EL DRET A L’AIGUA I AL SANEJAMENT
L'aigua és un bé escàs i al mateix temps imprescindible per a la vida dels éssers humans i els ecosistemes. La situació actual d'aquest recurs és molt preocupant: segons la Organització Mundial de la Salut (OMS) més de 1.100 milions de persones no tenen accés a aigua potable segura. Per això, i degut a la importància que té l'aigua potable pels éssers humans, és vital el reconeixement i la garantia del dret humà a disposar d'aigua potable.
La Declaració Universal dels Drets Humans Emergents reconeix el dret humà a l'accés a l'aigua potable i al sanejament quan afirma que tots els éssers humans i els pobles en què s'integren tenen dret a viure en condicions de dignitat.
Títol 1. Dret a la democràcia igualitària.
Article 1
Dret a l'existència en condicions de dignitat. Tots els éssers humans i les comunitats tenen dret a viure en situacions de dignitat.
Aquest dret humà fonamental comprèn els següents drets:
1. El dret a la seguretat vital, que suposa el dret de tot ésser humà i tota comunitat, per a la seva supervivència, a l'aigua potable i al sanejament, a disposar d'energia i d'una alimentació bàsica adequada. Tota persona té dret a un subministrament elèctric continu i suficient i l'accés gratuït a l'aigua potable per a satisfer les seves necessitats vitals bàsiques.
El dret humà a l'aigua i al sanejament es pot tractar des de diversos punts de vista, tots ells necessaris i complementaris. Per una banda, resulta essencial el reconeixement per part del dret internacional del dret a disposar d'aigua potable com a dret humà, i per altra, aspectes com ara el procés de mercantilització de l'aigua o la qüestió de la gestió pública amb participació i control social, són debats molt vius a nivell social i que han de traslladar-se també a les administracions públiques.
|
