|
|
|
El Programa “Conflictes Oblidats” vol donar a conèixer la realitat que es viu en diferents regions del món, per a promoure un major coneixement i conscienciació de la ciutadania sobre aquests conflictes i les seves conseqüències. Des de la perspectiva dels drets humans i del dret internacional es dóna a conèixer les causes profundes dels mateixos i s'aporta una visió constructiva que permeti avançar en el camí cap a una solució pacífica.
En el cas del Caucas Sud, són conflictes que s’inicien amb la desintegració de la URSS, i constitueixen una de les moltes disputes territorials no resoltes des de llavors, on es barregen reivindicacions nacionals i factors religiosos amb els diversos interessos geopolítics i energètics en joc.
En aquesta regió, composta per tres Estats sobirans, Geòrgia, Azerbaidjan i Armènia, es troben tres territoris, Abkhàzia, Ossètia del Sud i Nagorno-Karabakh, que aspiren a convertir-se en Estats i que han travessat moments de tensió i de lluita armada que han deixat darrera seu moltes víctimes i greus violacions dels drets humans, sense arribar a una resolució definitiva de les seves reivindicacions.
L’IDHC vol acostar aquesta realitat a la societat catalana, mitjançant dues taules rodones, l'eix central de les quals seran aquests tres conflictes del Caucas Sud. L’enfocament serà plural i participaran persones que, des del seu àmbit d'actuació, aborden diverses facetes sobre els mateixos.
|
| |
TAULES RODONES
Els conflictes del Caucas Sud. Història i futur
Els processos de pau
Ana Villellas, investigadora de la Escola de Cultura de Pau, Universitat Autònoma de Barcelona
El paper de les organitzacions internacionals a la regió
Natividad Fernández Solá, professora de Dret Internacional i Relacions Internacionals, Universitat de Saragossa, Observatori Àsia Cultural
Moderador: David Bondia, director de l'IDHC
 INFORMACIÓ PRÀCTICA
Data: 21 d'octubre de 2009
Lloc:
Auditori del CERC . Montalegre, 7. Com arribar-hi
Horario:
de 10 a 11.30h
MÉS INFORMACIÓ
 Programa (PDF 736Kb)
ONGs en el terreny: La situació dels drets humans a la regió
Armènia
Avetik Ishkhanyan, Armenia Helsinki Committee
Azerbaidjan
Avaz Hasanov, Society for Humanitarian Research (SHR) d'Azerbaidjan
Geòrgia
Ucha Nanuashvili, Human Rights Centre de Geòrgia
Moderadora: Marta Ter, Lliga dels Drets dels Pobles
Hi haurà servei de traducció simultània.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Data: 21 d'octubre de 2009
Lloc:
Auditori del CERC . Montalegre, 7. Com arribar-hi
Horario: de 12 a 13.30h
MÉS INFORMACIÓ
Programa (PDF 736Kb)
|
| |
PUBLICACIÓ
Les ponències elaborades pels participants en les taules rodones seran recopilades en una publicació que formarà part de la sèrie “Conflictes Oblidats”.
|
| |
RECURSOS SOBRE ELS CONFLICTES
Abkhàzia |
Ossètia del Sud |
Nagorno-Karabakh |
Després de la dissolució de l’antiga Unió Soviètica en 1991, Geòrgia va passar a ser un estat independent i Abkhàzia es va integrar dins d’aquest nou estat. Fruit d’aquest esdeveniment s’han succeït innumerables enfrontaments entre el govern de Geòrgia i els rebels del poble d’Abkhàzia que demanaven la independència.
El 23 de juliol de 1992, Abkhàzia declara unilateralment la independència de Geòrgia i uns dies després, el 4 d’agost, es produeix la resposta de Geòrgia, que envia tropes a Abkhàzia per evitar la pèrdua del territori. Després d’uns cruents enfrontaments entre les tropes georgianes i els paramilitars russos i d’Abkhàzia, a l’any 1994 s’acorda un alt al foc i es desplega una missió de cascos blaus de Nacions Unides.
L’any 2006 les tropes georgianes trenquen l’acord i ataquen de nou Abkhàzia, provocant una resposta militar russa que aconsegueix expulsar-los del terreny envaït i, al mateix temps, Rússia reconeix, per primera vegada la independència d’Abkhàzia i Ossètia del Sud.
