relatora Especial sobre el dret humà a l'aigua i al sanejament ha manifestat la seva preocupació en relació a la garantia del dret humà a l'aigua, ja que molts estats han estat reticents a incloure explícitament en la declaració final del Fòrum Oficial una menció expressa a aquest dret humà, la qual cosa suposa un retrocés en el ja assolit a nivell internacional sobre la matèria. Aquesta regressió dels estats en relació al reconeixement del dret humà a l'aigua i al sanejament es farà patent en les properes negociacions que sobre la matèria es portaran a terme en el si del Consell de Drets Humans a Ginebra i en les discussions que actualment s'estan realitzant en l'Assemblea General de Nacions Unides en relació al contingut del text final de la Declaració de la Cimera de Río+20. Alguns Estats en bloc, com ara els membres de la Unió Europea , del grup 77 o països com Canadà, Estats Units o Regne Unit, s'han oposat a incloure una referència al dret humà a l'aigua i al sanejament en relació a la protecció del medi ambient i en la gestió del servei públic de l'aigua, la qual cosa els serveix per a delegar la seva garantia de protecció a les gran empreses transnacionals. Aquests fets suposen un retrocés en les obligacions dels estats assumides el 2010 en relació a la implementació del dret a l'aigua.

En aquest sentit, demanem als nostres governs que els ciutadans i les ciutadanes puguem participar en les qüestions relacionades amb el dret a l'aigua i les polítiques públiques que se'n deriven, per tal d'aconseguir una gestió democràtica, transparent i responsable que, d'una banda, garanteixi el dret humà a l'aigua sota paràmetres mediambientals i, de l'altra, que faci revertir tots els beneficis d'aquesta gestió en la ciutadania i en el seu entorn.

» Descarregar comunicat en pdf

» Manifestos i comunicats signats per l'IDHC


 

Dimecres, 21 de març de 2012

L'IDHC PUBLICA LA RELATORIA DE LA JORNADA SOBRE COM FER UN PLA DE DRETS HUMANS

La jornada a la qual van assistir més de 50 persones va comptar amb la participació de representants del govern, de la societat civil i de la comissió de seguiment del primer Pla.

De 2008 a 2011 va estar vigent un pla d'acció que recollia els compromisos del govern socialista per millorar la situació dels drets humans a Espanya. L'elaboració i implementació dels anomenats plans de drets humans és un compromís que van adoptar els estats en el marc de la conferència de Nacions Unides, celebrada a Viena el 1993.

El passat 14 de febrer el Congrés aprovava una proposició no de llei que sol • licitava al govern popular la elaboració d'un segon pla, sota el nom "estratègia de drets humans". Uns dies més tard, segons va confirmar l'Oficina de drets humans del Ministeri d'afers exteriors, el govern espanyol va anunciar davant Nacions Unides que elaborarà un segon pla.

En aquest moment de transició i amb l'experiència del treball de seguiment i participació en el primer Pla, l'IDHC va organitzar una jornada sobre "Com fer un pla de drets humans". A la jornada, que es va celebrar el passat 9 de març, es va explicar el manual de Nacions Unides sobre l'elaboració d'aquests plans d'acció. Posteriorment representants del govern, de la societat civil i de la comissió de seguiment de l'anterior Pla de drets humans van exposar les seves experiències. Després de les exposicions es va iniciar un debat amb els assistents, molts d'ells membres d'ONGs i treballadors de l'administració.

L'objectiu de la jornada, al qual van assistir més de 50 persones, era analitzar l'experiència del Pla de drets humans que va estar vigent de 2008 a 2011 i exposar possibles línies d'acció de cara al segon Pla que el govern espanyol s'ha compromès a elaborar.

L'IDHC ha realitzat la relatoria de la jornada per recollir l'experiència i contribuir així a fomentar estratègies d'acció de cara a la participació de la societat civil en el segon Pla.

MÉS INFORMACIÓ

» Relatoria de la jornada "Com fer un pla de drets humans. Lliçons apreses del primer Pla"

» Més informació sobre el Pla de drets humans

» Programa de la jornada

 

Dijous, 16 de febrer de 2012

EL CONGRÉS DELS DIPUTATS DEMANA AL GOVERN UNA ESTRATÈGIA DE DRETS HUMANS PER A DONAR CONTINUÏTAT AL I PLA DE DRETS HUMANS

Es dona resposta així a la sol·licitud de la societat civil de posar en marxa un Pla que continuï i millori els compromisos de defensa dels drets humans continguts al primer Pla, vigent durant la passada legislatura

El ple del Congrés, reunit el dimarts 14 de febrer, va aprovar una Proposició no de llei presentada pel Grup parlamentari basc (EAJ-PNB) en què "s'insta el Govern a que aprofundeixi en una avaluació completa sobre la implantació, compliment i desenvolupament de les mesures contingudes al Pla de drets humans i implementant a continuació una estratègia amb mesures concretes en política exterior i interior per a la promoció i protecció dels drets humans ".

El text inicial va ser esmenat pel Grup parlamentari popular, que va modificar l'expressió "Pla de drets humans" per "Estratègia de drets humans". Finalment, amb aquesta esmena, va ser aprovada la proposta amb 306 vots a favor, 14 en contra i 1 abstenció.

El primer Pla de drets humans, aprovat el desembre de 2008, i vigent durant la passada legislatura, contenia 172 mesures de protecció i promoció dels drets humans tant de política exterior com interior. Entre altres dels compromisos continguts en el primer Pla que van obtenir resultats destaca el reconeixement internacional del dret a l'aigua com un dret humà, la creació de la Comissió internacional contra la pena de mort o la ratificació del Protocol 14 del Conveni europeu de drets humans, que agilitza el procediment al Tribunal de drets humans d'Estrasburg amb canvis organitzatius.

Altres mesures contingudes al Pla, però, no van ser implementades. És el cas de la ratificació de la Carta social europea revisada, que permetria a la ciutadania reclamar judicialment drets socials com l'habitatge, o la reforma de la Llei orgànica de llibertat religiosa per recollir tota la jurisprudència constitucional sobre la matèria.

Amb la Proposició no de llei aprovada dimarts s'exigeix a l 'actual govern que avaluï la implementació d'aquest primer pla i llavors realitzi una segona estratègia que, com la primera, contindrà compromisos en matèria de drets humans tant a nivell estatal com internacional.

L'elaboració i implementació d'aquests plans de drets humans és una obligació a la qual es van comprometre els estats a la Conferència de les Nacions Unides, celebrada a Viena el 1993. De fet, les Nacions Unides posa a disposició dels estats un manual per realitzar aquestes fulls de ruta en drets humans. El pròxim 9 de març l'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) celebrarà una jornada per treballar aquest manual i per valorar el primer Pla, a la qual assistiran membres de la societat civil i de l'administració.

L'IDHC, juntament amb altres entitats de defensa dels drets humans, va treballar des de 2008 en l'elaboració del primer Pla i va realitzar un seguiment constant de la seva implementació. Davant l'esgotament del l Pla amb el canvi de govern, l'IDHC i altres 75 entitats van enviar una carta oberta a Mariano Rajoy demanant l'impuls d'un II Pla que hauria de millorar l'aprovat el 2008 per l'anterior govern.

L'IDHC es felicita per aquesta iniciativa i es compromet a continuar la seva tasca de seguiment i col·laboració constructiva tant per a la valoració del primer Pla com per a l'elaboració de la següent estratègia. Actualment, s'està treballant en un informe final d'avaluació que es farà arribar als diputats i al govern.

MÉS INFORMACIÓ

Pàgina web de l'IDHC dedicada al pla amb documentació, notícies ....

Proposición no de ley

Carta a Mariano Rajoy i llistat d’organitzacions signants

Reacción de Amnistía Internacional


 

Dimecres, 15 de febrer de 2012

SE SOL·LICITA LA PARTICIPACIÓ DEL GOVERN ESPANYOL A UNA TROBADA SOBRE EL DRET HUMÀ A L'AIGUA I SANEJAMENT AL FÒRUM DE MARSELLA

L'objectiu de l'acte és que els governs escoltin a coneguts i experimentats representants de la societat civil pel que fa als pròxims passos necessaris en el treball col·lectiu per a garantir aquest dret. Se celebrarà el 12 de març.

Veintisiete organizaciones de la sociedad civil pidieron el pasado lunes 14 de febrero al Sr.  Miguel Arias Cañete, Ministro de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, y al Sr. José Manuel García-Margallo, Ministro Asuntos Exteriores y Cooperación, su participación en un en un encuentro entre la sociedad civil y gobiernos.

Este encuentro, llamado "Los próximos pasos; en movimiento hacia el logro de Agua para Todos", se celebrará el 12 de marzo en el marco del Foro Mundial del Agua celebrado en Marsella.

El tema central del evento será el Derecho Humano al Agua y Saneamiento, en referencia a las resoluciones que en 2010 hizo Naciones Unidas en la Asamblea General y el Consejo de Derechos Humanos . España fue un promotor clave en las resoluciones que permitieron este logro histórico y los grupos de la sociedad civil internacional reconocen el papel relevante que ha jugado cuando estos temas se han debatido en Naciones Unidas. Por ello, ahora se invita a sus representantes a participar en dicho diálogo.

El objetivo del encuentro es que los gobiernos escuchen a conocidos y experimentados representantes de la sociedad civil con respecto a los próximos pasos necesarios en el trabajo colectivo para garantizar que el Derecho Humano al Agua y al Saneamiento sea implementado progresivamente.

La organizaciones también exponen la necesidad de crear mecanismos internacionales para ayudar a muchos Estados miembro de Naciones Unidas a cumplir con sus obligaciones y esperan poder presentar sus propuestas para la consideración de los gobiernos.

Las entidades firmantes de esta petición son: Asamblea Ciencias Políticas UAB, Asociación de Vecinos de Lucero, Asociación Española de Operdores Públicos de Agua y Saneamiento, Associació de Naturalistes de Girona, ATTAC-España, Barrinar cap a la Sostenibilitat, Centro Social Tío Antonio Nicaragua, Coordinadora por la Defensa de la Gestión Pública del Agua en Jerez, Desplazados.org, Ecologistas en Acción, En lluita / En lucha / Borrokan, Federació d'Associacions de veïns i veínes de Barcelona, Federación española de Ingeniería Sin Fronteras, Fundació Proide, Fundación Nous Horitzons, Fundación Nueva Cultura del Agua, Gent del Ter, Grup de Defensa del Ter, Institut de Drets Humans de Catalunya, La Ruda, amics de Can Deu per a l'agricultura ecològica, L'Aula de l'Aigua, Maude Barlow - Council of Canadians y Food and Water Watch, ONGAWA, Ingeniería para el Desarrollo Humano, Pedro Arrojo - Doctor en Ciencias Físicas por la Universidad de Zaragoza, SOS Delta, Xarxa de l'Observatori del Deute en la Globalització, Xarxa per una Nova Cultura de l'Aigua.

MÉS INFORMACIÓ

Carta enviada al Sr. Miguel Arias Cañete, Ministro de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente.

Carta enviada al Sr. José Manuel García-Margallo, Ministro Asuntos Exteriores y Cooperación

Ingeniería Sin Fronteras Cataluña

Manifestos i comunicats signats per l'IDHC


 

Dimarts, 7 de febrer de 2012

CONTRA LA IMPUNITAT DE LA DICTADURA FRANQUISTA. JUSTÍCIA PER LES VÍCTIMES I PEL JUTGE GARZÓN

Els tres processos oberts en el Tribunal Suprem contra Garzón estan a punt de culminar. Estem davant d'una persecució política i judicial contra el jutge que va tenir el coratge d'iniciar la instrucció sobre la trama de corrupció partidista Gürtel. També, contra un dels pocs jutges del Poder Judicial espanyol que ha gosat investigar els crims del franquisme -atenent així la demanda de tutela judicial de nombroses associacions ciutadanes -, i iniciar un procés sobre els desapareguts com a conseqüència de la repressió i extermini franquista.

El 16 d'octubre de 2008 Garzón es va declarar competent per investigar els crims del franquisme. I ho va fer en base a l'evolució del Dret penal internacional adreçat a protegir i sancionar les violacions dels drets humans més elementals. Segons aquest Dret, els crims contra la humanitat, els crims de guerra i el genocidi integren una categoria de delictes que es caracteritzen per la prohibició de tota impunitat i prescripció. Delictes que no poden ser objecte d'amnistia, oblit i perdó. Resta així desautoritzat aquell Estat que, normalment en el trànsit d'una dictadura a un règim posterior, adopti normes i altres disposicions que impedeixin la persecució dels delictes d'aquesta magnitud. D'aquí l'anul·lació de la “Ley de punto final y obediencia debida” a l'Argentina; o també que l'Audiència Nacional hagi pogut processar a Pinochet i jutjar a Scilingo, entre d'altres. D'aquí també que la Llei d'Amnistia espanyola de 1977, com ho ha indicat el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, tampoc no pugui emparar la impunitat i la falta d'investigació d'aquests tipus delictius.

Però quan la mirada de la justícia espanyola s'ha volgut projectar sobre el nostre passat històric, la realitat política s'ha desemmascarat. I així la demanda de Manos Limpias i de Libertad e Identidad, hereves directes del franquisme, contra el jutge Garzón, acusant-lo de prevaricació per pretendre investigar els crims del franquisme ha estat acceptada pel Tribunal Suprem. Això ja (ha comportat), ara com ara, la interrupció d'aquesta investigació, la separació del jutge i el risc de la seva condemna.

Si aquesta condemna es produís suposaria una denegació de justícia particularment greu per a les víctimes del franquisme que el jutge havia emparat. També, i per extensió, la denegació de justícia i de restabliment de la veritat per a tots els actes criminals i violadors dels drets humans perpetrats per la dictadura. Entre d'altres, l'exili i la repressió republicana, el segrest de milers de nens en els anys de la dictadura, o bé la legítima pretensió d'anul·lació de les sentències dels consells de guerra i d'altres jurisdiccions franquistes, com ara el TOP. En resum, una intolerable contribució per a reforçar la impunitat de la que ha gaudit durant tant de temps la dictadura franquista!

En la persecució contra Garzón i en l'efecte intimidatori que aquesta pot tenir en altres jutges també hi ha en qüestió un menysteniment de la necessària independència dels jutges en la seva funció d'interpretar les lleis -i en general front a altres poders estatals- i una conculcació del dret penal internacional, instrument indispensable per a oferir una protecció front a violacions dels drets humans. En fi , hi ha doncs un gran desconeixement i transgressió de l'Estat democràtic i de Dret previst a la Constitució espanyola!

Els que entenem la democràcia com un procés que ha d'avançar en matèria de drets, participació ciutadana autèntica i igualitària, pensem que examinar públicament els crims del franquisme contra els defensors del règim legítim republicà, fer justícia i reparar el dany a les víctimes és un camí del tot imprescindible. Com també ho és restablir la memòria de la resistència antifeixista en vistes a una cultura que mereixi ser qualifi cada com a democràtica.

Absolució de Garzón!
Continuïtat en la instrucció de les causes pels desapareguts i els nens segrestats del franquisme, d'acord amb el dret penal internacional!

Este encuentro, llamado "Los próximos pasos; en movimiento hacia el logro de Agua para Todos", se celebrará el 12 de marzo en el marco del Foro Mundial del Agua celebrado en Marsella.

El tema central del evento será el Derecho Humano al Agua y Saneamiento, en referencia a las resoluciones que en 2010 hizo Naciones Unidas en la Asamblea General y el Consejo de Derechos Humanos . España fue un promotor clave en las resoluciones que permitieron este logro histórico y los grupos de la sociedad civil internacional reconocen el papel relevante que ha jugado cuando estos temas se han debatido en Naciones Unidas. Por ello, ahora se invita a sus representantes a participar en dicho diálogo.

El objetivo del encuentro es que los gobiernos escuchen a conocidos y experimentados representantes de la sociedad civil con respecto a los próximos pasos necesarios en el trabajo colectivo para garantizar que el Derecho Humano al Agua y al Saneamiento sea implementado progresivamente.

La organizaciones también exponen la necesidad de crear mecanismos internacionales para ayudar a muchos Estados miembro de Naciones Unidas a cumplir con sus obligaciones y esperan poder presentar sus propuestas para la consideración de los gobiernos.

MÉS INFORMACIÓ

Plataforma contra la impunitat del franquisme

Signa el manifest

Manifiestos y comunicados firmados por el IDHC


 

Dijous, 19 de gener de 2012

75 ONG demanen a Mariano Rajoy un nou Pla de Drets Humans

Un total de 75 entitats s’han coordinat per enviar una carta al cap de l’Executiu espanyol amb la petició d’impuls d’un II Pla de Drets Humans que hauria de millorar l’aprovat el 2008 per l'anterior govern

Arran d’una iniciativa compartida amb Amnistia Internacional i la Fundación Triángulo, i que ha aconseguit mobilitzar fins a 75 organitzacions, l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) ha reclamat al president del Govern l'aprovació d'un II Pla de Drets Humans que pugui ser impulsat i consolidat a partir de l'actual legislatura. El suport a aquesta petició ha comptat amb la unanimitat d'un ampli i variat espectre representatiu de les entitats de la societat civil del país, tant de drets humans com de cooperació o entitats socials, les quals han volgut recordar en la carta oberta que avui mateix s’ha enviat a Mariano Rajoy la necessitat que el nou Pla mantingui els drets humans en un lloc prioritari per al govern espanyol, i garanteixi l'aplicació d'una sèrie de mesures concretes, tant en política interior com exterior, així com indicadors mesurables i objectius clars.

Les entitats sota signants consideren clau donar una major difusió a l’important mesura que suposa l’adopció d’aquest II Pla, tant per aconseguir una participació activa de la societat civil, com perquè el procés d'elaboració del nou Pla avanci amb pas ferm cap al compromís governamental en la promoció i protecció dels drets humans, tant a casa nostra com arreu del món.

El primer Pla de Drets Humans, una mesura recomanada per les Nacions Unides i a la qual s’havia compromès l’Estat Espanyol des de 1993, va ser presentat pel Govern de Zapatero i aprovat el 2008. Un cop esgotada la legislatura es fa necessària la formulació d’un nou Pla que revisi la metodologia i el contingut de l’anterior. Com a part integrant del grup d'entitats catalanes relacionades amb l'àmbit dels drets humans que en els darrers mesos han anat estudiant i valorant l'aplicació del primer Pla, l'IDHC confia que, entre d’altres avenços, amb la materialització del II Pla es pugui arribar a establir un diàleg molt més obert i fluït amb la societat que permeti la incorporació i aplicació de mesures sobre, entre d’altres, l’eliminació del règim d’incomunicació, la situació dels CIEs, el dret a l’habitatge o la ratificació del Conveni de Nacions Unides de Protecció dels Drets dels Treballadors Migrants i les seves famílies.

MÁS INFORMACIÓN

Página web del IDHC dedicada al plan con documentación, noticias....

Carta a Mariano Rajoy i llistat d’organitzacions signants


 

Dilluns, 12 de desembre de 2011

COMUNICAT DEL INSTITUT DE DRETS HUMANS DE CATALUNYA EN OCASIÓ DEL DIA MUNDIAL DELS DRETS HUMANS

En el marc de la celebració del dia mundial dels drets humans el passat 10 de desembre, l’Institut de Drets Humans de Catalunya referma la seva vocació de servei a la societat pel què fa a la formació, la recerca i la incidència política en matèria de drets humans.

Durant l’any 2011, l’IDHC ha organitzat el 29è Curs de Drets Humans, així com les edicions 11 i 12 del Curs de drets humans per a actors de la cooperació. Juntament amb d’altres iniciatives formatives, el nombre de persones que hem contribuït a formar ha superat els 150. Hem atorgat el 20è Premi Solidaritat, que enguany va recaure en la Fundació Banc dels Aliments, i la 12ª menció “mitjans de comunicació”, al programa “Solidaris” de Catalunya Ràdio. En matèria de recerca, hem publicat una monografia sobre el dret a la ciutat, en col·laboració amb l’Observatori DESC, i tenim en premsa un volum sobre la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans. Hem seguit col·laborant amb les institucions públiques del país i vigilant les polítiques públiques que poguessin afectar els drets humans, tot treballant en xarxa amb altres entitats especialitzades en l’àmbit dels drets humans.

L’actual context de crisi econòmica a escala nacional i mundial suposa una greu amenaça per la consolidació i l’avenç dels drets humans, sobretot pel què fa als drets socials. De la mateixa manera que en el seu moment les preocupacions en matèria de “seguretat” pretenien justificar erosions en l’àmbit dels drets civils i politics, avui la “crisi” és l’excusa per retallar el dret a la salut, a l’educació i l’habitatge, entre d’altres. Drets consagrats en instruments constitucionals com ara la Declaració Universal de Drets Humans, el Conveni Europeu de Drets Humans, la Carta Social Europea, la Constitució espanyola i l’Estatut de Catalunya. A l’Institut de Drets Humans de Catalunya entenem que ni la crisi ni la seguretat són excuses vàlides per cap regressió en matèria de drets fonamentals. Per això, seguirem amatents a les polítiques públiques que des del nou govern espanyol, així com en l’àmbit més proper, puguin posar en qüestió els estàndards mínims de drets humans reconeguts a escala nacional, europea i mundial.


 

Dimarts, 29 de novembre de 2011

L’AJUNTAMENT DE BARCELONA DISTINGEIX L'IDHC AMB LA MEDALLA D'HONOR DE LA CIUTAT

El guardó, recollit pel President de l'entitat Jaume Saura, va ser atorgat a proposta de la Comissió de Plenari del Consistori barceloní

El Saló de Cent va ser l'escenari on es van lliurar ahir 28 de novembre al vespre les medalles d'honor de la ciutat, una distinció que té com a finalitat honorar les persones i entitats que, amb el seu esforç, han contribuït al desenvolupament d'una consciència ciutadana i cívica, així com els seus valors i virtuts.

El primer premiat en recollir la distinció institucional va ser l'Institut de Drets Humans de Catalunya, que va ser reconegut per les seves importants contribucions al desenvolupament d'una cultura dels drets humans, tant a Barcelona com en l'àmbit internacional, i en particular per la tasca realitzada des de 1998 com a responsable de la secretaria científica del moviment Ciutats pels Drets Humans.

Anualment, l'Ajuntament pot aprovar la concessió de vint-i-cinc guardons, dels quals un màxim de cinc s'atorguen a proposta de la Comissió del Plenari, en l'àmbit de la ciutat, i un màxim de dos a proposta de cadascun dels districtes.

MÉS INFORMACIÓ

Dossier Medalles d'Honor de Barcelona 2011


 

Dilluns, 21 de novembre de 2011

L’IDHC BECA A UNA PERSONA D’AMÈRICA LLATINA PER FORMAR-SE EN DRETS HUMANS A BARCELONA

La beneficiària de la beca assistirà el pròxim mes de març al Curs anual de Drets Humans que organitza l’IDHC.

Una persona d’Amèrica Llatina rebrà una beca de formació per cobrir les despeses de viatge a Barcelona i l’allotjament i manutenció a la ciutat durant les tres setmanes que dura el Curs anual de Drets Humans. L’Institut de Drets Humans de Catalunya ofereix aquesta beca des de fa quatre anys amb la finalitat de promoure la formació en drets humans a Amèrica Llatina.

