|
|
|
Espanya ha ratificat els principals tractats internacionals de protecció dels drets humans en l'àmbit de Nacions Unides. A causa d'aquest compromís, ha d'informar periòdicament als Comitès de cada un d'aquests tractats la manera en què fa efectius els drets humans. Ha de complir, a més, amb totes les observacions fetes pels Relators Especials i les recomanacions fetes durant l'Examen Periòdic Universal.
|
| |
Tractats ratificats per Espanya
Tractats internacionals que reconeixen drets i estableixen obligacions per als Estats part. Cada Tractat compta amb un òrgan de vigilància, que vetlla pel seu compliment, anomenat Comitè. Els Estats part han de presentar informes periòdics sobre la situació dels drets humans al país. Alguns Comitès admeten la possibilitat de rebre denúncies sobre violacions del Tractat.
A continuació s'enumeren els principals tractats de drets humans, amb l'enllaç als seus Comitès i la data en què Espanya ha de presentar el seu pròxim informe.
|
| |
|
Dijous, 17 març 2011
L'ONU CRITICA A ESPANYA PER LA SITUACIÓ DELS CIE
Notícia extreta de Migreurop Espanya
Observacions finals del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial de Nacions Unides.
Punt 13: "Preocupa al Comitè la situació dels migrants en condició irregular que després d'haver estat els 60 dies que indica la llei en un Centre d'Internament d'Estrangers (CIE), són posats en llibertat tenint un procés d'expulsió pendent, situació que els fa més vulnerables a convertir-se en víctimes d'abusos i discriminacions. També preocupa al Comitè les informacions rebudes segons les quals els CIEs no compten amb una reglamentació que reguli el seu funcionament i això permet que les condicions de vida, l'accés a informació, assistència legal i atenció mèdica, així com l'accés de les organitzacions no governamentals per assistir als interns en aquests centres, variïn d'un CIE a un altre (arts. 2, 5 i 6).
Aquesta és una de les principals recomanacions del document publicat pel Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial de l'ONU (CERD) en el marc de l'examen realitzat a Espanya entre el 14 de febrer i el 11 de març, i on s'analitzen els informes presentats pel Govern, la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat, SOS Racisme, Secretariat Gitano i Amnistia Internacional.
Migreurop, insisteix en que l'existència dels CIEs suposa una vulneració de drets fonamentals de les persones que s'hi troben tancades, i insta, un cop més, al govern espanyol a que reguli el funcionament dels mateixos garantint tots els drets que, a excepció del de la llibertat de moviment, segueixen tenint, per llei, aquestes persones. Entre aquests drets deu garantir el lliure accés de les organitzacions socials als CIEs de manera que puguin exercir una tasca de fiscalització del funcionament dels mateixos.
De la mateixa manera, Migreurop reclama que les persones posades en llibertat després de passar pels CIEs acabin sent documentades, per evitar, com indica l'organisme de l'ONU, la seva exposició a abusos i discriminacions.
La Recomanació del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial de les Nacions Unides és una mostra més de la credibilitat de les reivindicacions que Migreurop impulsa des de la seva creació.
Formen la xarxa espanyola de Migreurop: Abedie, ACSUR-Las Segovias, Andalucía Acoge, APDHA, CEAR, SOS Racismo.
 MÉS INFORMACIÓ
Migreurop
Observaciones finales del Comité para la Eliminación de la Discriminación Racial
|
| |
|
Divendres, 15 març de 2011
L'ONU DEMANA A ESPANYA QUE "ERADIQUI" LES BATUDES POLICIALS CONTRA IMMIGRANTS I ELS CONTROLS INDISCRIMINATS
Notícia extreta d'Press
El Comitè de Nacions Unides per a l'Eliminació de la Discriminació Racial ha emès un informe en què insta Espanya a "prendre mesures efectives per eradicar la pràctica de controls d'identificació basats en perfils ètnics i racials" que, "en la pràctica, es poden traduir en detencions indiscriminades d'estrangers”.
