EUSKADI
Des de fa més d'un lustre l'Institut de Drets Humans
de Catalunya intenta contribuir a la pacificació del
País Basc, creant espais de diàleg i reflexió,
com el programa "Iniciatives per la Pau a Euskadi"
o la “Comissió per la pau, la normalització
institucional i la concòrdia civil a Euskadi”.
Iniciatives per la pau a Euskadi
L'any 2000 l'Institut de Drets Humans de Catalunya, juntament
amb l'Associació
per a les Nacions Unides a Espanya, el Centre
Unesco de Catalunya i Justícia
i Pau, va començar una sèrie d'activitats
a fi de contribuir, en la mida de lo possible, a la pacificació
d'Euskadi.
Aquestes activitats es van iniciar a finals de 1999, concretament
el 10 de desembre coincidint amb l'aniversari de la Declaració
Universal dels Drets Humans, amb l'elaboració conjunta
del
"Manifest de intel·lectuals catalans per a la Pau a Euskadi",
text elaborat per las quatre associacions esmentades i amb
el suport de nombrosos intel·lectuals catalans.
Les quatre associacions van convidar al Lehendakari del Gobern
Basc, Juan José Ibarretxe, a donar la conferència
"Conseguir la paz, respetar las ideas: la vía
democrática", al mes de maig de 2000.
I en novembre del mateix any van organitzar un cicle de debats
sota el títol "Euskadi: idees i propostes per
a la pau", amb la participació de Pedro Luís
Arias, de Gesto por la Paz; Goraka Espiau, de Elkarri; Gaspar
Martínex, secretari general del bisbat de Bilbao; Alfonso
Basagoiti, president del Círculo de Empresarios Vascos;
i Joan Sarasua, Bersolari.
Comissió per la pau, la normalització institucional i la
concordia civil a Euskadi
Durant l'any 2001 l'Institut de Drets Humans de Catalunya
va coordinar un grup de reflexió i diàleg format
per polítics i intel.lectuals bascos i catalans que
han treballat sobre propostes per la pau, la normalització
institucional i la concòrdia civil a Euskadi.
El Projecte es va desenvolupat conjuntament amb el Fòrum
Cívic pel Diàleg i la metodologia que s’ha
fet servir ha estat la constitució d’una Comissió
integrada per: Carles Bonet, Senador; Pedro Luis Arias, President
de Gesto por la Paz; Rafael Ribó, Parlamentari del
Parlament de Catalunya; Ramón Jauregui, Diputat; Enric
Argullol, Catedràtic de Dret Administratiu i Ex-Rector
de la Universitat Pompeu Fabra; Emilio Olabarria, Parlamentari
del Parmalent Basc; Jordi Solé Tura, Senador; Txema
Montero, Advocat; Marc Carrillo, Catedràtic de Dret
Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra; Gurutz Jauregui,
Catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat
del País Basc; Jordi Borja, Fòrum Cívic
pel Diàleg; José Manuel Bandrés, President
de l’Institut de Drets Humans de Catalunya.
A llarg del 2002 l'Institut ha coordinat aquesta Comissió
de polítics i intel·lectuals amb l'objectiu
de crear un espai d'intercanvi, reflexió i debat sobre
la normalització institucional i la concòrdia
civil en Euskadi, per tal d'avançar postures de diàleg
en un conflicte vergonyós que afecta a tota la nostra
societat.
La sensibilització i treball d'aprofundiment sobre
els drets humans adreçat a personalitats d'influència
política, mediàtica i intel·lectual ens
ha permès arribar a un important sector de la societat.
La metodologia de treball va ser l'organització de
reunions mensuals a Barcelona, mantingudes en la més
estricta confidencialitat en les quals es presentaven dues
ponències (una d'un ponent basc i l'altra d'un català)
sobre diferents temes de la realitat del conflicte a Euskadi
i la redacció d'unes conclusions anomenades "Declaración
por la Paz, la Normalización Institucional y la Concòrdia
Civil en Euskadi" presentades el dia 3 de juny de
2002 als màxims representants institucionals de Euskadi:
el Lehendakari Ibarretxe i President del Parlament i els representants
de totes les forces polítiques parlamentàries.
El llibre “Concordia
civil en Euskadi” recopila las ponències
elaborades pels anteriors autors amb l’objectiu de realitzar
un diagnòstic precís de la situació basca
i de formular propostes que promoguin un escenari perdurable
de llibertat i de convivència civil per a tots els
ciutadans i ciutadanes bascos i en el que el respecte als
drets humans constitueixi la clau del sistema institucional
d’Euskadi.
|