Per últim, l’atac georgià a Ossètia del Sud a l’agost de 2008 va portar com a conseqüència l’atac de tropes russes i abkhazes a territori de Geòrgia. Actualment, tot i els esforços per establir la pau amb una nova missió d’observació de la UE, el perill i la inestabilitat entre Geòrgia i Abkhàzia segueix latent.
Selecció d’enllaços a documents i pàgines web i altres referències bibliogràfiques sobre el conflicte d'Abkhàzia, organitzats per:
DADES BÀSIQUES
SISTEMA POLÍTIC I SISTEMA DE GOVERN
SOBRE EL CONFLICTE
DRETS HUMANS
DOCUMENTACIÓ DE NACIONS UNIDES
SOCIETAT CIVIL
MITJANS DE COMUNIACIÓ
 DADES BÀSIQUES
|
|
|
ABKHÀZIA |
|
Superfície: 8.700 km2
Població: 216.000 (Censo 2003)
Capital: Sujumi
Grups ètnics: Abkhaz 44%, armenis 21%, georgians 21%, russos 11%, grecs 1%, altres 2%.
Idiomes: Abkhaz i rus
Religions: Cristians ortodoxes 75%, musulmans sunnies 10%, altres 15%
Moneda: Ruble rus
Economia: Actualment la economia es troba en un moment fràgil: des de la dissolució de la URSS i, posteriorment, amb la guerra contra Geòrgia i la crisi humanitària, resulta molt important el suport de Rússia. Una mesura presa pel govern per a sortir endavant ha estat la de fomentar la inversió estrangera i els préstecs amb Rússia. |
|
Akhazia profile (Unrepresented Nations and Peoples Organization - UNPO) |
|
Akhazia profile (BBC) |
|
GEÒRGIA |
|
Superfície: 69.700 Km2
Població: 5.411.000 (1995), 56% urbana, 44% rural
Capital: Tblisi, població 1.253.000
Grups ètnics: Georgians 83,8%, àzeris 6,5%, armenis 5,7%, russos 1,5%, altres 2,5% (Cens 2002)
Idiomes: Georgià 71% (oficial), rus 9%, armeni 7%, àzeri 6%, altres 7%
Religió: Cristians ortodoxes 83.9%, musulmans 9.9%, armenis-gregorians 3.9%, catòlics 0.8%, altres 0.8%, cap 0.7% (Cens 2002)
Moneda: Lari georgià
Economia: rincipalment és la agricultura i la mineria de magnesi i coure. El país importa la major part de les seves necessitats energètiques incloent el gas natural i també derivats del petroli: l’únic recurs considerable de energia del que disposa és el hidroelèctric. El país ha posat les seves esperances en el creixement a llarg terme com a país de trànsit de canonades i de comerç. |
|
Georgia- Country profile (BBC) |
|
Georgia- Country profile (The World Factbook) |
|
Georgia Human Development Report 2008. The Reforms and Beyond, UNDP Georgia, 2008 |
|
SISTEMA POLÍTIC I SISTEMA DE GOVERN |
|
|
ABKHÀZIA |
|
Government of Autonomous Republic of Abkhazia |
|
President of the Republic of Abkhazia. Official site. Web oficial de la República d’ Abkhàzia amb les darreres notícies i publicacions. |
|
Ministry of Foreign Affairs Republic of Abkhazia. S’estableix el 17 de maig de 1993 en plena guerra entre Geòrgia i Abkhàzia, quan la nació enfrontada amenaça amb la aniquilació. Podeu consultar les representacions d’Abkhàzia a l’estranger. |
|
Republic of Abkhazia. Official site. En aquesta web podeu trobar informació sobre el poder executiu, legislatiu i judicial d’Abkhàzia, entre altres qüestions. |
|
Sitio oficial de la Misión Permanente de la República de Abjasia en Venezuela |
|
GEÒRGIA |
|
Geòrgia és una república democràtica des de les eleccions presidencials i el referèndum constitucional d’octubre de 1995. En febrer de 2004 es va modificar la Constitució per a establir una estructura de la Presidència del Primer Ministre del govern executiu similars en alguns aspectes a la de França.
