Dilluns, 23 d'agost de 2010, Aaiun

Sàhara Occidental
AGRESSIÓ CONTRA ACTIVISTES DE DRETS HUMANS

Les forces de repressió marroquines han perpetrat la matinada del 23 d'agost de 2010 un acte d'agressió contra activistes de Drets Humans sahrauís dels territoris ocupats pel Marroc i contra quatre observadors internacionals que es troben en aquests moments al Sàhara Occidental i que esperaven el retorn dels activistes, els quals es trobaven participant en la Universitat d'Estiu de Boumerdass (Algèria).

La brutal intervenció ha causat diversos ferits greus entre els activistes sahrauís i també entre els observadors internacionals, dels quals, el pitjor parat ha estat Antonio Velázquez, de nacionalitat mexicana que presenta múltiples ferides en tot el seu cos.

Els observadors internacionals Antonio Velázquez Díaz (de nacionalitat mexicana), Emma Pomar Lax, Pilar Almudena Fortuño Aguilar i Isabel Terrassa Rebollo, de nacionalitat espanyola, es troben encara en situació de permanent setge i assetjament, situació de la qual l'ambaixada espanyola al Marroc està perfectament assabentada.

Davant aquesta greu situació, l'Observatori de Drets Humans per als Territoris Ocupats del Sàhara Occidental, fa constar a l'opinió pública internacional el següent:

• Mostrem la nostra enèrgica condemna a aquesta intervenció salvatge comesa contra els activistes sahrauís defensors dels drets humans i contra els observadors internacionals presents en el territori.

• Ens solidaritzem amb tots els companys i companyes que han estat agredits.

• Fem una crida urgent a la comunitat internacional, en especial als governs de Mèxic i Espanya i a la Unió Europea per a què denunciïn aquesta situació davant les autoritats marroquines.


En previsió d'altres possibles agressions que puguin patir tots ells ja que els indicis ens fan pensar que la seva integritat física corre perill, així com per exigir responsabilitats al govern del Marroc.

• Fem una crida urgent a l'Organització de Nacions Unides i la seva missió en el territori (MINURSO), perquè intervinguin immediatament, posin fi al setge i agressions a què estan sotmesos els observadors internacionals i vetllin per la seva seguretat i per la seguretat del poble sahrauí en la seva totalitat i particularment pels activistes defensors dels drets humans en els Territoris Ocupats del Sàhara Occidental.

Demanem amb la mateixa intensitat al govern francès que aixequi el veto que impedeix estendre el mandat de la MINURSO a les competències en drets humans.

Per: Antonio Velázquez, Isabel Terraza

MÉS INFORMACIÓ

Conctacte de premsa a Barcelona: Irina Montané  646 051 620 / 93 187 52 33

» Sèrie conflictes oblidats: Sàhara Occidental

Divendres, 23 de juliol de 2010

PROPOSTA DE REFORMA DE LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT DEL PLA DE DRETS HUMANS

Durant aquest primer any de funcionament, la Comissió de Seguiment del Pla de Drets Humans del govern espanyol ha demostrat una sèrie de deficiències entre les que destaquen la manca d’actes públiques de les reunions, la manca de planificació i calendarització de les mateixes i la no compareixença davant la Comissió d’Assumptes Constitucionals del Congrés dels Diputats, tal i com preveu la llei.

Aquestes limitacions han dificultat la tasca de les entitats que, com l’IDHC, no estan presents en la Comissió. Tanmateix, l’interès i voluntat per treballar per part d’altres associacions de drets humans és innegable, i per això hem decidit iniciar una tasca conjunta d’avaluació, tant del Pla com de la seva Comissió de Seguiment.

El primer document conjunt és una proposta de reforma de la Comissió que mira de pal·liar les deficiències anteriorment descrites. El document el signen les següents entitats, per ordre alfabètic: Asociación para las Naciones Unidas en España, Col·lectiu de Dones en l’Església, Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, Dones Juristes, Institut de Drets Humans de Catalunya, Justícia i Pau Barcelona, Lliga dels Drets dels Pobles, Observatori DESC i SOS Racisme.

Aquesta proposta ha estat enviada al Secretari d’Estat d’Assumptes Constitucionals i Parlamentaris, José Luis de Francisco Herrero, president de la Comissió de Seguiment.

Des de l’IDHC volem convidar a totes aquelles entitats interessades a continuar treballant en l’avaluació d’aquest Pla, per tal d’ajudar a millorar les seves mesures i sobretot a implementar-les efectivament.

MÉS INFORMACIÓ

Propuesta para mejorar el funcionamiento y reformar la composición de la Comisión de Seguimiento del Plan de Derechos Humanos del gobierno español

» Pàgina web amb tota la informació sobre el Pla de Drets Humans del govern espanyol

Divendres, 25 de juny de 2010

PRESENTACIÓ DE L’INFORME ANUAL SOBRE LA TORTURA A L'ESTAT ESPANYOL

Divendres, 25 de juny, a Madrid, la Coordinadora per la Prevenció i denúncia de la Tortura (CPDT) ha presentat el seu sisè informe anual sobre la tortura a l'Estat espanyol corresponent a l'any 2009 en què es presenten 242 situacions de denúncia que han afectat 624 persones. Durant la roda de premsa el portaveu estatal de la CPDT, Jorge del Cura ha ressenyat els aspectes més importants de l'informe respecte al nombre de denúncies, la distribució geogràfica, la distribució de les denúncies segons les circumstàncies de les persones agredides i també pel cos de funcionaris denunciat.

Després d'aquesta introducció, s'han comentat algunes qüestions específiques: el portaveu de la CPDT a Euskal Herria, Carlos Hernández, ha parlat sobre les situacions de denúncies per agressions i / o coaccions sexuals sota custòdia entre els anys 2000 i 2009, en què 140 persones han denunciat en presons, comissaries i centres de menors aquest tipus de situacions, que han augmentat en casos d'incomunicació i que són especialment greus en relació a les dones preses o sota custòdia de l'Estat. A continuació, Luis Ocaña, portaveu de la CPDT a Andalusia, ha comentat la incidència de les noves ordenances municipals en les situacions de denúncies per agressió, especialment contra les policies locals. Per la seva banda, Lluïsa Domingo, portaveu de la CPDT a Catalunya ha comentat les cada vegada més freqüents situacions de criminalització i assetjament als defensors de drets humans, especialment els que donen suport als qui denuncien tortures. A més, ha comentat el manteniment del nombre de denúncies a Catalunya i contra els Mossos d'Esquadra, tot i la col·locació de càmeres de videovigilància a les comissaries, atès que les denúncies s'han desplaçat a actuacions realitzades al carrer o als cotxes patrulla, abans d'arribar als espais controlats per les càmeres.

Finalment, Jorge del Cura ha tornat a prendre la paraula per qüestionar el nomenament de la Defensoria del Poble com Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura, atès que el seu mandat impedeix la correcta realització d'aquesta funció, la seva elecció no ha respost als criteris de elecció marcats pels mecanismes internacionals corresponents i perquè es nega a reconèixer i vigilar les situacions de denúncia sota règim d'incomunicació, un espai especialment sensible a aquestes situacions i la abolició ha estat nombroses vegades reclamada pels organismes internacionals i els col·lectius estatals de denúncia i prevenció de la tortura.

MÁS INFORMACIÓN

Informe 2009 sobre la tortura en el estado español – versión resumida

Informe 2009 sobre la tortura en el estado español – versión completa

Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura

La Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura està formada per:Acció dels Cristians per l'Abolició de la Tortura (ACAT) / Alerta Solidària / Asociación APOYO / Asociación EXIL / Associació Catalana per la Defensa del Drets Humans / Associaçaõ Contra a Exclusão pelo Desenvolvimento / Asociación Contra la Tortura / Asociación para la Defensa de los Derechos de la Infancia / Asociación Libre de Abogados / Associació Memòria Contra la Tortura / Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía / Asociación de Solidaridad y Apoyo a los Presos de Aragón (ASAPA) / Behatokia (Observatorio Vasco de Derechos Humanos - E uskal Herriko Giza Eskubideen) / Centro de Asesoría y Estudios Sociales (CAES) / Centro de Documentación Contra la Tortura / Comissió de Defensa de Drets Humans del Col.legi d'Advocats Barcelona / Comisión de Derechos Humanos del Colegio de Abogados de Baleares / Comité Anti-Sida de Lugo / Concepción Arenal / Coordinadora Antirrepressiva de Gràcia / Coordinadora Contra la Marginación de Cornellá / Coordinadora de Barrios de Madrid / Coordinadora Estatal de Solidaridad con las Personas Presas / Esculca (Observatório para a defensa dos direitos e liberdades) Eskubideak (Euskal Abokatuen Elkartea) / E txerat ( Euskal Errepresaliatu Politikoen E lkartea) / Federacion de Asociacions de Loita contra a Droga / Federación Enlace / Fundación Érguete / Grupo 17 de Marzo, Sociedad Andaluza de Juristas para la defensa de los DDHH individuales y Colectivos / Gurasoak / Institut Drets Humans de Catalunya / Justicia i Pau / Movemento polos Dereitos Civis / Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB / PreSOS Extremadura / PreSOS Galiza / Rescat / SalHaketa (Bizkaia) / SalHaketa (Araba) / Santurtziko Torturaren Kontrako Taldea / Sos Racisme Catalunya / Subcomisión Penitenciaria del CGAE / Torturaren Aurkako Taldea / Xusticia e Sociedade.

Dimarts, 22 de juny de 2010

RESOLUCIÓ DE LES BEQUES DEL CURS ANUAL DE DRETS HUMANS

El dilluns 21 de juny es varen reunir els tribunals encarregats de decidir els beneficiaris de les beques que l'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) atorga dins del marc del curs anual de drets humans, que enguany es va celebrar al mes de març.

L'IDHC atorga set beques per a que els alumnes tinguin un primer contacte amb diferents institucions de protecció dels drets humans.

Cinc de les beques consisteixen en una borsa de viatge per a una estada d'estudi al Consell d'Europa durant 15 dies. Una altra, en l'aval de l'IDHC y una ajuda econòmica, per realitzar pràctiques professionals a l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als drets humans, a Ginebra. Per últim, també s'ofereix una beca per realitzar pràctiques durant sis mesos al Síndic de Greuges de Catalunya, a Barcelona.

Per concursar a les beques els i les alumnes que hagin realitzat el curs han de presentar un treball d'investigació sobre la protecció dels drets humans a l'organització de la beca per a lla que concursen. Per la convocatòria del 2010 es varen presentar 15 candidatures.

El tribunal encarregat de resoldre les cinc beques per el Consell d'Europa va estar composat per Jaume Saura, David Bondia, Carlos Boggio, Argelia Queralt, membres de la junta de l'IDHC; i Xavier Badia, director de l'Oficina per la Promoció de la Pau i dels Drets Humans, que financía l'ajut. El tribunal va resoldre atorgar la beca a:

Marta Boneta i Ribera, amb el treball Drets lingüístics. De la regulació a l'eficàcia.

Guillem Fernàndez Evangelista, amb el treball Sinhogarismo y derechos humanos.

Lluís Pitarch Casas, amb el treball Impunitat a Txetxènia. La responsabilitat del Consell d'Europa en la garantia dels drets humans al Caucas Nord.

