JORNADA SOBRE LA MEMÒRIA HISTÒRICA A ESPANYA

“Cada poble té el dret inalienable a conèixer la veritat sobre els esdeveniments succeïts en el passat en relació amb la perpetració de crims aberrants i de les circumstàncies i els motius que van portar, mitjançant violacions massives o sistemàtiques, a la perpetració d'aquests crims. L'exercici ple i efectiu del dret a la veritat proporciona una salvaguarda fonamental contra la repetició d'aquest tipus de violacions”.

Aquest és el segon article del Conjunt de Principis Actualitzat per la Protecció i la promoció dels drets humans mitjançant la lluita contra la impunitat de Nacions Unides.

Però quin contingut té aquest “dret inalienable a conèixer la veritat”? Quin és el seu fonament? Quina és la via per garantir la seva aplicació efectiva? Quina relació té amb el dret a la justícia i amb els processos de transició?

L' Institut de Drets Humans de Catalunya ha organitzat una jornada per intentar donar resposta a aquestes qüestions des de diferents perspectives:

• d'una banda, un anàlisi des d'un punt de vista jurídic on s'aborda el contingut jurídic i els titulars del dret a la veritat, el seu fonament jurídic i la seva relació amb la justícia i els processos de transició;
• d'altra banda, un anàlisi comparat per tal de conèixer com s'ha afrontat aquesta situació en d'altres Estats que han patit règims repressius que van violar massivament drets humans i llibertats fonamentals.

PROGRAMA

Els principis de Veritat, Justícia i Reparació en el DIP i la seva aplicació en el procés de transició a Espanya

10.00h El dret internacional i els principis de veritat, justícia i reparació
Margalida Capellà, professora de Dret internacional de la Universitat de les Illes Balears

10.30h El projecte de llei de memòria històrica: avenços i mancances.
Daniel Fernández, diputat al Congrés

12h El procés de la transició democràtica a Espanya.
J.A. Martín Pallín, magistrat emèrit del Tribunal Suprem

12.30h El problema de l'anul·lació de les sentències franquistes.
Carlos Jiménez Villarejo, excap de la Fiscalia Especial Anticorrupció

13h El procés de recuperació de la memòria històrica a Espanya.
Pelai Pagès, professor titular d’Història contemporània de la Universitat de Barcelona

Comissions de la Veritat i experiències nacionals

16.30h Les comissions de la veritat com a instruments de justícia transicional
Ferriol Sòria, coordinador de la Fundació Ernest Lluch i investigador de les Comissions de la Veritat

17.30h Passi de vídeo

18h Taula Rodona: Experiències nacionals

Argentina: Cecilia Rossetto, Cultura del Consolat General de la R. Argentina a Barcelona

Marroc: Ali Tabji, Associació Marroquina de Drets Humans

Argelia: Ismet Terki Hassaine, Universitat d’Oran

Israel i Palestina, el paper dels historiadors: Meir Margalit, historiador i membre del Comitè Israelià contra la demolició de cases

20h La llei del memorial democràtic en relació amb el dret a la veritat i a la justícia
Josep Vendrell, Secretari general del Departament de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya

INFORMACIÓ PRÀCTICA
Data: Dimarts, 18 de setembre de 2007
Lloc: Pati Llimona | c/ Regomir 3 | Barcelona
Horari: De 10:00h a 20:20h

MÉS INFORMACIÓ

Programa (PDF 50Kb)

Les ponències dels participants en la jornada estan disponibles en la publicació MEMÒRIA HISTÒRICA

Analitzar les diverses solucions adoptades en l’àmbit internacional ens ha de servir per poder valorar amb major perspectiva el què s’ha fet o s’està fent tant a Espanya com a Catalunya donat que actualment estan en tràmit parlamentari, d’una banda, el polèmic i controvertit Projecte de Llei sobre Memòria Històrica al Congrés dels Diputats i, de l’altra, el Projecte de Llei del Memorial Democràtic al Parlament de Catalunya, i examinar fins a quin punt aquestes iniciatives legislatives compleixen o no amb l’objectiu de fer efectius aquests drets i servir per a la reparació de les víctimes. Autors: Anaïs Franquesa, Margalida Capellà, Cecilia Rossetto, Meir Margalit, Pelai Pagès, Carlos Jiménez Villarejo Descarregar en PDF

JORNADA PERIODISTES EN CONFLICTES ARMATS

Els periodistes que exerceixen la seva professió en temps de guerra estan exposats a greus amenaces. Què preveu el Dret Internacional Públic per protegir-los i per facilitar la seva activitat professional? Preveu el Dret Internacional Humanitari (DIH) alguna protecció especial per aquest col·lectiu?

