JORNADA SOBRE LA MEMÒRIA HISTÒRICA A ESPANYA

“Cada poble té el dret inalienable a conèixer la veritat sobre els esdeveniments succeïts en el passat en relació amb la perpetració de crims aberrants i de les circumstàncies i els motius que van portar, mitjançant violacions massives o sistemàtiques, a la perpetració d'aquests crims. L'exercici ple i efectiu del dret a la veritat proporciona una salvaguarda fonamental contra la repetició d'aquest tipus de violacions”.

Aquest és el segon article del Conjunt de Principis Actualitzat per la Protecció i la promoció dels drets humans mitjançant la lluita contra la impunitat de Nacions Unides.

Però quin contingut té aquest “dret inalienable a conèixer la veritat”? Quin és el seu fonament? Quina és la via per garantir la seva aplicació efectiva? Quina relació té amb el dret a la justícia i amb els processos de transició?

L' Institut de Drets Humans de Catalunya ha organitzat una jornada per intentar donar resposta a aquestes qüestions des de diferents perspectives:

• d'una banda, un anàlisi des d'un punt de vista jurídic on s'aborda el contingut jurídic i els titulars del dret a la veritat, el seu fonament jurídic i la seva relació amb la justícia i els processos de transició;
• d'altra banda, un anàlisi comparat per tal de conèixer com s'ha afrontat aquesta situació en d'altres Estats que han patit règims repressius que van violar massivament drets humans i llibertats fonamentals.

PROGRAMA

Els principis de Veritat, Justícia i Reparació en el DIP i la seva aplicació en el procés de transició a Espanya

10.00h El dret internacional i els principis de veritat, justícia i reparació
Margalida Capellà, professora de Dret internacional de la Universitat de les Illes Balears

10.30h El projecte de llei de memòria històrica: avenços i mancances.
Daniel Fernández, diputat al Congrés

12h El procés de la transició democràtica a Espanya.
J.A. Martín Pallín, magistrat emèrit del Tribunal Suprem

12.30h El problema de l'anul·lació de les sentències franquistes.
Carlos Jiménez Villarejo, excap de la Fiscalia Especial Anticorrupció

13h El procés de recuperació de la memòria històrica a Espanya.
Pelai Pagès, professor titular d’Història contemporània de la Universitat de Barcelona

Comissions de la Veritat i experiències nacionals

16.30h Les comissions de la veritat com a instruments de justícia transicional
Ferriol Sòria, coordinador de la Fundació Ernest Lluch i investigador de les Comissions de la Veritat

17.30h Passi de vídeo

18h Taula Rodona: Experiències nacionals

Argentina: Cecilia Rossetto, Cultura del Consolat General de la R. Argentina a Barcelona

Marroc: Ali Tabji, Associació Marroquina de Drets Humans

Argelia: Ismet Terki Hassaine, Universitat d’Oran

Israel i Palestina, el paper dels historiadors: Meir Margalit, historiador i membre del Comitè Israelià contra la demolició de cases

20h La llei del memorial democràtic en relació amb el dret a la veritat i a la justícia
Josep Vendrell, Secretari general del Departament de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya

INFORMACIÓ PRÀCTICA
Data: Dimarts, 18 de setembre
Lloc: Pati Llimona | c/ Regomir 3 | Barcelona
Horari: De 10:00h a 20:20h
Més informació: cesdhc@idhc.org

MÉS INFORMACIÓ

Programa (PDF 50Kb)

GUERRA CIVIL

La Constitució de 1978 va derogar expressament, a la seva Disposició Derogatòria Tercera, aquelles disposicions que s’oposaven a l’establiment de la Constitució, però no va realitzar idèntic pronunciament sobre la nul·litat o pèrdua d’eficàcia de les sentències injustes dictades pels tribunals durant la Dictadura, fonamentades en motius polítics, socials o ideològics amb caràcter discriminatori privatives de drets en vulneració dels drets fonamentals i llibertats públiques.

La iniciativa dirigida a la opinió pública pel Magistrat Angel Garcia Fontanet, mitjançant l’article publicat al diari “El Pais” en el que s’exposa l’oportunitat de revisar aquelles sentències qualificables “de persecució” per a tancar definitivament les seqüeles de la Guerra Civil, fou recollida per l’IDHC que constituí una Comissió ad hoc, integrada per personalitats compromeses en la lluita per els llibertats democràtiques i de referències ideològiques plurals, amb l’objectiu de donar forma jurídica a aquest projecte concret que s’inscriu a les polítiques de reconciliació nacional.

La Comissió integrada per Jordi Carbonell, Ainaud de Lasarte, Historiador, Angel Garcia Fontanet, Magistrat, Miguel Nuñez, i Jordi Solé Tura, Senador, coordinada pel President de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, i que va interessar-se per l’opinió científica de Luis Lopez Guerra, Catedràtic de Dret Constitucional, i Lorenzo Martin Retortillo, Catedràtic de Dret Administratiu, Josep Maria Socíes, Advocat, i Josep Mª Solsona, advocat i Director de l’IDHC, va donar redacció al Avantprojecte de Llei denominat, “De regularització de situacions jurídiques originades per la Guerra Civil”, que en aquest dia significatiu, de l’1 d’abril de 2003 presentem al President del Parlament de Catalunya per a que, amb el consens dels grups parlamentaris i la deliberació de la Cámara, pugui fer-se arribar a les Corts Generals per a la seva tramitació.

En data de 10 d’abril, es presenta, en sessió de treball, als representants de tots els Grups parlamentaris. Els diputats Joaquim Ferrer (CiU), Josep Mª Vallés i Àlez Masllorens (PSC-CpC), Joan Ridao (ERC), Daniel Cirera (PP) i Rafael Ribó (IC-V).

L’Avantprojecte de Llei sorgeix amb la finalitat de revisar les sentències injustes dictades durant la dictadura del General Franco per motius ideològics, i significativament per a anular aquelles sentències penals pronunciades a la jurisdicció ordinària o militar amb vulneració del dret a la presumpció d’innocència i el dret de defensa, per a instaurar la justícia, promoure la concòrdia civil i reivindicar i reposar l’honor de les víctimes, tancant definitivament les ferides jurídiques produïdes per l’enfrontament civil.

José Manuel Bandrés
Barcelona, abril de 2003