Legislatiu: Tot el poder legislatiu recau en el Parlament, que és el màxim òrgan representant de l’Estat. Exerceix el poder legislatiu, determina les principals orientacions de política interna i externa, porta a terme el control general del Govern i d’altres funcions en el marc de la Constitució.
+ info: Parliament of Georgia
Executiu: Les funcions executives en Geòrgia corresponen al President de Geòrgia, qui actua com a Cap d’Estat, i hi ha un Primer Ministre, qui actua com a Cap de Govern.
+ info: President of Georgia
+ info: Government of Georgia
Poder Judicial: La independència del poder judicial està garantida per la Constitució. El més alt tribunal és la Cort Suprema, que exerceix control sobre els tribunals inferiors. La Constitució estableix també el Tribunal Constitucional.
+ info: The Administrative Office of the Courts, Georgia
+ info: Constitutional Court of Georgia
+ info: Description of the Constitutional Court of Georgia as well as précis published in the Bulletin on Constitutional Case-Law. European Commission for Democracy throght Law, CVenice Commission, Council of Europe |
|
SOBRE EL CONFLICTE |
|
|
WEBS DE REFERÈNCIA |
|
AbkhazWorld.com. Portal amb informació complerta sobre Abkhàzia: notícies, articles, anàlisi, informació sobre Abkhàzia... |
|
Escola de Cultura de Pau. En aquest enllaç es puden consultar notícies quinzenals sobre el conflicte en Abkhàzia des de 2003. |
|
International Crisis Group. Totes les qüestions claus sobre el conflicte en Abkhàzia: història del conflicte, informes recents… |
|
Kafkas Vakfi. Cuacasus Foundation. ONG dedicada a l’estudi de la cultura del Caucas. Secció sobre Abkhàzia amb informació tant cultural com de anàlisi del conflicte. |
|
Caucaz europenews. Publicació on line sobre el Caucas, amb una secció dedicada a Abkhàzia. |
|
EurasiaNet. Portal que ofereix informació i anàlisi sobre desenvolupaments politics, econòmics i medioambientals dels països del Caucas. |
|
ANÀLISI ON-LINE |
|
THE GEORGIAN-ABKHAZ CONFLICT: PAST, PRESENT, FUTURE. JRL Research & Analytical Supplement, Issue No: 24, May 2004 |
|
Alexander Krylov, The Georgian-Abkhazian Conflict, The Security of the Caspian Sea Region, Oxford University Press, 2001 |
|
Post-war Developments in the Georgian-Abkhazian Dispute. By George Hewitt, Parliamentary Human Rights Group June 1996
Publicació de George Hewitt que analitza el conflicte des del punt de vista polític.
|
|
BIBLIOGRAFIA |
|
Dossier La Vanguardia 30: Los conflictos del Cáucaso. Marzo 2009 |
|
Georgians & Abhkazians the search for a Peace Settlement, Vrije Universiteit Brussel, 1998 |
|
DRETS HUMANS |
|
|
|
DOCUMENTACIÓ DE NACIONS UNIDES |
|
|
|
SOCIETAT CIVIL |
|
|
|
MITJANS DE COMUNIACIÓ |
|
|
Apsny Press. Agència estatal de notícies de la República d’Abkhàzia (només en rus) |
|
Apsny. Revista setmanal en abkhaz. |
|
Radio Soma. Ràdio independent d’Abkhàzia, en rus
|
|
|
Abkhàzia |
Ossètia del Sud |
Nagorno-Karabakh |
Amb la independència de Geòrgia de la URSS, Ossètia del Sud queda integrada dins de les seves fronteres. Però, la violència va esclatar ven aviat quan a l’any 1991 va declarar la seva ferma intenció de separar-se de Geòrgia amb la creació de la República d’Ossètia del Sud, que va provocar un seguit d’enfrontaments que es varen prolongar durant dos anys provocant la mort de milers de persones.
El 19 de gener de 1992, Ossètia aprova la incorporació a Rússia amb qui comença a col·laborar militarment en l’enfrontament contra Geòrgia; desprès d’un seguit d’hostilitats i d’intents d’acords de pau (14 de juliol de 1992), el 8 d’agost de 2008, Geòrgia assalta Ossètia del Sud amb l’objectiu de fer-se amb el control de la capital, Tsjinval. La resposta militar russa va ser contundent, tant en aquest territori com en Abkhàzia, quan va decidir envair ciutats georgianes.