Neus Ràfols Garcia, amb el treball SIDA/VIH: Les violacions dels drets humans als països del Consell d'Europa.

Loreto Segura i Renau, amb el treball La llibertat religiosa a Europa, una realitat? Un estudi del dreta a la llibertat religiosa des del Consell d'Europa.

Per a estudiar les candidatures a la beca a l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als drets humans, el tribunal va estar composat per Jaume Saura, David Bondia, Carlos Boggio, Argelia Queralt, membres de la junta de l'IDHC; i Andreu Felip, director de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, organització que financia l'ajut. La beca es va atorgar a:

Laura Marina Soberanis Solís, amb el treball La migración irregular en el contexto de la Unión Europea.

Per últim, per valorar el treballs candidats a la beca per al Síndic de Greuges, el tribunal va estar composat per el president i el director de l'IDHC, Jaume Saura i David Bondia, que varen decidir atorgar la beca a:

Miriam del Barrio, amb el treball El principi d'igualtat i no discriminació davant les administracions públiques. El cas dels menors immigrants no acompanyats.

MÉS INFORMACIÓ

Beques i pràctiques IDHC

Dimarts, 22 de juny de 2010

CONMEMORACIÓ DIA MUNDIAL DEL REFUGIAT
Acte unitari i comunicat

Actualment hi ha 43 milions de persones refugiades i desplaçades internes al món. Segons dades de l'ACNUR, tot i que durant el 2009 s'observa un augment de sol·licituds al conjunt de la UE del 3%, cal destacar que als països del Sud d'Europa han decrescut un 33% respecte l'any 2008. A Espanya, durant l'any passat hi va haver 3.000 sol·licituds d'asil, és a dir un 34% menys que l'anterior, sent aquesta la xifra més baixa des que es contabilitzen les sol·licituds, l'any 1989.

Aquestes dades no responen a un descens dels conflictes que provoquen la fugida dels països d'origen sinó a les polítiques d'asil espanyoles i europees, així com les de seguretat i control de fronteres. Unes polítiques que dificulten les sol·licituds d'asil de les persones que fugen de flagrants violacions dels drets humans i temen de forma fonamentada per la seva vida.

L'Institut de Drets Humans de Catalunya, juntament amb altres entitats que treballen per assistir i fomentar els drets de les persones refugiades, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i amb la col·laboració de la Secretaria per a la immigració de la Generalitat de Catalunya van organitzar un acte per conmemorar el Dia Mundial de les persones Refugiades.

A l'acte, que va tenir lloc el dilluns 21 de juny, es va contar amb el testimoniatge de dues persones que van patir l'exil i es llegir un comunicat de les entitats participants: ACATHI, ACCEM, ACSAR, CCOO Barcelonès, Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat, Comitè Català de l'ACNUR, Creu Roja, EXIL, Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona, Institut de Drets Humans de Catalunya, Fundació Casa del Tibet, PEN Català i RESPECT Refugiados.

MÉS INFORMACIÓ

Llegir el comunicat complet

Veure programa de l’acte

Dilluns, 21 de juny de 2010

ELS DRETS DELS IMMIGRANTS ALS CIE

La mort de Mohamed Abagui el passat 22 de maig en una cel·la d'aïllament, i la vaga de fam iniciada el 7 de juny per un grup d'interns del Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de Zona Franca a Barcelona, ha tornat a cridar l'atenció sobre la situació dels drets humans en aquests centres.

Amb una mesura extrema com la vaga de fam, aquest grup d'interns vol cridar l'atenció sobre la pèssima situació en què es troben. En aquest sentit, diverses ONG han denunciat, en reiterades ocasions, que els interns dels CIE no tenen accés a serveis sanitaris adequats, són víctimes de maltractaments i d'amenaces per part dels funcionaris. Els interns no són informats sobre els seus drets, el que ha donat lloc a que potencials sol·licitants d'asil, víctimes de violacions als drets humans en els seus països d'origen, no hagin tingut ni tan sols la possibilitat de demanar aquesta protecció internacional.

Hem de recordar que en el Pla de Drets Humans, el govern espanyol ha dedicat dues mesures a la "garantia dels drets humans en els CIE". Concretament, les mesures 106 i 107, les quals disposen és el següent:

MESURA 106. S'elaborarà un Protocol sobre els serveis mínims, aspectes essencials del funcionament i règim intern dels CIE, establint una diferència clara entre els aspectes de seguretat i els socio-assistencials.

MESURA 107. Es reformarà i augmentarà la xarxa de centres d'internament d'estrangers, per tal de millorar les condicions i la qualitat de vida dels immigrants irregulars mentre es tramiten els processos de repatriació.

El internament en els CIE, que hauria de funcionar com una mesura excepcional (assegurar el compliment de la sanció administrativa d'expulsió), s'està utilitzant com un càstig contra persones que, recordem, no han comès cap delicte, sinó una falta administrativa. Aquestes persones són privades de la seva llibertat en centres que no tenen una normativa transparent que reguli el seu funcionament, en condicions pitjors que les d'un règim penitenciari, el que dóna lloc a tot tipus de arbitrarietats i de violacions als drets humans.

Cal cridar l'atenció sobre aquesta situació vergonyosa que afecta les persones ingressades en els CIE i sobre la necessitat de que es reguli de manera clara el funcionament dels mateixos, garantint el respecte de la dignitat humana i el compliment de les normes de protecció i garantia dels drets humans.

Com ja va assenyalar l' IDHC en relació al segon esborrany del Pla de Drets Humans presentat pel govern, “donem la benvinguda a qualsevol mesura que dignifiqui l'estada de persones estrangeres en situació irregular en els CIE, però el problema de fons és que l'ingrés obligatori en aquests CIE impliquen la imposició d'una situació de privació de llibertat per la comissió d'una falta administrativa, la qual cosa vulnera un dret tan bàsic com el de la llibertat personal. Els CIE han de ser desmantellats”.

MÉS INFORMACIÓ

Plan de Derechos Humanos

SOS Racisme

Comisión Española de Ayuda al Refugiado

» Pàgina web amb tota la informació sobre el Pla de Drets Humans del govern espanyol

Dilluns, 31 de maig de 2010

Comunicat de l'IDHC
SOBRE L'ATAC ISRAELIÀ CONTRA LA FLOTA D'AJUT HUMANITARI

Davant l'atac per part de l'exèrcit israelià contra els membres de la flota d'ajut humanitari, en missió pacífica de resistència civil, que pretenia trencar el setge de Gaza, l'IDHC denuncia i condemna les greus violacions del Dret internacional dels drets humans i del Dret internacional humanitari que, un cop més, ha comès i ha ordenat cometre el govern israelià.

Més enllà que l'abordatge s'hagi comès en aigües internacionals o dins de l'espai marítim palestí, controlat per Israel, l'ús desproporcionat de la força armada contra la població civil, interna o internacional, suposa una flagrant violació del Dret internacional.

L'IDHC insta a un clar pronunciament de les autoritats polítiques internacionals, de l'Estat espanyol i de Catalunya contra aquest nou menyspreu de les autoritats israelianes cap al principi del respecte de la dignitat humana. Recordem que el silenci equival a complicitat.

Esperem que els nostres polítics estiguin a l'alçada dels valors de la dignitat humana i condemnin aquesta situació que ha costat la vida a activistes internacionals i n'ha ocasionat un gran nombre de ferits, i que no es quedin en silenci com va passar durant l'Operació Plom Fos, en la qual varen morir més de 1.300 palestins.

Barcelona, a 31 de maig de 2010.

Dilluns, 10 de maig de 2010

Manifest de condemna
MESURES RACISTES I XENÒFOBES: RESPOSTA POLÍTICA DAVANT LA CRISI

El col·lectiu immigrant és un dels que més està patint les conseqüències de la crisi econòmica actual: atur, precarietat, dificultat per regularitzar la seva situació ... No obstant això, diverses mesures i declaracions polítiques que estan apareixent als mitjans últimament culpabilitzen als / les immigrants d'aquesta situació. Per això, l' Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía (APDHA) i l'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) denuncien el foment d'aquest clima de racisme i xenofòbia, que pot generar un greu problema de convivència.

>> Llegir el manifest complet

>> Per adherir-se a aquest manifest, enviar un correu electrònic amb el nom de l'entitat i les dades de contacte a manifest@idhc.org

Divendres 7 maig 2010

ESPANYA NO SUPRIMIRÀ EL RÈGIM D'INCOMUNICACIÓ, MALGRAT LA RECOMANACIÓ DE LES NACIONS UNIDES
Aquest règim permet tenir un detingut fins a 13 dies incomunicat.

Aquest matí ha finalitzat l'examen de la situació dels drets humans a Espanya celebrat en el si del Consell de drets humans de les Nacions Unides, a Ginebra. En l'última sessió de l'examen que ha tingut lloc aquest matí, el Consell ha aprovat un informe en què es recullen les recomanacions per a què Espanya millori el respecte als drets humans al país. De les més de 100 recomanacions, el govern rebutja l'aplicació de 18 d'elles.

Xile, Sud-àfrica i l'Índia han estat els països encarregats d'elaborar l'informe final de l'Examen periòdic universal a Espanya. L'anàlisi de la situació dels drets humans al país es va celebrar el passat 5 de maig al Consell de drets humans de les Nacions Unides, a Ginebra. Aquest matí ha tingut lloc la segona i última sessió dedicada a la presentació del document final.

En aquest informe es recullen les 137 recomanacions que les delegacions dels 47 països membres del Consell han realitzat per a què millori la protecció dels drets humans al país. La delegació del govern espanyol ha rebutjat 18 d'aquestes propostes, la majoria referides a la política antiterrorista i a la prevenció de la tortura.

Costa Rica, Àustria i la República Txeca han reclamat a Espanya que revisi el règim d'incomunicació, que actualment s'aplica als detinguts per delictes de terrorisme o banda armada. Aquest règim permet tenir a una persona detinguda fins a 13 dies sense accés a un advocat i a un metge forense de la seva elecció i sense poder comunicar la seva detenció a la família. Una mesura que no compleix amb els estàndards internacionals de protecció de les persones privades de llibertat. De fet, l'ONU ha sol·licitat a Espanya en nombroses ocasions l'abolició del règim d'incomunicació, a través del Comitè de drets humans, el Comitè contra la tortura i el relator especial contra la tortura. Cap de les recomanacions referides a l'abolició de la incomunicació ha estat acceptada per Espanya, encara que sí s’ha compromés a revisar la legislació que permet la seva aplicació a menors d'edat.

Espanya s’ha compromés a treballar per complir la majoria de les recomanacions, un total de 85, i a estudiar altres 34 abans de l'adopció final de l'informe en la propera sessió del Consell de drets humans al setembre d'aquest any. Entre aquest últim paquet de recomanacions que Espanya s'ha compromès a estudiar es troba la possibilitat de ratificar la Convenció per a la protecció dels drets dels treballadors migrants i les seves famílies. Entre les propostes acceptades per Espanya està el compromís de cooperar amb la societat civil en el seguiment del compliment d'aquestes recomanacions.