La comissió d’adjudicació es va reunir el divendres 11 de novembre a la seu de l’IDHC per escollir la persona beneficiària de la beca. En aquesta edició s’han rebut prop de 500 sol·licituds, provinents de més de 20 països. Com en edicions anteriors, la demanda per a aquest tipus d’ajudes és molt elevada, fet que ha demostrat tant la necessitat com l’interès i farà que l’IDHC mantingui aquesta línia de formació i la millori.

La comissió d’adjudicació, formada pel director del 30è Curs de Drets Humans, David Bondia; el president de l’IDHC, Jaume Saura i Carla Canal, experta en cooperació internacional, va decidir atorgar la beca a Paola Alejandra Carballo Cadima, de Bolívia. D’aquesta manera, assistirà el pròxim mes de març al 30è Curs anual de Drets Humans que realitza l’IDHC.

Per decidir qui seria la persona beneficiària, la comissió va aplicar els criteris estipulats a les bases de la convocatòria sobre l’experiència en la promoció i defensa dels drets humans i l’efecte multiplicador dels coneixements adquirits durant el curs que els candidats podien aportar a través del seu activisme en diferents organitzacions.

La comissió d’adjudicació assegura que ha estat una decisió difícil, donat que tots els candidats i candidates son persones altament motivades i amb un currículum òptim per aprofitar al màxim el Curs de Drets Humans.

L’IDHC continuarà treballant per mantenir i augmentar aquesta convocatòria a les futures edicions del Curs.

MÉS INFORMACIÓ

30è Curs de Drets Humans


 

  Dimarts, 25 d'octubre de 2011

MANUAL DE LEGISLACIÓ EUROPEA CONTRA LA DISCRIMINACIÓ

Publicat conjuntament per l'Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea (FRA) i el Tribunal Europeu de Drets Humans, aquest manual és la primera guia general de dret europeu en matèria de no discriminació. Basat en la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, aquest document té com a objectiu principal millorar l'accés a la justícia de les víctimes de la discriminació en tota Europa.

La publicació en català del manual és el resultat de la col·laboració entre la Regidoria de Dona i Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i l'Institut de Drets Humans de Catalunya.

MÉS INFORMACIÓ

Descarregar el Manual


 

Dilluns, 10 d'octubre de 2011

PRESENTAT L'INFORME "ALERTA SOBRE LES REGRESSIONS EN MATÈRIA DE DRETS HUMANS EN EL CONTEXT DE LA LLEI ÒMNIBUS"

L’Institut de Drets Humans de Catalunya fa públic un informe relatiu a la Llei Òmnibus amb la intenció d’incidir en el seu tràmit parlamentari i de donar a conèixer a la ciutadania el seu contingut més problemàtic.

El Govern de la Generalitat va aprovar el projecte de Llei el passat mes de juny i, després de ser admesa a tràmit al Parlament de Catalunya, actualment la Llei es troba en procés de tramitació per via d’urgència.

En l’informe de l’IDHC es posa de manifest com aquests projectes de Llei, amb la intenció de simplificar i agilitzar l’administració catalana, suposen reformes substancials que impliquen regressions en els estàndards de drets humans assolits en els darrers anys.

Les institucions públiques del nostre país, Govern i Parlament, no estan per sobre del marc constitucional, estatutari i internacional que estableix l’estàndard mínim de drets humans que cal reconèixer, protegir i garantir a totes les persones sota llur jurisdicció. Per tant, l’IDHC recomana la revisió en seu parlamentària del projecte de Llei Òmnibus per tal d’eliminar-hi totes les regressions en matèria de drets i llibertats fonamentals, particularment en l’àmbit social i de participació.

MÉS INFORMACIÓ

Veure l'informe detallat


 

Dimarts, 20 de setembre de 2011

L'ACTUALITAT DELS DRETS HUMANS, A RÀDIO 4

El programa d'actualitat "Matí a 4 bandes", presentat pel periodista Toni Marín de dilluns a divendres de 8 a 12h a Ràdio 4, ha estrenat recentment una secció dedicada als drets humans. David Bondia, director de l'Institut de Drets Humans de Catalunya i professor de Dret Internacional a la Universitat de Barcelona, és l'encarregat de conduir aquest espai tots els dimecres de 11 a 11.30h.

MÉS INFORMACIÓ

Presentació de l'espai i enllaços als programes de totes les setmanes


 

Divendres, 10 de juny de 2011

LA TORTURA A L'ESTAT ESPANYOL (Informe 2010)

La Coordinadora per a la prevenció i denúncia de la tortura, que agrupa més de quaranta entitats de lluita contra el terrorisme, ha registrat i documentat 251 casos d'agressió o maltractaments el 2010.

Per setè any consecutiu, la Coordinadora per a la prevenció i denúncia de la tortura, de la qual forma part l'IDHC, ha presentat el seu informe anual sobre la situació de la tortura a l'estat espanyola l'any 2010. En l'informe es recullen 251 situacions de maltractaments o agressions que afecten 540 persones.

Els 251 casos estan registrats i documentats per la CPDT que en l'informe fa una anàlisi global dels casos, en funció de la comunitat autònoma on s'han produït, el perfil de les persones afectades (migrants, persones en règim d'incomunicació o procedents de moviments socials, menors, persones a la presó ...), i el cos funcionarial implicat (policia nacional, guàrdia civil, funcionaris de presons o de centres d'internament o policies autonòmiques i locals).

MÉS INFORMACIÓ

Resum de l'informe

Informe 2010 complet (en castellà)

Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura - CPDT

Xarxes de les quals forma part l'IDHC


 

Divendres, 20 maig 2011

EL GOVERN SEGUEIX LES RECOMANACIONS DE LA SOCIETAT CIVIL SOBRE MÉS TRANSPARÈNCIA EN L'EXECUCIÓ DEL PLA DE DRETS HUMANS

El ministeri de presidència crea una pàgina web amb tota la informació sobre el Pla i un correu electrònic d'accés directe a la comissió de seguiment

Des de l'aprovació del Pla de drets humans, que recull els compromisos del govern espanyol en aquest àmbit, al desembre de 2008, les entitats de drets humans hem demanat al govern més transparència en el seu seguiment i aplicació. Finalment aquest mes de maig, el ministeri de la presidència ha obert una pàgina web amb tota la informació sobre el Pla, incloses les fitxes de seguiment de les mesures que es recullen en el Pla i que actualitzen el grau de compliment de les mateixes.

Una de les principals reivindicacions de la societat civil, l'accés a la comissió encarregada de realitzar el seguiment del Pla, també ha estat escoltada i el Ministeri ha habilitat un correu electrònic de comunicació directa amb la comissió. El correu derechoshumanos@mpr.es està obert a tota la societat pera què tant ciutadans i ciutadanes com la societat civil organitzada facin arribar els seus comentaris sobre l'aplicació de les mesures. La comissió, formada per representants de diferents ministeris i per membres de la societat, es reuneix dues vegades l'any.

L'IDHC ha participat en el Pla des que el govern va presentar la primera proposta al gener de 2008. Llavors, l'IDHC va enviar els seus suggeriments per a configurar el millor pla possible adaptat a la realitat espanyola. Des de la seva aprovació en Consell de ministres a finals del mateix any, l'IDHC participa en un grup de treball juntament amb altres entitats de drets humans en el compliment del Pla per part del govern.

Des de la constitució de la Comissió seguiment al juliol de 2009, el grup de treball ha enviat informes sobre diversos temes tant de procediment com de contingut del Pla. Aquests informes es poden consultar a la pàgina web de l'IDHC dedicada al Pla de drets humans.

MÉS INFORMACIÓ

Pàgina web del ministeri de Presidència dedicada al Pla de drets humans

Pàgina web de l'IDHC dedicada al pla amb documentació, notícies ....


 

Dijous, 19 de maig de 2011

Al 22-M no es garantirà el secret del vot a les persones cegues tal com s’ha fet a les eleccions generals, autonòmiques i europees

Avui, dijous 19 de maig, en roda de premsa a la seu de l'institut de Drets humans de Catalunya, l'Associació catalana per a la Integració del Cec ha donat a conèixer als mitjans de comunicació el fet que el proper 22 de maig les persones cegues hauran de votar acompanyades d'una altra persona, fet que suposa un pas enrere en els seus drets fonamentals que ja s'havien adquirit amb la implementació del vot accessible a les eleccions generals, autonòmiques i europees des de 2008.

La representant del Institut de Drets Humans, Carme Hernández, ha iniciat la roda de premsa fent èmfasi en que l'Institut “dona suport a les iniciatives com aquesta en la que es vulneren drets fonamentals”. En el mateix sentit, Esther Cánovas, membre de la junta de l'Il·lustre col·legi d'advocats de Barcelona, ha matisat que “no pot ser que al segle XXI no es garanteixin aquests drets constitucionals”.

El president de l'associació Catalana per a la integració del Cec, José Ángel Carrey, ha explicat que “després de tres anys llargs de reivindicació per part de l'Associació Catalana per a la integració del Cec, l'any 2007 es va aprovar una modificació de la Llei Orgànica de Règim Electoral General, obligant al govern a desenvolupar per Reial Decret una normativa per regular un procediment de vot accessible, que garantís el vot secret, lliure i autònom de les persones cegues a tots els processos electorals”.

El Reial Decret va ser publicat a desembre de 2007 i s'ha implantat a totes les eleccions que hi ha hagut fins al moment, am notable èxit del procediment. Aquest consisteix en un kit de sobres en Braille que contenen les paperetes normalitzades i permeten així identificar-les per part de les persones interessades que ho sol·licitin.

Tot i així, aquest Reial Decret, en una disposició addicional diu que el procediment allà contemplat, es d'aplicació a totes les eleccions, excepte les municipals, de les quals es deixa la regulació del procediment per més endavant. “Fins ara, no s'ha regulat el procediment específic per les eleccions municipals, i per tant, novament es vulnerarà el dret constitucional del secret del vot de les persones cegues, havent de votar amb una persona de confiança, o no votant” ha explicat Carrey.

José Ángel Carrey i Joan Heras, portambeus de l'entitat, hanexplicat que “L'ACIC s'ha adreçat diverses vegades al ministeri de L'Interior i a la Junta electoral Central fent èmfasi des de març de 2008 (any en que es va implementar per primer cop i amb èxit el sistema de vot accessible a les eleccions generals) en que calia cercar un sistema per a les municipals.

El Ministeri, fins al gener de 2011 responia que no tenia intenció de fer cap actuació en aquest sentit” i la junta Electoral no ha respost a l'última consulta plantejada, on es sol·licitava la implementació del sistema vigent de vot accessible també per a les eleccions municipals.

Al març d'enguany, es va aprovar una proposició no de llei al Congrés, instant al govern a fer una prova pilot de vot accessible en aquestes eleccions. Encara no hi ha notícies oficials que responguin si finalment es farà o no i on, però, si finalment és fa, serà a molt petita escala i segurament amb l'utilització d'ordinadors.

Joan Heras, ha afirmat que “malgrat que puguin haver-hi proves pilot el dia 22 de maig és evident que no s'han estudiat alternatives des que es va aprovar la reforma de la llei orgànica de règim electoral general en el sentit d'obligar al govern a regular un procediment de vot accessible per les persones cegues. Si finalment es fan les proves, caldrà valorar-ho positivament, i confiem que funcioni bé i que a partir del 23 es treballi per implantar un procediment de vot accessible a les següents eleccions municipals, però el fet de reaccionar amb dos mesos d'antel·lació a les eleccions ha fet que el dret fonamental es vulneri novament””. Heras també ha lamentat que el Ministeri no hagi donat detalls sobre com serà aquesta prova pilot i no hagi deixat que l'ACIC, com a entitat promotora d'aquesta reivindicació, pugui opinar i implicar-se en trobar una solució per al futur: “no sabem quin sistema s'ha de fer servir, si ha de ser el que tenim o un altre, però tampoc ens han donat l'opció d'opinar, ni sabem quina és la complexitat tècnica real per a implementar el sistema que ja tenim(el de les plantilles i sobres en Braille) a les eleccions municipals”. “som conscients que les municipals són més complexes perquè hi ha més municipis, però recordem que el sistema és a sol·licitud de l'interessat i això significa que no caldria fer kits de vot accessible per a tots els municipis, sinó només per a aquells on hi hagi persones que el vulguin fer servir”.

Des de l'ACIC es va promoure un manifest en favor de la garantia d'aquest dret que varen signar 86 entitats, entre elles l'Institut de Drets Humans i el col·legi d'Advocats de Barcelona així com nombroses associacions de persones amb discapacitat visual i d'altres de tot l'estat.

Aquest manifest (veure dossier de premsa o web www.votoaccesible.com) s'ha llegit en Braille al final de la roda de premsa.

Heras ha explicat que “També s'ha aprovat a pobles i ciutats de tot l'estat una moció en favor del vot accessible a les municipals a multitud d'ajuntaments de pobles petits com Gelida, ciutats mitjanes com Sant Feliu de Llobregat o grans com Madrid i Barcelona”.

Images de la roda de premsa: http://www.idhc.org/images/FotosRodaDePremsa_20110519_ACIC.zip

MÁS INFORMACIÓN

» Associació Catalana per a la Integració del Cec (ACIC)

» Manifestos i comunicats signats per l'IDHC


 

Dimarts, 19 d'abril de 2011

In front of the indifference of the international community, we will protect Human Rights!

L'IDHC es suma a la iniciativa per iniciar un Servei Civil de Pau a Gaza.

MÁS INFORMACIÓN

» Llegir la petició completa, en anglès

» Manifestos i comunicats signats per l'IDHC


 

Dimarts, 5 d'abril de 2011

L' IDHC SIGNA UNA CARTA SOL·LICITANT AL GOVERN ESPANYOL QUE ASSUMEIXI LES SEVES RESPONSABILITATS INTERNACIONALS AL SÀHARA OCCIDENTAL

La Carta, promoguda per l' Asociación Pro Derechos Humanos de España, reconeix que " Cuando en la actualidad admiramos la rebelión de los ciudadanos del Norte de África contra los tiranos, no podemos olvidar que la mayor violación de los derechos humanos es mantener sojuzgado a un pueblo, al que una potencia extranjera le niega por la fuerza el derecho a la autodeterminación y como consecuencia se conculcan a todos sus ciudadanos los derechos civiles y políticos, lo que conlleva la vulneración de sus derechos económicos, sociales y culturales " .

Com s'argumenta a la carta , això és conseqüència d'antigues decisions il·legals de governs espanyols . Amb aquesta missiva es pretén que el govern espanyol prengui mesures per al compliment de la legalitat internacional i el respecte dels drets humans del poble sahrauí .

MÉS INFORMACIÓ

» Llegir la carta completa, en castellà

» Asociación Pro Derechos Humanos de España

» Manifestos i comunicats signats per l'IDHC


 

Dilluns, 28 de març de 2011

EL CONSELL D'EUROPA DEMANA A ESPANYA QUE INVESTIGUI TOTES LA DENÚNCIES DE MALTRACTAMENTS

El dia 25 de març s'ha fet públic l'informe de Comitè Europeu per la Prevenció de la Tortura (CPT) sobre la seva visita a Espanya el 2007.

El CPT va ser establert pel Conveni Europeu per a la Prevenció de la Tortura i de les penes o els tractes inhumans o degradants del Consell d'Europa, que va entrar en vigor el 1989. Els membres del CPT són experts independents i imparcials, entre els quals s'inclouen advocats, metges i especialistes en qüestions penitenciàries i policials. El CPT no és un organisme de recerca, però proporciona l'estructura preventiva no judicial per protegir les persones privades de llibertat contra la tortura i altres formes de maltractaments.

Aquest informe és el resultat de la cinquena visita que el CPT va fer a Espanya, entre setembre i octubre de 2007. Durant aquesta visita, els membres de la delegació del CPT es van entrevistar amb autoritats estatals i representants de diverses ONG i van visitar presons, comissaries i centres de detenció a Madrid, Catalunya, País Basc i Canàries, on es van entrevistar amb persones privades de la llibertat.

En aquest document, el CPT posa especial èmfasi en el règim d'incomunicació vigent i demana que es garanteixi a les persones detingudes el "dret a designar una persona per mantenir-la informada de la seva detenció i lloc de detenció el més ràpid possible i mai passades 48 hores des seu arrest". Recomana a més adoptar les mesures necessàries perquè tinguin accés a un advocat "des del moment de la seva detenció" i a ser examinats per un metge de la seva elecció. El CPT assenyala que sempre que un detingut al·legui haver estat víctima de maltractaments, el jutge hauria de registrar les al·legacions per escrit, ordenar "immediatament" un examen mèdic forense, així com donar tots els passos necessaris per assegurar una investigació. Finalment, assenyala que l'aplicació del règim d'incomunicació a menors d'edat hauria de prohibir-se.

El CPT subratlla també la necessitat de garantir que "ningú estigui detingut més de 24 hores a l'àrea de detenció per a estrangers de l'aeroport de Barajas".

Encara que el CPT assenyala en el seu informe que les autoritats espanyoles han cooperat durant la visita, també adverteix que davant la persistent falta de millores d'algunes de les seves recomanacions sobre detenció incomunicada, accés a un advocat o massificació carcerària, considerarà la publicació d'una declaració oficial , cosa que ha fet només en comptades ocasions.


MÉS INFORMACIÓN

» Report to the Spanish Government on the visit to Spain carried out by the European Committee for the Prevention of Torture and Inhuman or Degrading Treatment or Punishment (CPT) from 19 September to 1 October 2007

» Respuesta del Gobierno español

» Més informació sobre Espanya al Consell d'Europa


 

Dijous, 17 de març de 2011

L'ONU CRITICA A ESPANYA PER LA SITUACIÓ DELS CIE

Notícia extreta de Migreurop España

Observacions finals del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial de Nacions Unides.

Punt 13: "Preocupa al Comitè la situació dels migrants en condició irregular que després d'haver estat els 60 dies que indica la llei en un Centre d'Internament d'Estrangers (CIE), són posats en llibertat tenint un procés d'expulsió pendent, situació que els fa més vulnerables a convertir-se en víctimes d'abusos i discriminacions. També preocupa al Comitè les informacions rebudes segons les quals els CIEs no compten amb una reglamentació que reguli el seu funcionament i això permet que les condicions de vida, l'accés a informació, assistència legal i atenció mèdica, així com l'accés de les organitzacions no governamentals per assistir als interns en aquests centres, variïn d'un CIE a un altre (arts. 2, 5 i 6).

Aquesta és una de les principals recomanacions del document publicat pel Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial de l'ONU (CERD) en el marc de l'examen realitzat a Espanya entre el 14 de febrer i el 11 de març, i on s'analitzen els informes presentats pel Govern, la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat, SOS Racisme, Secretariat Gitano i Amnistia Internacional.

Migreurop, insisteix en que l'existència dels CIEs suposa una vulneració de drets fonamentals de les persones que s'hi troben tancades, i insta, un cop més, al govern espanyol a que reguli el funcionament dels mateixos garantint tots els drets que, a excepció del de la llibertat de moviment, segueixen tenint, per llei, aquestes persones. Entre aquests drets deu garantir el lliure accés de les organitzacions socials als CIEs de manera que puguin exercir una tasca de fiscalització del funcionament dels mateixos.

De la mateixa manera, Migreurop reclama que les persones posades en llibertat després de passar pels CIEs acabin sent documentades, per evitar, com indica l'organisme de l'ONU, la seva exposició a abusos i discriminacions.

La Recomanació del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial de les Nacions Unides és una mostra més de la credibilitat de les reivindicacions que Migreurop impulsa des de la seva creació.

Formen la xarxa espanyola de Migreurop: Abedie, ACSUR-Las Segovias, Andalucía Acoge, APDHA, CEAR, SOS Racismo.


MÉS INFORMACIÓ

» Migreurop

» Observaciones finales del Comité para la Eliminación de la Discriminación Racial

» Més informació sobre Espanya a les Naciones Unides


 

Divendres, 15 març de 2011

L'ONU DEMANA A ESPANYA QUE "ERADIQUI" LES BATUDES POLICIALS CONTRA IMMIGRANTS I ELS CONTROLS INDISCRIMINATS

Notícia extreta d'Press

El Comitè de Nacions Unides per a l'Eliminació de la Discriminació Racial ha emès un informe en què insta Espanya a "prendre mesures efectives per eradicar la pràctica de controls d'identificació basats en perfils ètnics i racials" que, "en la pràctica, es poden traduir en detencions indiscriminades d'estrangers”.

Aquesta és una de les principals recomanacions del document publicat per les Nacions Unides en el marc de l'examen realitzat a Espanya durant el 78è període de sessions, celebrat entre el 14 de febrer i el 11 de març, i on es van analitzar els informes presentats pel Govern, Amnistia Internacional, SOS Racisme, Secretariat Gitano i la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR).

Després d'analitzar la documentació, el Comitè demana a Espanya que revisi la Circular policial 1/2010 en la qual es consignen quotes de detenció d'immigrants, així com reformi els aspectes de la legislació en matèria d'estrangeria "que donen lloc a interpretacions que a la pràctica es poden traduir en la detenció indiscriminada i en la restricció dels drets dels ciutadans estrangers ".

A més, el Comitè demana al Govern que "revisi" la Llei d'Estrangeria perquè les disposicions relatives a estrangeres víctimes de violència de gènere "són discriminatòries" contra les dones que pateixen maltractaments i estan en situació irregular.

Segons el document, la Llei "pot dissuadir a les dones estrangeres, en situació irregular, a presentar denúncies per violència de gènere per por de ser expulsades del territori de l'Estat part en cas que els tribunals no dictin una sentència condemnatòria contra l'acusat".

El Comitè també expressa la seva "preocupació" per les persones que després de complir 60 dies tancades en Centres d'Internament d'Estrangers (CIEs) són posats en llibertat tenint un procés d'expulsió pendent, ja que els fa "més vulnerables a ser víctimes d'abusos i discriminacions".

En aquesta línia, demana al Govern que adopti "les mesures necessàries per garantir la protecció dels seus drets bàsics, la protecció judicial i l'accés a un recurs efectiu, inclosa la possibilitat de recórrer l'ordre d'expulsió".

Finalment, demana a l'Executiu que elabori el reglament dels CIEs amb la finalitat d'uniformar el seu funcionament i així garantir condicions de vida, accés a la informació, assistència legal i atenció mèdica adequades per als interns, així com l'accés de les organitzacions no governamentals d'assistència a aquests centres.

La violència de gènere, les detencions indiscriminades i la violència de gènere són, al costat de la manca d'estadístiques, les qüestions sobre les quals l'ONU demana a Espanya un major esforç. En concret, "reitera" la seva petició al Govern de facilitar dades "sobre la composició ètnica i racial de la seva població" i demana que elabori un cens incloent aquests criteris, perquè és "fonamental" per a "monitoritzar" la discriminació.

Sobre aquest assumpte, el Comitè expressa la seva "preocupació" perquè "no hi ha xifres oficials" sobre incidents racistes i xenòfobs, ni sobre el nombre de denúncies presentades o les mesures judicials que han comportat. Per l'ONU, tenir "escàs nombre de denúncies" no ha de considerar-se "necessàriament positiu, ja que pot ser un indicador, entre altres, del temor de les víctimes" o de la seva "falta de confiança en els òrgans policials i judicials".