L’alt al foc és en l’actualitat inestable i demostra que aquest conflicte està lluny de resoldre’s. Aspectes geopolítics d’influència dels Estats Units, Rússia, la UE i Turquia han de ser analitzats per comprendre totes les seves implicacions, així com un estudi de la política interna georgiana.
Selecció d’enllaços a documents i pàgines web i altres referències bibliogràfiques sobre el conflicte d'Ossètia del Sud, organitzats per:
DADES BÀSIQUES
SISTEMA POLÍTIC I SISTEMA DE GOVERN
SOBRE EL CONFLICTE
DRETS HUMANS
DADES BÀSIQUES |
|
|
OSSÈTIA DEL SUD |
|
Superfície: 3.900 km2
Població: Aproximadament 70,000
Capital: Tskhinvali
Grups ètnics: Ossets (90%), georgians (7%), russos, armenis, jueus i altres (3%)
Idiomes: Osset, georgià i rus
Religions: Cristians ortodoxes i musulmans (minoritaris)
Moneda: Ruble rus i Lari georgià
Economia: La seva principal font d’ingressos prové de la agricultura. Com a conseqüència del període de guerra i dels forts atacs de Geòrgia, units a embargaments comercials, la economia es troba en una situació delicada, malgrat les ajudes per part del Govern de Rússia.
+ info: Republic of South Ossetia. Economic Overview |
|
South Ossetia profile (BBC) |
|
World Directory of Minorities and Indigenous Peoples - South Ossetia (unrecognized state) : Overview (The UN Refugee Agency, UNHCR) |
|
GEÒRGIA |
|
Superfície: 69.700 Km2
Població: 5.411.000 (1995), 56% urbana, 44% rural
Capital: Tblisi, població 1.253.000
Grups ètnics: Georgians 83,8%, àzeris 6,5%, armenis 5,7%, russos 1,5%, altres 2,5% (Cens 2002)
Idiomes: Georgià 71% (oficial), rus 9%, armeni 7%, àzeri 6%, altres 7%
Religió: Cristians ortodoxes 83.9%, musulmans 9.9%, armenis-gregorians 3.9%, catòlics 0.8%, altres 0.8%, cap 0.7% (Cens 2002)
Moneda: Lari georgià
Economia:
rincipalment és la agricultura i la mineria de magnesi i coure. El país importa la major part de les seves necessitats energètiques incloent el gas natural i també derivats del petroli: l’únic recurs considerable de energia del que disposa és el hidroelèctric. El país ha posat les seves esperances en el creixement a llarg terme com a país de trànsit de canonades i de comerç. |
|
Georgia- Country profile (BBC) |
|
Georgia- Country profile (The World Factbook) |
|
Georgia Human Development Report 2008. The Reforms and Beyond, UNDP Georgia, 2008 |
|
SISTEMA POLÍTIC I SISTEMA DE GOVERN |
|
|
OSSÈTIA DEL SUD |
|
Republic of South Ossetia. Government Overview Breu perfil del govern d’Ossètia del Sud, en la pàgina oficial de la República d’Ossètia del Sud. |
|
Republic of South Ossetia. Branches of Government Breu perfil del poder executiu, legislatiu i judicial d’Ossètia del Sud, en la pàgina oficial de la República d’Ossètia del Sud. |
|
Republic of South Ossetia. Branches of Government Breu resum de les relacions internacionals d’Ossètia del Sud, en la pàgina oficial de la República d’Ossètia del Sud. |
|
Presidente de Osetia del Sur Pàgina oficial del president d’Ossètia del sud, en osset |
|
GEÒRGIA |
|
Geòrgia és una república democràtica des de les eleccions presidencials i el referèndum constitucional d’octubre de 1995. En febrer de 2004 es va modificar la Constitució per a establir una estructura de la Presidència del Primer Ministre del govern executiu similars en alguns aspectes a la de França.
Legislatiu: Tot el poder legislatiu recau en el Parlament, que és el màxim òrgan representant de l’Estat. Exerceix el poder legislatiu, determina les principals orientacions de política interna i externa, porta a terme el control general del Govern i d’altres funcions en el marc de la Constitució.