» Pàgina web de l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als drets humans on està publicat l'informe final de l’EPU a Espanya

Dimecres, 5 de maig de 2010

RACISME, IMMIGRACIÓ, TORTURA I LLUITA CONTRA LA IMPUNITAT, LES ASSIGNATURES PENDENTS D'ESPANYA

Les qüestions més discutides durant l’EPU a Espanya que s'està celebrant al Consell de drets humans de l'ONU

Avui va tenir lloc la primera sessió de l'Examen periòdic universal a Espanya. Un mecanisme de l'ONU que analitza la situació dels drets humans al país. Els 47 estats membres del Consell de drets humans, encarregats de l'examen, van plantejar durant tres hores els seus principals motius de preocupació.

De 9 a 12 del matí es va celebrar al Consell de drets humans de l'ONU, a Ginebra, la primera sessió de l'Examen periòdic universal a Espanya. El conegut com EPU examina la situació dels drets humans en tots els països membres de les Nacions Unides. El proper divendres 7 de maig se celebrarà la segona i última sessió del EPU a Espanya.

Una delegació, presidida pel secretari d'Estat per a Afers constitucionals i parlamentaris, José de Francisco, i composada per membres de l'Advocacia de l'estat i per responsables de diversos ministeris i d'altres organismes públics com l'Observatori del Racisme i la Xenofòbia, és la encarregada de representar a Espanya durant l'examen.

A l'inici de la sessió celebrada avui, la delegació espanyola va presentar l'informe que el govern va elaborar per a ser analitzat durant l’ EPU. En 20 pàgines, tal com estableix el reglament, es recullen les iniciatives legislatives així com altres pràctiques que l'executiu ha posat en marxa per millorar la protecció dels drets humans. La resta de la sessió es va desenvolupar sota el format d'un diàleg interactiu: els estats membres del Consell van plantejar preguntes i recomanacions a les que contestava la delegació espanyola. Durant el diàleg les intervencions de les delegacions nacionals van coincidir majoritàriament al voltant de la lluita contra el racisme i la xenofòbia, els drets dels treballadors migrants, la lluita contra la impunitat i la memòria històrica i la prevenció de la tortura.

Racisme i xenofòbia
A Espanya, a conseqüència de la crisi econòmica, ha augmentat la discriminació cap a treballadors i treballadores estrangers. Més d'un estat es va referir a aquest fet i va apuntar la necessitat de reforçar la lluita contra els actes racistes i xenòfobs, en particular contra el poble gitano i la població immigrant. Concretament es va recomanar al govern elaborar i implementar plans d'acció per lluitar contra la discriminació. També es va suggerir, com una estratègia de promoció de la igualtat, reforçar l'educació en drets humans en tots els àmbits educatius.

La delegació espanyola, a través del director de l'Observatori del Racisme i la Xenofòbia, va informar que a Espanya ja existeixen mecanismes per a la integració dels immigrants i de les minories i va posar com a exemple el Pla d'Acció contra el Racisme i la Xenofòbia o el Pla d'Acció per al Desenvolupament de la Població Gitana. La delegació espanyola no va precisar, però, l'impacte, eficàcia i recursos existents per al desenvolupament d'aquests plans.

Treballadors migrants
Moltes delegacions, especialment d'Amèrica Llatina, van preguntar a Espanya sobre la Convenció de les Nacions Unides per a la protecció dels treballadors migrants i les seves famílies. Convenció que protegeix els drets dels treballadors i treballadores estrangers i que Espanya no ha ratificat, per tant, no és aplicable al país. Si bé, la ratificació d'aquest tractat internacional era una promesa electoral del Partit Socialista, la delegació espanyola va explicar que es tracta d'un "tema de difícil articulació jurídica". A més, va recordar que cap estat de la Unió Europea l'ha ratificat fins ara però que Espanya està estudiant la possibilitat de signar-ho i ratificar-ho.

Memòria històrica: Dret a la veritat i lluita contra la impunitat
En relació amb els crims del franquisme, moltes delegacions van apuntar que Espanya no adopta les mesures suficients per exhumar i identificar cadàvers i que ha de reforçar les mesures legals per lluitar contra la impunitat. Entre altres coses, es va recomanar la incorporació en el codi penal del delicte de desaparició forçosa com a crim imprescriptible, tal com exigeix la Convenció contra les desaparicions forçoses recentment ratificada per Espanya. La delegació espanyola va puntualitzar que el tipus penal de desaparició forçosa existeix a Espanya com a delicte comú des de 1995 i que, com a delicte de lesa humanitat va ser incorporat a l'any 2004, encara que no es va aclarir la imprescriptibilitat del mateix.

Durant l'examen es va recordar que el dret a la veritat és un dret fonamental de les víctimes, per la qual cosa és necessari seguir treballant en la implementació de la Llei de Memòria Històrica.

Prevenció de la tortura
La definició del delicte de tortura en la legislació penal espanyola no recull tots els aspectes que demana la Convenció per a la prevenció de la tortura i així ho van apuntar algunes delegacions que van recomanar a Espanya una definició més completa en el codi penal. La delegació espanyola va al·legar que la definició en la legislació espanyola va més enllà de l'establerta en la pròpia Convenció contra la tortura de l'ONU, que només castiga els maltractaments quan són greus i no tot tipus de maltractaments, com es recull en la definició de la legislació espanyola. Tanmateix, aquesta definició no recull que un acte de tortura també pot ser comès per una altra persona en l'exercici de funcions públiques i que la finalitat de tortura pot incloure la finalitat d'intimidar o coaccionar aquesta persona o altres, tal com ja va apuntar el Comitè contra la tortura a 2009.

Per altre banda, diversos països van mostrar la seva preocupació respecte al règim d'incomunicació vigent a Espanya, que permet tenir un detingut incomunicat fins a tretze dies, i especialment la seva aplicació a menors d'edat. Aquesta mesura ja va ser criticada pel relator especial de les Nacions Unides sobre drets humans en la lluita contra el terrorisme, després de la seva visita a Espanya el 2003 i més recentment pel Comitè de drets humans el 2008 i pel Comitè contra la tortura a 2009.

En el seu torn de rèplica, la delegació espanyola va assegurar que en la lluita contra el terrorisme no hi ha un règim especial i va assenyalar que s'està treballant en una reforma legislativa del règim d'incomunicació, encara que en cap cas es planteja Espanya la seva supressió. El representant espanyol va explicar que amb la reforma es permetrà a les persones detingudes sota règim d'incomunicació accedir a l'assistència lletrada de la seva elecció, s'incorporaran càmeres de vídeo per gravar el que passa en els llocs de detenció i es garantirà l'accés a un segon metge forense. També es derogarà el règim d'incomunicació per a menors d'edat. Reformes que, en tot cas, seguirien incomplint els estàndards internacionals.

Si bé aquests quatre temes van ser els més discutits durant la sessió, també es van plantejar altres qüestions. Diverses delegacions es van referir a l'obligació d'Espanya d'identificar i jutjar els responsables dels vols secrets de la CIA que van passar pel territori nacional. Finalment, es va tractar la situació de col·lectius especialment vulnerables a Espanya. Es va esmentar concretament als menors migrants no acompanyats i la necessitat d'adequar la legislació espanyola als estàndards internacionals per garantir la seva protecció. També es va fer referència a les dones víctimes de tracta amb finalitat sexual i la importància de seguir lluitant a favor de la igualtat entre dones i homes en tots els àmbits.

La propera sessió de l’EPU a Espanya serà el divendres 7 de maig, quan seguirà el diàleg interactiu entre els estats. Finalment, en la sessió plenària del Consell el setembre de 2010 s'adoptaran les recomanacions que Espanya haurà de comprometre a complir,

Una delegació de l'IDHC ha viatjat a Ginebra per assistir a les sessions del EPU a Espanya. L'IDHC ha seguit tot el procés del EPU des de 2009.

» Pàgina web amb tota la informació sobre el EPU a Espanya i accés a la documentació analitzada durant l'examen

Dilluns, 3 de maig de 2010

NACIONS UNIDES ANALITZA LA SITUACIÓ DELS DRETS HUMANS A ESPANYA

Espanya se sotmetrà a l'Examen Periòdic Universal (EPU), per primera vegada, els dies 5 i 7 de maig de 2010 en el si del Consell de Drets Humans, a Ginebra.

Els propers 5 i 7 de maig, els 47 estats que formen part del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides analitzaran la situació dels drets humans a Espanya. Aquest procés, al qual ja s'han sotmès 112 països, és l'anomenat Examen Periòdic Universal (EPU en les seves sigles), en vigor des de 2008. Un mecanisme de vigilància del compliment i respecte als drets humans en tots els països membres de Nacions Unides.

Tal com reflecteix el seu nom, l'EPU es realitza de forma periòdica, cada quatre anys, a tots i els països que formen part de les Nacions Unides. Des del seu inici al 2008 s'han celebrat set sessions, durant les quals s'ha examinat la situació dels drets humans en 112 països. En la propera sessió, al maig de 2010, li toca el torn a Espanya i a d'altres quinze països. El 5 i 7 de maig, els 47 estats del Consell de Drets Humans analitzaran si Espanya compleix o no les seves obligacions i compromisos internacionals en matèria de drets humans.

L'examen es realitza a partir de la informació facilitada pel govern, per les institucions nacionals de drets humans, per les organitzacions no governamentals i per altres organismes de Nacions Unides. Tota aquesta documentació és recopilada per l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides que l'envia a la resta d'estats per a què sigui estudiada.

L'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) ha seguit tot el procés d'estudi a Espanya des de finals de 2009, quan el govern va presentar a la societat civil un esborrany de l'informe que ha enviat l'Alt Comissionat. L'IDHC, juntament amb altres ONG catalanes, va elaborar un informe de rèplica per completar la informació donada pel govern.

Una delegació de l'Institut de Drets Humans de Catalunya assistirà a les sessions en què s'examinarà a Espanya els propers 5 i 7 de maig. Si bé, durant les sessions de l'EPU les ONG no poden prendre la paraula, la seva presència és fonamental en el seguiment d'aquest mecanisme per vetllar per la seva efectivitat i l'aplicació de les recomanacions finals.

Aquestes recomanacions s'aprovaran en la pròxima sessió del Consell de Drets Humans, al setembre d'aquest mateix any. Com a colofó a l'examen, els 47 països reunits en el Consell elaboren unes recomanacions que Espanya s'ha de comprometre a complir abans del pròxim examen, d'aquí a quatre anys.

» Més informació

Divendres, 30 d'abril de 2010

Comunicat Urgent
DAVANT L’ÚS DEL PADRÓ MUNICIPAL PER A DENUNCIAR ALS IMMIGRANTS EN SITUACIÓ IRREGULAR EN ALGUNS AJUNTAMENTS

Segons informen avui diversos mitjans de comunicació, Sant Andreu de Llavaneres és el primer municipi català on ha prosperat la proposta del PP , amb el suport de CiU , d'utilitzar el padró per denunciar els immigrants en situació irregular. Es dóna un pas més en la criminalització de la immigració, regular o no, que estem patint a casa nostra en els darrers temps.

1. La iniciativa de l'ajuntament de Vic , feliçment retirada, de negar-se a empadronar estrangers en situació irregular; però substituïda per la proposta de denunciar aquells immigrants que es trobin en aquesta situació.
   