Preocupació per les "escoles gueto "

Un altre dels aspectes que preocupa a l'ONU són les aules de nens migrants i gitanos que algunes comunitats autònomes han posat en marxa per atendre aquest alumnat i que el Comitè denomina 'escoles gueto '. A més, recorda que la Llei Orgànica d'Educació (LOE) preveu mecanismes que possibiliten una "adequada i equilibrada" distribució dels estudiants.

Per aquest motiu, recomana a l'Estat espanyol que revisi els criteris i mètodes del procés d'admissió a les escoles públiques i privades i prengui mesures per garantir una "efectiva" distribució equilibrada dels alumnes en els centres escolars. Així mateix, li demana que li proporcioni dades estadístiques desagregades sobre el nombre de nens migrants, gitanos i espanyols inscrits a les escoles en el seu proper informe periòdic.

Menors no acompanyats

Tot i que acull amb "satisfacció" els acords sobre assistència i repatriació de menors no acompanyats que Espanya ha signat amb Romania i Senegal, també manifesta la seva "preocupació" per la realització de proves radiològiques per determinar mitjançant una valoració òssia l'edat dels menors no acompanyats en territori espanyol. Segons alerta, el "ampli" marge d'error del sistema utilitzat "pot deixar a alguns menors desproveïts de les proteccions que els corresponen".

Així, insta a l'Estat espanyol a "revisar" els diferents mètodes de determinació d'edat i a "invertir" en la posada en marxa de "proves fiables, actualitzades i que no siguin perjudicials per a la integritat física dels menors".


MÉS INFORMACIÓ

» Informe sombra al del Estado Español, elaborado por SOS Racismo Madrid, Secretariado Gitano y Comisión Española de Ayuda al Refugiado

» Informe Amnistía Internacional

» Informe Fundación Secretariado Gitano

» Observaciones Finales del Comité para la Eliminación de la Discriminación Racial

» Més informació sobre Espanya a les Naciones Unides


 

Divendres, 4 de març de 2011

EL GOVERN PROMET TRANSPARÈNCIA EN EL SEGUIMENT DEL PLA DE DRETS HUMANS

El Govern s'ha compromès a fer públiques les fitxes de Seguiment del Pla de Drets Humans i a crear un espai virtual on la societat civil pugui presentar les seves inquietuds sobre les mesures del Pla. Es tracta de dues demandes concretes de les entitats que seguim el Pla de Drets Humans i que venim reclamant des de la seva aprovació el desembre del 2008.

Segons hem sabut , en l'última reunió de la Comissió de Seguiment que va tenir lloc el 18 de febrer passat , el Govern es va comprometre a fer públiques les fitxes de Seguiment del Pla . Aquestes fitxes s'agrupen en un document únic on el Govern explicita de quina manera i en quin grau s'implementen les mesures del Pla de Drets Humans . Fins ara es tractava d'un document al qual la societat civil no en tenia accés . Durant la reunió es va presentar als membres de la Comissió l'última actualització d'aquest extens document . A partir d' aquest mes , aquest document hi serà disponible a la pàgina web del Ministeri de la Presidència i s'actualitzarà mensualment .

Al mateix temps s'han compromès a crear , en aquesta mateixa web, un espai on es podrán deixar missatges amb comentaris i propostes . D'aquesta manera , en principi , es podria donar així compliment a una demanda de les organitzacions de la societat civil, que , des de la posada en funcionament de la Comissió sol·licitem la creació d'un canal de comunicació formal amb la Comissió de Seguiment , que permeti realitzar un intercanvi constructiu sobre com s'hauria d'implementar el Pla . Esperem que el Govern reculli aquestes aportacions i en faci un retorn a la societat civil , esperem doncs que aquest espai virtual no es converteixi només en una bústia on deixar missatges .

MÉS INFORMACIÓN

» Tercera actualització de les Fitxes de Seguiment del Pla (gener de 2011)

» Pàgina web amb tota la informació sobre el Pla de Drets Humans del govern espanyol


 

Divendres, 25 de febrer de 2011

L'IDHC DÓNA SUPORT AL MANIFEST CONTRA LA IMPUNITAT DE LA DICTADURA FRANQUISTA

El text, promogut per la Plataforma contra la Impunitat del franquisme, demana la continuïtat en la instrucció de les causes pels desapareguts i els nens segrestats del franquisme, d'acord amb el dret penal internacional.

MÉS INFORMACIÓ

» Llegir el manifest Contra la impunitat de la dictadura franquista. Justícia per a les víctimes i per al jutge Garzón

» Plataforma contra la impunitat del franquisme

» Manifestos i comunicats signats per l'IDHC


 

Divendres 18 febrer de 2011

REUNIÓ DE LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT DEL PLA DE DRETS HUMANS DEL GOVERN ESPANYOL

Avui, divendres 18 de febrer, deu mesos després de l'últim partit, torna a reunir-se la Comissió de Seguiment del Pla de Drets Humans.

Aquest òrgan és l'encarregat de realitzar el seguiment i l'avaluació de l'execució de les mesures previstes en el Pla. Atès que l'última reunió de la Comissió es va realitzar el quinze de abril de 2010, és difícil saber com va poder complir les seves funcions durant tots aquests mesos.

Fins al dia d'avui, no s'ha creat un canal de comunicació formal entre la Comissió de Seguiment i la societat civil que permeti presentar propostes, suggeriments ni fiscalitzar el compliment del Pla, funcions que el mateix text del Pla de Drets Humans atribueix a la societat civil. Tampoc hi ha actes de les reunions ni cap altre tipus d'informació que permeti saber què fa exactament la Comissió de Seguiment.

Malgrat això, un grup d'organitzacions de la societat civil que creiem en la importància dels compromisos adquirits pel govern en matèria de drets humans, continuem reunint-nos periòdicament i elaborant informes de seguiment del Pla. Aquests informes es fan arribar a la Comissió de Seguiment a través de canals informals i gràcies a la col·laboració i el compromís d'alguns dels seus membres, qui es mostren predisposats a rebre les nostres aportacions. En aquesta ocasió, hem elaborat un document amb comentaris sobre algunes de les mesures del Pla que al nostre entendre són deficients o no estan degudament implementades. En concret, en aquest document s'aborden temes com la manca de ratificació per part d'Espanya d'importants tractats internacionals de protecció dels drets humans, com la Carta Social Europea revisada (mesura 23) o la Convenció Internacional sobre la protecció dels drets de tots els treballadors migrants i dels seus familiars (mesura 2). També es senyalen les violacions als drets humans que constitueixen en si mateixos els Centres d'Internament per a Estrangers (mesura 106), o els motius de preocupació pel que fa al tractament del fenomen dels menors estrangers no acompanyats (mesura 163) o de la nova Llei reguladora del dret d'asil i de la Protecció Subsidiària (mesura 108), entre altres temes.

Esperem que durant la present legislatura, que és la que marca la vigència del Pla de Drets Humans, es creï un veritable espai d'intercanvi entre la Comissió de Seguiment i la societat civil, per treballar conjuntament per aconseguir una millora efectiva de la situació dels drets humans a Espanya.

MÉS INFORMACIÓ

» Comentaris i aportacions d'un grup d'entitats de la societat civil per a la reunió de la Comissió de Seguiment del 18 febrer 2011

» Pàgina web amb tota la informació sobre el Pla de Drets Humans del govern espanyol


 

Dimarts, 8 de febrer de 2011

L'ECRI PRESENTA EL SEU QUART INFORME SOBRE ESPANYA

La Comissió Europea contra el Racisme i la Xenofòbia (ECRI) del Consell d'Europa, és l'organisme que analitza la situació del racisme i la xenofòbia en tots els Estats membres i formula recomanacions sobre com afrontar els problemes identificats.

En aquest quart informe, l'ECRI avalua si Espanya ha aplicat les seves recomanacions anteriors, així com les polítiques implementades per combatre el racisme i la xenofòbia. Al mateix temps, fòrmula noves recomanacions, que han de ser executades amb caràcter prioritari.

Si bé l'ECRI destaca alguns aspectes positius, com la creació de noves institucions de lluita contra el racisme en diferents àmbits, també assenyala alguns motius de preocupació. Entre ells, l'ECRI destaca que el Consell per a la Promoció de la Igualtat de Tracte i No Discriminació de les Persones per l'Origen Racial o Ètnic no és un òrgan independent de l'Administració, cosa que, en definitiva, el converteix en jutge i part, restant tota credibilitat i eficàcia al seu treball.

També preocupa a l'ECRI el vincle que moltes persones estableixen entre immigració, delinqüència i atur. Les enquestes d'opinió demostren que molts espanyols consideren que la immigració representa un problema i que el Govern no està gestionant bé aquest fenomen. Aquestes visions negatives de la immigració, a més de no tenir cap fonament, alimenten estereotips negatius i són el caldo de cultiu d'actituds i pràctiques discriminatòries i racistes.

Entre les recomanacions fetes a Espanya per aquest organisme europeu, es poden assenyalar la ratificació de la Carta Social Europea Revisada, del Conveni sobre la participació dels estrangers en la vida pública a nivell local o la Convenció internacional sobre la protecció dels drets de tots els treballadors migrants i els seus familiars. També recomana que les autoritats recopilin i publiquin dades sobre els actes de racisme i discriminació racial i sobre l'aplicació de les disposicions penals, civils i administratives en vigor per combatre el racisme i la discriminació racial.

Esperem que aquest informe serveixi per cridar l'atenció sobre les situacions de discriminació que diàriament pateixen les persones a Espanya, així com reflexionar sobre els canvis que necessàriament s'han de donar en la nostra societat per a que la igualtat de drets entre tots els éssers humans sigui una realitat.


MÉS INFORMACIÓ

» Cuarto Informe del ECRI sobre España

» Informes anteriores

» Més informació sobre Espanya al Consell d'Europa


 

Dilluns, 7 de febrer de 2011

L'IDHC S'ADHEREIX AL MANIFEST CONTRA EL RACISME I LA XENOFÒBIA, EN DEFENSA DE LA DEMOCRÀCIA, PROMOGUT PER SOS RACISME

Estem assistint, d'un temps ençà, a un increment descarat del racisme a tots el àmbits socials, polítics i legislatius, que pot arribar a tenir unes conseqüències gravíssimes pel que fa a la retallada de drets i llibertats, i, molt especialment, com a ATAC DIRECTE ALS DRETS HUMANS I AL MATEIX SISTEMA DEMOCRÀTIC.

En un context de crisi econòmica que crea incertesa en la societat, la utilització interessada del missatge de la por i de la inseguretat està fent la ciutadania cada cop més permissiva davant una retallada sense precedents dels nostres drets i de les nostres llibertats, i més impassible davant l'augment de desigualtats entre països i entre classes dins dels mateixos països.

MÉS INFORMACIÓ

» Llegir el manifest

» Campanya "Diguem prou! En defensa de la democracia. Contra el racisme i la xenofobia"


 

Divendres, 4 de febrer de 2011

L'IDHC S’ADHEREIX AL MANIFEST PEL VOT ACCESSIBLE A LES ELECCIONS MUNICIPALS

L'Associació Catalana per a la Integració del CEC (ACIC) promou aquest manifest per a , es busca garantir el dret al vot secret i lliure en els comicis municipals de les persones amb discapacitat visual.

Cal assenyalar que la garantia del vot secret de les persones cegues o amb dèficit visual greu és un compromís adquirit pel govern espanyol en la mesura 153 del Pla de Drets Humans.

MÉS INFORMACIÓ

» Llegir el manifest

» Pàgina web amb tota la informació sobre el Pla de Drets Humans del govern espanyol


 

Dimecres, 2 de febrer de 2011

ESPANYA RECONEIX LA COMPETÈNCIA DEL COMITÈ CONTRA LES DESAPARICIONS FORÇADES

El reconeixement d'aquesta competència permetrà a les víctimes o els seus representants presentar el seu cas davant un Comitè d'experts independents, que estudiarà i avaluarà si s'ha comès una violació de la Convenció Internacional per a la protecció de totes les persones contra les desaparicions forçades.

Aquesta Convenció, adoptada per l'Assemblea General de Nacions Unides el 20 de desembre de 2006, va entrar en vigor el 23 de desembre de 2010 i és el resultat final d'un llarg procés iniciat el 1980, en el si de l'antiga Comissió de Drets Humans. La Convenció busca prevenir les desaparicions forçades i lluitar contra la impunitat en els casos en què aquestes es produeixen, a més de reconèixer el dret de les víctimes a la justícia i la reparació; a conèixer la veritat sobre els fets comesos contra els seus éssers estimats.

S'entén per "desaparició forçada" l'arrest, la detenció, el segrest o qualsevol altra forma de privació de llibertat que siguin obra d'agents de l'Estat o per persones o grups de persones que actuen amb l'autorització, el suport o l'aquiescència de l'Estat, seguida de la negativa a reconèixer aquesta privació de llibertat o de l'ocultació de la sort o el parador de la persona desapareguda, sostraient la persona de la protecció de la llei.

La Convenció estableix que els Estats que l'han ratificat, poden reconèixer la competència del Comitè "per rebre i examinar les comunicacions presentades per persones que es troben sota la seva jurisdicció o en nom d'elles, que al·leguin ser víctima de violacions per aquest Estat part de les disposicions d'aquesta Convenció" (article 31.1). Això permetrà a les víctimes o els seus representants presentar el seu cas davant un Comitè d'experts independents, que estudiarà i avaluarà si s'ha comès una violació d'aquesta Convenció. Espanya ha reconegut aquesta competència fet aquest reconeixement el dia 5 de gener de 2011.

Amb aquest reconeixement, Espanya ha donat compliment a una de les recomanacions rebudes durant l'Examen Periòdic Universal que va tenir lloc en el Consell de Drets Humans el mes d'abril de 2010.

Tot i que constitueix un pas endavant en el camí de la protecció dels drets humans de cara al futur, no pot passar per alt que en l'àmbit intern, Espanya encara no ha donat resposta als crims del franquisme i a la demanda de veritat, justícia i reparació dels familiars dels seus milers de víctimes, entre els quals hi ha molts casos de desaparicions forçades. Es tracta de crims de lesa humanitat, que constitueixen delictes permanents i que lamentablement, fins ara, romanen sense resoldre. No està de més recordar que el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, el 2008, va realitzar a Espanya les següents recomanacions: "L'Estat part ha de: a) considerar la derogació de la Llei d'Amnistia de 1977; b) prendre les mesures legislatives necessàries per garantir el reconeixement de la imprescriptibilitat dels crims de lesa humanitat pels tribunals nacionals, c) preveure la creació d'una comissió d'experts independents encarregada de restablir la veritat històrica sobre les violacions dels drets humans comeses durant la guerra civil i la dictadura, i d) permetre que les famílies identifiquin i exhumin els cossos de les víctimes i, si escau, indemnitzar".

MÉS INFORMACIÓ

» Convención Internacional para la protección de todas las personas contra las desapariciones forzadas

» Declaración de España donde reconoce la competencia del Comité

» Observaciones finales del Comité de Derechos Humanos a España (2008)

» Més informació sobre Espanya a les Naciones Unides


 

Dimecres, 26 de gener de 2011

Comunicat de premsa
DAVANT LES POSSIBLES MESURES ANUNCIADES PEL CONSELLER D'INTERIOR

Recentment s'ha conegut, a través de declaracions del Conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya, la possible adopció de dues mesures que afecten directament a l'àmbit de la política de prevenció de la violència institucional i de la prohibició de la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumanes o degradants.

1) La primera mesura fa referència a l'anunci de la derogació de l'anomenat Codi Ètic de la policia. Aquest "codi" aprovat per l'anterior Govern consisteix en un conjunt de les anomenades "bones pràctiques" que han d'observar els cossos policials en l'exercici de la seva funció pública, establint unes obligacions deontològiques a complir. En aquest sentit, cal recordar que la Coordinadora Catalana per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura va considerar en el seu dia que, encara que insuficient en no tenir força jurídica vinculant ni sancionadora, les disposicions i creacions de l'esmentat "codi" constituïen un cert pas en la lluita per prevenir abusos policials i altres formes similars de violència institucional. No s'entén com un text no vinculant orientat a millorar el tractament que reben dels ciutadans i ciutadanes per part de les forces de policies i que està en línia amb les recomanacions del Consell d'Europa i d'altres instàncies internacionals es pot interpretar com un “greuge” o un senyal de “desconfiança” cap a la Policia de Catalunya.

2) La segona mesura fa referència a la possible desinstal·lació o reorientació de càmeres d'enregistrament que s'havien posat en algunes comissaries de policia. Cal assenyalar que aquesta mesura es va començar a aplicar l'any 2007 en compliment de nombroses i reiterades recomanacions internacionals adreçades a l'Estat espanyol, entre altres, pels següents organismes internacionals: el Comitè contra la Tortura de l'Organització de les Nacions Unides, diversos Relators de l'ONU contra la Tortura, el Comitè per la Prevenció de la Tortura i altres Tractes o Penes Cruels del Consell d'Europa i el Comissari Europeu de Drets Humans.

En aquest mateix sentit s'havien pronunciat també des de fa anys destacades organitzacions (nacionals i internacionals) de la societat civil, dedicades a la defensa dels drets humans i la lluita contra la tortura i la violència institucional, entre altres: Amnistia Internacional (www.amnistiacatalunya.org) i la Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura de l'Estat Espanyol (www.prevenciontortura.org).

I encara en clau institucional catalana, el Parlament de Catalunya aprovava el dia 1 de desembre de 2004 una Proposició No de Llei que instava el govern a implementar les recomanacions del Relator contra la Tortura de l'ONU, iniciativa que rebia el suport de la immensa majoria de les forces polítiques parlamentàries del país, incloent-hi les que ara donen suport al Govern de Catalunya.

Tal com les institucions, organitzacions i altres càrrecs governamentals i policials han assenyalat repetidament, des que es va procedir a la instal·lació de les càmeres, les denúncies per maltractaments contra els Mossos d'Esquadra s'han reduït notablement.

Anotem, també, que en data 16 de desembre l'ACAT (entitat de la Coordinadora) va escriure una carta al Sr. Mas i a la premsa (publicada a l'AVUI I EL PUNT) ressaltant aquests mateixos aspectes. És per les raons que hem apuntat que la Coordinadora Catalana per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura vol manifestar:

1- La seva profunda preocupació per les intencions reflectides en les declaracions del nou titular de la Conselleria d'Interior , en el sentit de procedir a la derogació i desmantellament o reorientació d'aquestes dues mesures.

2- Entenent que procedir d'aquesta manera només posaria de manifest el notable retrocés d'una política que ha de ser respectuosa dels drets fonamentals de les persones que entren en contacte amb el sistema policial i penal.

3- En aquest sentit demanem que, en ple respecte a les recomanacions internacionals assenyalades i recolzades pel mateix Parlament de Catalunya , es mantinguin i s'aprofundeixin les decisions que en el seu dia es van acordar en matèria de prevenció de la tortura i els maltractaments .

MÉS INFORMACIÓ

Coordinadora Catalana per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura: Acció dels Cristians per a l'Abolició de la Tortura (ACAT) Alerta Solidària Associació EXIL Associacció Catalana per a la Defensa dels Drets Humans (ACDDH) Associació Memòria contra la Tortura (AMCT) Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats de Barcelona Coordinadora Contra la Marginació de Cornellà Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) Justícia i Pau Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB Rescat

» Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura

» Text íntegre del Codi d'ètica de la Policia de Catalunya


 

Dijous, 13 de gener de 2011

LA FUNDACIÓ BANC DELS ALIMENTS, GUARDONADA AMB EL PREMI SOLIDARITAT 2010

El programa Solidaris, de Catalunya Ràdio, ha estat reconegut amb la menció especial Mitjans de Comunicació

La Fundació Banc dels Aliments ha estat guardonada amb el Premi Solidaritat, que anualment atorga l'Institut de Drets Humans de Catalunya-IDHC. En el marc d'aquest premi, l'IDHC ha concedit la menció especial Mitjans de Comunicació al programa Solidaris, de Catalunya Ràdio.

El passat dimecres 12 de gener es va reunir el tribunal de l'edició 2010 del Premi Solidaritat, un guardó que atorga l'IDHC des de 1987 en reconeixement a persones i entitats destacades per la seva lluita a favor dels drets humans. De les 15 candidatures presentades a aquest premi, el tribunal ha volgut reconèixer en aquesta ocasió a la Fundació Banc dels Aliments, una fundació privada que lluita contra la fam, posant a disposició de persones sense recursos aliments donats per empreses.

El tribunal del premi format per representants de la societat civil catalana i membres de l'IDHC ha volgut destacar la tasca d'una entitat que des de fa més de 20 anys treballa per a satisfer un dels drets fonamentals de les persones, l'alimentació. En l'actual situació de crisi global, on cada vegada més persones tenen dificultats per satisfer una necessitat tan bàsica com l'alimentació, la Fundació Banc dels Aliments ha sabut donar resposta a aquesta necessitat i arribar a més i més gent cada dia.

Des de 1998, l'IDHC atorga també una menció especial als mitjans de comunicació que, en l'exercici de la seva tasca informativa, aborden de manera decidida la defensa i protecció dels drets humans.

En aquesta ocasió la menció especial Mitjans de Comunicació ha recaigut en el programa Solidaris, de Catalunya Ràdio, dirigit per la periodista Rita Marzoa. Solidaris aborda setmanalment l'actualitat des d'una perspectiva social, donant veu i recolzant la lluita dels moviments socials i de la societat civil catalana.

El premi serà lliurat en un acte públic que tindrà lloc el proper 15 de febrer a les 19 hores al Parlament de Catalunya. Durant l'acte els guardonats rebran una placa commemorativa i es lliurarà a la Fundació Banc dels Aliments una obra de l'escultor Jaime de Córdoba, especialment creada per a aquest premi.

El tribunal d'aquesta edició està format per Rafael Martín, de la Federació Catalana de Voluntariat Social, Francesc Mateu, president de la Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament; Maria Josep Parès, de la Federació Catalana d'ONG per la Pau; Eulàlia Pascual, presidenta de la Federació Catalana d'ONG pels Drets Humans; Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau i professor d'Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona; Jaume Saura Estapà, president de l'IDHC i professor de Dret Internacional Públic de la Universitat de Barcelona; David Bondia Garcia, director de l'IDHC i professor de Dret Internacional Públic de la Universitat de Barcelona, i Algèria Queralt, membre de la junta directiva de l'IDHC i professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona.

MÉS INFORMACIÓ

» Premi Solidaritat


 

Dimarts, 23 de novembre de 2010

ENTITATS DE DRETS HUMANS CRITIQUEN LES REACCIONS DELS SINDICATS POLICIALS I D'ALGUNS GRUPS POLÍTICS DAVANT LA PROPOSTA D'UN CODI ÈTIC PER LA POLICIA DE CATALUNYA I RECLAMEN QUE TINGUI CARÀCTER VINCULANT

Les entitats sota signants, a la vista de la controvèrsia desfermada en relació a l'aprovació per part del Govern de Catalunya del Codi ètic de la policia, manifesten el següent:

  1. Que, al nostre entendre, les fortes crítiques al Codi plantejades per alguns sindicats i grups polítics han enfocat erròniament el debat, el qual caldria centrar en com reforçar la protecció dels drets humans i la seguretat de la ciutadania en la seva relació amb els cossos policials.