Aquesta qüestió implica altres problemes més fonamentals: Quina és la funció del periodista en un conflicte armat? Hi ha un dret d'accés a la informació, que es manté també en cas de guerra? Es tracten així qüestions essencials com són, per una banda, la protecció jurídica internacional del periodista en conflictes armats i, per una altra banda, la llibertat d'expressió, el dret d'informació i la responsabilitat del periodista en el tractament d'aquesta informació.

Totes aquestes qüestions és ben segur que se les han plantejat, més d'un cop, els periodistes que es troben realitzant les seves funcions en zones on hi ha conflictes armats, disturbis o tensions internes.

Però hem d'indicar que no només els que cobreixen la informació sobre aquestes situacions es pregunten sobre aquests aspectes que afecten als periodistes. També els destinataris, l'opinió pública en general, quan rep noticies sobre situacions de conflictes armats, s'interroga, per una banda, sobre la protecció que se'ls hi ofereix als periodistes en aquestes circumstàncies i, per una altra banda, sobre el contingut i la veracitat de la informació que està rebent.

Per tal d'aclarir aquests dubtes, per intentar comprendre aquestes situacions, l' Institut de Drets Humans de Catalunya va organitzar una jornada de debat i reflexió oberta al públic amb periodistes que desnvolupen la seva tasca en contextes de conflicte armat

PROGRAMA

11:00-14:00h Israel i Palestina, Líban i Iraq

Eugeni García Gascón , corresponsal a Israel i Palestina de diversos mitjans de comunicació (Diario 16 i El Correo)
Joan Roura, periodista, enviat especial de TV3 a l’Iraq
Maruja Torres, periodista
David Bondia, director de l'IDHC i professor de Dret Internacional Públic (moderador)

17:00-20:00h Txetxènia, Àfrica i Colòmbia

Oleg Panfilov, periodista rus, director del centre de Periodisme en situacions extremes de Moscou
Ramón Lobo, periodista, enviat especial d' El País en nombrosos conflictes del continent africà
Jairo Valencia , periodista colombià exiliat a Espanya
Jaume Saura, president de l'IDHC i professor de Dret Internacional Públic (moderador)

INFORMACIÓ PRàCTICA
Data: Dilluns, 4 de desembre de 2006
Lloc: Sala Auditori de la Facultat de Periodisme | Universitat Pompeu Fabra La Rambla 30-32 | 08002 Barcelona
Horari: De 11:00h a 20:00h

MÉS INFORMACIÓ

Programa (PDF 180Kb)

Les ponències dels participants es publicaran properament

Recomanacions: L'Institut de Drets Humans de Catalunya, després de la Jornada celebrada a Barcelona el 4 de desembre de 2006 i fent-se ressò d'allò manifestat pels seus participants, fa públiques les següents recomanacions, dirigides als directors de les empreses de mitjans de comunicació i als governs dels estats , per tal de promoure una major protecció dels periodistes que cobreixen les informacions sobre el conflictes armats: :

•  No hi pot haver llibertat de premsa sense periodistes lliures; no hi pot haver diaris lliures sense periodistes lliures; no hi pot haver informació lliure sense periodistes lliures. Garantir el principi de la llibertat d'informació als periodistes que realitzen missions professionals en zones de conflictes armats és un deure que correspon a tots els estats i, per aquest motiu, tota censura o intent d'intromissió en la tasca del periodista ha de ser denunciada i condemnada.

•  Els governs, així com totes les forces militars i de seguretat, d'una banda, han de respectar la seguretat dels periodistes a les seves àrees d'operació –acompanyin o no les seves pròpies forces- i, de l'altra, no poden restringir innecessàriament la llibertat de circulació ni comprometre el dret dels mitjans de comunicació a obtenir i difondre la informació. Aquest dret tampoc podrà ser qüestionat pels tribunals interns o internacionals en obligar els periodistes a revelar les seves fonts d'informació.