2. La campanya xenòfoba del Partit Popular de Badalona, que vincula delinqüència i inseguretat amb certs col·lectius amb connotacions racials i estrangeres.
   
3. Les declaracions de dirigents del PP i CiU en el sentit que “aquí no hi cabem tots” o que cal un “carnet per punts” per a integrar els immigrants.
   
4. Les declaracions de fa uns mesos del president Montilla o més recents del Sr. Puigcercós en el sentit que no es pot caure en el “bonisme” en tractar les qüestions migratòries.

Declaracions i iniciatives que s'han de posar en el context d'una reforma de la llei d'estrangeria regressiva, tot i que no prou per alguns (PP), i d'una crisi econòmica i social galopant de la què es vol fer en part responsable el col·lectiu immigrant.

Davant aquesta greu tendència, l'Institut de Drets Humans de Catalunya manifesta que:

1. Els immigrants no són els causants de la crisi econòmica , sinó que, pel contrari, en són les principals víctimes: l'atur és proporcionalment més alt en el seu cas, són víctimes de les retallades en els pressupostos destinats a integració i no tenen les xarxes de protecció familiar de què gaudim els nacionals.
   
2. Totes les persones tenen dret a fruir de tots els drets humans reconeguts a la Constitució, les lleis i els tractats internacionals signats per Espanya. Això no és “bonisme”, és respecte a la legalitat.
   
3. De la mateixa manera, totes les persones han de respectar la llei i ser sancionat si la infringeix; però sense discriminació. No hi pot haver exigències legals específiques per estrangers un cop es troben en territori espanyol (carnet per punts) ni sancions agreujades només pel fet de ser estranger.
   
4. Les restriccions de drets són inversament proporcionals a una veritable integració de totes i tots en una societat democràtica avançada com vol ser la nostra.

Barcelona, 30 d'abril de 2010

Dijous, 15 d'abril de 2010

SEGONA AVALUACIÓ AL PLA DE DRETS HUMANS
La comissió de seguiment es reunirà demà per segona vegada des de que es va aprovar el Pla de Drets Humans el desembre de 2008

Demà, divendres 16 d'abril, la comissió de seguiment del Pla de Drets Humans es reunirà per valorar el compliment dels compromisos que es recullen al pla. Aquesta comissió és l'encarregada de seguir i avaluar l'execució de les 172 mesures del Pla i de debatre noves propostes per incorporar al mateix.

L'IDHC ha sabut que en la primera reunió de la comissió es va decidir que les properes fossin monogràfiques. És a dir, en cada reunió s'abordaran qüestions específiques i fonamentals en la protecció i promoció dels drets humans com els drets dels estrangers, la justícia o l'enfocament de drets humans en la cooperació al desenvolupament. En la reunió de demà es treballarà la cooperació al desenvolupament.

L'IDHC ha elaborat un document de consideracions perquè sigui tingut en compte en la reunió. Concretament, es demana destinar el 0,7% del PIB a la cooperació al desenvolupament, compromís recollit en la mesura 28 del Pla.

També es fa referència a la mesura 29, en la que el govern es compromet a reforçar la dimensió de drets humans en la cooperació. Per l'IDHC els drets humans han de vertebrar la política internacional de cooperació al desenvolupament i per a això s'han de desenvolupar eines d'avaluació que permetin mesurar l'impacte de les accions de cooperació en el compliment dels drets humans.

Finalment, l'IDHC reclama que el respecte als drets humans sigui un factor determinant en les relacions bilaterals, sobretot amb els països menys respectuosos amb els drets humans com el Marroc, Israel, Algèria, Egipte, Guinea Equatorial, Colòmbia i un llarg etcètera . En la mesura 34 del Pla s'explicita "treballar per l'avanç internacional dels drets humans, amb la determinació que els avenços en política social a l'interior impregnin l'acció exterior"

MÉS INFORMACIÓ

Informe del IDHC para la reunión de la Comisión de Seguimiento del Plan de Derechos Humanos

BOE, martes 16 de junio. Orden PRE/1597/2009, de 15 de junio, por la que se crea la Comisión de Seguimiento del Plan de Derechos Humanos del Gobierno de España

Orden de nombramiento de los vocales de la Comisión de Seguimiento (Sescretaría de Estado de Asuntos Constitucionales y Parlamentarios)

Divendres, 15 de gener de 2010

Comunicat
DAVANT LA MESURA PER IMPEDIR L’ACCÉS DELS IMMIGRANTS EN SITUACIÓ IRREGULAR AL PADRÓ MUNICIPAL

L'Institut de Drets Humans de Catalunya vol mostrar el seu rebuig a la mesura que pretén adoptar l'ajuntament de Vic. EL consistori vol modificar els requisits per l'empadronament d'estrangers, exigint el permís de residència, de treball o el visat. Fins ara, qualsevol resident es pot inscriure al padró de qualsevol municipi, presentant el passaport i un document que acrediti la residència al terme municipal.

Amb aquest canvi el immigrants en situació administrativa irregular no podran empadronar-se. En la mesura que la inscripció al padró municipal dóna accés a la sanitat bàsica i a l'escolarització, aquesta mesura vulnera dos drets fonamentals que tant la Constitució espanyola i l'Estatut de Catalunya com els tractats internacionals dels què Espanya és part reconeixen amb caràcter universal. Totes les normes vigents, incloent-hi la nova Llei d'Estrangeria, reconeixen el dret a l'educació i el dret a la salut a "tothom", és a dir, amb total independència de la seva nacionalitat i de la seva condició administrativa.

Per tant, demanem a l'ajuntament de Vic que reconsideri i retiri la seva proposta d'exigir als estrangers requisits addicionals a l'acreditació de la residència efectiva al municipi per empadronar-s'hi.

MÉS INFORMACIÓ

Constitució espanyola
Estatut de Catalunya
Ley de Extranjería (Ley Orgánica 2/2009,de 11 de diciembre, de reforma de la Ley Orgánica 4/200, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social)

Dimarts, 13 de gener de 2010

LA FUNDACIÓ SURT, GUARDONADA AMB EL PREMI SOLIDARITAT 2009
La menció especial Mitjans de Comunicació ha recaigut sobre el periodista José Yoldi

La Fundació Surt ha estat guardonada amb el Premi Solidaritat, que anualment atorga l'Institut de Drets Humans de Catalunya. La menció especial Mitjans de Comunicació s'ha atorgat al periodista José Yoldi.

El jurat de la XXIII edició del Premi Solidaritat 2009, reunit el dimarts 12 de gener, ha decidit atorgar aquest guardó a la Fundació Surt, en reconeixement a una entitat que treballa des de fa més de 16 anys per la inserció laboral de les dones, especialment aquelles que es troben en situació de major vulnerabilitat per la seva situació econòmica, social,  cultural o personal.

El tribunal ha volgut destacar el treball de la Fundació Surt. Un projecte global, innovador i enfocat a la transformació social, basat en el treball personal de cada dona. Les nombroses activitats, programes i serveis de la Fundació contribueixen a l'equitat entre homes i dones en tots els àmbits i a millorar les condicions de vida de les dones, especialment a l'àmbit laboral.

Des de 1998, l'IDHC atorga també una menció especial mitjans de comunicació, un reconeixement als mitjans que en l'exercici de la seva tasca informadora aborden de manera decidida la defensa i la protecció dels drets humans.

En aquesta edició la menció especial ha recaigut en el periodista, José Yoldi, redactor de tribunals del diari El País. En les seves anàlisis i cròniques judicials el periodista té sempre present l'enfocament de drets humans, tant a l'àmbit nacional com internacional, contribuint així a la seva promoció, divulgació i defensa.

El premi serà lliurat en un acte públic que tindrà lloc el proper 9 de febrer a les 19 hores al Parlament de Catalunya. Durant l'esdeveniment els guardonats rebran una placa commemorativa i es lliurarà a la Fundació Surt una obra de l'escultor Jaime de Córdoba, especialment creada per aquest premi.

El jurat d'aquesta edició ha estat constituït per David Bondia Garcia, director de l'IDHC i professor de Dret Internacional Públic a la Universitat de Barcelona; Francesc Mateu, president de la Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament; Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau i professor d'economia de la Universitat Autònoma de Barcelona; Eulàlia Pasqual, presidenta de la Federació Catalana d'ONGs pels Drets Humans; Argelia Queralt, membre de la junta directiva de l'IDHC i professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona; Jaume Saura Estapà, president de l'IDHC i professor de Dret Internacional Públic a la Universitat de Barcelona; i Neus Sotomayor Rodríguez, presidenta de la Federació Catalana d'ONG per la Pau.

MÉS INFORMACIÓ

Premi Solidaritat 2009

Dilluns, 21 de desembre de 2009

ONZE CANDIDATURES OPTEN AL PREMI SOLIDARITAT 2009

El proper 12 de gener el tribunal decidirà el guardonat o guardonada

La 23 edició del Premi Solidaritat 2009 ha rebut 11 candidatures, la majoria procedents de persones i entitats catalanes, que proposen tant a individus com a entitats que treballen per la promoció i defensa dels drets humans. També s’han rebut propostes d’altres llocs d’Espanya i d’Amèrica Llatina.

Les onze candidatures seran estudiades pel tribunal, que es reunirà el proper 12 de gener per deliberar i adoptar una decisió conjunta. El mateix es comunicarà també el guardonat o guardonada amb la menció especial Mitjans de Comunicació.

El tribunal d’aquesta edició està composat per David Bondia Garcia, director de l'IDHC i professor de Dret Internacional Públic a la Universitat de Barcelona; el president de la Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament; Arcadi Oliveres , president de Justícia i Pau i professor d'economia de la Universitat Autònoma de Barcelona; Eulàlia Pasqual, presidenta de la Federació Catalana d'ONGs pels Drets Humans; Argelia Queralt, membre de la junta directiva de l'IDHC i professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona; Ferran Sales, membre de la junta directiva de l'IDHC i periodista de El País; Jaume Saura Estapà, President de l'IDHC i professor de Dret Internacional Públic a la Universitat de Barcelona; i Neus Sotomayor Rodríguez, presidenta de la Federació Catalana d'ONG per la Pau.

El proper 9 de febrer es celebrarà l’acte de lliurament del Premi i de la menció especial Mitjans de Comunicació al Parlament de Catalunya.

MÉS INFORMACIÓ

Premi Solidaritat 2009

Divendres, 18 de desembre de 2009

MANIFIESTO, DÍA INTERNACIONAL DEL MIGRANTE 2009

La Red 18 de diciembre-Catalunya, con motivo de las celebraciones del día internacional del migrante, el 18 de diciembre, solicita al estado español que firme y ratifique la Convención Internacional para la Protección de los Derechos de Todos los Trabajadores Migrantes y sus Familiares.

Con motivo de la próxima presidencia española de la UE, el primer semestre de 2010, la Red solicita también que España lidere un movimiento europeo a favor de esta ratificación: una apuesta decidida por la dignidad del ser humano, la integración de los inmigrantes y sus familias y la aplicación universal de los derechos humanos.