  2. Que l'adopció de codis de conducta de les forces d'ordre públic és un compromís polític i jurídic internacional, creixement exigible a les policies de països europees. L'any 1979, l' ONU va adoptar un Codi de Conducta per a funcionaris encarregats d'aplicar la llei amb l'objectiu de dotar als ciutadans d'un instrument de protecció enfront dels abusos policials. Per la seva banda, el Comitè de Ministres del Consell d' Europa va aprovar el Codi Europeu d'Ètica Policial l'any 2001, donant un gir transcendental a la construcció d'un model policial més garantista. L'Associació de Jutges per a la Democràcia, igualment, va manifestar com a “absolutament necessària" l'existència d'instruments normatius que serveixin de guia per a les forces de seguretat.

  3. Que aquesta mena d'instruments, en la mesura que es conceben per prevenir i denunciar els abusos, haurien de contribuir al prestigi de les actuacions policials que s'ajusten a la legalitat. No debades, les forces policials tenen el monopoli de la violència i per això els hi és exigible un plus de responsabilitat i professionalitat en l'ús de les seves prerrogatives.

  4. Que les deficiències del Codi aprovat tenen més a veure amb la seva escassa força jurídica que amb els seus suposats excessos regulatius: ha estat severament escapçat des de la seva adopció inicial i no té el caràcter vinculant que seria desitjable. Amb tot, és pot considerar un instrument garantista, com ho han estat en el passat la instal·lació de càmeres a les comissaries (a recomanació de Nacions Unides) i l'obligació d'identificació dels funcionaris policials (com les de qualsevol altres funcionari públic).

Associació Catalana de Defensa dels Drets Humans
Institut de Drets Humans de Catalunya
Justícia i Pau
Observatori dels Sistema Penal i els Drets Humans
Observatori DESC
SOS Racisme – Catalunya

MÉS INFORMACIÓ

» Text íntegre del Codi d'ètica de la Policia de Catalunya


 

Dilluns, 22 de novembre de 2010

BECA DE FORMACIÓ EN DRETS HUMANS A BARCELONA PER A TRES PERSONES PROVINENTS D'AMÈRICA LLATINA

Els beneficiaris de les tres beques assistiran el proper mes de març al Curs anual de drets humans que organitza l'IDHC.

Tres persones provinents d'Amèrica llatina rebran 1.500 euros per a les despeses de viatge a Barcelona i l'allotjament i manutenció a la ciutat al llarg de les tres setmanes de durada del Curs anual de Drets Humans. L'Institut de Drets Humans de Catalunya ofereix aquestes beques des de fa tres anys amb la finalitat de promoure la formació en la matèria a Amèrica Llatina, gràcies al suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

La comissió d'avaluació que decideix els beneficiaris es va reunir el dilluns 22 de novembre a la seu de l'IDHC per a elegir els tres beneficiaris de les beques. En aquesta edició s'han rebut prop de 600 sol·licituds, provinents de més de 20 països. Com a en edicions anteriors, la demanda per aquest tipus d'ajudes és enorme, la qual cosa demostra tant la necessitat com l'interès que desperten i farà que l'IDHC mantingui aquesta línia de formació i la millori.

La comissió d'avaluació, formada pels membres de la junta directiva de l'IDHC David Bondia, Carme Hernández i Jaume Saura i pel director de l'ACCD, Andreu Felip, va decidir atorgar la beca a Jesús Granada Baptista, de Mèxic; Lucrecia Petit, d'Argentina i a Barbara Suarez de Leon, de la República Dominicana. Els tres assistiran el proper mes de març al XXIX Curs anual de drets humans que realitza l'IDHC.

Per a prendre aquesta decisió, la Comissió d'Avaluació va aplicar els criteris estipulats a les bases de la convocatòria sobre l'experiència en el camp dels drets humans i va valorar l'efecte multiplicador dels coneixements adquirits en el curs que els candidats podien dur a terme a través de la seva vinculació en diferents entitats i organitzacions.

La Comissió d'Avaluació assegura que ha estat una decisió difícil, ja que tots els candidats i candidates són persones altament motivades i amb un currículum òptim per a aprofitar al màxim el Curs de Drets Humans.

L'IDHC continuarà treballant per mantenir i augmentar aquesta convocatòria de beques en futures edicions del Curs.

MÉS INFORMACIÓ

» Beques 2011

» 29è Curs Drets Humans 2011


 

Dijous, 18 de novembre de 2010

Comunicat
RECHAZO A LAS PROPUESTAS ELECTORALES DE CARÁCTER XENÓFOBO DEL PARTIDO POPULAR DE CATALUNYA

Desde la APDHA y el IDHC mostramos nuestro enérgico rechazo y profunda preocupación por las propuestas que está realizando el Partido Popular así como otros proyectos políticos que promueven el mismo tipo de discurso, en el marco de la campaña electoral de las próximas elecciones autonómicas catalanas. Rechazo porque consideramos que plantean una vulneración de derechos fundamentales de nuestros/as conciudadanos/as de origen inmigrante y preocupación porque alimentan el ya de por sí alarmante brote de xenofobia que crece en la sociedad española en general y catalana en particular en el actual contexto de crisis social y económica.

En las últimas horas la sra. Sánchez Camacho (candidata del PP a la Generalitat de Catalunya) rescata la propuesta de “contrato de integración” que ya presentó su formación política durante las pasadas elecciones generales de 2008, pero ahora añadiendo un nuevo matiz: que la persona extranjera que quiera acceder a un permiso de residencia y trabajo debe comprometerse a regresar su país de origen en caso de estar en situación de desempleo un tiempo determinado. Esto conllevaría que la persona extranjera, tras cotizar a la Seguridad Social como todo/a trabajador/a, se vería privado/a de los derechos de protección social previstos para la caso de desempleo, lo   que choca con el principio de igualdad previsto en el art. 14 de la Constitución española, con el principio de no discriminación en las relaciones laborales del art. 17 del Estatuto de los Trabajadores y con el derecho de acceso a la Seguridad Social y a los servicios sociales de los residentes extranjeros en igualdad con los españoles reconocido por el art. 14 de la Ley de Extranjería, por citar tan sólo algunos ejemplos. Y todo lo anterior sin citar la visión exclusivamente economicista y utilitarista que destila la propuesta, que asigna a la persona inmigrante un papel de mera mano de obra al servicio de las necesidades del mercado de trabajo, prescindible sin más miramientos cuando se considera que ya no es útil.

Pero la Sra. Sánchez no se detiene ahí, sino que aboga por que, dentro del reducido número de personas inmigrantes siempre supeditado a la demanda del mercado laboral catalán/español que propone admitir, se debe priorizar a aquellas que provengan de “culturas y con lenguas afines a la catalana y española”. De nuevo desde el PP se hace referencia la existencia de determinadas procedencias culturales con mayor grado de incompatibilidad con la cultura catalana/española, con una alusión implícita a las personas inmigrantes originarias de países mayoritariamente musulmanes. En esta línea, recientemente Sánchez Camacho hizo una sorprendente acusación a los actuales ejecutivos central y catalán de haber fomentando en Cataluña la inmigración proveniente de países musulmanes en detrimento de la castellanohablante para evitar el crecimiento del castellano respecto del catalán en esta CA.

Para afianzar su escalada xenófoba de los últimos días, en el programa “Tengo una pregunta para usted” de TVE la candidata popular respondió a una pregunta de una ciudadana catalana con la siguiente promesa electoral: “el PP revisará la normativa para que no haya ni una ayuda más para un inmigrante que para una persona española…”, alimentando la totalmente falsa y carente de fundamento creencia que lamentablemente se va extendiendo entre las capas sociales de nacionalidad española más afectadas por las crisis de que existe una especie de “preferencia” hacia las personas inmigrantes a la hora de asignar recursos sociales, cuando la realidad es justamente la contraria, que la población de origen inmigrante es la que tiene un mayor nivel de desprotección frente a los efectos de la crisis.

Por todo lo anterior nos vemos obligados a denunciar la utilización en la presente campaña electoral catalana, especialmente desde las filas del Partido Popular, de las personas inmigrantes como “chivo expiatorio” de la dura situación social y económica que está viviendo el general de la población en los últimos tiempos. Estas irresponsables actitudes populistas pueden tener cierto rédito electoral a corto plazo, pero generan un caldo de cultivo de racismo y xenofobia de consecuencias impredecibles. Incluso ya estamos observando señales muy concretas de esos nefastos efectos: aunque referido a Euskadi, nos parece muy ilustrativo el último estudio de la Universidad del País Vasco donde se recoge que el 61,4% de la ciudadanía vasca vincula la inmigración con la inseguridad ciudadana o que el 68,8%  considera que se benefician excesivamente de los recursos sociales.

Exigimos de las fuerzas políticas, con mayor incidencia aquellas que tienen un peso significativo en el escenario público catalán y estatal, cordura y responsabilidad durante la presente campaña electoral y en las próximas de ámbito municipal y estatal. Sus imprudencias y excesos xenófobos los podemos pagar caro el conjunto de la sociedad al poner en peligro la convivencia y paz social

Esperamos que el resto de formaciones políticas sean capaces también de denunciar este tipo de discursos xenófobos y se sumen a la defensa de los derechos y libertades de las personas immigrantes, durante y después de la campaña electoral.

MÁS INFORMACIÓN

» Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía- APDHA


 

Martes, 16 de noviembre de 2010

L'IDHC ES SUMA A LA CAMPANYA "AQUÍ VISC, AQUÍ VOTO. PER UNA CIUTADANIA PLENA"

La campanya reclama el dret al sufragi per a tots els estrangers i estrangeres residents a l’estat espanyol.

Los colectivos y entidades sociales de la plataforma “Todos iguales. Todos ciudadanos” exigen avanzar en el reconocimiento de la ciudadanía plena de las personas nacionales de países que no pertenecen a la UE que residen en España. Uno de los elementos clave para hacer realidad esta aspiración es posibilitar el ejercicio de los derechos políticos a estos/as ciudadanos/as, especialmente el derecho de votar y presentarse como candidatos/as en las elecciones que se celebran en el país donde viven.

La plataforma “Todos iguales. Todos ciudadanos” apuesta por una reforma del art. 13.2 de la Constitución española que:

- Elimine la exigencia de tratados internacionales bajo el criterio de reciprocidad. Debe bastar con la residencia estable en España de la persona extracomunitaria para votar y presentarse como candidato en las elecciones municipales (la residencia estable debería ser considerada como tal con un plazo temporal muy inferior a los 5 años contemplados en los últimos tratados).

- Abra la posibilidad de participar en las elecciones autonómicas y nacionales, tal como ya ocurre en otros países de nuestro entorno. También se insta al Estado español a que impulse en el seno de la Unión Europea una reforma del Tratado de Lisboa mediante la cual se permita incluir dentro del concepto de ciudadanía europea a los residentes extracomunitarios que vivan en Estados miembros de la UE, lo que les otorgaría, entres otros, el derecho de participación en las elecciones al Parlamento de la UE. Plataforma

MÉS INFORMACIÓ

» Llegir tot el manifest "AQUÍ VIVO, AQUÍ VOTO. Por una ciudadanía completa"

» Campanya “Aquí vivo, aquí voto. Por una ciudadanía plena”


 

Dijous, 11 de novembre de 2010

L’IDHC S’ADHEREIX AL MANIFEST DE DENÚNCIA SOBRE LA SITUACIÓ AL SAHARA OCCIDENTAL PROMOGUT PER L’ASSOCIACIÓ CATALANA D’AMICS DEL POBLE SAHRAUÍ

Denuncia els fets que s'han anat desencadenant al Campament de Gdeim Izik i a la ciutat ocupada d'El Aaiun, a partir del trenc d'alba del passat dia 8 de novembre, per part de l'Exèrcit del Marroc.

Volem denunciar la violència desencadenada per les forces d'ocupació que es van dirigir al Campament de Gdeim Izik (a 15 quilòmetres d'El Aaiún) i el va ocupar i desmuntar amb una violència sense sentit, destruint les haimes i agredint salvatgement els seus ocupants, famílies sahrauís que intentaven denunciar la marginació social i econòmica del poble sahrauí a la seva pròpia terra, a més de reclamar el seu dret a l'autodeterminació.

Aquestes agressions s'han vist acompanyades per l'ocupació i la destrucció de les cases als barris saharauís a El Aaiún, de detencions arbitràries per part de la policia marroquina i patir agressions dels colons marroquins, amb pals, ganivets i d'altres eines, animats pels ocupants marroquins.

Aquesta agressió, avui ja ho sabem amb molta certesa, ha deixat milers de víctimes i més de 20 morts entre els civils sahrauís.

En mig d'aquesta barbàrie, el govern del Marroc, fuig de les seves responsabilitats, amb mentides molt greus. Amagant a la comunitat internacional, la detencions arbitràries de joves sahrauís, la desaparició de molts sahrauís després de ser detinguts, l'extensió social de polítiques de terror i la destrucció de cases i tota mena de propietats dels sahrauís.

L'ACAPS, junt a la Delegació del Frente Polisario a Catalunya i el conjunt del moviment solidari amb el Sàhara a Catalunya i Espanya, vol denunciar la siutació i als seus responsables:

- En primer lloc volem denunciar les mentides amb les que el govern del Marroc intenta amagar la seva política sistemàtica d'agressions als sahrauís, intentant, a més, crear un ambient de confusió amb el que vol culpabilitzar a les víctimes, els sahrauís que reclamaven, pacíficament, no estar marginats a la seva pròpia terra i el seu dret a l'autodeterminació.

- Denunciem la violència desfermada pels carrers de El Aaiun, per les forces d'ocupació marroquines. A més, també denunciem la política de desaparicions de joves sahrauís i de violació permanent dels drets humans al Sahara Occidental.

- Volem denunciar la passivitat del govern espanyol, que lluny de denunciar les agressions i les greus violacions dels drets humans que han patit els sahrauís, intenta jugar al joc de la confusió promogut pel Regne del Marroc, fent declaracions sense substància i sense entrar mai a l'arrel del problema: l'acció genocida del Regne del Marroc al Sahara Occidental.

- Denunciem la passivitat de la comunitat internacional, de la ONU i de la missió a la zona, la MINURSO (Missió de l'ONU al Sàhara Occidental) que lluny d'intervenir per defensar els drets dels sahrauís, roman inactiva.

Des de ACAPS, animem a les persones que creuen en la justícia a participar en totes les mobilitzacions que recolzin al poble sahrauí i a anar a la manifestació del proper 13 de novembre a Madrid.

PER UN SÀHARA LLIURE!

CONTRA L'ACCIÓ GENOCIDA DEL MARROC!

CONTRA LA PASSIVITAT DEL GOVERN D'ESPANYA!

Barcelona, 11 de novembre de 2010

MÉS INFORMACIÓ

» Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí

» Sèrie conflictes oblidats: Sàhara Occidental


 

Divendres, 22 d'octubre de 2010

COMPAREIXENÇA AL CONGRÉS DELS DIPUTATS DEL PRESIDENT DE LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT DEL PLA DE DRETS HUMANS

El día 21 de octubre, el sr. Jose Luis de Francisco Herrero, Secretario de Estado de Asuntos Constitucionales y Parlamentarios y Presidente de la Comisión de Seguimiento del Plan de Derechos Humanos, compareció en el Congreso de los Diputados, para informar del estado de ejecución de los compromisos adquiridos en el Plan de Derechos Humanos.

Esta comparecencia, largamente esperada, se produce casi dos años mas tarde de la adopción del Plan de Derechos Humanos por el Consejo de Ministros, el 10 de diciembre de 2008. Durante su intervención, el Sr. De Francisco Herrero, señaló que se había alcanzado un “razonable grado de cumplimiento de las medidas del plan”, en concreto, que se habia cumplido con la mitad de las medidas. Posteriormente, intervinieron representantes de los diferentes grupos parlamentarios, quienen manifestaron sus motivos de preocupación y formularon varias preguntas sobre el cumplimiento del Plan.

Recordamos que este Plan, recoge, a través de 172 medidas, todos los compromisos del gobierno en materia de derechos humanos para la presente legislatura, tanto en el ámbito internacional, como estatal.

En esta comparecencia quedaron de manifiesto las graves deficiencias de este Plan, así como la falta de información sobre su implementación y avance. Los diputados expresaron algunos motivos de preocupación compartidos por las entidades de la sociedad civil, con relación tanto a la falta de cumplimiento de las medidas, como a la falta de información para poder valorar suficientemente si este Plan se está cumpliendo o no.

En la comparecencia quedó patente que, como condición previa y para poder realizar cualquier análisis, es necesario hacer públicas las fichas de seguimiento del Plan. En estas fichas, el gobierno detalla los pasos que se han dado para la implementación de las medidas. Dado que la implementación de las medidas del Plan es responsabilidad de diferentes ámbitos del gobierno, las fichas del seguimiento constituyen el único documento donde se centralizan todas estas actuaciones. Estas fichas sólo están al alcance de los miembros de la Comisión de Seguimiento, pero no existe ningun mecanismo que permita a la sociedad civil acceder a esta información. Sin acceso a estas fichas, es imposible realizar un seguimiento de la ejecución del Plan de Derechos Humanos. Esta carencia, que ya habíamos señalado las entidades de la sociedad civil, fue señalada también por alguno de los diputados, quien manifestó no tener acceso a las fichas de seguimiento del Plan.

Con relación al contenido del Plan, se señalaron varios motivos de preocupación, ya destacados por las entidades de la sociedad civil. Se señaló, entre otras cosas, la falta de reglamentación de la Ley de Extranjería y de la Ley de Asilo -ambas aprobadas durante el año 2009- o la falta de regulación del funcionamiento de los Centros de Internamiento para Extranjeros (CIES). También se subrayó que aún no se ha aprobado la llamada Ley de Igualdad de Trato y no Discriminación, destinada a acabar con toda forma de discriminación por motivo de raza, religión, edad, discapacidad u orientación sexual. Otro motivo de preocupación destacado fue la falta de cumplimiento de la Ley de Memoria Histórica, en dos aspectos fundamentales: la creación de un protocolo para homologar la forma en que se realizan las exhumaciones de víctimas de la guerra civil y la elaboración de un mapa de fosas comunes del franquismo.

Finalmente cabe destacar que en esta comparecencia también quedó en evidencia, una vez más, que para que el Plan de Derechos Humanos funcione como tal, es necesario que contenga objetivos concretos, presupuesto y plazos e indicadores de cumplimiento, tal y como indica el Manual para Planes Nacionales de Derechos Humanos de la Oficina del Alto Comisionado de Naciones Unidas para los Derechos Humanos. Así lo señaló uno de los diputados y así lo vienen manifestando también las entidades de la sociedad civil.

Desde la sociedad civil, seguimos reclamando un espacio de diálogo y comunicación con la Comisión de Seguimiento del Plan. Creemos que solo así se podrá dar cumplimiento a lo que el mismo texto del Plan establece en su introducción: “El Plan … es entendido como un proceso en marcha, orientado a realizarse, a ser evaluado periódicamente y a ser alimentado a cada paso con nuevas propuestas y nuevos compromisos. La evaluación periódica del Plan medirá su eficacia y servirá para proponer nuevos compromisos y medidas”.

MÉS INFORMACIÓ

» Vídeo de la compareixença del president de la Comissió de Seguiment del Pla de Drets Humans en el Congrés dels Diputats el 21 d'octubre de 2011

» Pàgina web amb tota la informació sobre el Pla de Drets Humans del govern espanyol


 

Dimecres, 29 de setembre de 2010

L'Institut de Drets Humans de Catalunya comparteix el recolzament de les seves treballadores a la vaga general convocada pel dimecres 29 de setembre.

Com entitat defensora dels drets humans, ens posicionem en contra de la manca de diàleg social i de les retallades de drets socials i laborals que la reforma proposada pel govern implica; i demanem als sindicats, la patronal i l'administració que cerquin una sortida a la crisi que no suposi una rebaixa en aquests drets.


 

Dimarts, 21 de setembre de 2010

ESPANYA NO SIGNARÀ LA CONVENCIÓ DELS TREBALLADORS MIGRANTS DE LES NACIONS UNIDES
La signatura d'aquesta convenció era un compromís recollit en el programa electoral del PSOE del 2004 i 2008.

Alguns dels principals països d'origen de la immigració espanyola, principalment d'Amèrica Llatina, havien demanat el maig passat al govern espanyol que signés i ratifiqués la Convenció de les Nacions Unides per a la protecció dels treballadors migrants i les seves famílies, que regula els drets de tots els treballadors migrants, independentment de la seva situació, regular o irregular.

El partit socialista recollia aquest compromís en els seus programes electorals de 2004 i 2008. Tanmateix, i malgrat les contínues demandes d'alguns països emissors d'emigració cap a Espanya i de la societat civil, el govern sempre ha argumentat que els drets que consagra la Convenció ja estan garantits en la legislació espanyola i que cap país de la UE, ni cap altre país receptor d'emigració, ha signat aquesta Convenció. De tota manera, el govern socialista s'ha compromès en nombroses ocasions a iniciar el debat sobre la necessitat de signar aquest Conveni amb els seus socis europeus. L'última ocasió, en maig d'aquest mateix any, en el marc l'Examen Periòdic Universal, una anàlisi de la situació dels drets humans a què han de sotmetre's tots els països de Nacions Unides, el govern va assegurar que s'estava estudiant la possibilitat de signar i ratificar la Convenció.

Avui, quan les conclusions d'aquest examen s'han sotmès a la consideració del Consell de Drets Humans, l'ambaixador de la representació permanent d'Espanya davant l'oficina de les Nacions Unides a Ginebra, Javier Garrigues, ha manifestat que Espanya no signarà la Convenció perquè és un "text desequilibrat en el qual prevalen els interessos dels països d'origen sobre els interessos dels països receptors d'immigració i perquè no estableix cap diferència entre immigració regular i irregular".

Durant l'Examen Periòdic Universal a Espanya, que es va celebrar el 6 i 7 de maig d'aquest mateix any, diferents països de les Nacions Unides van realitzar diverses recomanacions al govern espanyol per a millorar la situació dels drets humans al país. D'un total de 137 recomanacions, la delegació del govern espanyol es va comprometre aleshores a treballar per complir la seva majoria, 85, i va rebutjar 18, moltes d'elles referides a la política antiterrorista i a la prevenció de la tortura. També va assegurar estudiar les restants 34 a les que avui va donar resposta.

La delegació espanyola ha comunicat que el govern espanyol rebutja finalment 21 d'aquestes recomanacions, la majoria d'elles referides a la signatura de la Convenció dels migrants i, tal com es va deixar entreveure al maig, a la política antiterrorista en general i al règim de incomunicació en particular i, a la investigació dels crims del franquisme i a la definició del delicte de tortura en el Codi Penal.

» Informe final del EPU a España

» Aclaración de España a las recomendaciones rechazadas

» Oficina del Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos: EPU- España

» Es tiempo que Europa ratifique la Convención de Trabajadores Migrantes. UE: respeta los Derechos de los Migrantes. Signa per demanar la signatura d'aquest Convenció

» Més informació sobre l'EPU a Espanya


 

Dilluns, 6 de setembre de 2010

Posicionament de l'Observatori DESC
DAVANT LA PERSECUCIÓ POLICIAL DEL TOP-MANTA

La decisió dels alcaldes del Vendrell i Calafell d'autoritzar zones franques per a l'anomenat top manta era una mesura audaç, però en cap cas insensata. Com a mínim, resultava molt més raonable que pretendre treure's de sobre el problema mitjançant polítiques de “tolerància zero” i més presència policial. El conseller d'Interior, Joan Saura, ha intentat presentar l'acord impulsat per la Generalitat com un exercici de responsabilitat i eficàcia. Amb tot, és difícil no veure-ho com una sortida falsa, difícilment eficaç i més pròpia d'un èmul de Sarkozy que d'un conseller ecosocialista.