•  És necessari recordar la vulnerabilitat dels periodistes a tot el món. Els periodistes es veuen sotmesos, en situacions de conflictes armats, a atacs, assassinats, desaparicions, amenaces, censures, expulsions, fustigacions, detencions i accions legals. I, tot i que la protecció que poden garantir als periodistes les normes del Dret internacional humanitari (en especial l'article 4, A.4 del III Conveni de Ginebra de 1949 i l'article 79 del Protocol I de 1977) encara és precària, els estats han de complir estrictament els compromisos internacionalment adquirits.

•  Els estats han d'implicar-se en aclarir tots aquells casos de vulneracions de la integritat física i psíquica dels periodistes ja que la complicitat sobre la impunitat que envolta totes aquestes accions els fa també directament responsables.

•  S'ha de combatre la utilització sistemàtica d'arguments basats en la seguretat per negar de forma flagrant els drets a l'accés a la informació en zones de conflicte. D'una banda, determinats governs s'escuden en criteris de seguretat per “tancar zones de conflicte a la premsa” i, de l'altra, les empreses de mitjans de comunicació, emparant-se en criteris de seguretat poc definits, “tanquen a l'opinió pública zones en conflicte”.

•  Per a les empreses de mitjans de comunicació, la seguretat dels seus periodistes ha de ser primordial. Això significa desencoratjar la presa de risc injustificat, fer cobertures en zones de guerra o altres àrees hostils de manera voluntària i proporcionar l'entrenament i l'equip adequat.

•  Les empreses de mitjans de comunicació han de reconèixer la seva responsabilitat en relació amb els periodistes i han de revisar el plans de seguretat que propicien per garantir la seva cobertura en zones de conflicte. Els periodistes, i personal auxiliar, que treballen en zones en conflicte o tensió han de disposar d'una assegurança i assistència que cobreixi la seva integritat física i psicològica. Les direccions dels mitjans de comunicació tenen l'obligació d'adoptar les disposicions necessàries per a això, abans d'enviar o contractar a col·laboradors per a missions perilloses.

•  Les empreses de mitjans de comunicació haurien de subministrar als assistents i periodistes locals equips de seguretat, cobrir les seves despeses mèdiques si calgués i, en situacions de risc, adquirir la mateixa responsabilitat que prendrien pels seus corresponsals.

•  Existeixen zones especialment perilloses per al desenvolupament lliure de la professió dels periodistes. Cal perdre la por de denunciar aquestes situacions i adoptar mesures per resoldre aquesta qüestió.

Barcelona, a 4 de desembre de 2006

MISSIÓ DE JURISTES A PALESTINA

El director de l’IDHC, David Bondia, va viatjar a Israel i als Territoris Palestins del 4 al 10 de setembre de 2005 amb la missió de juristes de la Federación de Asociaciones por la Defensa y Promoción de los Derechos Humanos, en col·laboració amb l’Associació per a les Nacions Unides (ANUE) i amb el suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

El programa de la visita va incloure trobades amb autoritats i representants de la societat civil palestines i israelites, amb l’objectiu de què la delegació tingués l’oportunitat de recopilar el màxim d’informació aportada per les parts en conflicte. Així mateix, es van mantenir trobades amb les agències internacionals que operen en la zona, com a són l'Oficina de Nacions Unides per a la coordinació d'assumptes humanitaris (OCHA) i el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR).

El primer objectiu de la Missió va consistir en avaluar el compliment de la legalitat internacional al primer aniversari de la opinió consultiva de la Cort Internacional de Justícia sobre las conseqüències jurídiques de la construcció del mur.

Aquest informe d'avaluació va ser presentat en el intergrup parlamentari sobre Palestina al Congrès dels Diputats el passat 30 de setembre.

DOCUMENTACIÓ

Informe d'evaluació (PDF 6Kb)

ENLLAÇOS RELACIONATS

Federación de Asociaciones por la Defensa y Promoción de los Derechos Humanos

Associació per a les Nacions Unides (ANUE)

Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

Oficina de Nacions Unides per a la coordinació d'assumptes humanitaris (OCHA)

Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR)

GALERIA D'IMATGES

Enderrocar o construir el mur: Un dilema per a Israel i Palestina

Amb motiu de la presentació de l'informe elaborat per la missió de juristes, l'ANUE i l'IDHC van celebrar el passat 28 de novembre de 2006una taula rodona sota el títol "Enderrocar o construir el mur: Un dilema per a Israel i Palestina".