MÉS INFORMACIÓ

Manifiest

Convención Internacional para la Protección de los Derechos de Todos los Trabajadores Migrantes y sus Familiares

Dimarts, 15 de desembre de 2009

COMUNICAT: SOLIDARITAT AMB AMINATOU HAIDAR

L’Institut de Drets Humans de Catalunya vol mostrar la seva solidaritat i suport a l’activista de drets humans saharui Aminatou Haidar, que des del 16 de novembre roman en vaga de fam a l’aeroport de Lanzarote, com a protesta no violenta davant l’impossibilitat de retornar al seu país, el Sàhara Occidental, ocupat pel Marroc.

L’IDHC reclama que es compleixi la legislació internacional i sol·licita al Marroc que permeti a Aminatou Haidar retornar al seu país i al govern espanyol que faci tot el possible perquè aquest situació es resolgui.

La situació d’Aminatou Haidar és conseqüència directa de l’ocupació que sofreix el Sàhara Occidental per part del Marroc. Des que Espanya va cedir la seva ex colònia el 1976, aquesta encara és la potència administradora del Sàhara Occidental. L’IDHC reclama que el govern assumeixi la seva responsabilitat en la resolució definitiva, justa i legal del conflicte.

L’IDHC ha treballat el Sàhara Occidental mitjançant una taula rodona, un banc de recursos i una publicació en la que s’analitzen les claus jurídiques i històriques que han portat al Sàhara Occidental a la seva actual situació, pendent d’un referèndum d’autodeterminació per a que els saharauis decideixin lliurement el seu futur.

MÉS INFORMACIÓ

Banc de recursos sobre el conflicte de Sàhara Occidental

Publicació sobre el Sàhara Occidental

Dilluns, 14 de desembre de 2009

UN COL·LECTIU DE DONES CATALANES VIATJA A LANZAROTE PER SOLIDARITZAR-SE AMB AMINATOU HAIDAR

Diverses diputades, representants d’entitats per la pau, actrius, escriptores i periodistes han signat un manifest en suport de l’activista sahrauí

Vint-i-cinc dones entre diputades, representants d’entitats vinculades a la pau i als drets humans, actrius, escriptores, professores i periodistes han signat un manifest per solidaritzar-se amb la defensora dels drets humans i activista política sahrauí Aminatou Haidar, actualment en vaga de fam a l’aeroport de Lanzarote, en protesta per l'expulsió del Sàhara Occidental. Una representació de les signants han viatjat a les Canàries, on aquest matí li faran entrega del manifest.

Les signants són les diputades Maria Àngels Cabasés (ERC), Dolors Camats (ICV), Marta Cid (ERC), Anna Figueres (CiU), Eva Garcia (PP), Patrícia Gomà (ERC), Marina Llansana (ERC), Consol Prados (PSC), Maria Mercè Roca (ERC), Meritxell Ruiz (CiU), Anna Simó (ERC) i Laura Vilagrà (ERC); Anna Badia, professora de la UB; Neus Canyelles, mestra; Mª Mercè Campabadal, de la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO; Mercè Claramunt, vicepresidenta d’ICV; Tica Font, directora de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP); Aida Guillen, gerent de l’Institut de Drets Humans de Catalunya; Gemma Lienas, escriptora; Rita Marzoa, periodista; les actrius Sílvia Munt i Vicky Peña; Rosalia Port, de la Confederació Obrera Nacional de Catalunya; Àgata Sol, Secretaria General de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, i Neus Sotomayor, presidenta de la Federació Catalana d’ONG de Pau.

MÉS INFORMACIÓ

Manifest

Dimecres, 25 de novembre de 2009

COMET ISRAEL UN CRIM D'APARTHEID CONTRA EL POBLE PALESTÍ?

Amb l'objectiu de respondre aquesta pregunta, Nova conjuntament amb la Coordinadora d'entitats catalanes que treballen en favor d'un Pau Justa a l'orient pròxim: "Amb Palestina al Cor" presenten un informe titulat “Apartheid contra el poble Palestí” realitzat per la jurista Luciana Coconi, sota la direcció del Professor de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la Universitat de Barcelona, David Bondia, ambdos membre de l'Institut de Drets Humans de Catalunya.

MÉS INFORMACIÓ

Més informació sobre l'informe a NOVA

Informe Apartheid contra el poble Palestí

Divendres, 20 de novembre de 2009

OBSERVACIONS FINALS DEL COMITÈ CONTRA LA TORTURA A L'INFORME PRESENTAT PER ESPANYA SOBRE EL COMPLIMENT I DE LA CONVENCIÓ CONTRA LA TORTURA

El Comitè contra la Tortura, òrgan format per experts independents, ha fet publiques les seves recomanacions i conclusions sobre el grau d’acompliment i aplicació a Espanya de la Convenció contra la Tortura i Altres Tractaments o Penes Cruels, Inhumans o Degradants, vigent a Espanya des de 1987. El document recomana l’adopció d’una sèrie de mesures per millorar la prevenció de la tortura a Espanya i felicita altres adoptades amb aquesta finalitat.

El Comitè recull recomanacions, entre d’altres assumptes, sobre el règim d’incomunicació, el mecanisme nacional de prevenció de la tortura, al tracta de persones, la violència contra la dona, la violència per motius racials, les condicions de detenció o la recollida d’estadístiques oficials sobre tortura i maltractaments.

El govern espanyol està obligat a presentar un informe cada cinc anys davant del Comitè, en el qual es detalla la implementació de les disposicions de la Convenció a l’estat espanyol. L’informe va ser examinat pel Comitè durant els dies 12 i 13 de novembre a Ginebra. Per l’examen i l’elaboració de les conclusions, el Comitè rep també informes des de la societat civil, que complementen la informació facilitada pel govern.

MÉS INFORMACIÓ

Observaciones finales del Comité Contra la Tortura, al examen del informa presentado en España

Comité Contra la Tortura

Convención contra la Tortura y Otros Tratos o Penas Crueles, Inhumanos o Degradantes

43 periodo de sesiones del CCT, en el que se examinó el informe español (con toda la documentación analizada por le Comité)

Dimecres, 18 de novembre de 2009

NI UN PAS ENRERE AMB EL 0’7. NI UNA RETALLADA MÉS!

Prou de promeses incomplertes! Prou d’excuses! El nostre govern i el nostre Parlament hi han de voler i han de poder

El govern ha decidit reduir la partida pressupostària de cooperació internacional de 49 milions d’euros el 2009 a 39 milions el 2010, una retallada de més del 20% en termes absoluts. Aquesta decisió deixa el 0’7 promès fa només tres anys en un 0,4% escàs, molt lluny dels 130 milions que tots els partits van aprovar. Es tracta d’un incompliment de la Llei de cooperació, d’un incompliment de les resolucions del Parlament i d’un incompliment d’un compromís solemne de l’actual govern.

MÉS INFORMACIÓ

Llegir el manifest complet

Dimarts, 17 de novembre de 2009

L’INSTITUT DE DRETS HUMANS DE CATALUNYA ANUNCIA EL RESULTAT DE LA CONVOCATÒRIA DE BEQUES PER AMÈRICA LLATINA DEL XXVIII CURS DE DRETS HUMANS 2010

La Comissió d’Avaluació per a la concessió de les beques del XXVIII Curs de Drets Humans 2010 va decidir atorgar les tres beques a:

- Ivannia Chavarría
- Sonia Cecilia Paredes Palma
- Gandhi Eder Romero Epinayu

La resposta a la convocatòria de beques de matrícula, viatge i estada, que por segon any consecutiu convocava l’IDHC, gràcies al suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, ha sigut enorme. Es van rebre un total de 272 sol·licituds, provenints de 20 països d’Amèrica Llatina.

La Comissió d’Avaluació va estar formada per Andreu Felip, director de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, per Jaume Saura i per David Bondia, president i director de l’IDHC.

Per decidir els tres beneficiaris, la Comissió d’Avaluació va aplicar els criteris estipulats a les bases de la convocatòria sobre l’experiència dins del camp dels drets humans i va valorar l’efecte multiplicador dels coneixements adquirits durant el curs que els candidats i candidates puguin aportar mitjançant el seu activisme en distintes organitzacions.

La Comissió d’Avaluació assegura que ha sigut una decisió difícil, ja que tots el candidats i candidates son persones altament motivades i amb un currículum òptim per aprofitar al màxim el Curs de Drets Humans.

L’IDHC continuarà treballant per mantenir i augmentar aquesta convocatòria de beques en les futures edicions del Curs.

MÉS INFORMACIÓ

Beques 2010

XXVIII Curs Drets Humans 2010

Dijous, 16 de juliol de 2009

COMUNICAT PER L’ASSASSINAT DE NATÀLIA ESTEMÍROVA

Condemnem rotundament el nou assassinat que s'ha produït a Txetxènia contra una de les veus que amb més contundència denunciava les vulneracions dels drets humans que es produeixen a la regió.

Natàlia Estemírova, treballadora de l’ONG Memorial, va ser segrestada ahir dimecres a prop del seu domicili a la capital txetxena, Grozni, i el seu cos va ser trobat hores després amb trets al cap a la República d’Ingúixia.

No hi ha cap dubte que aquest assassinat té una relació directa amb la seva professió, en què denunciava constantment greus vulneracions de drets humans que la població txetxena pateix a mans del govern encapçalat per Ramzan Kadírov. La seva feina provocava molt malestar entre les autoritats txetxenes i russes.

Considerem que l’assassinat de Natàlia Estemírova és un intent d’atemorir a tots aquells que volen lluitar contra el terror d’estat que Rússia infligeix al Caucas nord, silenciant, una vegada més, les veus que pretenen trencar el silenci sobre què passa realment a la regió.

Des de La Lliga dels Drets dels Pobles ens unim a les peticions que ja s’han realitzat al govern rus que investigui a fons aquest assassinat i exigim que, com tants d’altres, no quedi impune.

Lliga dels Drets dels Pobles
Sabadell, 16 de juliol de 2009

MÉS INFORMACIÓ

Carta a l’Ambaixador rus a Espanya, demanant-li que s’investigui l’assassinat de Natàlia Estemírova i que es protegeixin els defensors dels DDHH que denuncien què passa al Caucas nord.

Marta Ter, coordinadora Campanya Txetxènia, trenquem el silenci:
txetxenia@dretsdelspobles.org

Dimecres, 17 de juny de 2009

L’INSTITUT DE DRETS HUMANS DE CATALUNYA CONCEDEIX SET BEQUES PER A REALITZAR PRÀCTIQUES PROFESSIONALS I CONÈIXER DIFERENTS INSTITUCIONS DE PROTECCIÓ DELS DRETS HUMANS

Anualment, dins el marc del Curs anual de Drets Humans que es realitza durant el primer trimestre de l’any, l’IDHC convoca diferents beques per a què els estudiants realitzin pràctiques professionals a l’Alt Comissionat pels Drets Humans de les Nacions Unides (Ginebra) i al Síndic de Greuges de Catalunya (Barcelona), i coneguin el funcionament del Consell d’Europa (Estrasburg).

Dins del marc del XXVII Curs de Drets Humans 2009 es van presentar nou candidatures, de les quals van resultar beneficiades:

• Alt Comissionat dels Drets Humans de les Nacions Unides: Júlia Lladós Vila
• Consell d’Europa: Miriam Cámara Navarro, Anna Recoder Lloveras, Alejandro Gaya Moreno, Ariana Potrafki, Maria Alba González Perez
• Síndic de Greuges: Tania Reneaum Panszi

Els estudiants van presentar les seves candidatures a una de les tres modalitats, elaborant un treball sobre la protecció dels drets humans que realitzen les diferents institucions. Els treballs van ser estudiats pels membres del tribunal, reunits el passat dimecres 17 de juny per a escollir les candidatures guanyadors en cadascuna de les tres modalitats.

