COMITÈ CIENTÍFIC

Victòria Abellán, Catedràtica de Dret Internacional Públic en la Universitat de Barcelona.

“Compromisos relatius al dret al desenvolupament”
(PDF 59Kb, castellà)s
En aquest avantprojecte es posen sobre la taula els compromisos que els països desenvolupats han d’adquirir amb els països en vies de desenvolupament. Així doncs, els primers han de garantir l’exercici d’aquest dret a través de l’adopció de diferents mesures com la previsió de fons financers, destinar el 0.7 % del PIB abans del 2015, acabar amb mètodes de producció insostenibles...

Jordi Borja, Sociòleg i Urbanista.

“Sobre els Drets Emergents i els Drets Ciutadans”
(PDF 141Kb, castellà)
Reivindica els drets ciutadans des d’una òptica de drets globals així com també de drets locals per tal de donar èmfasi a la condició política d’aquests drets, qüestió bàsica segons l’autor per a que siguin eficaços. A partir d’aquesta reivindicació proposa una sèrie de drets urbans com: el dret a l’espai públic i a la monumentalitat, el dret a la bellesa, el dret a la centralitat, el dret a la innovació política, a la ciutat com a refugi, el dret a la justícia local i a la seguretat.

Victòria Camps, Catedràtica d’ètica en la Universitat Autònoma de Barcelona

“Els Valors dels Drets Emergents”
(PDF 76Kb, castellà)
Parteix de la premissa de que els valors no són estàtics, el significat que se’ls dóna va variant amb el pas del temps. Així doncs, afirma que la Carta de Drets Humans Emergents és el resultat de com volem que s’entenguin en l’actualitat aquest valors. A partir d’aquesta afirmació l’autora analitza què significa la dignitat, la vida, la igualtat, la solidaritat, la convivència, la pau, la llibertat i el coneixement en el sí de les nostres societats en l’actualitat.

Monique Chemillier-Gendrau, Catedràtica de Dret Internacional Públic de la Universitat de París VII.

“Declaració dels Drets Humans Emergents”
(PDF 99Kb, francès)
Reivindica l’interès públic universal que emana de la societat mundial com a element que articula els drets humans. A partir d’aquesta afirmació i afegint que no pretén més que actualitzar a les noves necessitats la Declaració Universal dels Drets Humans proposa una sèrie d’articles que tenen en compte aquestes noves necessitats de protecció.

Cándido Gryzibowski, Director del IBASE (Brasil) i representant del Fòrum Social mundial.

“Dret al desenvolupament: Democràcia solidària”
(PDF 131Kb, portuguès)
En el seu avantprojecte, Grzybowski planteja les bases per poder parlar del dret al desenvolupament reconegut per l’assemblea general de nacions unides al 1986 i reafirmat en la Conferència de Viena al 1993. Redefineix aquest dret com a dret col•lectiu, com a dret que sorgeix de la democràcia substantiva solidària, com a dret que reivindica el dret a un ordre internacional favorable, com a dret a la ciència, a la tecnologia i al saber, com a dret a la sobirania i a la seguretat alimentaria i nutricional i finalment com a dret a la pròpia cultura.

Gloria Ramírez, Càtedra Unesco de la Universitat Autònoma de Mèxic.

“De la Declaració Universal dels Drets Humans del segle XX a la Carta de Drets Humans Emergents del segle XXI”
(PDF 93Kb, castellà)
En su proyecto reflexiona sobre la necesidad de adoptar una Carta de Derechos Humanos Emergentes que contemple derechos que hasta el momento han estado “sumergidos” así como también nuevos derechos surgidos de las transformaciones de nuestras sociedades en los últimos 60 años. Contempla esta iniciativa desde dos dimensiones, por un lado fortalecer la Declaración Universal de los Derechos Humanos y por la otra actualizarla. Analiza el contexto y origen a partir del cual surge esta iniciativa y quién la reivindica. Finalmente, estudia cuales han de ser los principios y valores que han de regirla.

Sonia Picado, Presidenta de l’Institut Inter americà de Drets Humans.

“Apunts sobre els Drets Humans Emergents i la seva possible relació amb la declaració universal dels drets humans”
(PDF 92Kb, castellà)
En el seu treball parteix de la Declaració Universal dels Drets Humans des de la qual comença a revisar aquells articles que creu que han de ser actualitzats. Així doncs analitza els articles 7, 8, 14, 27 i 28 referents a la igualtat, a la protecció dels drets fonamentals, a la protecció dels refugiats i al dret humanitari, al dret al desenvolupament, al dret al medi ambient i al dret a la identitat cultural. Acaba el seu treball obrint alguns interrogants per a la reflexió.

Boaventura de Sousa Santos, Catedràtic d’Economia i Estudis Sociològics de la Universitat de Coimbra, Portugal.

“Els Drets Humans i el Fòrum Social Mundial”
(PDF 73Kb, castellà)
Planteja el seu treball a partir de la següent pregunta: perquè els moviments de drets humans són una petita part dels moviments que participen al Fòrum Social Mundial? L’autor pren en consideració dos possibles explicacions que desenvolupa al llarg del seu treball. Conclou el seu discurs afirmant que els drets humans tal i com els entenem són una invenció del nord mal plantejada al sud i per tant cal que el sud participi en el seu disseny i conceptualització. Finalment proposa una sèrie de tasques polítiques.

Guy Standing, Co-President de la Xarxa Europea de Renta Bàsica.

“La Renda Bàsica: un Dret Econòmic del Segle XXI”
(PDF 69Kb, anglès)
En el seu avantprojecte en primer lloc defineix què és la renta bàsica i la reivindica com a un element essencial per tenir llibertats reals, per donar un significat real a la idea de ciutadania, per promocionar la dignitat humana i per tenir justícia social. Finalment, afirma que aquest tipus de renta es preferible a qualsevol tipus de subsidi.

Michael Walzer, Catedràtic de Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Avançats de la Universitat de Princeton.

“El Dret de tenir Drets Efectius”
(PDF 63Kb, anglès)
Reflexiona en el seu avantprojecte sobre al dret a tenir drets efectius. Afirma que qui els ha de garantir és l’Estat però que en cas de que l’Estat no sigui capaç ho poden dur a terme una gran varietat d’agents tal com associacions subestatals, aliances regionals, la policia o els tribunals d’un futur règim global. Tot i això, afirma que l’Estat és l’ens preferit ja que és el més pròxim i és el que té control democràtic.