La pretensió d'esborrar el top manta per la via repressiva no és nova. En aplicació d'una legislació que preveu penes de presó de fins a dos anys per a aquestes pràctiques, centenars d'immigrants han estat empresonats o expulsats. Aquesta reacció desproporcionada, que converteix la venda ambulant en una activitat penalment més reprotxable que un robatori amb violència o certes lesions, ha merescut nombroses crítiques jurídiques i polítiques. Molts jutges i jutgesses, de fet, han recordat que els manters es troben en una situació de necessitat i solen ser “la baula més dèbil d'una llarga cadena d'il·legalitats". El despropòsit de la sanció ha generat també una important mobilització a favor d'una reforma despenalitzadora – secundada per partits com el del mateix conseller Saura– que entrarà en vigor el pròxim desembre.

Com en les cròniques policials més tendencioses, els manters han estat retratats com a bergants que pretenen enfonsar el negoci de la resta de comerciants; com a subjectes violents que insulten i s'enfronten contra qui els requisa la mercaderia; i fins i tot, com a incívics que obstaculitzen la lliure circulació o “envesteixen” els ciutadans del carrer quan fugen de la policia.

Aquesta construcció esbiaixada dels fets escamotegen les condicions reals que encerclen el fenònem. Com ja han reconegut diversos tribunals, aquest tipus d'activitat és lluny de produir un dany significatiu als productes imitats, dels quals es diferencien de manera clara. La mercaderia venuda és sovint la mateixa que milers de persones baixen d'internet o copien a l'ordinador i l'impacte en el petit comerç és, realment, molt menor que el de les grans superfícies o altres negocis tolerats. El pitjor, en tot cas, de la visió criminalitzadora, és que invisibilitza les múltiples formes de violència a la qual els manters es veuen exposats quotidianament i que amb freqüència generen el rebuig dels mateixos turistes i veïns del lloc. Només cal recordar el recent cas d'Ibrahima Diop, un jove senegalès atropellat per un tren mentre fugia de la policia.

En realitat, molts manters són treballadors qualificats que, com d'altres, acceptarien de bon grat feines més segures que els deslliuressin de les inclemències del carrer. Si no ho fan és perquè la mateixa legislació d'estrangeria els ho impedeix, i els condemna a una il·legalitat que no han buscat. La proposta dels alcaldes de CIU i del PSC no obeïa a cap radicalisme ni a una ingènua vocació humanitària. Fomentar l'organització dels manters, pactar zones i productes específics per a la venda i negociar l'aplicació progressiva de taxes municipals, podia no ser la solució ideal. Però era, com van reconèixer el seus impulsors, una alternativa de “sentit comú”. Una sortida que facilitaria l'arrelament a mitjà termini i que permetia evitar mals majors. Entre d'altres, convertir la criminalitat en l'única opció disponible.

L'acord final amb els comerciants, que ignora la veu dels immigrants i altres organitzacions, pretén insistir en una via cara, poc realista i gens integradora. Qui, com el conseller d'ERC, Josep Huguet, demanava eliminar del paisatge una estampa “tercermundista”, es podrà sentir satisfet durant un temps. Però el problema, amb tota la seva complexitat i dramatisme, continuarà allà. I els que han provat d'escombrar-lo sota la catifa (o sota la manta) hauran perdut una ocasió immillorable per marcar la diferència, oferint una resposta que a més de garantista, fos humanitària, valenta i imaginativa.

MÉS INFORMACIÓ

» Observatori DESC


 

Dilluns, 23 d'agost de 2010, Aaiun

Sàhara Occidental
AGRESSIÓ CONTRA ACTIVISTES DE DRETS HUMANS

Les forces de repressió marroquines han perpetrat la matinada del 23 d'agost de 2010 un acte d'agressió contra activistes de Drets Humans sahrauís dels territoris ocupats pel Marroc i contra quatre observadors internacionals que es troben en aquests moments al Sàhara Occidental i que esperaven el retorn dels activistes, els quals es trobaven participant en la Universitat d'Estiu de Boumerdass (Algèria).

La brutal intervenció ha causat diversos ferits greus entre els activistes sahrauís i també entre els observadors internacionals, dels quals, el pitjor parat ha estat Antonio Velázquez, de nacionalitat mexicana que presenta múltiples ferides en tot el seu cos.

Els observadors internacionals Antonio Velázquez Díaz (de nacionalitat mexicana), Emma Pomar Lax, Pilar Almudena Fortuño Aguilar i Isabel Terrassa Rebollo, de nacionalitat espanyola, es troben encara en situació de permanent setge i assetjament, situació de la qual l'ambaixada espanyola al Marroc està perfectament assabentada.

Davant aquesta greu situació, l'Observatori de Drets Humans per als Territoris Ocupats del Sàhara Occidental, fa constar a l'opinió pública internacional el següent:

• Mostrem la nostra enèrgica condemna a aquesta intervenció salvatge comesa contra els activistes sahrauís defensors dels drets humans i contra els observadors internacionals presents en el territori.

• Ens solidaritzem amb tots els companys i companyes que han estat agredits.

• Fem una crida urgent a la comunitat internacional, en especial als governs de Mèxic i Espanya i a la Unió Europea per a què denunciïn aquesta situació davant les autoritats marroquines.


En previsió d'altres possibles agressions que puguin patir tots ells ja que els indicis ens fan pensar que la seva integritat física corre perill, així com per exigir responsabilitats al govern del Marroc.

• Fem una crida urgent a l'Organització de Nacions Unides i la seva missió en el territori (MINURSO), perquè intervinguin immediatament, posin fi al setge i agressions a què estan sotmesos els observadors internacionals i vetllin per la seva seguretat i per la seguretat del poble sahrauí en la seva totalitat i particularment pels activistes defensors dels drets humans en els Territoris Ocupats del Sàhara Occidental.

Demanem amb la mateixa intensitat al govern francès que aixequi el veto que impedeix estendre el mandat de la MINURSO a les competències en drets humans.

Per: Antonio Velázquez, Isabel Terraza

MÉS INFORMACIÓ

Conctacte de premsa a Barcelona: Irina Montané  646 051 620 / 93 187 52 33

» Sèrie conflictes oblidats: Sàhara Occidental


 

Divendres, 23 de juliol de 2010

PROPOSTA DE REFORMA DE LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT DEL PLA DE DRETS HUMANS

Durant aquest primer any de funcionament, la Comissió de Seguiment del Pla de Drets Humans del govern espanyol ha demostrat una sèrie de deficiències entre les que destaquen la manca d’actes públiques de les reunions, la manca de planificació i calendarització de les mateixes i la no compareixença davant la Comissió d’Assumptes Constitucionals del Congrés dels Diputats, tal i com preveu la llei.

Aquestes limitacions han dificultat la tasca de les entitats que, com l’IDHC, no estan presents en la Comissió. Tanmateix, l’interès i voluntat per treballar per part d’altres associacions de drets humans és innegable, i per això hem decidit iniciar una tasca conjunta d’avaluació, tant del Pla com de la seva Comissió de Seguiment.

El primer document conjunt és una proposta de reforma de la Comissió que mira de pal·liar les deficiències anteriorment descrites. El document el signen les següents entitats, per ordre alfabètic: Asociación para las Naciones Unidas en España, Col·lectiu de Dones en l’Església, Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, Dones Juristes, Institut de Drets Humans de Catalunya, Justícia i Pau Barcelona, Lliga dels Drets dels Pobles, Observatori DESC i SOS Racisme.

Aquesta proposta ha estat enviada al Secretari d’Estat d’Assumptes Constitucionals i Parlamentaris, José Luis de Francisco Herrero, president de la Comissió de Seguiment.

Des de l’IDHC volem convidar a totes aquelles entitats interessades a continuar treballant en l’avaluació d’aquest Pla, per tal d’ajudar a millorar les seves mesures i sobretot a implementar-les efectivament.

MÉS INFORMACIÓ

Propuesta para mejorar el funcionamiento y reformar la composición de la Comisión de Seguimiento del Plan de Derechos Humanos del gobierno español

» Pàgina web amb tota la informació sobre el Pla de Drets Humans del govern espanyol


 

Divendres, 25 de juny de 2010

PRESENTACIÓ DE L’INFORME ANUAL SOBRE LA TORTURA A L'ESTAT ESPANYOL

Divendres, 25 de juny, a Madrid, la Coordinadora per la Prevenció i denúncia de la Tortura (CPDT) ha presentat el seu sisè informe anual sobre la tortura a l'Estat espanyol corresponent a l'any 2009 en què es presenten 242 situacions de denúncia que han afectat 624 persones. Durant la roda de premsa el portaveu estatal de la CPDT, Jorge del Cura ha ressenyat els aspectes més importants de l'informe respecte al nombre de denúncies, la distribució geogràfica, la distribució de les denúncies segons les circumstàncies de les persones agredides i també pel cos de funcionaris denunciat.

Després d'aquesta introducció, s'han comentat algunes qüestions específiques: el portaveu de la CPDT a Euskal Herria, Carlos Hernández, ha parlat sobre les situacions de denúncies per agressions i / o coaccions sexuals sota custòdia entre els anys 2000 i 2009, en què 140 persones han denunciat en presons, comissaries i centres de menors aquest tipus de situacions, que han augmentat en casos d'incomunicació i que són especialment greus en relació a les dones preses o sota custòdia de l'Estat. A continuació, Luis Ocaña, portaveu de la CPDT a Andalusia, ha comentat la incidència de les noves ordenances municipals en les situacions de denúncies per agressió, especialment contra les policies locals. Per la seva banda, Lluïsa Domingo, portaveu de la CPDT a Catalunya ha comentat les cada vegada més freqüents situacions de criminalització i assetjament als defensors de drets humans, especialment els que donen suport als qui denuncien tortures. A més, ha comentat el manteniment del nombre de denúncies a Catalunya i contra els Mossos d'Esquadra, tot i la col·locació de càmeres de videovigilància a les comissaries, atès que les denúncies s'han desplaçat a actuacions realitzades al carrer o als cotxes patrulla, abans d'arribar als espais controlats per les càmeres.

Finalment, Jorge del Cura ha tornat a prendre la paraula per qüestionar el nomenament de la Defensoria del Poble com Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura, atès que el seu mandat impedeix la correcta realització d'aquesta funció, la seva elecció no ha respost als criteris de elecció marcats pels mecanismes internacionals corresponents i perquè es nega a reconèixer i vigilar les situacions de denúncia sota règim d'incomunicació, un espai especialment sensible a aquestes situacions i la abolició ha estat nombroses vegades reclamada pels organismes internacionals i els col·lectius estatals de denúncia i prevenció de la tortura.

MÁS INFORMACIÓN

Informe 2009 sobre la tortura en el estado español – versión resumida

Informe 2009 sobre la tortura en el estado español – versión completa

Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura

La Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura està formada per:Acció dels Cristians per l'Abolició de la Tortura (ACAT) / Alerta Solidària / Asociación APOYO / Asociación EXIL / Associació Catalana per la Defensa del Drets Humans / Associaçaõ Contra a Exclusão pelo Desenvolvimento / Asociación Contra la Tortura / Asociación para la Defensa de los Derechos de la Infancia / Asociación Libre de Abogados / Associació Memòria Contra la Tortura / Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía / Asociación de Solidaridad y Apoyo a los Presos de Aragón (ASAPA) / Behatokia (Observatorio Vasco de Derechos Humanos - E uskal Herriko Giza Eskubideen) / Centro de Asesoría y Estudios Sociales (CAES) / Centro de Documentación Contra la Tortura / Comissió de Defensa de Drets Humans del Col.legi d'Advocats Barcelona / Comisión de Derechos Humanos del Colegio de Abogados de Baleares / Comité Anti-Sida de Lugo / Concepción Arenal / Coordinadora Antirrepressiva de Gràcia / Coordinadora Contra la Marginación de Cornellá / Coordinadora de Barrios de Madrid / Coordinadora Estatal de Solidaridad con las Personas Presas / Esculca (Observatório para a defensa dos direitos e liberdades) Eskubideak (Euskal Abokatuen Elkartea) / E txerat ( Euskal Errepresaliatu Politikoen E lkartea) / Federacion de Asociacions de Loita contra a Droga / Federación Enlace / Fundación Érguete / Grupo 17 de Marzo, Sociedad Andaluza de Juristas para la defensa de los DDHH individuales y Colectivos / Gurasoak / Institut Drets Humans de Catalunya / Justicia i Pau / Movemento polos Dereitos Civis / Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB / PreSOS Extremadura / PreSOS Galiza / Rescat / SalHaketa (Bizkaia) / SalHaketa (Araba) / Santurtziko Torturaren Kontrako Taldea / Sos Racisme Catalunya / Subcomisión Penitenciaria del CGAE / Torturaren Aurkako Taldea / Xusticia e Sociedade.


 

Dimarts, 22 de juny de 2010

RESOLUCIÓ DE LES BEQUES DEL CURS ANUAL DE DRETS HUMANS

El dilluns 21 de juny es varen reunir els tribunals encarregats de decidir els beneficiaris de les beques que l'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) atorga dins del marc del curs anual de drets humans, que enguany es va celebrar al mes de març.

L'IDHC atorga set beques per a que els alumnes tinguin un primer contacte amb diferents institucions de protecció dels drets humans.

Cinc de les beques consisteixen en una borsa de viatge per a una estada d'estudi al Consell d'Europa durant 15 dies. Una altra, en l'aval de l'IDHC y una ajuda econòmica, per realitzar pràctiques professionals a l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als drets humans, a Ginebra. Per últim, també s'ofereix una beca per realitzar pràctiques durant sis mesos al Síndic de Greuges de Catalunya, a Barcelona.

Per concursar a les beques els i les alumnes que hagin realitzat el curs han de presentar un treball d'investigació sobre la protecció dels drets humans a l'organització de la beca per a lla que concursen. Per la convocatòria del 2010 es varen presentar 15 candidatures.

El tribunal encarregat de resoldre les cinc beques per el Consell d'Europa va estar composat per Jaume Saura, David Bondia, Carlos Boggio, Argelia Queralt, membres de la junta de l'IDHC; i Xavier Badia, director de l'Oficina per la Promoció de la Pau i dels Drets Humans, que financía l'ajut. El tribunal va resoldre atorgar la beca a:

Marta Boneta i Ribera, amb el treball Drets lingüístics. De la regulació a l'eficàcia.

Guillem Fernàndez Evangelista, amb el treball Sinhogarismo y derechos humanos.

Lluís Pitarch Casas, amb el treball Impunitat a Txetxènia. La responsabilitat del Consell d'Europa en la garantia dels drets humans al Caucas Nord.

Neus Ràfols Garcia, amb el treball SIDA/VIH: Les violacions dels drets humans als països del Consell d'Europa.

Loreto Segura i Renau, amb el treball La llibertat religiosa a Europa, una realitat? Un estudi del dreta a la llibertat religiosa des del Consell d'Europa.

Per a estudiar les candidatures a la beca a l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als drets humans, el tribunal va estar composat per Jaume Saura, David Bondia, Carlos Boggio, Argelia Queralt, membres de la junta de l'IDHC; i Andreu Felip, director de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, organització que financia l'ajut. La beca es va atorgar a:

Laura Marina Soberanis Solís, amb el treball La migración irregular en el contexto de la Unión Europea.

Per últim, per valorar el treballs candidats a la beca per al Síndic de Greuges, el tribunal va estar composat per el president i el director de l'IDHC, Jaume Saura i David Bondia, que varen decidir atorgar la beca a:

Miriam del Barrio, amb el treball El principi d'igualtat i no discriminació davant les administracions públiques. El cas dels menors immigrants no acompanyats.

MÉS INFORMACIÓ

Beques i pràctiques IDHC


 

Dimarts, 22 de juny de 2010

CONMEMORACIÓ DIA MUNDIAL DEL REFUGIAT
Acte unitari i comunicat

Actualment hi ha 43 milions de persones refugiades i desplaçades internes al món. Segons dades de l'ACNUR, tot i que durant el 2009 s'observa un augment de sol·licituds al conjunt de la UE del 3%, cal destacar que als països del Sud d'Europa han decrescut un 33% respecte l'any 2008. A Espanya, durant l'any passat hi va haver 3.000 sol·licituds d'asil, és a dir un 34% menys que l'anterior, sent aquesta la xifra més baixa des que es contabilitzen les sol·licituds, l'any 1989.

Aquestes dades no responen a un descens dels conflictes que provoquen la fugida dels països d'origen sinó a les polítiques d'asil espanyoles i europees, així com les de seguretat i control de fronteres. Unes polítiques que dificulten les sol·licituds d'asil de les persones que fugen de flagrants violacions dels drets humans i temen de forma fonamentada per la seva vida.

L'Institut de Drets Humans de Catalunya, juntament amb altres entitats que treballen per assistir i fomentar els drets de les persones refugiades, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i amb la col·laboració de la Secretaria per a la immigració de la Generalitat de Catalunya van organitzar un acte per conmemorar el Dia Mundial de les persones Refugiades.

A l'acte, que va tenir lloc el dilluns 21 de juny, es va contar amb el testimoniatge de dues persones que van patir l'exil i es llegir un comunicat de les entitats participants: ACATHI, ACCEM, ACSAR, CCOO Barcelonès, Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat, Comitè Català de l'ACNUR, Creu Roja, EXIL, Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona, Institut de Drets Humans de Catalunya, Fundació Casa del Tibet, PEN Català i RESPECT Refugiados.

MÉS INFORMACIÓ

Llegir el comunicat complet

Veure programa de l’acte


 

Dilluns, 21 de juny de 2010

ELS DRETS DELS IMMIGRANTS ALS CIE

La mort de Mohamed Abagui el passat 22 de maig en una cel·la d'aïllament, i la vaga de fam iniciada el 7 de juny per un grup d'interns del Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de Zona Franca a Barcelona, ha tornat a cridar l'atenció sobre la situació dels drets humans en aquests centres.

Amb una mesura extrema com la vaga de fam, aquest grup d'interns vol cridar l'atenció sobre la pèssima situació en què es troben. En aquest sentit, diverses ONG han denunciat, en reiterades ocasions, que els interns dels CIE no tenen accés a serveis sanitaris adequats, són víctimes de maltractaments i d'amenaces per part dels funcionaris. Els interns no són informats sobre els seus drets, el que ha donat lloc a que potencials sol·licitants d'asil, víctimes de violacions als drets humans en els seus països d'origen, no hagin tingut ni tan sols la possibilitat de demanar aquesta protecció internacional.

Hem de recordar que en el Pla de Drets Humans, el govern espanyol ha dedicat dues mesures a la "garantia dels drets humans en els CIE". Concretament, les mesures 106 i 107, les quals disposen és el següent:

MESURA 106. S'elaborarà un Protocol sobre els serveis mínims, aspectes essencials del funcionament i règim intern dels CIE, establint una diferència clara entre els aspectes de seguretat i els socio-assistencials.

MESURA 107. Es reformarà i augmentarà la xarxa de centres d'internament d'estrangers, per tal de millorar les condicions i la qualitat de vida dels immigrants irregulars mentre es tramiten els processos de repatriació.

El internament en els CIE, que hauria de funcionar com una mesura excepcional (assegurar el compliment de la sanció administrativa d'expulsió), s'està utilitzant com un càstig contra persones que, recordem, no han comès cap delicte, sinó una falta administrativa. Aquestes persones són privades de la seva llibertat en centres que no tenen una normativa transparent que reguli el seu funcionament, en condicions pitjors que les d'un règim penitenciari, el que dóna lloc a tot tipus de arbitrarietats i de violacions als drets humans.

Cal cridar l'atenció sobre aquesta situació vergonyosa que afecta les persones ingressades en els CIE i sobre la necessitat de que es reguli de manera clara el funcionament dels mateixos, garantint el respecte de la dignitat humana i el compliment de les normes de protecció i garantia dels drets humans.

Com ja va assenyalar l' IDHC en relació al segon esborrany del Pla de Drets Humans presentat pel govern, “donem la benvinguda a qualsevol mesura que dignifiqui l'estada de persones estrangeres en situació irregular en els CIE, però el problema de fons és que l'ingrés obligatori en aquests CIE impliquen la imposició d'una situació de privació de llibertat per la comissió d'una falta administrativa, la qual cosa vulnera un dret tan bàsic com el de la llibertat personal. Els CIE han de ser desmantellats”.

MÉS INFORMACIÓ

Plan de Derechos Humanos

SOS Racisme

Comisión Española de Ayuda al Refugiado

» Pàgina web amb tota la informació sobre el Pla de Drets Humans del govern espanyol


 

Dilluns, 31 de maig de 2010

Comunicat de l'IDHC
SOBRE L'ATAC ISRAELIÀ CONTRA LA FLOTA D'AJUT HUMANITARI

Davant l'atac per part de l'exèrcit israelià contra els membres de la flota d'ajut humanitari, en missió pacífica de resistència civil, que pretenia trencar el setge de Gaza, l'IDHC denuncia i condemna les greus violacions del Dret internacional dels drets humans i del Dret internacional humanitari que, un cop més, ha comès i ha ordenat cometre el govern israelià.

Més enllà que l'abordatge s'hagi comès en aigües internacionals o dins de l'espai marítim palestí, controlat per Israel, l'ús desproporcionat de la força armada contra la població civil, interna o internacional, suposa una flagrant violació del Dret internacional.

L'IDHC insta a un clar pronunciament de les autoritats polítiques internacionals, de l'Estat espanyol i de Catalunya contra aquest nou menyspreu de les autoritats israelianes cap al principi del respecte de la dignitat humana. Recordem que el silenci equival a complicitat.

Esperem que els nostres polítics estiguin a l'alçada dels valors de la dignitat humana i condemnin aquesta situació que ha costat la vida a activistes internacionals i n'ha ocasionat un gran nombre de ferits, i que no es quedin en silenci com va passar durant l'Operació Plom Fos, en la qual varen morir més de 1.300 palestins.

Barcelona, a 31 de maig de 2010.


 

Dilluns, 10 de maig de 2010

Manifest de condemna
MESURES RACISTES I XENÒFOBES: RESPOSTA POLÍTICA DAVANT LA CRISI

El col·lectiu immigrant és un dels que més està patint les conseqüències de la crisi econòmica actual: atur, precarietat, dificultat per regularitzar la seva situació ... No obstant això, diverses mesures i declaracions polítiques que estan apareixent als mitjans últimament culpabilitzen als / les immigrants d'aquesta situació. Per això, l' Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía (APDHA) i l'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) denuncien el foment d'aquest clima de racisme i xenofòbia, que pot generar un greu problema de convivència.

>> Llegir el manifest complet

>> Per adherir-se a aquest manifest, enviar un correu electrònic amb el nom de l'entitat i les dades de contacte a manifest@idhc.org


 

Divendres 7 maig 2010

ESPANYA NO SUPRIMIRÀ EL RÈGIM D'INCOMUNICACIÓ, MALGRAT LA RECOMANACIÓ DE LES NACIONS UNIDES
Aquest règim permet tenir un detingut fins a 13 dies incomunicat.