La beca per a l’Alt Comissionat de les Nacions Unides consisteix en una dotació de 3.000 euros i l’aval de l’IDHC per a realitzar pràctiques a l’ACNUDH durant tres mesos. El tribunal que va estudiar les candidatures presentades va estar integrat per Jaume Saura, president de l’IDHC; David Bondia, director de l’IDHC; Andreu Felip, director de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament; Carlos Boggio, conseller de l’IDHC i antic representant de l’ACNUR a Espanya; i Argelia Queralt, consellera de l’IDHC i professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona.

La beca per el Consell d’Europa consisteix en cinc estades de 15 dies a la seu del Consell d’Europa, a Estrasburg, durant el mes de setembre o octubre, coincidint amb la reunió de l’Assemblea Parlamentària, el Tribunal i la Comissió. Al llarg dels 15 dies els cinc beneficiaris assistiran a nombroses reunions amb membres de les institucions i dels mecanismes de protecció dels drets humans del Consell d’Europa. La beca concedida serveix per ajudar en les despeses de desplaçament i estada durant els 15 dies de la visita.

El tribunal d’aquesta convocatòria va estar format per Jaume Saura, president del IDHC; David Bondia, director del IDHC; Xavier Badia, director de l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans; Jordi Morató-Aragonés, conseller de l’IDHC i magistrat; i Ferran Sales, conseller de l’IDHC i periodista.

Finalment, la beca per al Síndic de Greuges de Catalunya consisteix en la realització de pràctiques a la institució durant sis mesos. L’elecció de la candidatura beneficiària es realitza conjuntament entre l’equip del Síndic i l’IDHC.

MÉS INFORMACIÓ

Curs anual de Drets Humans

XXVII Curs de Drets Humans 2009

Beques i pràctiques del curs anual de drets humans

Divendres, 29 de maig de 2009

LA TORTURA A L’ ESTAT ESPANYOL: INFORME 2008

Per cinquè any consecutiu, la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura presenta el seu informe sobre la situació de la tortura a l’Estat espanyol.

En aquest nou informe s’han mantingut els mateixos criteris que als informes precedents amb l’objectiu de facilitar, dins del possible, una perspectiva sobre l’evolució de la pràctica de la tortura a l’Estat espanyol.

MÉS INFORMACIÓ

Informe 2008: La tortura en el estado español (PDF, 172Kb, en castellà)

Resumen del Informe 2008: La tortura en el Estado español (PDF, 88,7Kb, en castellà)

Dimarts, 21 d'abril de 2009

EL JURAT DEL CONCURS DE CONTES INFANTIL ‘DRETS HUMANS AL CARRER’ ES REUNEIX AVUI 21 D’ABRIL

El jurat del concurs de contes infantils ‘drets humans al carrer’ es reunirà avui, 21 d’abril de 2009, per escollir els trenta contes guanyadors que es publicaran en un llibre amb la Declaració Universal de Drets Humans.

El concurs va estar obert durant 2008 i es va tancar el 10 de desembre d’aquest any, coincidint amb la celebració del 60è aniversari de la Declaració. La finalitat del concurs era potenciar la reflexió personal sobre els articles de la Declaració i recopilar contes per explicar als nens i nenes aquests mateixos articles.

Al concurs es van presentar 127 contes, cadascun referent a algun dels trenta articles de la Declaració. La majoria de les propostes van provenir d’estudiants de secundària que van treballar els drets humans a l’escola.

El tribunal està format per:

Esther Escrich Corbalan, membre de la Fundació Solidaritat UB que va elaborar la proposta pedagògica per a les escoles amb la pràctica final de la realització del conte;
- Marga Serra, del departament d’educació de UnescoCat
- Mariana Sarriá, de la editorial Huygens;
- Montserrat Ramos Pagans, pedagoga de l’Associació de Mestres Rosa Sensat;
- Numancia Rojas, narradora oral;
- Joaquim Carbó, escriptor
- David Bondia, director de l’IDHC, professor de dret internacional públic de la Universitat de Barcelona i expert en drets humans;

L’esperit del tribunal és el caràcter multidisciplinar de forma que la valoració recull els múltiples punts de vista i l’experiència de cadascun dels seus membres.

MÉS INFORMACIÓ

Drets Humans al Carrer

Dimecres, 8 d'abril de 2009

MANIFESTO DE SUPORT A LA JURISDICCIÓ UNIVERSAL
En solidaritat amb el poble palestí

Les organitzacions socials, grups de solidaritat, ONG de desenvolupament i associacions de drets humans, així com les persones de l’àmbit acadèmic i jurídic publiquen avui al diari Público un manifesto de suport a la jurisdicció universal en resposta a la petició del fiscal de l’Audiència Nacional d’arxivar la querella contra l’estat d’Israel.

MÉS INFORMACIÓ

Manifesto en PDF (en castellano)

Dissabte, 14 de març de 2009

CONSIDERACIONS FINALS
Terceres Jornades per a la Prevenció de la Tortura

Els dies 13 i 14 de març es van celebrar a Barcelona les Terceres Jornades per a la Prevenció de la Tortura, amb el títol “La implementació dels mecanisme nacionals prevists al Protocol Facultatiu de la Convenció contra la tortura de les Nacions Unides”.

Les jornades es van centrar en el debat sobre la forma d’implementar els mecanismes nacionals a Catalunya i a l’Estat espanyol i els reptes per a l’eradicació de la tortura. Les jornades van reunir a representants de les Nacions Unides, del Consell d’Europa, de la Generalitat de Catalunya i professionals de l’àmbit jurídic, sanitari i de la societat civil.

Les jornades van ser organitzades per les entitats catalanes que formen part de la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura, integrada per 44 entitats de tota Espanya.

Dels debats produït s’han extret una sèrie de consideracions finals que, entre altres, reiteren la importància de seguir les directrius marcades per el Protocol en la creació i implementació del mecanisme, principalment, en lo referit a al participació de la societat civil.

MÉS INFORMACIÓ

Consideracions Finals de les Jornades en PDF

Programa de les Terceres Jornades per a la Prevenció de la Tortura en PDF

Dissabte, 8 de març de 2009

COMUNICAT: 8 DE MARÇ - DIA INTERNACIONAL DE LA DONA DRETS HUMANS PER A TOTES

Un any mes, el 8 de març celebrem el Dia Internacional de la Dona, reconegut per Nacions Unides, per commemorar la lluita de les dones per la seva participació, en igualtat de condicions amb els homes, en el devenir de la societat i en el seu desenvolupament íntegre com a persones.

MÉS INFORMACIÓ

Comunicat en PDF

Dimarts, 10 de febrer de 2009

COMUNICAT PER LA CENSURA DE LA PARTICIPACIÓ DE ALI LMRABET I DE NADIA YASSINE AL FESTIVAL “LA MAR DE MÚSICAS 2009”

La organització del Festival “La Mar de Músicas 2009” de Cartagena (Murcia) censura la participació d'Ali Lmrabet i de Nadia Yassine en la seva XV Edición/Especial Marroc (juliol 2009) cedint a les pressions exercides per l'Ambaixada de Marroc a Espanya.

MÉS INFORMACIÓ

Comunicat en PDF (en castellano)

Elcàlam. Comitè de defensa dels drets humans al Magrib

Per adherir-vos al comunicat podeu enviar un correu electrònic a francesc@elcalam.info amb el vostre nom o organització i el DNI o CIF

Dilluns, 27 de gener de 2009

L’Institut de Drets Humans de Catalunya es suma avui 27 de gener als actes de commemoració del Dia de l’Holocaust

Data commemorativa instituïda per l’Assemblea General de l’ONU l’1 de novembre de 2005, per recordar a les víctimes del genocidi nazi. Un crim perpetrat majoritàriament i especialment contra la comunitat jueva, amb l’assassinat de sis milions del seus membres, i  que va afectar també a membres d’altres comunitats, com la gitana, que van perdre aproximadament 800.000 membres, així com persones amb discapacitat, gais, lesbianes, dissidents polítics i religiosos.

La resolució de l’ONU, adoptada per 191 països, va fixar la commemoració de l’Holocaust el dia de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz (Polònia), el 27 de gener de 1945. Camp en el que es van enregistrar, en els seus quatre anys de funcionament, entre un milió i un milió i mig de víctimes. 

Dilluns, 12 de gener de 2009

JORDI COTS I MONER, GUARDONAT AMB EL PREMI SOLIDARITAT 2008

La menció especial Mitjans de Comunicació ha recaigut sobre el periodista Carlos Nadal

El jurat del la XXII edició del Premi Solidaritat 2008, reunit el dilluns 12 de gener, ha decidit atorgar aquest guardó a Jordi Cots i Moner per la seva dedicació professional i el seu compromís personal a favor dels drets de la infància i l’adolescència.

La menció especial Mitjans de Comunicació, que reconeix els treballs periodístics en l’àmbit dels drets humans, ha recaigut sobre el periodista Carlos Nadal per la seva lluita en favor de la llibertat d’expressió dins de l’exercici del periodisme.

El Premi i la Menció es lliuraran al Parlament de Catalunya el proper 17 de febrer. Enguany, el Premi Solidaritat consisteix en una escultura de l’artista Jaime de Córdoba, una obra especialment creada i cedida per aquest premi.

MÉS INFORMACIÓ

XII Premi Solidaritat 2008

Dissabte, 13 de desembre de 2008

MANIFESTO 18 DE DESEMBRE DIA INTERNACIONAL DEL MIGRANT

Amb motiu del Dia Internacional del Migrant que se celebra el 18 de desembre, la Xarxa 18 de desembre-Catalunya denuncia aquelles mesures que vulneren els drets de les persones o que denoten un tractament discriminatori vers la població immigrant.

MÉS INFORMACIÓ

Manifesto en PDF

Divendres, 12 de desembre de 2008

OBSERVACIONS AL PLA NACIONAL DE DRETS HUMANS

El 12 de desembre de 2008 el Consell de Ministres va aprovar el Pla nacional de drets humans, en el que es recullen els compromisos del govern en matèria de drets humans. L’Institut de Drets Humans de Catalunya, així com altres organitzacions de la societat civil, va seguir el procés i va fer arribar al govern el seus comentaris i observacions al pla .

MÉS INFORMACIÓ

Pla nacional de drets humans (en castellà)

Observacions de l’IDHC al Pla nacional de drets humans (en castellà)

Dimecres, 10 de desembre de 2008

MANIFESTO PÚBLIC “EN DEFENSA DEL DRET D’ASIL"

Desde nuestros diversos ámbitos de responsabilidad y participación social nos concierne la defensa de los derechos humanos y las libertades fundamentales como imperativo para la convivencia, la justicia y la paz de los pueblos. Por ello, nos dirigimos al Gobierno, los partidos, los sindicatos, las asociaciones empresariales, los medios de comunicación, las organizaciones sociales y, en definitiva, al conjunto de la sociedad para expresar que:

1. Constatamos con preocupación que el refuerzo del control de las fronteras europeas y el recientemente aprobado Pacto Europeo sobre Inmigración y Asilo suponen graves obstáculos para la protección de las personas refugiadas y vulneran derechos fundamentales de las personas migrantes. En el momento actual, cuando el Gobierno prepara una nueva Ley de Asilo y se construye un sistema europeo común de asilo, estamos convencidos de que España debe cumplir sus compromisos con las personas refugiadas, respetando su dignidad y sus derechos, de acuerdo con las obligaciones legales contraídas.