En la jornada van participar Meir Margalit, membre del Comitè Israelí contra la Demolició de Cases; David Bondia, director de l'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) i membre de la missió de juristes; Ferran Izquierdo, professor de relacions internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i David Minoves, director de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).

MÉS INFORMACIÓ

Comitè Israelí contra la Demolició de Cases

TRIBUNAL INTERNACIONAL DE L'IRAQ

Del 20 al 22 de maig de 2005 es va celebrar a Barcelona la penúltima sessió del Tribunal Internacional de l'Iraq, organitzat per la Plataforma per l'Alliberament i la Sobirania de l'Iraq (PASI), en el marc de la Campanya Estatal contra l'Ocupació i per la Sobirania de l'Iraq (CEOSI).

Aquesta iniciativa va consistir en organitzar a diferents països del món tribunals populars amb l'objectiu d'establir un judici moral contra la invasió de l'Iraq i l'ocupació per part dels EUA i els seus aliats. A la sessió de Barcelona, Jaume Saura, president del IDHC, va intervenir com a membre del Tribunal.

DOCUMENTACIÓ

Dictamen final de la sessió (PDF 101Kb, en castellà)

ENLLAÇOS RELACIONATS

Campanya Estatal contra l'Ocupació i per la Sobirania de l'Iraq (CEOSI)

Per saber més

REGULARITZACIÓ DE SITUACIONS JURÍDIQUES ORIGINADES PER LA GUERRA CIVIL

La Constitució de 1978 va derogar expressament, a la seva Disposició Derogatòria Tercera, aquelles disposicions que s’oposaven a l’establiment de la Constitució, però no va realitzar idèntic pronunciament sobre la nul·litat o pèrdua d’eficàcia de les sentències injustes dictades pels tribunals durant la Dictadura, fonamentades en motius polítics, socials o ideològics amb caràcter discriminatori privatives de drets en vulneració dels drets fonamentals i llibertats públiques.

La iniciativa dirigida a l'opinió pública pel Magistrat Angel Garcia Fontanet, mitjançant l’article publicat al diari “El Pais” en el que s’exposa l’oportunitat de revisar aquelles sentències qualificables “de persecució” per a tancar definitivament les seqüeles de la Guerra Civil, fou recollida per l’IDHC que constituí una Comissió ad hoc, integrada per personalitats compromeses en la lluita per els llibertats democràtiques i de referències ideològiques plurals, amb l’objectiu de donar forma jurídica a aquest projecte concret que s’inscriu a les polítiques de reconciliació nacional.

La Comissió integrada per Jordi Carbonell, Ainaud de Lasarte, Historiador, Angel Garcia Fontanet, Magistrat, Miguel Nuñez, i Jordi Solé Tura, Senador, coordinada pel President de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, i que va interessar-se per l’opinió científica de Luis Lopez Guerra, Catedràtic de Dret Constitucional, i Lorenzo Martin Retortillo, Catedràtic de Dret Administratiu, Josep Maria Socíes, Advocat, i Josep Mª Solsona, advocat i Director de l’IDHC, va donar redacció al Avantprojecte de Llei denominat, “De regularització de situacions jurídiques originades per la Guerra Civil”, que en aquest dia significatiu, de l’1 d’abril de 2003 presentem al President del Parlament de Catalunya per a que, amb el consens dels grups parlamentaris i la deliberació de la Cámara, pugui fer-se arribar a les Corts Generals per a la seva tramitació.

En data de 10 d’abril, es presenta, en sessió de treball, als representants de tots els Grups parlamentaris. Els diputats Joaquim Ferrer (CiU), Josep Mª Vallés i Àlez Masllorens (PSC-CpC), Joan Ridao (ERC), Daniel Cirera (PP) i Rafael Ribó (IC-V).

L’Avantprojecte de Llei sorgeix amb la finalitat de revisar les sentències injustes dictades durant la dictadura del General Franco per motius ideològics, i significativament per a anular aquelles sentències penals pronunciades a la jurisdicció ordinària o militar amb vulneració del dret a la presumpció d’innocència i el dret de defensa, per a instaurar la justícia, promoure la concòrdia civil i reivindicar i reposar l’honor de les víctimes, tancant definitivament les ferides jurídiques produïdes per l’enfrontament civil.