Aquest matí ha finalitzat l'examen de la situació dels drets humans a Espanya celebrat en el si del Consell de drets humans de les Nacions Unides, a Ginebra. En l'última sessió de l'examen que ha tingut lloc aquest matí, el Consell ha aprovat un informe en què es recullen les recomanacions per a què Espanya millori el respecte als drets humans al país. De les més de 100 recomanacions, el govern rebutja l'aplicació de 18 d'elles.

Xile, Sud-àfrica i l'Índia han estat els països encarregats d'elaborar l'informe final de l'Examen periòdic universal a Espanya. L'anàlisi de la situació dels drets humans al país es va celebrar el passat 5 de maig al Consell de drets humans de les Nacions Unides, a Ginebra. Aquest matí ha tingut lloc la segona i última sessió dedicada a la presentació del document final.

En aquest informe es recullen les 137 recomanacions que les delegacions dels 47 països membres del Consell han realitzat per a què millori la protecció dels drets humans al país. La delegació del govern espanyol ha rebutjat 18 d'aquestes propostes, la majoria referides a la política antiterrorista i a la prevenció de la tortura.

Costa Rica, Àustria i la República Txeca han reclamat a Espanya que revisi el règim d'incomunicació, que actualment s'aplica als detinguts per delictes de terrorisme o banda armada. Aquest règim permet tenir a una persona detinguda fins a 13 dies sense accés a un advocat i a un metge forense de la seva elecció i sense poder comunicar la seva detenció a la família. Una mesura que no compleix amb els estàndards internacionals de protecció de les persones privades de llibertat. De fet, l'ONU ha sol·licitat a Espanya en nombroses ocasions l'abolició del règim d'incomunicació, a través del Comitè de drets humans, el Comitè contra la tortura i el relator especial contra la tortura. Cap de les recomanacions referides a l'abolició de la incomunicació ha estat acceptada per Espanya, encara que sí s’ha compromés a revisar la legislació que permet la seva aplicació a menors d'edat.

Espanya s’ha compromés a treballar per complir la majoria de les recomanacions, un total de 85, i a estudiar altres 34 abans de l'adopció final de l'informe en la propera sessió del Consell de drets humans al setembre d'aquest any. Entre aquest últim paquet de recomanacions que Espanya s'ha compromès a estudiar es troba la possibilitat de ratificar la Convenció per a la protecció dels drets dels treballadors migrants i les seves famílies. Entre les propostes acceptades per Espanya està el compromís de cooperar amb la societat civil en el seguiment del compliment d'aquestes recomanacions.

» Pàgina web de l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als drets humans on està publicat l'informe final de l’EPU a Espanya


 

Dimecres, 5 de maig de 2010

RACISME, IMMIGRACIÓ, TORTURA I LLUITA CONTRA LA IMPUNITAT, LES ASSIGNATURES PENDENTS D'ESPANYA

Les qüestions més discutides durant l’EPU a Espanya que s'està celebrant al Consell de drets humans de l'ONU

Avui va tenir lloc la primera sessió de l'Examen periòdic universal a Espanya. Un mecanisme de l'ONU que analitza la situació dels drets humans al país. Els 47 estats membres del Consell de drets humans, encarregats de l'examen, van plantejar durant tres hores els seus principals motius de preocupació.

De 9 a 12 del matí es va celebrar al Consell de drets humans de l'ONU, a Ginebra, la primera sessió de l'Examen periòdic universal a Espanya. El conegut com EPU examina la situació dels drets humans en tots els països membres de les Nacions Unides. El proper divendres 7 de maig se celebrarà la segona i última sessió del EPU a Espanya.

Una delegació, presidida pel secretari d'Estat per a Afers constitucionals i parlamentaris, José de Francisco, i composada per membres de l'Advocacia de l'estat i per responsables de diversos ministeris i d'altres organismes públics com l'Observatori del Racisme i la Xenofòbia, és la encarregada de representar a Espanya durant l'examen.

A l'inici de la sessió celebrada avui, la delegació espanyola va presentar l'informe que el govern va elaborar per a ser analitzat durant l’ EPU. En 20 pàgines, tal com estableix el reglament, es recullen les iniciatives legislatives així com altres pràctiques que l'executiu ha posat en marxa per millorar la protecció dels drets humans. La resta de la sessió es va desenvolupar sota el format d'un diàleg interactiu: els estats membres del Consell van plantejar preguntes i recomanacions a les que contestava la delegació espanyola. Durant el diàleg les intervencions de les delegacions nacionals van coincidir majoritàriament al voltant de la lluita contra el racisme i la xenofòbia, els drets dels treballadors migrants, la lluita contra la impunitat i la memòria històrica i la prevenció de la tortura.

Racisme i xenofòbia
A Espanya, a conseqüència de la crisi econòmica, ha augmentat la discriminació cap a treballadors i treballadores estrangers. Més d'un estat es va referir a aquest fet i va apuntar la necessitat de reforçar la lluita contra els actes racistes i xenòfobs, en particular contra el poble gitano i la població immigrant. Concretament es va recomanar al govern elaborar i implementar plans d'acció per lluitar contra la discriminació. També es va suggerir, com una estratègia de promoció de la igualtat, reforçar l'educació en drets humans en tots els àmbits educatius.

La delegació espanyola, a través del director de l'Observatori del Racisme i la Xenofòbia, va informar que a Espanya ja existeixen mecanismes per a la integració dels immigrants i de les minories i va posar com a exemple el Pla d'Acció contra el Racisme i la Xenofòbia o el Pla d'Acció per al Desenvolupament de la Població Gitana. La delegació espanyola no va precisar, però, l'impacte, eficàcia i recursos existents per al desenvolupament d'aquests plans.

Treballadors migrants
Moltes delegacions, especialment d'Amèrica Llatina, van preguntar a Espanya sobre la Convenció de les Nacions Unides per a la protecció dels treballadors migrants i les seves famílies. Convenció que protegeix els drets dels treballadors i treballadores estrangers i que Espanya no ha ratificat, per tant, no és aplicable al país. Si bé, la ratificació d'aquest tractat internacional era una promesa electoral del Partit Socialista, la delegació espanyola va explicar que es tracta d'un "tema de difícil articulació jurídica". A més, va recordar que cap estat de la Unió Europea l'ha ratificat fins ara però que Espanya està estudiant la possibilitat de signar-ho i ratificar-ho.

Memòria històrica: Dret a la veritat i lluita contra la impunitat
En relació amb els crims del franquisme, moltes delegacions van apuntar que Espanya no adopta les mesures suficients per exhumar i identificar cadàvers i que ha de reforçar les mesures legals per lluitar contra la impunitat. Entre altres coses, es va recomanar la incorporació en el codi penal del delicte de desaparició forçosa com a crim imprescriptible, tal com exigeix la Convenció contra les desaparicions forçoses recentment ratificada per Espanya. La delegació espanyola va puntualitzar que el tipus penal de desaparició forçosa existeix a Espanya com a delicte comú des de 1995 i que, com a delicte de lesa humanitat va ser incorporat a l'any 2004, encara que no es va aclarir la imprescriptibilitat del mateix.

Durant l'examen es va recordar que el dret a la veritat és un dret fonamental de les víctimes, per la qual cosa és necessari seguir treballant en la implementació de la Llei de Memòria Històrica.

Prevenció de la tortura
La definició del delicte de tortura en la legislació penal espanyola no recull tots els aspectes que demana la Convenció per a la prevenció de la tortura i així ho van apuntar algunes delegacions que van recomanar a Espanya una definició més completa en el codi penal. La delegació espanyola va al·legar que la definició en la legislació espanyola va més enllà de l'establerta en la pròpia Convenció contra la tortura de l'ONU, que només castiga els maltractaments quan són greus i no tot tipus de maltractaments, com es recull en la definició de la legislació espanyola. Tanmateix, aquesta definició no recull que un acte de tortura també pot ser comès per una altra persona en l'exercici de funcions públiques i que la finalitat de tortura pot incloure la finalitat d'intimidar o coaccionar aquesta persona o altres, tal com ja va apuntar el Comitè contra la tortura a 2009.

Per altre banda, diversos països van mostrar la seva preocupació respecte al règim d'incomunicació vigent a Espanya, que permet tenir un detingut incomunicat fins a tretze dies, i especialment la seva aplicació a menors d'edat. Aquesta mesura ja va ser criticada pel relator especial de les Nacions Unides sobre drets humans en la lluita contra el terrorisme, després de la seva visita a Espanya el 2003 i més recentment pel Comitè de drets humans el 2008 i pel Comitè contra la tortura a 2009.

En el seu torn de rèplica, la delegació espanyola va assegurar que en la lluita contra el terrorisme no hi ha un règim especial i va assenyalar que s'està treballant en una reforma legislativa del règim d'incomunicació, encara que en cap cas es planteja Espanya la seva supressió. El representant espanyol va explicar que amb la reforma es permetrà a les persones detingudes sota règim d'incomunicació accedir a l'assistència lletrada de la seva elecció, s'incorporaran càmeres de vídeo per gravar el que passa en els llocs de detenció i es garantirà l'accés a un segon metge forense. També es derogarà el règim d'incomunicació per a menors d'edat. Reformes que, en tot cas, seguirien incomplint els estàndards internacionals.

Si bé aquests quatre temes van ser els més discutits durant la sessió, també es van plantejar altres qüestions. Diverses delegacions es van referir a l'obligació d'Espanya d'identificar i jutjar els responsables dels vols secrets de la CIA que van passar pel territori nacional. Finalment, es va tractar la situació de col·lectius especialment vulnerables a Espanya. Es va esmentar concretament als menors migrants no acompanyats i la necessitat d'adequar la legislació espanyola als estàndards internacionals per garantir la seva protecció. També es va fer referència a les dones víctimes de tracta amb finalitat sexual i la importància de seguir lluitant a favor de la igualtat entre dones i homes en tots els àmbits.

La propera sessió de l’EPU a Espanya serà el divendres 7 de maig, quan seguirà el diàleg interactiu entre els estats. Finalment, en la sessió plenària del Consell el setembre de 2010 s'adoptaran les recomanacions que Espanya haurà de comprometre a complir,

Una delegació de l'IDHC ha viatjat a Ginebra per assistir a les sessions del EPU a Espanya. L'IDHC ha seguit tot el procés del EPU des de 2009.

» Pàgina web amb tota la informació sobre el EPU a Espanya i accés a la documentació analitzada durant l'examen


 

Dilluns, 3 de maig de 2010

NACIONS UNIDES ANALITZA LA SITUACIÓ DELS DRETS HUMANS A ESPANYA

Espanya se sotmetrà a l'Examen Periòdic Universal (EPU), per primera vegada, els dies 5 i 7 de maig de 2010 en el si del Consell de Drets Humans, a Ginebra.

Els propers 5 i 7 de maig, els 47 estats que formen part del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides analitzaran la situació dels drets humans a Espanya. Aquest procés, al qual ja s'han sotmès 112 països, és l'anomenat Examen Periòdic Universal (EPU en les seves sigles), en vigor des de 2008. Un mecanisme de vigilància del compliment i respecte als drets humans en tots els països membres de Nacions Unides.

Tal com reflecteix el seu nom, l'EPU es realitza de forma periòdica, cada quatre anys, a tots i els països que formen part de les Nacions Unides. Des del seu inici al 2008 s'han celebrat set sessions, durant les quals s'ha examinat la situació dels drets humans en 112 països. En la propera sessió, al maig de 2010, li toca el torn a Espanya i a d'altres quinze països. El 5 i 7 de maig, els 47 estats del Consell de Drets Humans analitzaran si Espanya compleix o no les seves obligacions i compromisos internacionals en matèria de drets humans.

L'examen es realitza a partir de la informació facilitada pel govern, per les institucions nacionals de drets humans, per les organitzacions no governamentals i per altres organismes de Nacions Unides. Tota aquesta documentació és recopilada per l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides que l'envia a la resta d'estats per a què sigui estudiada.

L'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) ha seguit tot el procés d'estudi a Espanya des de finals de 2009, quan el govern va presentar a la societat civil un esborrany de l'informe que ha enviat l'Alt Comissionat. L'IDHC, juntament amb altres ONG catalanes, va elaborar un informe de rèplica per completar la informació donada pel govern.

Una delegació de l'Institut de Drets Humans de Catalunya assistirà a les sessions en què s'examinarà a Espanya els propers 5 i 7 de maig. Si bé, durant les sessions de l'EPU les ONG no poden prendre la paraula, la seva presència és fonamental en el seguiment d'aquest mecanisme per vetllar per la seva efectivitat i l'aplicació de les recomanacions finals.

Aquestes recomanacions s'aprovaran en la pròxima sessió del Consell de Drets Humans, al setembre d'aquest mateix any. Com a colofó a l'examen, els 47 països reunits en el Consell elaboren unes recomanacions que Espanya s'ha de comprometre a complir abans del pròxim examen, d'aquí a quatre anys.

» Més informació


 

Divendres, 30 d'abril de 2010

Comunicat Urgent
DAVANT L’ÚS DEL PADRÓ MUNICIPAL PER A DENUNCIAR ALS IMMIGRANTS EN SITUACIÓ IRREGULAR EN ALGUNS AJUNTAMENTS

Segons informen avui diversos mitjans de comunicació, Sant Andreu de Llavaneres és el primer municipi català on ha prosperat la proposta del PP , amb el suport de CiU , d'utilitzar el padró per denunciar els immigrants en situació irregular. Es dóna un pas més en la criminalització de la immigració, regular o no, que estem patint a casa nostra en els darrers temps.

  1. La iniciativa de l'ajuntament de Vic , feliçment retirada, de negar-se a empadronar estrangers en situació irregular; però substituïda per la proposta de denunciar aquells immigrants que es trobin en aquesta situació.
  2. La campanya xenòfoba del Partit Popular de Badalona, que vincula delinqüència i inseguretat amb certs col·lectius amb connotacions racials i estrangeres.
  3. Les declaracions de dirigents del PP i CiU en el sentit que “aquí no hi cabem tots” o que cal un “carnet per punts” per a integrar els immigrants.
  4. Les declaracions de fa uns mesos del president Montilla o més recents del Sr. Puigcercós en el sentit que no es pot caure en el “bonisme” en tractar les qüestions migratòries.

Declaracions i iniciatives que s'han de posar en el context d'una reforma de la llei d'estrangeria regressiva, tot i que no prou per alguns (PP), i d'una crisi econòmica i social galopant de la què es vol fer en part responsable el col·lectiu immigrant.

Davant aquesta greu tendència, l'Institut de Drets Humans de Catalunya manifesta que:

  1. Els immigrants no són els causants de la crisi econòmica , sinó que, pel contrari, en són les principals víctimes: l'atur és proporcionalment més alt en el seu cas, són víctimes de les retallades en els pressupostos destinats a integració i no tenen les xarxes de protecció familiar de què gaudim els nacionals.
  2. Totes les persones tenen dret a fruir de tots els drets humans reconeguts a la Constitució, les lleis i els tractats internacionals signats per Espanya. Això no és “bonisme”, és respecte a la legalitat.
  3. De la mateixa manera, totes les persones han de respectar la llei i ser sancionat si la infringeix; però sense discriminació. No hi pot haver exigències legals específiques per estrangers un cop es troben en territori espanyol (carnet per punts) ni sancions agreujades només pel fet de ser estranger.
  4. Les restriccions de drets són inversament proporcionals a una veritable integració de totes i tots en una societat democràtica avançada com vol ser la nostra.

 

Barcelona, 30 d'abril de 2010


 

Dijous, 15 d'abril de 2010

SEGONA AVALUACIÓ AL PLA DE DRETS HUMANS
La comissió de seguiment es reunirà demà per segona vegada des de que es va aprovar el Pla de Drets Humans el desembre de 2008


Demà, divendres 16 d'abril, la comissió de seguiment del Pla de Drets Humans es reunirà per valorar el compliment dels compromisos que es recullen al pla. Aquesta comissió és l'encarregada de seguir i avaluar l'execució de les 172 mesures del Pla i de debatre noves propostes per incorporar al mateix.

L'IDHC ha sabut que en la primera reunió de la comissió es va decidir que les properes fossin monogràfiques. És a dir, en cada reunió s'abordaran qüestions específiques i fonamentals en la protecció i promoció dels drets humans com els drets dels estrangers, la justícia o l'enfocament de drets humans en la cooperació al desenvolupament. En la reunió de demà es treballarà la cooperació al desenvolupament.

L'IDHC ha elaborat un document de consideracions perquè sigui tingut en compte en la reunió. Concretament, es demana destinar el 0,7% del PIB a la cooperació al desenvolupament, compromís recollit en la mesura 28 del Pla.

També es fa referència a la mesura 29, en la que el govern es compromet a reforçar la dimensió de drets humans en la cooperació. Per l'IDHC els drets humans han de vertebrar la política internacional de cooperació al desenvolupament i per a això s'han de desenvolupar eines d'avaluació que permetin mesurar l'impacte de les accions de cooperació en el compliment dels drets humans.

Finalment, l'IDHC reclama que el respecte als drets humans sigui un factor determinant en les relacions bilaterals, sobretot amb els països menys respectuosos amb els drets humans com el Marroc, Israel, Algèria, Egipte, Guinea Equatorial, Colòmbia i un llarg etcètera . En la mesura 34 del Pla s'explicita "treballar per l'avanç internacional dels drets humans, amb la determinació que els avenços en política social a l'interior impregnin l'acció exterior"

MÉS INFORMACIÓ

Informe del IDHC para la reunión de la Comisión de Seguimiento del Plan de Derechos Humanos

BOE, martes 16 de junio. Orden PRE/1597/2009, de 15 de junio, por la que se crea la Comisión de Seguimiento del Plan de Derechos Humanos del Gobierno de España

Orden de nombramiento de los vocales de la Comisión de Seguimiento (Sescretaría de Estado de Asuntos Constitucionales y Parlamentarios)


 

Divendres, 15 de gener de 2010

Comunicat
DAVANT LA MESURA PER IMPEDIR L’ACCÉS DELS IMMIGRANTS EN SITUACIÓ IRREGULAR AL PADRÓ MUNICIPAL

L'Institut de Drets Humans de Catalunya vol mostrar el seu rebuig a la mesura que pretén adoptar l'ajuntament de Vic. EL consistori vol modificar els requisits per l'empadronament d'estrangers, exigint el permís de residència, de treball o el visat. Fins ara, qualsevol resident es pot inscriure al padró de qualsevol municipi, presentant el passaport i un document que acrediti la residència al terme municipal.

Amb aquest canvi el immigrants en situació administrativa irregular no podran empadronar-se. En la mesura que la inscripció al padró municipal dóna accés a la sanitat bàsica i a l'escolarització, aquesta mesura vulnera dos drets fonamentals que tant la Constitució espanyola i l'Estatut de Catalunya com els tractats internacionals dels què Espanya és part reconeixen amb caràcter universal. Totes les normes vigents, incloent-hi la nova Llei d'Estrangeria, reconeixen el dret a l'educació i el dret a la salut a "tothom", és a dir, amb total independència de la seva nacionalitat i de la seva condició administrativa.

Per tant, demanem a l'ajuntament de Vic que reconsideri i retiri la seva proposta d'exigir als estrangers requisits addicionals a l'acreditació de la residència efectiva al municipi per empadronar-s'hi.

MÉS INFORMACIÓ

Constitució espanyola
Estatut de Catalunya
Ley de Extranjería (Ley Orgánica 2/2009,de 11 de diciembre, de reforma de la Ley Orgánica 4/200, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social)


 

Dimarts, 13 de gener de 2010

LA FUNDACIÓ SURT, GUARDONADA AMB EL PREMI SOLIDARITAT 2009
La menció especial Mitjans de Comunicació ha recaigut sobre el periodista José Yoldi

La Fundació Surt ha estat guardonada amb el Premi Solidaritat, que anualment atorga l'Institut de Drets Humans de Catalunya. La menció especial Mitjans de Comunicació s'ha atorgat al periodista José Yoldi.

El jurat de la XXIII edició del Premi Solidaritat 2009, reunit el dimarts 12 de gener, ha decidit atorgar aquest guardó a la Fundació Surt, en reconeixement a una entitat que treballa des de fa més de 16 anys per la inserció laboral de les dones, especialment aquelles que es troben en situació de major vulnerabilitat per la seva situació econòmica, social,  cultural o personal.

El tribunal ha volgut destacar el treball de la Fundació Surt. Un projecte global, innovador i enfocat a la transformació social, basat en el treball personal de cada dona. Les nombroses activitats, programes i serveis de la Fundació contribueixen a l'equitat entre homes i dones en tots els àmbits i a millorar les condicions de vida de les dones, especialment a l'àmbit laboral.

Des de 1998, l'IDHC atorga també una menció especial mitjans de comunicació, un reconeixement als mitjans que en l'exercici de la seva tasca informadora aborden de manera decidida la defensa i la protecció dels drets humans.

En aquesta edició la menció especial ha recaigut en el periodista, José Yoldi, redactor de tribunals del diari El País. En les seves anàlisis i cròniques judicials el periodista té sempre present l'enfocament de drets humans, tant a l'àmbit nacional com internacional, contribuint així a la seva promoció, divulgació i defensa.

El premi serà lliurat en un acte públic que tindrà lloc el proper 9 de febrer a les 19 hores al Parlament de Catalunya. Durant l'esdeveniment els guardonats rebran una placa commemorativa i es lliurarà a la Fundació Surt una obra de l'escultor Jaime de Córdoba, especialment creada per aquest premi.

El jurat d'aquesta edició ha estat constituït per David Bondia Garcia, director de l'IDHC i professor de Dret Internacional Públic a la Universitat de Barcelona; Francesc Mateu, president de la Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament; Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau i professor d'economia de la Universitat Autònoma de Barcelona; Eulàlia Pasqual, presidenta de la Federació Catalana d'ONGs pels Drets Humans; Argelia Queralt, membre de la junta directiva de l'IDHC i professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona; Jaume Saura Estapà, president de l'IDHC i professor de Dret Internacional Públic a la Universitat de Barcelona; i Neus Sotomayor Rodríguez, presidenta de la Federació Catalana d'ONG per la Pau.


MÉS INFORMACIÓ

Premi Solidaritat 2009


 

Dilluns, 21 de desembre de 2009

ONZE CANDIDATURES OPTEN AL PREMI SOLIDARITAT 2009

El proper 12 de gener el tribunal decidirà el guardonat o guardonada

La 23 edició del Premi Solidaritat 2009 ha rebut 11 candidatures, la majoria procedents de persones i entitats catalanes, que proposen tant a individus com a entitats que treballen per la promoció i defensa dels drets humans. També s’han rebut propostes d’altres llocs d’Espanya i d’Amèrica Llatina.

Les onze candidatures seran estudiades pel tribunal, que es reunirà el proper 12 de gener per deliberar i adoptar una decisió conjunta. El mateix es comunicarà també el guardonat o guardonada amb la menció especial Mitjans de Comunicació.