2. Consideramos que el proyecto de la nueva Ley de Asilo, aprobado por el Consejo de Ministros el 5 de diciembre, supone un retroceso en garantías y derechos hasta ahora reconocidos. Nos preocupan especialmente la devaluación del papel del Alto Comisionado de Naciones Unidas para los Refugiados (ACNUR), la utilización de listas de “países seguros” y la eliminación de la posibilidad de solicitar el estatuto de refugiado en las misiones diplomáticas españolas.

3. Apoyamos los avances en la nueva Ley de Asilo, como la regulación de la protección complementaria o la relevancia del compromiso de que España participará por fin en los programas de reasentamiento de refugiados de ACNUR con un cupo anual. Sin embargo, estos avances quedan eclipsados por el retroceso global que supone un proyecto de ley que debería haber sido sometido a una reflexión más serena y un debate más profundo.

4. La legislación en materia de asilo sólo debe modificarse para fortalecer y ampliar sus garantías, asumiendo la solidaridad con las víctimas desplazadas y refugiadas ante los nuevos y complejos conflictos que golpean diariamente la vida de millones de personas en muchas regiones del planeta.

5. Solicitamos al Gobierno y a todos los grupos políticos que se comprometan con la aprobación de una nueva Ley de Asilo que honre la memoria de los centenares de miles de compatriotas que a lo largo de nuestra historia tuvieron que exiliarse y encontraron una acogida solidaria en otros países. Pedimos que durante la discusión y tramitación del proyecto de ley en el Parlamento corrijan las deficiencias que se observan en el proyecto y aseguren que la nueva ley respeta la Convención de Ginebra de 1951, el artículo 13.4 de nuestra Constitución y todas las obligaciones adquiridas por España al adherirse a los instrumentos internacionales de protección del derecho de asilo y, en general, de los derechos humanos.

6. Llamamos a reafirmar los valores de solidaridad y respeto hacia las personas refugiadas y a trabajar por construir un mundo donde los derechos humanos no sean papel mojado para la inmensa mayoría de la humanidad. Exhortamos al conjunto de la sociedad a movilizarse en la defensa del derecho de asilo, cada día más amenazado.

MÉS INFORMACIÓ

Manifesto en PDF

Per adherir-vo al manifesto, envieu la vostra signatura a manifiesto@cear.es

Dijous, 4 de desembre de 2008

COMUNICAT DE LES ORGANITZACIONS CATALANES PELS DRETS HUMANS EN RELACIÓ A LA PROPOSTA DE PLA NACIONAL DE DRETS HUMANS

Les entitats i col·lectius que treballen pels drets humans a Catalunya manifesten la seva preocupació respecte del procés d’aprovació del Pla Nacional de Drets Humans del Govern Espanyol. El document a què hem tingut accés recentment i que, segons s’apunta, es podria aprovar el proper 10 de desembre, respon no només a un compromís electoral de la passada legislatura, sinó també a un compromís internacional adquirit pel present govern.

Les Nacions Unides recomanen que els Plans Nacionals de Drets Humans incloguin en el seu procés d’elaboració el major nombre d’actors possible, especialment de la societat civil i les entitats socials. En aquest sentit, volem expressar la nostra opinió respecte dels següents elements:

● La difusió de l’esborrany ha estat pobre i esbiaixada. Només una de les entitats sota-signants l’ha rebut directament. Sabem que també s’ha tramés a Amnistia Internacional i a la Federación de Asociaciones de Defensa y Promoción de los Derechos Humanos-España. Nombroses entitats de llarga tradició de defensa dels drets humans, tant a escala espanyola com catalana, han quedat excloses de la interlocució amb el Govern sense cap motiu aparent.

● L’esborrany es va fer circular el dia 19 de novembre, amb la petició de fer arribar els comentaris i opinions abans del dia 1 de desembre. Els terminis plantejats no són realistes i en cap cas es poden considerar un vertader procés consultiu. L’amplitud i complexitat de les qüestions que s’hi tracten demanaven un període d’anàlisi, reflexió i posada en comú molt més extens.

● Malgrat aquestes deficiències, moltes entitats de l’àmbit català i espanyol han fet arribar els seus comentaris i suggeriments al Govern espanyol amb la voluntat de mantenir la interlocució i mirar de fer aportacions constructives a l’objectiu comú d’aprovar el millor Pla Nacional de Drets Humans possible: realista, complet i inclusiu. Recolzem tots els esforços i iniciatives que s’estan duent a terme en aquest sentit.

● Respecte de la lletra de l’esborrany, i sense afany de ser exhaustiu ni de entrar en tots els temes plantejats, creiem necessari destacar alguns aspectes generals especialment preocupants:

• Aquest document hauria d’incloure els objectius, mesures, indicadors, pressupost i calendari en matèria de drets humans pels propers anys, tal i com indica el Manual per Plans Nacionals de Drets Humans de l’Oficina de l’Alt Comissionat de nacions Unides pels Drets Humans i basar-se en major mesura en la Constitució. El document a què hem tingut accés li manca una metodologia clara que permeti parlar d’un veritable pla d’acció: objectius, mesures calendaritzades, pressupost, etc… Tampoc no hi apareix un diagnòstic qualitatiu i quantitatiu que permeti després valorar els eventuals avenços.

• Hi ha temes cabdals en la defensa i promoció dels drets humans a escala nacional que no apareixen o ho fan de manera tangencial, sense el caràcter vertebrador que mereixen en la mesura que són les veritables qüestions clau de drets humans a casa nostra: el tracte a les persones immigrades; la reforma de la llei d’asil; les recomanacions d’instàncies internacionals respecte de la pràctica de la tortura i els maltractaments a les nostres comissaries i presons; l’accés a un habitatge digne com a dret humà fonamental; la incorporació de l’eix de drets humans a la política de cooperació al desenvolupament; el compromís ferm pels drets socials i la seva exigibilitat en seu jurisdiccional…. En fi, el Pla resulta, en molts aspectes substantius, decebedor.

• Pel que fa al seguiment, només s’apunta la creació d’una comissió de seguiment amb participació de la societat civil, però sense concretar com serà la selecció dels seus membres i el mandat que tindrà.

Des de fa anys hem manifestat la nostra voluntat de col·laboració amb el Govern, mitjançant un diàleg constructiu i enriquidor que serveixi per millorar la política estatal i internacional d’Espanya en matèria de reconeixement i protecció de drets humans. És per això que esperem que aquest procés es pugui corregir i millorar abans de què el Pla s’aprovi i que es faci servir aquesta oportunitat per engegar un vertader procés participatiu amb la societat civil.

MÉS INFORMACIÓ

Comunicat en PDF

Per adherir-vo al comunicat, envieu la vostra signatura a info@dretshumans.cat

Divendres, 28 de novembre de 2008

L’ASSOCIACIÓ TXT DÓNA DOS EQUIPS INFORMÀTICS A L’IDHC

El programa Reutilitza de TxT reutilitza els equips de la UPC per donar suport a iniciatives solidàries

Tecnologia per a Totohom (TxT), una associació formada per estudiants, professors i treballadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ha donat dos equips informàtics complets a l’Institut de Drets Humans de Catalunya.

L’associació TxT promou la cooperació internacional entre els estudiants universitaris i facilita l’accés i l’ús de les tecnologies de la informació a entitats socials a Catalunya i a països del sud, en els que desenvolupa projectes de cooperació.

TxT aposta per la reutilització d’equips informàtics, uns dels seus principals objectius, que desenvolupa a través del programa Reutilitza.

Aquesta iniciativa, gestionada pel Centre de Cooperació per al Desenvolupament (CCD) de la UPC i per TxT reaprofita els equips informàtics procedents de renovacions de la UPC i d’altres entitats per donar suport a associacions, escoles i altres centres socials amb una limitada capacitat tecnològica.

MÉS INFORMACIÓ

Tecnologia per a Tothom

Divendres, 28 de novembre de 2008

L’INSTITUT DE DRETS HUMANS DE CATALUNYA ANUNCIA EL RESULTAT DE LA CONVOCATÒRIA DE BEQUES PER A AMÈRICA LLATINA DEL SEU XXVII CURS DE DRETS HUMANS 2009

La Comissió d’Avaluació per la concessió de les beques del XXVII Curs de Drets Humans 2009 es va reunir el passat 24 de novembre de 2008 i va decidir atorgar les tres beques a:

- Amanda Tascón Panchí
- Ricardo Castro Castro
- Yanira Guatemala Martínez

La resposta a la convocatòria de beques de matrícula, viatge i estada que por primera vegada convocava l’IDHC, gràcies al suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, ha sigut enorme. Es van rebre un total de 480 sol·licituds, procedents de més de 15 països d’Amèrica Llatina.

La Comissió d’Avaluació va estar formada per Enric Faus, coordinador de Cooperació de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, per Jaume Saura i per David Bondia, president i director de l’IDHC, i va comptar amb l’assessorament de Carlos Boggio, ex-respresentant de l’ACNUR a Espanya i membre de la junta directiva de l’IDHC.

Per decidir els tres beneficiaris, la Comissió d’Avaluació va aplicar els criteris estipulats a las bases de la convocatòria sobre l’experiència al camp dels drets humans i va valorar l’efecte multiplicador dels coneixements adquirits durant el curs que els candidats/es podien aportar a través del seu activisme en distintes organitzacions.

La Comissió d’Avaluació assegura que ha sigut una decisió difícil, ja que tots els candidats i candidates són persones altament motivades i amb un currículum òptim per aprofitar al màxim el Curs de Drets Humans.

L’IDHC continuarà treballant per mantenir i augmentar aquesta convocatòria de beques en futures edicions del Curs.

Dilluns, 24 de novembre de 2008

L'IDHC ES SUMA A UNA INICIATIVA DE L'ASSOCIACIÓ PER A UNA CIUTADANIA EUROPEA DE RESIDÈNCIA (ACER) PER PROMOURE L'ATRIBUCIÓ DE LA CIUTADANIA EUROPEA A TOTS ELS RESIDENTS

L'11 i 12 de desembre de 2008 es celebrarà a París el Consell Europeu, sota presidència francesa aquest semestre.

Aprofitant l'esdeveniment, es demanarà la modificació del Tractat de Maastricht per a què la ciutadania europea s'ampliï a tots els residents del territori comunitari. De moment, el Tractat atorga la ciutadania únicament als nacionals del països membres de la Unió.

L'Asociación para una Ciudadanía Europea de Residencia (ACER), precursora de la iniciativa, ha redactat la sol·licitud en forma de carta que es dirigirà al Nicolás Sarkozy, president de la República Francesa i president de torn del Consell Europeu.

La missiva serà enviada al costat de la signatura de les associacions que s'uneixin a aquesta campanya, entre elles l'IDHC, i es farà arribar també a la premsa.