José Manuel Bandrés
Barcelona, abril de 2003

PAU A EUSKADI

Des de fa més d'un lustre l'Institut de Drets Humans de Catalunya intenta contribuir a la pacificació del País Basc, creant espais de diàleg i reflexió, com el programa "Iniciatives per la Pau a Euskadi" o la “Comissió per la pau, la normalització institucional i la concòrdia civil a Euskadi”.

Iniciatives per la pau a Euskadi

L'any 2000 l'Institut de Drets Humans de Catalunya, juntament amb l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya, el Centre Unesco de Catalunya i Justícia i Pau, va començar una sèrie d'activitats a fi de contribuir, en la mida de lo possible, a la pacificació d'Euskadi.

Aquestes activitats es van iniciar a finals de 1999, concretament el 10 de desembre coincidint amb l'aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, amb l'elaboració conjunta del "Manifest de intel·lectuals catalans per a la Pau a Euskadi", text elaborat per las quatre associacions esmentades i amb el suport de nombrosos intel·lectuals catalans.

Les quatre associacions van convidar al Lehendakari del Gobern Basc, Juan José Ibarretxe, a donar la conferència "Conseguir la paz, respetar las ideas: la vía democrática", al mes de maig de 2000.

I en novembre del mateix any van organitzar un cicle de debats sota el títol "Euskadi: idees i propostes per a la pau", amb la participació de Pedro Luís Arias, de Gesto por la Paz; Goraka Espiau, de Elkarri; Gaspar Martínex, secretari general del bisbat de Bilbao; Alfonso Basagoiti, president del Círculo de Empresarios Vascos; i Joan Sarasua, Bersolari.

Comissió per la pau, la normalització institucional i la concordia civil a Euskadi

Durant l'any 2001 l'Institut de Drets Humans de Catalunya va coordinar un grup de reflexió i diàleg format per polítics i intel.lectuals bascos i catalans que han treballat sobre propostes per la pau, la normalització institucional i la concòrdia civil a Euskadi.

El Projecte es va desenvolupar conjuntament amb el Fòrum Cívic pel Diàleg i la metodologia que s’ha fet servir ha estat la constitució d’una Comissió integrada per: Carles Bonet, Senador; Pedro Luis Arias, President de Gesto por la Paz; Rafael Ribó, Parlamentari del Parlament de Catalunya; Ramón Jauregui, Diputat; Enric Argullol, Catedràtic de Dret Administratiu i Ex-Rector de la Universitat Pompeu Fabra; Emilio Olabarria, Parlamentari del Parmalent Basc; Jordi Solé Tura, Senador; Txema Montero, Advocat; Marc Carrillo, Catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra; Gurutz Jauregui, Catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat del País Basc; Jordi Borja, Fòrum Cívic pel Diàleg; José Manuel Bandrés, President de l’Institut de Drets Humans de Catalunya.

A llarg del 2002 l'Institut ha coordinat aquesta Comissió de polítics i intel·lectuals amb l'objectiu de crear un espai d'intercanvi, reflexió i debat sobre la normalització institucional i la concòrdia civil en Euskadi, per tal d'avançar postures de diàleg en un conflicte vergonyós que afecta a tota la nostra societat.

La sensibilització i treball d'aprofundiment sobre els drets humans adreçat a personalitats d'influència política, mediàtica i intel·lectual ens ha permès arribar a un important sector de la societat.

La metodologia de treball va ser l'organització de reunions mensuals a Barcelona, mantingudes en la més estricta confidencialitat en les quals es presentaven dues ponències (una d'un ponent basc i l'altra d'un català) sobre diferents temes de la realitat del conflicte a Euskadi i la redacció d'unes conclusions anomenades "Declaración po r la Paz, la Normalización Institucional y la Concòrdia Civil en Euskadi" presentades el dia 3 de juny de 2002 als màxims representants institucionals de Euskadi: el Lehendakari Ibarretxe i President del Parlament i els representants de totes les forces polítiques parlamentàries.

El llibre “Concordia civil en Euskadi” recopila las ponències elaborades pels anteriors autors amb l’objectiu de realitzar un diagnòstic precís de la situació basca i de formular propostes que promoguin un escenari perdurable de llibertat i de convivència civil per a tots els ciutadans i ciutadanes bascos i en el que el respecte als drets humans constitueixi la clau del sistema institucional d’Euskadi.