Aquesta és una de les principals recomanacions del document publicat per les Nacions Unides en el marc de l'examen realitzat a Espanya durant el 78è període de sessions, celebrat entre el 14 de febrer i el 11 de març, i on es van analitzar els informes presentats pel Govern, Amnistia Internacional, SOS Racisme, Secretariat Gitano i la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR).
Després d'analitzar la documentació, el Comitè demana a Espanya que revisi la Circular policial 1/2010 en la qual es consignen quotes de detenció d'immigrants, així com reformi els aspectes de la legislació en matèria d'estrangeria "que donen lloc a interpretacions que a la pràctica es poden traduir en la detenció indiscriminada i en la restricció dels drets dels ciutadans estrangers ".
A més, el Comitè demana al Govern que "revisi" la Llei d'Estrangeria perquè les disposicions relatives a estrangeres víctimes de violència de gènere "són discriminatòries" contra les dones que pateixen maltractaments i estan en situació irregular.
Segons el document, la Llei "pot dissuadir a les dones estrangeres, en situació irregular, a presentar denúncies per violència de gènere per por de ser expulsades del territori de l'Estat part en cas que els tribunals no dictin una sentència condemnatòria contra l'acusat".
El Comitè també expressa la seva "preocupació" per les persones que després de complir 60 dies tancades en Centres d'Internament d'Estrangers (CIEs) són posats en llibertat tenint un procés d'expulsió pendent, ja que els fa "més vulnerables a ser víctimes d'abusos i discriminacions".
En aquesta línia, demana al Govern que adopti "les mesures necessàries per garantir la protecció dels seus drets bàsics, la protecció judicial i l'accés a un recurs efectiu, inclosa la possibilitat de recórrer l'ordre d'expulsió".
Finalment, demana a l'Executiu que elabori el reglament dels CIEs amb la finalitat d'uniformar el seu funcionament i així garantir condicions de vida, accés a la informació, assistència legal i atenció mèdica adequades per als interns, així com l'accés de les organitzacions no governamentals d'assistència a aquests centres.
La violència de gènere, les detencions indiscriminades i la violència de gènere són, al costat de la manca d'estadístiques, les qüestions sobre les quals l'ONU demana a Espanya un major esforç. En concret, "reitera" la seva petició al Govern de facilitar dades "sobre la composició ètnica i racial de la seva població" i demana que elabori un cens incloent aquests criteris, perquè és "fonamental" per a "monitoritzar" la discriminació.
Sobre aquest assumpte, el Comitè expressa la seva "preocupació" perquè "no hi ha xifres oficials" sobre incidents racistes i xenòfobs, ni sobre el nombre de denúncies presentades o les mesures judicials que han comportat. Per l'ONU, tenir "escàs nombre de denúncies" no ha de considerar-se "necessàriament positiu, ja que pot ser un indicador, entre altres, del temor de les víctimes" o de la seva "falta de confiança en els òrgans policials i judicials".
Preocupació per les "escoles gueto "
Un altre dels aspectes que preocupa a l'ONU són les aules de nens migrants i gitanos que algunes comunitats autònomes han posat en marxa per atendre aquest alumnat i que el Comitè denomina 'escoles gueto '. A més, recorda que la Llei Orgànica d'Educació (LOE) preveu mecanismes que possibiliten una "adequada i equilibrada" distribució dels estudiants.
Per aquest motiu, recomana a l'Estat espanyol que revisi els criteris i mètodes del procés d'admissió a les escoles públiques i privades i prengui mesures per garantir una "efectiva" distribució equilibrada dels alumnes en els centres escolars. Així mateix, li demana que li proporcioni dades estadístiques desagregades sobre el nombre de nens migrants, gitanos i espanyols inscrits a les escoles en el seu proper informe periòdic.