+ info: Parliament of Georgia
Executiu: Les funcions executives en Geòrgia corresponen al President de Geòrgia, qui actua com a Cap d’Estat, i hi ha un Primer Ministre, qui actua com a Cap de Govern.
+ info: President of Georgia
+ info: Government of Georgia
Poder Judicial: La independència del poder judicial està garantida per la Constitució. El més alt tribunal és la Cort Suprema, que exerceix control sobre els tribunals inferiors. La Constitució estableix també el Tribunal Constitucional.
+ info: The Administrative Office of the Courts, Georgia
+ info: Constitutional Court of Georgia
+ info: Description of the Constitutional Court of Georgia as well as précis published in the Bulletin on Constitutional Case-Law. European Commission for Democracy throght Law, CVenice Commission, Council of Europe |
|
SOBRE EL CONFLICTE |
|
|
WEBS DE REFERÈNCIA |
|
Escola de Cultura de Pau. En aquest enllaç es poden consultar notícies quinzenals sobre el conflicte en Ossètia del Sud des de 2005 |
|
International Crisis Group. Totes les qüestions clau sobre el conflicte en Ossètia del Sud: història del conflicte, informes recents… |
|
Kafkas Vakfi. Cuacasus Foundation. ONG dedicada a l’estudi de la cultura del Caucas. Secció sobre Ossètia del Sud amb informació tant cultural com d’anàlisi del conflicte. |
|
Caucaz europenews. Publicació on line sobre el Caucas, amb una secció dedicada a Ossètia del Sud. |
|
EurasiaNet. Portal que ofereix informació i anàlisi sobre desenvolupament politics, econòmics i medioambientals dels països del Caucas. |
|
Global Security. Documentació referent a aspectes militars i de seguretat del conflicte, anàlisi, notícies... |
|
Danish Association for Research on the Caucasus. Associació danesa d’investigació en el Caucas amb nombrosos estudis sobre els conflictes de la regió |
|
ANÀLISI ON-LINE |
|
Georgia-Russia: Still Insecure and Dangerous, Europe Briefing N°53, Tbilisi/Brussels, 22 June 2009, International Crisis Group. Anàlisi de la situació entre Rússia i Geòrgia deu mesos després de la “Guerra d’Agost”. |
|
Georgia: The Risks of Winter, Europe Briefing N°51, Tbilisi/Brussels, 26 November 2008, International Crisis Group. Anàlisi del procés de pau entre Geòrgia i Ossètia del Sud. |
|
Georgia: Avoiding War in South Ossetia, Europe Report N°159, 26 November 2004, International Crisis Group. Anàlisi del procés de pau entre Geòrgia i Ossètia del Sud. |
|
The Georgian - South Ossetian Conflict, Nikola Cvetkovski, 2001 Danish Association for Research on the Caucasus). Anàlisi del procés de pau entre Geòrgia i Ossètia del Sud. |
|
DRETS HUMANS |
|
|
|
|
Abkhàzia |
Ossètia del Sud |
Nagorno-Karabakh |
La regió de Nagorno-Karabakh pertany a Azerbaidjan des de què Stalin va decidir al 1923 que així fos, tot i la majoria de població armènia que l’habitava. Els conflictes entre la regió i la capital atzarí, Bakú, han estat constants des de llavors, destacant els enfrontaments de 1990 i la guerra oberta de 1992, desprès de la declaració unilateral d’independència de Nagorno- Karabakh.
Al 1994 s’aconsegueix signar un alt al foc supervisat per Rússia, Estats Units i França, però les distintes resolucions de l’ONU sobre el retorn dels refugiats i desplaçats i les condemnes per les diverses ocupacions de territoris atzarís per part d’Armènia són sistemàticament ignorades, perpetuant la situació d’inestabilitat de la regió.
En l’actualitat Nagorno-Karabakh és de facto independent d’Azerbaidjan, tot i estar integrat de jure al seu territori, trobant-se el conflicte en un estat congelat de difícil solució. La situació dels seus més de 100.000 habitants i la sort dels més de 500.000 desplaçats que ha provocat el conflicte en les últimes dècades, és un dels aspectes més oblidats d’aquest conflicte, on es mesclen els interessos geopolítics de les grans potencies regionals i odis culturals i ètnics ancestrals.