Les entitats que s'adhereixin a aquesta iniciativa poden enviar la seva signatura a citoyennetederesidence@laposte.net

MÉS INFORMACIÓ

Carta al Presidente del Consejo Europeo (en castellà)

Dissabte, 15 de novembre de 2008

BEQUES PER A LA REALITZACIÓ DEL CURS DE DRETS HUMANS 2009

L'IDHC donarà a conèixer la resolució el proper 28 de novembre

La convocatòria de tres beques a residents en qualsevol país d'Amèrica Llatina per a participar al XXVIIé Curs de Drets Humans 2009 (amb el suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament) s'ha tancat el dissabte 15 de novembre a les 24 hores (hora espanyola).

S'han rebut més de 400 sol·licituds procedents de tots el països d'Amèrica Llatina. La comissió d'avaluació procedirà al seu estudi i el divendres 28 de novembre es publicarà la resolució de les tres beques en aquesta pàgina web.

Des de l'IDHC agraïm a tots i totes els/les sol·licitants la seva participació i valorem la gran acollida que ha tingut aquesta primera convocatòria de beques, que esperem es repeteixi i ampliï en properes edicions.

Lunes, 3 de noviembre de 20080

LA COORDINADORA PER A LA PREVENCIÓ DE LA TORTURA (CPT) INSTA AL GOVERN A COMPLIR AMB LES RECOMANACIONS DE L'INFORME EMÈS PEL COMITÈ DE DRETS HUMANS DE L'ONU EN RELACIÓ AMB L'ESTAT ESPANYOL

L'informe alerta de l'incompliment del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i insta al Govern espanyol a prendre mesures concretes.

MÉS INFORMACIÓ

Informe completo (en castellà)

Dissabte, 15 de novembre de 2008

BEQUES PER A LA REALITZACIÓ DEL CURS DE DRETS HUMANS 2009

L'IDHC donarà a conèixer la resolució el proper 28 de novembre

La convocatòria de tres beques a residents en qualsevol país d'Amèrica Llatina per a participar al XXVIIé Curs de Drets Humans 2009 (amb el suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament) s'ha tancat el dissabte 15 de novembre a les 24 hores (hora espanyola).

S'han rebut més de 400 sol·licituds procedents de tots el països d'Amèrica Llatina. La comissió d'avaluació procedirà al seu estudi i el divendres 28 de novembre es publicarà la resolució de les tres beques en aquesta pàgina web.

Des de l'IDHC agraïm a tots i totes els/les sol·licitants la seva participació i valorem la gran acollida que ha tingut aquesta primera convocatòria de beques, que esperem es repeteixi i ampliï en properes edicions.

Divendres, 31 d'octubre de 2008

PROJECTE D’OBSERVACIONS FINALS DEL COMITÈ DE DRETS HUMANS SOBRE ESPANYA

El Comitè de Drets Humans va examinar el quint informe periòdic d’Espanya els díes 20 i 21 d’octubre, i sobre aquest va aprovar les següents observacions finals.

MÉS INFORMACIÓ

Projecte d’observacions finals del Comitè de Drets Humans (en castellà)

Más información sobre el examen

Dimarts, 22 d'octubre de 2008

EXAMEN DE L’ESTAT ESPANYOL DAVANT EL COMITÈ DE DRETS HUMANS DE LES NACIONS UNIDES

Els passats dies 20 i 21 d’octubre, el govern espanyol va comparèixer davant el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, dins del 94 període de sessions i en relació al 5è informe periòdic, que va començar el 13 d’octubre.

MÉS INFORMACIÓ

Nota de premsa completa (en castellà)

Dimarts, 16 de setembre de 2008

S'OBRE LA CONVOCATÒRIA DEL PREMI SOLIDARITAT 2008

Un any més, l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) convoca el Premi Solidaritat, destinat a guardonar persones i institucions que hagin destacat per la seva lluita en la defensa i promoció dels drets humans.

Fins el proper 10 de desembre podeu fer arribar les vostres propostes a la seu de l’IDHC a Pau Claris, 92, entl. 1a. 08010 Barcelona, adjuntant la documentació que acrediti les activitats desenvolupades pels candidats i/o candidates en favor dels drets humans.

El jurat, format per membres de la junta directiva de l’IDHC i altres personalitats del món cultural i dels drets humans, escollirà al guardonat o guardonada entre totes les propostes que arribin a l’IDHC degudament documentades i dins del termini de la convocatòria.

MÉS INFORMACIÓ

Bases de la convocatòria

Més informació sobre el premi Solidaritat

Dilluns, 15 de setembre de 2008

L’INSTITUT DE DRETS HUMANS DE CATALUNYA SIGNA UN CONVENI DE COL·LABORACIÓ AMB L’AGÈNCIA CATALANA DE COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT

L’IDHC desenvoluparà el programa “Promoció dels Drets Humans” amb el suport financer de l’ACCD

L’ACCD ha resolt atorgar una subvenció per valor de 215.000 euros a l’IDHC per desenvolupar el programa “Promoció dels Drets Humans” durant el període 2008-2010.

El programa, que inclou nombroses activitats d’educació i sensibilització, tracta els drets humans des de diversos punts de vista com la seva justificació filosòfica i política, la seva protecció jurídica i la seva justiciabilitat, i les seves relacions amb la cooperació al desenvolupament, entre altres.

Dimecres, 3 de setembre de 2008

DETINGUT UN PROFESSOR IRANIÀ DE DRETS HUMANS

Medí Zakerian, professor de dret internacional i de drets humans a la Universitat de Teheran, va desaparèixer en Teheran el passat 15 d’agost

Segons informacions no oficials, el professor Zakerian va ser detingut i des de llavors roman retingut al centre de detenció del Ministeri d’Intel·ligència iranià. Tanmateix, no s’han presentat càrrecs contra el ni s’ha fet pública cap informació sobre la seva localització ni sobre les condicions en què es troba.

Des de la seva desaparició distintes organitzacions de drets humans i la comunitat acadèmica internacional han iniciat una campanya per demanar el seu alliberament i informació sobre la seva localització actual. Per la seva part, l’IDHC ha presentat una comunicació davant el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de Nacions Unides.

MÉS INFORMACIÓ

Scholars at Risk Network

Dimecres, 23 de juliol de 2008

L’IDHC SIGNA UN CONVENI DE COL·LABORACIÓ AMB L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

Jaume Saura, president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, i Joaquim Mestre, regidor de Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona, van signar el dimecres 23 de juliol un conveni de col·laboració amb el compromís mutu de promoure accions conjuntes de defensa dels drets humans i de foment de la cultura de la pau i de la convivència.

El Pla d’actuació municipal de l’Ajuntament de Barcelona contempla reforçar el moviment de promoció dels drets humans a través de la col·laboració amb les organitzacions que treballen en aquest àmbit.

En aquest línia, l’IDHC col·laborarà amb el Ajuntament en l’elaboració d’un pla de sensibilització en drets humans i un altre de formació dels quadres tècnics municipals. A més d’altres actuacions puntuals, l’IDHC continuarà amb la seves tasques com a assessoria científica i promotora del la Carta Europea de Salvaguarda del Drets Humans a al Ciutat.

La col·laboració entre l’IDHC i l’Ajuntament es remunta a 1998, quan, en el marc del 50è aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans, l’Ajuntament va organitzar la Conferència Europea de ciutats pels drets humans.

El document final d’aquest conferència va ser un projecte de Carta Europea de Salvaguarda del Drets Humans a la ciutat, en el que es recullen els compromisos dels governs locals per promoure i garantir els drets humans dels seus ciutadans i ciutadanes.

La Carta va ser aprovada en la següent Conferència que es va celebrar a Sant Denis al 2000. L’Ajuntament de Barcelona i altres 350 ciutats, s’han adherit a la Carta.

Des de llavors, cada dos anys se celebren conferències per que els ajuntaments intercanvien les seves experiències en la implantació de la Carta. L’IDHC sempre ha col·laborat, aportant la seva experiència i assessorament científic.

MÉS INFORMACIÓ
Carta Europea de Salvaguada dels Drets Humans a la Ciutat

Dimecres, 23 de juliol de 2008

COMUNICAT

En moltes ocasions, els defensors dels drets humans pateixen persecució per raó de la seva tasca en favor del reconeixement i gaudi d'aquests drets per part de tothom. En aquest cas, una col·laboradora de l'IDHC, en l'actualitat observadora de drets humans a la regió mexicana de Chiapas, denuncia la detenció arbitrària i injustificada d'un col·lega en el marc de la repressió que pateixen les comunitats indígenes a Chiapas. Des de l'IDHC ens fem ressò d'aquesta denúncia i exigim respecte per la tasca dels observadors i defensors de drets humans.

MÉS INFORMACIÓ
Comunicado de los observadores de derechos humanos que nos encontrábamos en la comunidad de Cruztón, municipio de Venustiano Carranza, Chiapas, sobre los hechos que derivaron en la detención de nuestro compañero Víctor Manuel Escobar

Dilluns, 21 de juliol de 2008

REPORTEROS SIN FRONTERAS I L’INSTITUT DE DRETS HUMANS DE CATALUNYA SIGNEN UN CONVENI

Amb l’objectiu comú de promoure els drets humans i les llibertat fonamentals, les dues associacions coordinaran les seves activitats de formació i sensibilització.

Dolores Masana, presidenta de la secció espanyola de Reporteros sin Fronteras, i Jaume Saura, president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC), han signat un conveni de col·laboració pel qual ambdues associacions es comprometen a coordinar les seves activitats, amb l’objectiu de promoure els drets humans i les llibertat fonamentals, especialment la llibertat de premsa, en els seus respectius camps d’actuació.

En un any marcat per la commemoració del 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, la lluita pel respecte dels drets humans a tot el món cobra especial rellevància. La Declaració recull, al seu article 19, que “Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; aquest dret inclou el no ser molestat a causa de les seves opinions, el d’investigar i rebre informacions i opinions, i el de difondre’ls, sense limitació de fronteres per qualsevol mitjà d’expressió”.

Reporteros sin Fronteras és una ONG internacional que treballa pel compliment de la llibertat d’expressió i informació en tot el món i lluita per la independència i salvaguarda dels periodistes en l'exercici de la seva professió. Entre les seves activitats, a més de la defensa dels periodistes amenaçats, realitza campanyes i altres activitats de sensibilització i formació sobre la llibertat d'expressió.

L’IDHC és una associació d’estudi i promoció dels drets humans: desenvolupa projectes de formació, difusió i assessorament científic, des d'una perspectiva eminentment jurídica.

Ambdues organitzacions han trobat un punt d’encontre per treballar juntes per la llibertat d’expressió i informació. En aquest sentit, a més de la coordinació d’activitats per promoure el coneixement i la divulgació d’aquesta llibertat fonamental, s’han compromès a impulsar investigacions conjuntes, a realitzar actes acadèmics, de difusió i de sensibilització coordinats, i a proveir-se un assessorament mutu.

La signatura del conveni ha tingut lloc al Col·legi de Periodistes de Catalunya i ha comptar amb la presència de Rafael Jiménez Claudín, secretari general de Reporteros sin Fronteras, i de Enric Frigola, membre de la junta directiva del Col·legi de Periodistes.