Menors no acompanyats
Tot i que acull amb "satisfacció" els acords sobre assistència i repatriació de menors no acompanyats que Espanya ha signat amb Romania i Senegal, també manifesta la seva "preocupació" per la realització de proves radiològiques per determinar mitjançant una valoració òssia l'edat dels menors no acompanyats en territori espanyol. Segons alerta, el "ampli" marge d'error del sistema utilitzat "pot deixar a alguns menors desproveïts de les proteccions que els corresponen".
Així, insta a l'Estat espanyol a "revisar" els diferents mètodes de determinació d'edat i a "invertir" en la posada en marxa de "proves fiables, actualitzades i que no siguin perjudicials per a la integritat física dels menors".
MÉS INFORMACIÓ
Informe sombra al del Estado Español, elaborado por SOS Racismo Madrid, Secretariado Gitano y Comisión Española de Ayuda al Refugiado
Informe Amnistía Internacional
Informe Fundación Secretariado Gitano
Observaciones Finales del Comité para la Eliminación de la Discriminación Racial
|
| |
|
Dimecres, 2 de febrer de 2011
ESPANYA RECONEIX LA COMPETÈNCIA DEL COMITÈ CONTRA LES DESAPARICIONS FORÇADES
El reconeixement d'aquesta competència permetrà a les víctimes o els seus representants presentar el seu cas davant un Comitè d'experts independents, que estudiarà i avaluarà si s'ha comès una violació de la Convenció Internacional per a la protecció de totes les persones contra les desaparicions forçades.
Aquesta Convenció, adoptada per l'Assemblea General de Nacions Unides el 20 de desembre de 2006, va entrar en vigor el 23 de desembre de 2010 i és el resultat final d'un llarg procés iniciat el 1980, en el si de l'antiga Comissió de Drets Humans. La Convenció busca prevenir les desaparicions forçades i lluitar contra la impunitat en els casos en què aquestes es produeixen, a més de reconèixer el dret de les víctimes a la justícia i la reparació; a conèixer la veritat sobre els fets comesos contra els seus éssers estimats.
S'entén per "desaparició forçada" l'arrest, la detenció, el segrest o qualsevol altra forma de privació de llibertat que siguin obra d'agents de l'Estat o per persones o grups de persones que actuen amb l'autorització, el suport o l'aquiescència de l'Estat, seguida de la negativa a reconèixer aquesta privació de llibertat o de l'ocultació de la sort o el parador de la persona desapareguda, sostraient la persona de la protecció de la llei.
La Convenció estableix que els Estats que l'han ratificat, poden reconèixer la competència del Comitè "per rebre i examinar les comunicacions presentades per persones que es troben sota la seva jurisdicció o en nom d'elles, que al·leguin ser víctima de violacions per aquest Estat part de les disposicions d'aquesta Convenció" (article 31.1). Això permetrà a les víctimes o els seus representants presentar el seu cas davant un Comitè d'experts independents, que estudiarà i avaluarà si s'ha comès una violació d'aquesta Convenció. Espanya ha reconegut aquesta competència fet aquest reconeixement el dia 5 de gener de 2011.
Amb aquest reconeixement, Espanya ha donat compliment a una de les recomanacions rebudes durant l'Examen Periòdic Universal que va tenir lloc en el Consell de Drets Humans el mes d'abril de 2010.
Tot i que constitueix un pas endavant en el camí de la protecció dels drets humans de cara al futur, no pot passar per alt que en l'àmbit intern, Espanya encara no ha donat resposta als crims del franquisme i a la demanda de veritat, justícia i reparació dels familiars dels seus milers de víctimes, entre els quals hi ha molts casos de desaparicions forçades. Es tracta de crims de lesa humanitat, que constitueixen delictes permanents i que lamentablement, fins ara, romanen sense resoldre. No està de més recordar que el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, el 2008, va realitzar a Espanya les següents recomanacions: "L'Estat part ha de: a) considerar la derogació de la Llei d'Amnistia de 1977; b) prendre les mesures legislatives necessàries per garantir el reconeixement de la imprescriptibilitat dels crims de lesa humanitat pels tribunals nacionals, c) preveure la creació d'una comissió d'experts independents encarregada de restablir la veritat històrica sobre les violacions dels drets humans comeses durant la guerra civil i la dictadura, i d) permetre que les famílies identifiquin i exhumin els cossos de les víctimes i, si escau, indemnitzar".