Selecció d’enllaços a documents i pàgines web i altres referències bibliogràfiques sobre el conflicte de Nagorno-Karabakh, organitzats per:
DADES BÀSIQUES
SISTEMA POLÍTIC I SISTEMA DE GOVERN
SOBRE EL CONFLICTE
DRETS HUMANS
DADES BÀSIQUES |
|
|
NAGORNO-KARABAKH |
|
Superfície: 4.400 km2
Poblacióón: 138.000
Capital: Stepanakert
Grups ètnics: Armenis 95%, russos, kurds i altres 5%
Idiomes: Armeni
Religions: Apostòlics armenis (majoritaris), cristians ortodoxes, evangelistes, jueus.
Moneda: Dram
Economia: Geographic Location, Climate, Natural Resources and Wildlife of the Nagorno Karabakh Republic, website of the Office of the Nagorno Karabakh Republic in the United States |
|
Country Overview, website of the Office of the Nagorno Karabakh Republic in the United States |
|
Nagorno-Karabakh profile (BBC) |
|
ARMÈNIA |
|
Superfície: 29.743 km2
Població: 2.967.004 (juliol 2009)
Capital: Yereván
Grups ètnics: Armenis 97,9%, yazidis (kurds) 1,3%, russos 0,5%, altres 0,3% (Cens de 2001)
Idiomes: Armeni 97,7%, yazidi (kurd) 1%, rus 0,9%, altres 0,4% (Cens de 2001)
Religions: Armenis apostòlics 94,7%, altres cristians 4%, yazidi 1,3%
Moneda: Dram
Economia: Les principals exportacions de Armènia són els diamants, els productes minerals i l’energia. Els seus principals mercats són la Unió Europea, Rússia, Israel, Iran i els Estats Units.
+ info: Ministry of Economy of the Republic of Armenia |
|
General Information, in the oficial website of the Government of the Republic of Armenia |
|
Geography, in the oficial website of the Government of the Republic of Armenia |
|
Armenia - Country profile (BBC) |
|
Armenia- Country profile (The World Factbook) |
|
AZERBAIDJAN |
|
Superfície: 86.600 km2
Població: 8.238.672 (juliol 2009)
Capital: Bakú
Grups ètnics: Àzeris 90,6%, daguestànics 2,2%, russos 1,8%, armenis 1,5% (la majoria viu a Nagorno-Karabakh), altres 3,9% (Cens de 1999)
Idiomes: Atzarí 90,8%, lezgi 2,4%, rus 1,9%, armeni 1,6%, altres 3,3%, (Cens de 1999)
Religions: Musulmans 93,4%, russos ortodoxes 2,5%, armenis ortodoxes 2,3%, altres 1,8% (Estadística de 1995.)
Moneda: Manat
Economia: Està fortament lligada a la extracció de petroli per a l’exportació, el què ha produït un creixement del sector exportador en detriment d’altres sectors econòmics. Això ha augmentat la desigualtat social i el empobriment d’àmplies capes de la població.
