DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS EMERGENTS

La Declaració Universal dels Drets Humans Emergents (DUDHE) és un instrument programàtic de la societat civil internacional dirigit als actors estatals i d’altres fòrums especialitzats per a la cristal·lització dels drets humans en el nou mil·lenni.

La DUDHE sorgeix d’un procés de discussió que té com a origen un diàleg organitzat per l’IDHC en el marc del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 titulat “Drets Humans, Necessitats Emergents i Nous Compromisos”.

El punt de partida de la Declaració és la idea que la societat civil desenvolupa un paper fonamental a l’hora d’enfrontar-se amb els desafiaments socials, polítics i tecnològics que planteja la societat global contemporània. Per aquest motiu, es dota de la DUDHE, una eina addicional per a facilitar el coneixement i el debat dels drets humans.

La DUDHE no pretén substituir ni qüestionar els instruments nacionals o internacionals de protecció dels drets humans existents en l’actualitat. No preten negar ni desqualificar la vigència general de la Declaració Universal dels Drets Humans. Més aviat, pretén actualitzar-la i complementar-la des d’una nova perspectiva, la de la ciutadania participativa.

MÉS INFORMACIÓ

Estructura

Orígens: el Fòrum de Barcelona 2004

De Barcelona a Monterrey: de la Carta a la Declaració Universal dels Drets Humans Emergents

ESTRUCTURA

La Declaració Universal dels Drets Humans Emergents conté dues parts molt diferenciades entre elles.

1r Marc general: Valors i principis

En la primera part s’explica el marc general en el què trobem la fonamentació (o la fonamentació o el per què) d’aquesta Declaració i una enumeració dels valors i principis en els que està basada la seva redacció.

Un dels punts de partida de la Declaració és que els valors no són estàtics sinó que en cada època tenen matisos diferents i per aquest motiu resulta vital enumerar-los i definir-los. Aquests valors són:

• la dignitat,
• la vida, la igualtat,
• la solidaritat,
• la convivència,
• la pau,
• la llibertat i
• el coneixement.

També s’enumeren els principis en els que està basada, que han de ser entesos des d’una perspectiva transversal. Així doncs, aquests principis són:

• el principi de la seguretat humana,
• el principi de la no-discriminació,
• de la inclusió social,
• de la coherència,
• de la horitzontalitat,
• de la interdependència i la multiculturalitat,
• de la participació política, de gènere, de l’exigibilitat, i
• de la responsabilitat solidària.

2n Catàleg de drets

La segona part de la DUDHE incorpora un catàleg de més de quaranta drets humans emergents, dividits en sis títols que tenen com a fil conductor la democràcia.

En els inicis d’aquest segle XXI sembla demostrada la necessitat d’aprofundir en els nostres sistemes democràtics incidint, bàsicament, en la millora de la seva qualitat i en la garantia dels seus preceptes. Per això, l’articulat està estructurant a través de la divisió dels següents títols, que il·lustren sis característiques diferents que el sistema democràtic hauria de complir:

• Dret a la Democràcia igualitària;
• Dret a la Democràcia plural;
• Dret a la Democràcia paritària;
• Dret a la Democràcia participativa;
• Dret a la Democràcia solidària;
• Dret a la Democràcia garantista.

ORÍGENS: EL FÒRUM DE BARCELONA 2004

L’ Institut de Drets Humans de Catalunya va constituir l’any 2003 un Comitè Científic format per acadèmics, activistes, polítics i membres d’organitzacions internacionals de reconegut prestigi. Durant un any van debatre i redactar avantprojectes que van servir de base per a presentar un text provisionals de la llavors anomenada “Carta dels Drets Humans Emergents” (CDHE).

El projecte de la CDHE va ser elaborat per un Comitè de Redacció a partir dels avantprojectes realitzats pel Comitè Científic.

En el marc del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004, l’ Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC), com a organitzador del diàleg “Drets Humans, Necessitats Emergents i Nous Compromisos”, va presentar el projecte de la CDHE amb l’objectiu de debatre el text i aconseguir la seva aprovació en el plenari del Diàleg.

Durant 4 dies es va debatre el text i es van incorporar les idees i els suggeriments que van sorgir dels 6 seminaris, on van debatre més de 100 experts, i que va comptar amb la participació d’unes 1000 persones. El Comitè Científic que havia redactat els avantprojectes també va participar activament durant el Diàleg.

Finalment, es va aprovar el text provisional de la CDHE en el Plenari del Diàleg. Des d’aquell moment es va obrir un període de consultes amb la societat civil, amb l’objectiu de discutir i enriquir el text amb diferents perspectives, per a aprovar-lo en el següent Fòrum Internacional de les Cultures, que tindria lloc a Monterrey l’any 2007.

MÉS INFORMACIÓ I DOCUMENTACIÓ

Comitè Científic: avantprojectes

Comitè de redacció

Diàleg ”Drets humans, necessitats emergents i nous compromisos”

DE BARCELONA A MONTERREY: DE LA CARTA A LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS EMERGENTS

En el Fòrum de les Cultures Monterrey 2007 celebrat del 30 d’octubre al 4 de novembre, es va aprovar el text definitiu de la Declaració Universal dels Drets Humans Emergents.

En els tres anys que van des del Fòrum de Barcelona fins el Fòrum de Monterrey, l’IDHC va iniciar un procés de promoció de la CDHE i de les consultes amb la societat civil. L’objectiu era involucrar en la discussió de la CDHE als agents socials, polítics, culturals i econòmics que hi estaven directament implicats.

D’una banda, l’IDHC va iniciar un procés de suport al text a través d’un manifest.

D’altra banda, es van organitzar set seminaris participatius sobre cinc drets humans emergents.

•  El dret a l’aigua i al sanejament,

•  El dret humà al medi ambient,

•  Els drets relatius a l’orientació sexual i a la identitat de gènere,

•  Els drets relacionats amb la bioètica i

•  El dret a la renta bàsica.

L’objectiu d’aquests seminaris era presentar una sèrie de drets humans reconeguts en la CDHE que necessitava una reflexió més profunda, però també involucrar a la societat civil organitzada en el procés de redacció de la CDHE.

La seva metodologia era participativa: es tractava de taules rodones en les què s’invitava activament als assistents a la participació directa i a la discussió amb els ponents invitats. Per tal de deixar-ne constància, les conclusions d’aquests seminaris i, en alguns casos els articles dels ponents, han estat publicats per l’IDHC. Podeu trobar documentació sobre aquests seminaris en la secció Drets Humans emergents en profunditat.

Després de tres anys de consultes i recerca de suports a la Carta, a finals del 2007, l’IDHC va participar en el Fòrum de les Cultures de Monterrey (Mèxic) en el marc del diàleg “Governabilitat i participació. Drets Humans i justícia”.

Al Fòrum de Monterrey van realitzar-se alguns canvis senzills però substantius en la CDHE, incorporant les conclusions de les consultes realitzades amb la societat civil. El més important és el canvi de nom de Carta dels Drets Humans Emergents a Declaració Universal dels Drets Humans Emergents.

A Monterrey es va aprovar el text definitiu de la Declaració. Tot i això, cal destacar que la DUDHE és només un punt de partida en un procés normatiu més ampli que encara no ha culminat. El seu valor és el d’ésser constituït com a full de ruta o guia reivindicativa d’una societat civil compromesa amb l’objectiu d’assolir un món més just i solidari.