El tribunal d’aquesta edició està composat per David Bondia Garcia, director de l'IDHC i professor de Dret Internacional Públic a la Universitat de Barcelona; el president de la Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament; Arcadi Oliveres , president de Justícia i Pau i professor d'economia de la Universitat Autònoma de Barcelona; Eulàlia Pasqual, presidenta de la Federació Catalana d'ONGs pels Drets Humans; Argelia Queralt, membre de la junta directiva de l'IDHC i professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona; Ferran Sales, membre de la junta directiva de l'IDHC i periodista de El País; Jaume Saura Estapà, President de l'IDHC i professor de Dret Internacional Públic a la Universitat de Barcelona; i Neus Sotomayor Rodríguez, presidenta de la Federació Catalana d'ONG per la Pau.

El proper 9 de febrer es celebrarà l’acte de lliurament del Premi i de la menció especial Mitjans de Comunicació al Parlament de Catalunya.

MÉS INFORMACIÓ

Premi Solidaritat 2009


 

Divendres, 18 de desembre de 2009

MANIFIESTO, DÍA INTERNACIONAL DEL MIGRANTE 2009

La Red 18 de diciembre-Catalunya, con motivo de las celebraciones del día internacional del migrante, el 18 de diciembre, solicita al estado español que firme y ratifique la Convención Internacional para la Protección de los Derechos de Todos los Trabajadores Migrantes y sus Familiares.

Con motivo de la próxima presidencia española de la UE, el primer semestre de 2010, la Red solicita también que España lidere un movimiento europeo a favor de esta ratificación: una apuesta decidida por la dignidad del ser humano, la integración de los inmigrantes y sus familias y la aplicación universal de los derechos humanos.

MÉS INFORMACIÓ

Manifiest

Convención Internacional para la Protección de los Derechos de Todos los Trabajadores Migrantes y sus Familiares


 

Dimarts, 15 de desembre de 2009

COMUNICAT: SOLIDARITAT AMB AMINATOU HAIDAR

L’Institut de Drets Humans de Catalunya vol mostrar la seva solidaritat i suport a l’activista de drets humans saharui Aminatou Haidar, que des del 16 de novembre roman en vaga de fam a l’aeroport de Lanzarote, com a protesta no violenta davant l’impossibilitat de retornar al seu país, el Sàhara Occidental, ocupat pel Marroc.

L’IDHC reclama que es compleixi la legislació internacional i sol·licita al Marroc que permeti a Aminatou Haidar retornar al seu país i al govern espanyol que faci tot el possible perquè aquest situació es resolgui.

La situació d’Aminatou Haidar és conseqüència directa de l’ocupació que sofreix el Sàhara Occidental per part del Marroc. Des que Espanya va cedir la seva ex colònia el 1976, aquesta encara és la potència administradora del Sàhara Occidental. L’IDHC reclama que el govern assumeixi la seva responsabilitat en la resolució definitiva, justa i legal del conflicte.

L’IDHC ha treballat el Sàhara Occidental mitjançant una taula rodona, un banc de recursos i una publicació en la que s’analitzen les claus jurídiques i històriques que han portat al Sàhara Occidental a la seva actual situació, pendent d’un referèndum d’autodeterminació per a que els saharauis decideixin lliurement el seu futur.

MÉS INFORMACIÓ

Banc de recursos sobre el conflicte de Sàhara Occidental

Publicació sobre el Sàhara Occidental


 

Dilluns, 14 de desembre de 2009

UN COL·LECTIU DE DONES CATALANES VIATJA A LANZAROTE PER SOLIDARITZAR-SE AMB AMINATOU HAIDAR

Diverses diputades, representants d’entitats per la pau, actrius, escriptores i periodistes han signat un manifest en suport de l’activista sahrauí

Vint-i-cinc dones entre diputades, representants d’entitats vinculades a la pau i als drets humans, actrius, escriptores, professores i periodistes han signat un manifest per solidaritzar-se amb la defensora dels drets humans i activista política sahrauí Aminatou Haidar, actualment en vaga de fam a l’aeroport de Lanzarote, en protesta per l'expulsió del Sàhara Occidental. Una representació de les signants han viatjat a les Canàries, on aquest matí li faran entrega del manifest.

Les signants són les diputades Maria Àngels Cabasés (ERC), Dolors Camats (ICV), Marta Cid (ERC), Anna Figueres (CiU), Eva Garcia (PP), Patrícia Gomà (ERC), Marina Llansana (ERC), Consol Prados (PSC), Maria Mercè Roca (ERC), Meritxell Ruiz (CiU), Anna Simó (ERC) i Laura Vilagrà (ERC); Anna Badia, professora de la UB; Neus Canyelles, mestra; Mª Mercè Campabadal, de la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO; Mercè Claramunt, vicepresidenta d’ICV; Tica Font, directora de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP); Aida Guillen, gerent de l’Institut de Drets Humans de Catalunya; Gemma Lienas, escriptora; Rita Marzoa, periodista; les actrius Sílvia Munt i Vicky Peña; Rosalia Port, de la Confederació Obrera Nacional de Catalunya; Àgata Sol, Secretaria General de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, i Neus Sotomayor, presidenta de la Federació Catalana d’ONG de Pau.

MÉS INFORMACIÓ

Manifest


 

Dimecres, 25 de novembre de 2009

COMET ISRAEL UN CRIM D'APARTHEID CONTRA EL POBLE PALESTÍ?

Amb l'objectiu de respondre aquesta pregunta, Nova conjuntament amb la Coordinadora d'entitats catalanes que treballen en favor d'un Pau Justa a l'orient pròxim: "Amb Palestina al Cor" presenten un informe titulat “Apartheid contra el poble Palestí” realitzat per la jurista Luciana Coconi, sota la direcció del Professor de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la Universitat de Barcelona, David Bondia, ambdos membre de l'Institut de Drets Humans de Catalunya.

MÉS INFORMACIÓ

Més informació sobre l'informe a NOVA

Informe Apartheid contra el poble Palestí


 

Divendres, 20 de novembre de 2009

OBSERVACIONS FINALS DEL COMITÈ CONTRA LA TORTURA A L'INFORME PRESENTAT PER ESPANYA SOBRE EL COMPLIMENT I DE LA CONVENCIÓ CONTRA LA TORTURA

El Comitè contra la Tortura, òrgan format per experts independents, ha fet publiques les seves recomanacions i conclusions sobre el grau d’acompliment i aplicació a Espanya de la Convenció contra la Tortura i Altres Tractaments o Penes Cruels, Inhumans o Degradants, vigent a Espanya des de 1987. El document recomana l’adopció d’una sèrie de mesures per millorar la prevenció de la tortura a Espanya i felicita altres adoptades amb aquesta finalitat.

El Comitè recull recomanacions, entre d’altres assumptes, sobre el règim d’incomunicació, el mecanisme nacional de prevenció de la tortura, al tracta de persones, la violència contra la dona, la violència per motius racials, les condicions de detenció o la recollida d’estadístiques oficials sobre tortura i maltractaments.

El govern espanyol està obligat a presentar un informe cada cinc anys davant del Comitè, en el qual es detalla la implementació de les disposicions de la Convenció a l’estat espanyol. L’informe va ser examinat pel Comitè durant els dies 12 i 13 de novembre a Ginebra. Per l’examen i l’elaboració de les conclusions, el Comitè rep també informes des de la societat civil, que complementen la informació facilitada pel govern.

MÉS INFORMACIÓ

Observaciones finales del Comité Contra la Tortura, al examen del informa presentado en España

Comité Contra la Tortura

Convención contra la Tortura y Otros Tratos o Penas Crueles, Inhumanos o Degradantes

43 periodo de sesiones del CCT, en el que se examinó el informe español (con toda la documentación analizada por le Comité)


 

Dimecres, 18 de novembre de 2009

NI UN PAS ENRERE AMB EL 0’7. NI UNA RETALLADA MÉS!

Prou de promeses incomplertes! Prou d’excuses! El nostre govern i el nostre Parlament hi han de voler i han de poder

El govern ha decidit reduir la partida pressupostària de cooperació internacional de 49 milions d’euros el 2009 a 39 milions el 2010, una retallada de més del 20% en termes absoluts. Aquesta decisió deixa el 0’7 promès fa només tres anys en un 0,4% escàs, molt lluny dels 130 milions que tots els partits van aprovar. Es tracta d’un incompliment de la Llei de cooperació, d’un incompliment de les resolucions del Parlament i d’un incompliment d’un compromís solemne de l’actual govern.

MÉS INFORMACIÓ

Llegir el manifest complet


 

Dimarts, 17 de novembre de 2009

L’INSTITUT DE DRETS HUMANS DE CATALUNYA ANUNCIA EL RESULTAT DE LA CONVOCATÒRIA DE BEQUES PER AMÈRICA LLATINA DEL XXVIII CURS DE DRETS HUMANS 2010

La Comissió d’Avaluació per a la concessió de les beques del XXVIII Curs de Drets Humans 2010 va decidir atorgar les tres beques a:

- Ivannia Chavarría
- Sonia Cecilia Paredes Palma
- Gandhi Eder Romero Epinayu

La resposta a la convocatòria de beques de matrícula, viatge i estada, que por segon any consecutiu convocava l’IDHC, gràcies al suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, ha sigut enorme. Es van rebre un total de 272 sol·licituds, provenints de 20 països d’Amèrica Llatina.

La Comissió d’Avaluació va estar formada per Andreu Felip, director de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, per Jaume Saura i per David Bondia, president i director de l’IDHC.

Per decidir els tres beneficiaris, la Comissió d’Avaluació va aplicar els criteris estipulats a les bases de la convocatòria sobre l’experiència dins del camp dels drets humans i va valorar l’efecte multiplicador dels coneixements adquirits durant el curs que els candidats i candidates puguin aportar mitjançant el seu activisme en distintes organitzacions.

La Comissió d’Avaluació assegura que ha sigut una decisió difícil, ja que tots el candidats i candidates son persones altament motivades i amb un currículum òptim per aprofitar al màxim el Curs de Drets Humans.

L’IDHC continuarà treballant per mantenir i augmentar aquesta convocatòria de beques en les futures edicions del Curs.

MÉS INFORMACIÓ

Beques 2010

XXVIII Curs Drets Humans 2010


 

Dijous, 16 de juliol de 2009

COMUNICAT PER L’ASSASSINAT DE NATÀLIA ESTEMÍROVA

Condemnem rotundament el nou assassinat que s'ha produït a Txetxènia contra una de les veus que amb més contundència denunciava les vulneracions dels drets humans que es produeixen a la regió.

Natàlia Estemírova, treballadora de l’ONG Memorial, va ser segrestada ahir dimecres a prop del seu domicili a la capital txetxena, Grozni, i el seu cos va ser trobat hores després amb trets al cap a la República d’Ingúixia.

No hi ha cap dubte que aquest assassinat té una relació directa amb la seva professió, en què denunciava constantment greus vulneracions de drets humans que la població txetxena pateix a mans del govern encapçalat per Ramzan Kadírov. La seva feina provocava molt malestar entre les autoritats txetxenes i russes.

Considerem que l’assassinat de Natàlia Estemírova és un intent d’atemorir a tots aquells que volen lluitar contra el terror d’estat que Rússia infligeix al Caucas nord, silenciant, una vegada més, les veus que pretenen trencar el silenci sobre què passa realment a la regió.

Des de La Lliga dels Drets dels Pobles ens unim a les peticions que ja s’han realitzat al govern rus que investigui a fons aquest assassinat i exigim que, com tants d’altres, no quedi impune.

Lliga dels Drets dels Pobles
Sabadell, 16 de juliol de 2009

MÉS INFORMACIÓ

Carta a l’Ambaixador rus a Espanya, demanant-li que s’investigui l’assassinat de Natàlia Estemírova i que es protegeixin els defensors dels DDHH que denuncien què passa al Caucas nord.

Marta Ter, coordinadora Campanya Txetxènia, trenquem el silenci:
txetxenia@dretsdelspobles.org


 

Dimecres, 17 de juny de 2009

L’INSTITUT DE DRETS HUMANS DE CATALUNYA CONCEDEIX SET BEQUES PER A REALITZAR PRÀCTIQUES PROFESSIONALS I CONÈIXER DIFERENTS INSTITUCIONS DE PROTECCIÓ DELS DRETS HUMANS

Anualment, dins el marc del Curs anual de Drets Humans que es realitza durant el primer trimestre de l’any, l’IDHC convoca diferents beques per a què els estudiants realitzin pràctiques professionals a l’Alt Comissionat pels Drets Humans de les Nacions Unides (Ginebra) i al Síndic de Greuges de Catalunya (Barcelona), i coneguin el funcionament del Consell d’Europa (Estrasburg).

Dins del marc del XXVII Curs de Drets Humans 2009 es van presentar nou candidatures, de les quals van resultar beneficiades:

  • Alt Comissionat dels Drets Humans de les Nacions Unides: Júlia Lladós Vila
  • Consell d’Europa: Miriam Cámara Navarro, Anna Recoder Lloveras, Alejandro Gaya Moreno, Ariana Potrafki, Maria Alba González Perez
  • Síndic de Greuges: Tania Reneaum Panszi

Els estudiants van presentar les seves candidatures a una de les tres modalitats, elaborant un treball sobre la protecció dels drets humans que realitzen les diferents institucions. Els treballs van ser estudiats pels membres del tribunal, reunits el passat dimecres 17 de juny per a escollir les candidatures guanyadors en cadascuna de les tres modalitats.

La beca per a l’Alt Comissionat de les Nacions Unides consisteix en una dotació de 3.000 euros i l’aval de l’IDHC per a realitzar pràctiques a l’ACNUDH durant tres mesos. El tribunal que va estudiar les candidatures presentades va estar integrat per Jaume Saura, president de l’IDHC; David Bondia, director de l’IDHC; Andreu Felip, director de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament; Carlos Boggio, conseller de l’IDHC i antic representant de l’ACNUR a Espanya; i Argelia Queralt, consellera de l’IDHC i professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona.

La beca per el Consell d’Europa consisteix en cinc estades de 15 dies a la seu del Consell d’Europa, a Estrasburg, durant el mes de setembre o octubre, coincidint amb la reunió de l’Assemblea Parlamentària, el Tribunal i la Comissió. Al llarg dels 15 dies els cinc beneficiaris assistiran a nombroses reunions amb membres de les institucions i dels mecanismes de protecció dels drets humans del Consell d’Europa. La beca concedida serveix per ajudar en les despeses de desplaçament i estada durant els 15 dies de la visita.

El tribunal d’aquesta convocatòria va estar format per Jaume Saura, president del IDHC; David Bondia, director del IDHC; Xavier Badia, director de l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans; Jordi Morató-Aragonés, conseller de l’IDHC i magistrat; i Ferran Sales, conseller de l’IDHC i periodista.

Finalment, la beca per al Síndic de Greuges de Catalunya consisteix en la realització de pràctiques a la institució durant sis mesos. L’elecció de la candidatura beneficiària es realitza conjuntament entre l’equip del Síndic i l’IDHC.

MÉS INFORMACIÓ

Curs anual de Drets Humans

XXVII Curs de Drets Humans 2009

Beques i pràctiques del curs anual de drets humans


 

Divendres, 29 de maig de 2009

LA TORTURA A L’ ESTAT ESPANYOL: INFORME 2008

Per cinquè any consecutiu, la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura presenta el seu informe sobre la situació de la tortura a l’Estat espanyol.

En aquest nou informe s’han mantingut els mateixos criteris que als informes precedents amb l’objectiu de facilitar, dins del possible, una perspectiva sobre l’evolució de la pràctica de la tortura a l’Estat espanyol.

MÉS INFORMACIÓ

Informe 2008: La tortura en el estado español (PDF, 172Kb, en castellà)

Resumen del Informe 2008: La tortura en el Estado español (PDF, 88,7Kb, en castellà)


 

Dimarts, 21 d'abril de 2009

EL JURAT DEL CONCURS DE CONTES INFANTIL ‘DRETS HUMANS AL CARRER’ ES REUNEIX AVUI 21 D’ABRIL

El jurat del concurs de contes infantils ‘drets humans al carrer’ es reunirà avui, 21 d’abril de 2009, per escollir els trenta contes guanyadors que es publicaran en un llibre amb la Declaració Universal de Drets Humans.

El concurs va estar obert durant 2008 i es va tancar el 10 de desembre d’aquest any, coincidint amb la celebració del 60è aniversari de la Declaració. La finalitat del concurs era potenciar la reflexió personal sobre els articles de la Declaració i recopilar contes per explicar als nens i nenes aquests mateixos articles.

Al concurs es van presentar 127 contes, cadascun referent a algun dels trenta articles de la Declaració. La majoria de les propostes van provenir d’estudiants de secundària que van treballar els drets humans a l’escola.

El tribunal està format per:

Esther Escrich Corbalan, membre de la Fundació Solidaritat UB que va elaborar la proposta pedagògica per a les escoles amb la pràctica final de la realització del conte;
- Marga Serra, del departament d’educació de UnescoCat
- Mariana Sarriá, de la editorial Huygens;
- Montserrat Ramos Pagans, pedagoga de l’Associació de Mestres Rosa Sensat;
- Numancia Rojas, narradora oral;
- Joaquim Carbó, escriptor
- David Bondia, director de l’IDHC, professor de dret internacional públic de la Universitat de Barcelona i expert en drets humans;

L’esperit del tribunal és el caràcter multidisciplinar de forma que la valoració recull els múltiples punts de vista i l’experiència de cadascun dels seus membres.

MÉS INFORMACIÓ

Drets Humans al Carrer


 

Dimecres, 8 d'abril de 2009

MANIFESTO DE SUPORT A LA JURISDICCIÓ UNIVERSAL
En solidaritat amb el poble palestí

Les organitzacions socials, grups de solidaritat, ONG de desenvolupament i associacions de drets humans, així com les persones de l’àmbit acadèmic i jurídic publiquen avui al diari Público un manifesto de suport a la jurisdicció universal en resposta a la petició del fiscal de l’Audiència Nacional d’arxivar la querella contra l’estat d’Israel.

MÉS INFORMACIÓ

Manifesto en PDF (en castellano)


 

Dissabte, 14 de març de 2009

CONSIDERACIONS FINALS
Terceres Jornades per a la Prevenció de la Tortura

Els dies 13 i 14 de març es van celebrar a Barcelona les Terceres Jornades per a la Prevenció de la Tortura, amb el títol “La implementació dels mecanisme nacionals prevists al Protocol Facultatiu de la Convenció contra la tortura de les Nacions Unides”.

Les jornades es van centrar en el debat sobre la forma d’implementar els mecanismes nacionals a Catalunya i a l’Estat espanyol i els reptes per a l’eradicació de la tortura. Les jornades van reunir a representants de les Nacions Unides, del Consell d’Europa, de la Generalitat de Catalunya i professionals de l’àmbit jurídic, sanitari i de la societat civil.

Les jornades van ser organitzades per les entitats catalanes que formen part de la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura, integrada per 44 entitats de tota Espanya.

Dels debats produït s’han extret una sèrie de consideracions finals que, entre altres, reiteren la importància de seguir les directrius marcades per el Protocol en la creació i implementació del mecanisme, principalment, en lo referit a al participació de la societat civil.

MÉS INFORMACIÓ

Consideracions Finals de les Jornades en PDF

Programa de les Terceres Jornades per a la Prevenció de la Tortura en PDF


 

Dissabte, 8 de març de 2009

COMUNICAT: 8 DE MARÇ - DIA INTERNACIONAL DE LA DONA DRETS HUMANS PER A TOTES

Un any mes, el 8 de març celebrem el Dia Internacional de la Dona, reconegut per Nacions Unides, per commemorar la lluita de les dones per la seva participació, en igualtat de condicions amb els homes, en el devenir de la societat i en el seu desenvolupament íntegre com a persones.

MÉS INFORMACIÓ

Comunicat en PDF


 

Dimarts, 10 de febrer de 2009

COMUNICAT PER LA CENSURA DE LA PARTICIPACIÓ DE ALI LMRABET I DE NADIA YASSINE AL FESTIVAL “LA MAR DE MÚSICAS 2009”

La organització del Festival “La Mar de Músicas 2009” de Cartagena (Murcia) censura la participació d'Ali Lmrabet i de Nadia Yassine en la seva XV Edición/Especial Marroc (juliol 2009) cedint a les pressions exercides per l'Ambaixada de Marroc a Espanya.

MÉS INFORMACIÓ

Comunicat en PDF (en castellano)

Elcàlam. Comitè de defensa dels drets humans al Magrib

Per adherir-vos al comunicat podeu enviar un correu electrònic a francesc@elcalam.info amb el vostre nom o organització i el DNI o CIF


 

Dilluns, 27 de gener de 2009

L’Institut de Drets Humans de Catalunya es suma avui 27 de gener als actes de commemoració del Dia de l’Holocaust

Data commemorativa instituïda per l’Assemblea General de l’ONU l’1 de novembre de 2005, per recordar a les víctimes del genocidi nazi. Un crim perpetrat majoritàriament i especialment contra la comunitat jueva, amb l’assassinat de sis milions del seus membres, i  que va afectar també a membres d’altres comunitats, com la gitana, que van perdre aproximadament 800.000 membres, així com persones amb discapacitat, gais, lesbianes, dissidents polítics i religiosos.

La resolució de l’ONU, adoptada per 191 països, va fixar la commemoració de l’Holocaust el dia de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz (Polònia), el 27 de gener de 1945. Camp en el que es van enregistrar, en els seus quatre anys de funcionament, entre un milió i un milió i mig de víctimes. 


 

Dilluns, 12 de gener de 2009

JORDI COTS I MONER, GUARDONAT AMB EL PREMI SOLIDARITAT 2008

La menció especial Mitjans de Comunicació ha recaigut sobre el periodista Carlos Nadal

El jurat del la XXII edició del Premi Solidaritat 2008, reunit el dilluns 12 de gener, ha decidit atorgar aquest guardó a Jordi Cots i Moner per la seva dedicació professional i el seu compromís personal a favor dels drets de la infància i l’adolescència.

La menció especial Mitjans de Comunicació, que reconeix els treballs periodístics en l’àmbit dels drets humans, ha recaigut sobre el periodista Carlos Nadal per la seva lluita en favor de la llibertat d’expressió dins de l’exercici del periodisme.

El Premi i la Menció es lliuraran al Parlament de Catalunya el proper 17 de febrer. Enguany, el Premi Solidaritat consisteix en una escultura de l’artista Jaime de Córdoba, una obra especialment creada i cedida per aquest premi.

MÉS INFORMACIÓ

XII Premi Solidaritat 2008


 

Dissabte, 13 de desembre de 2008

MANIFESTO 18 DE DESEMBRE DIA INTERNACIONAL DEL MIGRANT

Amb motiu del Dia Internacional del Migrant que se celebra el 18 de desembre, la Xarxa 18 de desembre-Catalunya denuncia aquelles mesures que vulneren els drets de les persones o que denoten un tractament discriminatori vers la població immigrant.

MÉS INFORMACIÓ

Manifesto en PDF


 

Divendres, 12 de desembre de 2008

OBSERVACIONS AL PLA NACIONAL DE DRETS HUMANS

El 12 de desembre de 2008 el Consell de Ministres va aprovar el Pla nacional de drets humans, en el que es recullen els compromisos del govern en matèria de drets humans. L’Institut de Drets Humans de Catalunya, així com altres organitzacions de la societat civil, va seguir el procés i va fer arribar al govern el seus comentaris i observacions al pla .