+ info: Ministry of Economic Development of the Republic of Azerbaijan |
|
Land, Territory, Population, Political system, Constitution, State symbols, language, Religionm, National currency, and other information, in Azerbaijan portat, Heydar Aliyev Foundation |
|
Azerbaijan - Country profile (BBC) |
|
Azerbaijan - Country profile (The World Factbook) |
|
SISTEMA POLÍTIC I SISTEMA DE GOVERN |
|
|
NAGORNO-KARABAKH |
|
Official website of the Nagorno Karabakh Republic Government |
|
President of the Nagorno Karabagh Republic |
|
Nagorno-Karabakh Republic, Ministry of Foreign Affairs |
|
Office of the Nagorno Karabakh Republic in the United States
|
|
Republic of Nagorno-Karabakh. Process of State Building at the Crossroad of Centuries, Institute of Political Research-SNCO, 2009 |
|
Nagorno-Karabagh, legal aspects. Shahen Avakian, expert in International law, professor of Law, French University of Armenia, 2005 |
|
ARMÈNIA |
|
National Assembly of the Republic of Aremenia |
|
President of the Republic of Armenia |
|
The Government of the Republic of Armenia |
|
The constitutional Court of the Republic of Armenia |
|
International Relations, Ministry of Foreign Affairs, Republic of Armenia |
|
Republic of Armenia National Security Strategy, Ministry of Defence, Republic of Armenia |
|
Armenia – European Union, European Commission |
|
OSCE Office in Yerevan |
|
NATO and Armenia, Armenain Mission to NATO |
|
AZERBAIDJAN |
|
State Power of Azerbaijan Republic (general information, legislative branch, executive branch, president, ministries, state committees and companies, and judicial branch) in Azerbijan.az |
|
Parliament of the Republic of Azerbaijan (en azerí) |
|
The Government of the Azerbaijan Republic (en azerí) |
|
SOBRE EL CONFLICTE |
|
|
WEBS DE REFERÈNCIA |
|
International Crisis Group. Totes les qüestions claus sobre el conflicte de Nagorno-Karabakh: història del conflicte, informes recents… |
|
Escola de Cultura de Pau. Ofereix informació referent a notícies, estudis, organismes i temàtiques del conflicte de Nagorno-Karabakh |
|
Global Security. Organització que publica tot tipus de documentació referent a aspectes militars i de seguretat del conflicte, anàlisi, noticies... |
|
Accord Nagorny Karabakh project, Conciliation Resources |
|
ANÀLISI ON-LINE |
|
Nagorno-Karabaj, un viejo y renovado conflicto que continúa sin cerrarse, Diario Gara, 31 de marzo de 2008. Una crònica que repassa el conflicte des dels inicis fins l’actualitat. |
|
International Crisis Group. ‘Nagorno-Karabakh: a plan for peace’ (Tbilisi/Brussels: Europe Report, no. 167, 11 October 2005) |
|
The War of 1991-1994, Ministry of Foreign Affairs Nagorno-Karabakh Republic. Un repàs any a any pel conflicte amb els episodis més rellevants i l’evolució del mateix. |
|
Caroline Cox and John Eibner, Ethnic Cleansing in Progress, War in Nagorno Karabakh, Institute for Religious Minorities in the Islamic World, Zurich, London, Washington, 1993. (Office of the Nagorno Karabakh Republic in the USA). Aquest document explica la coneguda “Operació Ring” amb la deportació forçada de 24 aldees armènies de Nagorno-Karabakh on moltes persones van morir i varis centenars van se preses com a hostatges.
|
|
The Karabakh conflict Refugees, Territories, Security. Document del Ministeri d’Afers Exteriors de Nagorno-Karabakh referent a les persones refugiades i migrants forçosos afectats pel conflicte. |
|
BIBLIOGRAFIA |
|
Libaridian, Gerard. Modern Armenia. People, Nation, State (New Brunswick/London: Transaction Publishers, 2004) |
|
De Waal, Thomas. Black garden: Armenia and Azerbaijan through peace and war (New York: New York University Press, 2003) |
|
Chorbajian, Levon (ed.) The making of Nagorno-Karabagh: from secession to Republic (Basingstoke/New York: Palgrave, 2001) |
|
Caspian Studies Programme. ‘Negotiations on Nagorno-Karabagh: where do we go from here?’ (Harvard University, John F. Kennedy School of Government, 23 April 2001) |
|
Betts, Wendy. ‘Third party mediation: an obstacle to peace in Nagorno Karabakh’ SAIS Review, vol. 19, no. 2 (1999): 161-183 |
|
Laitin, David & Ronald Suny. ‘Armenia and Azerbaijan: thinking a way out of Karabakh’ Middle East Policy, vol. 7, no. 1 (October 1999): 145-76 |
|
Croissant, Michael. The Armenia-Azerbaijan conflict: causes and implications (London: Praeger, 1998) |
|
Dehdashti, Rexane. ‘Nagorno-Karabakh: A Case Study of OSCE Conflict Settlement’ in Michael Bothe, Natalino Ronzitti and Allan Rosas (eds.) The OSCE in the maintenance of peace and security (The Hague, London, Boston: Kluwer Law International, 1997) |
|
DRETS HUMANS |
|
|
|
|
|
| |
|
Amb el suport
|
|
Amb la col·laboració
|
|
<MMString:LoadString id="insertbar/linebreak" />
|