MÉS INFORMACIÓ

Pla nacional de drets humans (en castellà)

Observacions de l’IDHC al Pla nacional de drets humans (en castellà)


 

Dimecres, 10 de desembre de 2008

MANIFESTO PÚBLIC “EN DEFENSA DEL DRET D’ASIL"

Desde nuestros diversos ámbitos de responsabilidad y participación social nos concierne la defensa de los derechos humanos y las libertades fundamentales como imperativo para la convivencia, la justicia y la paz de los pueblos. Por ello, nos dirigimos al Gobierno, los partidos, los sindicatos, las asociaciones empresariales, los medios de comunicación, las organizaciones sociales y, en definitiva, al conjunto de la sociedad para expresar que:

1. Constatamos con preocupación que el refuerzo del control de las fronteras europeas y el recientemente aprobado Pacto Europeo sobre Inmigración y Asilo suponen graves obstáculos para la protección de las personas refugiadas y vulneran derechos fundamentales de las personas migrantes. En el momento actual, cuando el Gobierno prepara una nueva Ley de Asilo y se construye un sistema europeo común de asilo, estamos convencidos de que España debe cumplir sus compromisos con las personas refugiadas, respetando su dignidad y sus derechos, de acuerdo con las obligaciones legales contraídas.

2. Consideramos que el proyecto de la nueva Ley de Asilo, aprobado por el Consejo de Ministros el 5 de diciembre, supone un retroceso en garantías y derechos hasta ahora reconocidos. Nos preocupan especialmente la devaluación del papel del Alto Comisionado de Naciones Unidas para los Refugiados (ACNUR), la utilización de listas de “países seguros” y la eliminación de la posibilidad de solicitar el estatuto de refugiado en las misiones diplomáticas españolas.

3. Apoyamos los avances en la nueva Ley de Asilo, como la regulación de la protección complementaria o la relevancia del compromiso de que España participará por fin en los programas de reasentamiento de refugiados de ACNUR con un cupo anual. Sin embargo, estos avances quedan eclipsados por el retroceso global que supone un proyecto de ley que debería haber sido sometido a una reflexión más serena y un debate más profundo.

4. La legislación en materia de asilo sólo debe modificarse para fortalecer y ampliar sus garantías, asumiendo la solidaridad con las víctimas desplazadas y refugiadas ante los nuevos y complejos conflictos que golpean diariamente la vida de millones de personas en muchas regiones del planeta.

5. Solicitamos al Gobierno y a todos los grupos políticos que se comprometan con la aprobación de una nueva Ley de Asilo que honre la memoria de los centenares de miles de compatriotas que a lo largo de nuestra historia tuvieron que exiliarse y encontraron una acogida solidaria en otros países. Pedimos que durante la discusión y tramitación del proyecto de ley en el Parlamento corrijan las deficiencias que se observan en el proyecto y aseguren que la nueva ley respeta la Convención de Ginebra de 1951, el artículo 13.4 de nuestra Constitución y todas las obligaciones adquiridas por España al adherirse a los instrumentos internacionales de protección del derecho de asilo y, en general, de los derechos humanos.

6. Llamamos a reafirmar los valores de solidaridad y respeto hacia las personas refugiadas y a trabajar por construir un mundo donde los derechos humanos no sean papel mojado para la inmensa mayoría de la humanidad. Exhortamos al conjunto de la sociedad a movilizarse en la defensa del derecho de asilo, cada día más amenazado.

MÉS INFORMACIÓ

Manifesto en PDF

Per adherir-vo al manifesto, envieu la vostra signatura a manifiesto@cear.es


 

Dijous, 4 de desembre de 2008

COMUNICAT DE LES ORGANITZACIONS CATALANES PELS DRETS HUMANS EN RELACIÓ A LA PROPOSTA DE PLA NACIONAL DE DRETS HUMANS

Les entitats i col·lectius que treballen pels drets humans a Catalunya manifesten la seva preocupació respecte del procés d’aprovació del Pla Nacional de Drets Humans del Govern Espanyol. El document a què hem tingut accés recentment i que, segons s’apunta, es podria aprovar el proper 10 de desembre, respon no només a un compromís electoral de la passada legislatura, sinó també a un compromís internacional adquirit pel present govern.

Les Nacions Unides recomanen que els Plans Nacionals de Drets Humans incloguin en el seu procés d’elaboració el major nombre d’actors possible, especialment de la societat civil i les entitats socials. En aquest sentit, volem expressar la nostra opinió respecte dels següents elements:

● La difusió de l’esborrany ha estat pobre i esbiaixada. Només una de les entitats sota-signants l’ha rebut directament. Sabem que també s’ha tramés a Amnistia Internacional i a la Federación de Asociaciones de Defensa y Promoción de los Derechos Humanos-España. Nombroses entitats de llarga tradició de defensa dels drets humans, tant a escala espanyola com catalana, han quedat excloses de la interlocució amb el Govern sense cap motiu aparent.

● L’esborrany es va fer circular el dia 19 de novembre, amb la petició de fer arribar els comentaris i opinions abans del dia 1 de desembre. Els terminis plantejats no són realistes i en cap cas es poden considerar un vertader procés consultiu. L’amplitud i complexitat de les qüestions que s’hi tracten demanaven un període d’anàlisi, reflexió i posada en comú molt més extens.

● Malgrat aquestes deficiències, moltes entitats de l’àmbit català i espanyol han fet arribar els seus comentaris i suggeriments al Govern espanyol amb la voluntat de mantenir la interlocució i mirar de fer aportacions constructives a l’objectiu comú d’aprovar el millor Pla Nacional de Drets Humans possible: realista, complet i inclusiu. Recolzem tots els esforços i iniciatives que s’estan duent a terme en aquest sentit.

● Respecte de la lletra de l’esborrany, i sense afany de ser exhaustiu ni de entrar en tots els temes plantejats, creiem necessari destacar alguns aspectes generals especialment preocupants:

  • Aquest document hauria d’incloure els objectius, mesures, indicadors, pressupost i calendari en matèria de drets humans pels propers anys, tal i com indica el Manual per Plans Nacionals de Drets Humans de l’Oficina de l’Alt Comissionat de nacions Unides pels Drets Humans i basar-se en major mesura en la Constitució. El document a què hem tingut accés li manca una metodologia clara que permeti parlar d’un veritable pla d’acció: objectius, mesures calendaritzades, pressupost, etc… Tampoc no hi apareix un diagnòstic qualitatiu i quantitatiu que permeti després valorar els eventuals avenços.

  • Hi ha temes cabdals en la defensa i promoció dels drets humans a escala nacional que no apareixen o ho fan de manera tangencial, sense el caràcter vertebrador que mereixen en la mesura que són les veritables qüestions clau de drets humans a casa nostra: el tracte a les persones immigrades; la reforma de la llei d’asil; les recomanacions d’instàncies internacionals respecte de la pràctica de la tortura i els maltractaments a les nostres comissaries i presons; l’accés a un habitatge digne com a dret humà fonamental; la incorporació de l’eix de drets humans a la política de cooperació al desenvolupament; el compromís ferm pels drets socials i la seva exigibilitat en seu jurisdiccional…. En fi, el Pla resulta, en molts aspectes substantius, decebedor.

  • Pel que fa al seguiment, només s’apunta la creació d’una comissió de seguiment amb participació de la societat civil, però sense concretar com serà la selecció dels seus membres i el mandat que tindrà.

Des de fa anys hem manifestat la nostra voluntat de col·laboració amb el Govern, mitjançant un diàleg constructiu i enriquidor que serveixi per millorar la política estatal i internacional d’Espanya en matèria de reconeixement i protecció de drets humans. És per això que esperem que aquest procés es pugui corregir i millorar abans de què el Pla s’aprovi i que es faci servir aquesta oportunitat per engegar un vertader procés participatiu amb la societat civil.

MÉS INFORMACIÓ

Comunicat en PDF

Per adherir-vo al comunicat, envieu la vostra signatura a info@dretshumans.cat


 

Divendres, 28 de novembre de 2008

L’ASSOCIACIÓ TXT DÓNA DOS EQUIPS INFORMÀTICS A L’IDHC

El programa Reutilitza de TxT reutilitza els equips de la UPC per donar suport a iniciatives solidàries

Tecnologia per a Totohom (TxT), una associació formada per estudiants, professors i treballadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ha donat dos equips informàtics complets a l’Institut de Drets Humans de Catalunya.

L’associació TxT promou la cooperació internacional entre els estudiants universitaris i facilita l’accés i l’ús de les tecnologies de la informació a entitats socials a Catalunya i a països del sud, en els que desenvolupa projectes de cooperació.

TxT aposta per la reutilització d’equips informàtics, uns dels seus principals objectius, que desenvolupa a través del programa Reutilitza.

Aquesta iniciativa, gestionada pel Centre de Cooperació per al Desenvolupament (CCD) de la UPC i per TxT reaprofita els equips informàtics procedents de renovacions de la UPC i d’altres entitats per donar suport a associacions, escoles i altres centres socials amb una limitada capacitat tecnològica.

MÉS INFORMACIÓ

Tecnologia per a Tothom


 

Divendres, 28 de novembre de 2008

L’INSTITUT DE DRETS HUMANS DE CATALUNYA ANUNCIA EL RESULTAT DE LA CONVOCATÒRIA DE BEQUES PER A AMÈRICA LLATINA DEL SEU XXVII CURS DE DRETS HUMANS 2009

La Comissió d’Avaluació per la concessió de les beques del XXVII Curs de Drets Humans 2009 es va reunir el passat 24 de novembre de 2008 i va decidir atorgar les tres beques a:

- Amanda Tascón Panchí
- Ricardo Castro Castro
- Yanira Guatemala Martínez

La resposta a la convocatòria de beques de matrícula, viatge i estada que por primera vegada convocava l’IDHC, gràcies al suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, ha sigut enorme. Es van rebre un total de 480 sol·licituds, procedents de més de 15 països d’Amèrica Llatina.

La Comissió d’Avaluació va estar formada per Enric Faus, coordinador de Cooperació de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, per Jaume Saura i per David Bondia, president i director de l’IDHC, i va comptar amb l’assessorament de Carlos Boggio, ex-respresentant de l’ACNUR a Espanya i membre de la junta directiva de l’IDHC.

Per decidir els tres beneficiaris, la Comissió d’Avaluació va aplicar els criteris estipulats a las bases de la convocatòria sobre l’experiència al camp dels drets humans i va valorar l’efecte multiplicador dels coneixements adquirits durant el curs que els candidats/es podien aportar a través del seu activisme en distintes organitzacions.

La Comissió d’Avaluació assegura que ha sigut una decisió difícil, ja que tots els candidats i candidates són persones altament motivades i amb un currículum òptim per aprofitar al màxim el Curs de Drets Humans.

L’IDHC continuarà treballant per mantenir i augmentar aquesta convocatòria de beques en futures edicions del Curs.


 

Dilluns, 24 de novembre de 2008

L'IDHC ES SUMA A UNA INICIATIVA DE L'ASSOCIACIÓ PER A UNA CIUTADANIA EUROPEA DE RESIDÈNCIA (ACER) PER PROMOURE L'ATRIBUCIÓ DE LA CIUTADANIA EUROPEA A TOTS ELS RESIDENTS

L'11 i 12 de desembre de 2008 es celebrarà a París el Consell Europeu, sota presidència francesa aquest semestre.

Aprofitant l'esdeveniment, es demanarà la modificació del Tractat de Maastricht per a què la ciutadania europea s'ampliï a tots els residents del territori comunitari. De moment, el Tractat atorga la ciutadania únicament als nacionals del països membres de la Unió.

L'Asociación para una Ciudadanía Europea de Residencia (ACER), precursora de la iniciativa, ha redactat la sol·licitud en forma de carta que es dirigirà al Nicolás Sarkozy, president de la República Francesa i president de torn del Consell Europeu.

La missiva serà enviada al costat de la signatura de les associacions que s'uneixin a aquesta campanya, entre elles l'IDHC, i es farà arribar també a la premsa.

Les entitats que s'adhereixin a aquesta iniciativa poden enviar la seva signatura a citoyennetederesidence@laposte.net

MÉS INFORMACIÓ

Carta al Presidente del Consejo Europeo (en castellà)


 

Dissabte, 15 de novembre de 2008

BEQUES PER A LA REALITZACIÓ DEL CURS DE DRETS HUMANS 2009

L'IDHC donarà a conèixer la resolució el proper 28 de novembre

La convocatòria de tres beques a residents en qualsevol país d'Amèrica Llatina per a participar al XXVIIé Curs de Drets Humans 2009 (amb el suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament) s'ha tancat el dissabte 15 de novembre a les 24 hores (hora espanyola).

S'han rebut més de 400 sol·licituds procedents de tots el països d'Amèrica Llatina. La comissió d'avaluació procedirà al seu estudi i el divendres 28 de novembre es publicarà la resolució de les tres beques en aquesta pàgina web.

Des de l'IDHC agraïm a tots i totes els/les sol·licitants la seva participació i valorem la gran acollida que ha tingut aquesta primera convocatòria de beques, que esperem es repeteixi i ampliï en properes edicions.


 

Lunes, 3 de noviembre de 20080

LA COORDINADORA PER A LA PREVENCIÓ DE LA TORTURA (CPT) INSTA AL GOVERN A COMPLIR AMB LES RECOMANACIONS DE L'INFORME EMÈS PEL COMITÈ DE DRETS HUMANS DE L'ONU EN RELACIÓ AMB L'ESTAT ESPANYOL

L'informe alerta de l'incompliment del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i insta al Govern espanyol a prendre mesures concretes.

 

 

MÉS INFORMACIÓ

Informe completo (en castellà)


 

Dissabte, 15 de novembre de 2008

BEQUES PER A LA REALITZACIÓ DEL CURS DE DRETS HUMANS 2009

L'IDHC donarà a conèixer la resolució el proper 28 de novembre

La convocatòria de tres beques a residents en qualsevol país d'Amèrica Llatina per a participar al XXVIIé Curs de Drets Humans 2009 (amb el suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament) s'ha tancat el dissabte 15 de novembre a les 24 hores (hora espanyola).

S'han rebut més de 400 sol·licituds procedents de tots el països d'Amèrica Llatina. La comissió d'avaluació procedirà al seu estudi i el divendres 28 de novembre es publicarà la resolució de les tres beques en aquesta pàgina web.

Des de l'IDHC agraïm a tots i totes els/les sol·licitants la seva participació i valorem la gran acollida que ha tingut aquesta primera convocatòria de beques, que esperem es repeteixi i ampliï en properes edicions.


 

Divendres, 31 d'octubre de 2008

PROJECTE D’OBSERVACIONS FINALS DEL COMITÈ DE DRETS HUMANS SOBRE ESPANYA

El Comitè de Drets Humans va examinar el quint informe periòdic d’Espanya els díes 20 i 21 d’octubre, i sobre aquest va aprovar les següents observacions finals.

MÉS INFORMACIÓ

Projecte d’observacions finals del Comitè de Drets Humans (en castellà)

Más información sobre el examen


 

Dimarts, 22 d'octubre de 2008

EXAMEN DE L’ESTAT ESPANYOL DAVANT EL COMITÈ DE DRETS HUMANS DE LES NACIONS UNIDES

Els passats dies 20 i 21 d’octubre, el govern espanyol va comparèixer davant el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, dins del 94 període de sessions i en relació al 5è informe periòdic, que va començar el 13 d’octubre.

 

MÉS INFORMACIÓ

Nota de premsa completa (en castellà)


 

Dimarts, 16 de setembre de 2008

S'OBRE LA CONVOCATÒRIA DEL PREMI SOLIDARITAT 2008

Un any més, l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) convoca el Premi Solidaritat, destinat a guardonar persones i institucions que hagin destacat per la seva lluita en la defensa i promoció dels drets humans.

Fins el proper 10 de desembre podeu fer arribar les vostres propostes a la seu de l’IDHC a Pau Claris, 92, entl. 1a. 08010 Barcelona, adjuntant la documentació que acrediti les activitats desenvolupades pels candidats i/o candidates en favor dels drets humans.

El jurat, format per membres de la junta directiva de l’IDHC i altres personalitats del món cultural i dels drets humans, escollirà al guardonat o guardonada entre totes les propostes que arribin a l’IDHC degudament documentades i dins del termini de la convocatòria.

MÉS INFORMACIÓ

Bases de la convocatòria

Més informació sobre el premi Solidaritat


 

Dilluns, 15 de setembre de 2008

L’INSTITUT DE DRETS HUMANS DE CATALUNYA SIGNA UN CONVENI DE COL·LABORACIÓ AMB L’AGÈNCIA CATALANA DE COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT

L’IDHC desenvoluparà el programa “Promoció dels Drets Humans” amb el suport financer de l’ACCD

L’ACCD ha resolt atorgar una subvenció per valor de 215.000 euros a l’IDHC per desenvolupar el programa “Promoció dels Drets Humans” durant el període 2008-2010.

El programa, que inclou nombroses activitats d’educació i sensibilització, tracta els drets humans des de diversos punts de vista com la seva justificació filosòfica i política, la seva protecció jurídica i la seva justiciabilitat, i les seves relacions amb la cooperació al desenvolupament, entre altres.


 

Dimecres, 3 de setembre de 2008

DETINGUT UN PROFESSOR IRANIÀ DE DRETS HUMANS

Medí Zakerian, professor de dret internacional i de drets humans a la Universitat de Teheran, va desaparèixer en Teheran el passat 15 d’agost

Segons informacions no oficials, el professor Zakerian va ser detingut i des de llavors roman retingut al centre de detenció del Ministeri d’Intel·ligència iranià. Tanmateix, no s’han presentat càrrecs contra el ni s’ha fet pública cap informació sobre la seva localització ni sobre les condicions en què es troba.

Des de la seva desaparició distintes organitzacions de drets humans i la comunitat acadèmica internacional han iniciat una campanya per demanar el seu alliberament i informació sobre la seva localització actual. Per la seva part, l’IDHC ha presentat una comunicació davant el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de Nacions Unides.

MÉS INFORMACIÓ

Scholars at Risk Network


 

Dimecres, 23 de juliol de 2008

L’IDHC SIGNA UN CONVENI DE COL·LABORACIÓ AMB L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

Jaume Saura, president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, i Joaquim Mestre, regidor de Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona, van signar el dimecres 23 de juliol un conveni de col·laboració amb el compromís mutu de promoure accions conjuntes de defensa dels drets humans i de foment de la cultura de la pau i de la convivència.

El Pla d’actuació municipal de l’Ajuntament de Barcelona contempla reforçar el moviment de promoció dels drets humans a través de la col·laboració amb les organitzacions que treballen en aquest àmbit.

En aquest línia, l’IDHC col·laborarà amb el Ajuntament en l’elaboració d’un pla de sensibilització en drets humans i un altre de formació dels quadres tècnics municipals. A més d’altres actuacions puntuals, l’IDHC continuarà amb la seves tasques com a assessoria científica i promotora del la Carta Europea de Salvaguarda del Drets Humans a al Ciutat.

La col·laboració entre l’IDHC i l’Ajuntament es remunta a 1998, quan, en el marc del 50è aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans, l’Ajuntament va organitzar la Conferència Europea de ciutats pels drets humans.

El document final d’aquest conferència va ser un projecte de Carta Europea de Salvaguarda del Drets Humans a la ciutat, en el que es recullen els compromisos dels governs locals per promoure i garantir els drets humans dels seus ciutadans i ciutadanes.

La Carta va ser aprovada en la següent Conferència que es va celebrar a Sant Denis al 2000. L’Ajuntament de Barcelona i altres 350 ciutats, s’han adherit a la Carta.

Des de llavors, cada dos anys se celebren conferències per que els ajuntaments intercanvien les seves experiències en la implantació de la Carta. L’IDHC sempre ha col·laborat, aportant la seva experiència i assessorament científic.

MÉS INFORMACIÓ
Carta Europea de Salvaguada dels Drets Humans a la Ciutat


 

Dimecres, 23 de juliol de 2008

COMUNICAT

En moltes ocasions, els defensors dels drets humans pateixen persecució per raó de la seva tasca en favor del reconeixement i gaudi d'aquests drets per part de tothom. En aquest cas, una col·laboradora de l'IDHC, en l'actualitat observadora de drets humans a la regió mexicana de Chiapas, denuncia la detenció arbitrària i injustificada d'un col·lega en el marc de la repressió que pateixen les comunitats indígenes a Chiapas. Des de l'IDHC ens fem ressò d'aquesta denúncia i exigim respecte per la tasca dels observadors i defensors de drets humans.

MÉS INFORMACIÓ
Comunicado de los observadores de derechos humanos que nos encontrábamos en la comunidad de Cruztón, municipio de Venustiano Carranza, Chiapas, sobre los hechos que derivaron en la detención de nuestro compañero Víctor Manuel Escobar


 

Dilluns, 21 de juliol de 2008

REPORTEROS SIN FRONTERAS I L’INSTITUT DE DRETS HUMANS DE CATALUNYA SIGNEN UN CONVENI

Amb l’objectiu comú de promoure els drets humans i les llibertat fonamentals, les dues associacions coordinaran les seves activitats de formació i sensibilització.

Dolores Masana, presidenta de la secció espanyola de Reporteros sin Fronteras, i Jaume Saura, president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC), han signat un conveni de col·laboració pel qual ambdues associacions es comprometen a coordinar les seves activitats, amb l’objectiu de promoure els drets humans i les llibertat fonamentals, especialment la llibertat de premsa, en els seus respectius camps d’actuació.

En un any marcat per la commemoració del 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, la lluita pel respecte dels drets humans a tot el món cobra especial rellevància. La Declaració recull, al seu article 19, que “Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; aquest dret inclou el no ser molestat a causa de les seves opinions, el d’investigar i rebre informacions i opinions, i el de difondre’ls, sense limitació de fronteres per qualsevol mitjà d’expressió”.

Reporteros sin Fronteras és una ONG internacional que treballa pel compliment de la llibertat d’expressió i informació en tot el món i lluita per la independència i salvaguarda dels periodistes en l'exercici de la seva professió. Entre les seves activitats, a més de la defensa dels periodistes amenaçats, realitza campanyes i altres activitats de sensibilització i formació sobre la llibertat d'expressió.

L’IDHC és una associació d’estudi i promoció dels drets humans: desenvolupa projectes de formació, difusió i assessorament científic, des d'una perspectiva eminentment jurídica.

Ambdues organitzacions han trobat un punt d’encontre per treballar juntes per la llibertat d’expressió i informació. En aquest sentit, a més de la coordinació d’activitats per promoure el coneixement i la divulgació d’aquesta llibertat fonamental, s’han compromès a impulsar investigacions conjuntes, a realitzar actes acadèmics, de difusió i de sensibilització coordinats, i a proveir-se un assessorament mutu.

La signatura del conveni ha tingut lloc al Col·legi de Periodistes de Catalunya i ha comptar amb la presència de Rafael Jiménez Claudín, secretari general de Reporteros sin Fronteras, i de Enric Frigola, membre de la junta directiva del Col·legi de Periodistes.

 

 Entrar texto Aqui...


 

 Entrar texto Aqui...


 
<MMString:LoadString id="insertbar/linebreak" />

Segueix-nos

Síguenos en Facebook. Me gusta




Últimes sentències del TEDH sobre Espanya


Últimas publicaciones


 


Institut de Drets Humans de Catalunya
Av. Meridiana 32, ent. 2a (esc. B) | 08018 Barcelona | T.: +34 93 119 03 72 | +34 655 856 163 | institut@idhc.org