MÉS INFORMACIÓ
Convención Internacional para la protección de todas las personas contra las desapariciones forzadas
Declaración de España donde reconoce la competencia del Comité
Observaciones finales del Comité de Derechos Humanos a España (2008)
|
| |
|
Dimecres, 3 de novembre de 2010
ESPANYA, DAVANT EL COMITÈ DELS DRETS DE L’INFANT DE L'ONU
El passat 15 de setembre Espanya va ser examinada sobre la situació dels drets humans dels menors, davant el Comitè dels Drets de l'Infant de Nacions Unides.
El Comitè dels Drets de l'Infant, format per un grup d'experts independents, és qui vetlla per l'aplicació de la Convenció dels Drets de l'Infant de Nacions Unides i és a qui els Estats han d'informar sobre la manera en què aquests drets es fan efectius en els seus territoris. Per això, els 193 Estats que han ratificat aquest tractat han de presentar periòdicament informes que són examinats pels membres del Comitè. A partir d'aquest examen, el Comitè fa una sèrie de recomanacions, anomenades Observacions finals, on es recullen tots els motius de preocupació i suggeriments per a la millor implementació de la Convenció.
El 15 de setembre van ser examinats els informes periòdics 3 i 4 presentats per Espanya. També es va analitzar la informació aportada per diverses ONG agrupades en la Plataforma d'Organitzacions d'Infància, que van presentar un informe complementari. A partir d'aquest examen, el Comitè dels Drets de l'Infant va elaborar les seves Observacions finals.
En aquest document final es valoren certs aspectes positius, com la implementació del primer Pla Estratègic d'Infància i Adolescència (2006-2009), o l'última reforma del Codi Penal, que amplia l'àmbit del delicte d'utilització d'infants en la pornografia i que tipifica com a delicte l'assetjament sexual cibernètic. Però també es destaquen diversos motius de preocupació.
Atesa la greu crisi econòmica que afecta l'Estat, amb una taxa d'atur de més del 20% i amb un 25% de nens que viuen en la pobresa o en perill de sumir-se en ella, preocupa al Comitè la manca d'informació sobre les partides pressupostàries assignades a la infància tant a nivell estatal com autonòmic. També li preocupa la situació dels nens de famílies afectades per la crisi econòmica que necessiten mesures socials afirmatives, en particular famílies d'origen estranger i monoparentals. Per això, recomana a Espanya que "reforci el sistema de prestacions familiars i per fill per donar suport als pares i els nens en general i que doni suport addicional a les famílies monoparentals, les que tenen molts fills i aquelles que els pares estan aturats".
En aquest informe rep una especial atenció del Comitè la situació dels menors estrangers no acompanyats. Es tracta de nens i nenes amb menys de 18 anys que arriben a Espanya sense les seves famílies i que en molts casos són tractats com a estrangers i no com a menors. En concret, preocupa al Comitè les repatriacions d'aquests menors en els següents aspectes: d'una banda, els mètodes utilitzats per determinar l'edat dels nens no acompanyats, que varien d'una comunitat autònoma a una altra; i, d'altra banda, pel que fa als processos de repatriació forçada, els maltractaments infligits per la policia, l'ús de procediments que no reuneixen les mínimes garanties necessàries (com l'accés a un advocat, serveis d'interpretació, l'examen de l'interès superior del nen i el respecte del seu dret a ser escoltat) o el lliurament d'aquests nens no acompanyats (en particular marroquins) a les autoritats frontereres i no als serveis socials del país d'origen, el que pot donar lloc a nous maltractaments i la privació de la llibertat per part de les forces de seguretat i les autoritats frontereres. El Comitè assenyala que les autoritats espanyoles no compleixen amb la seva obligació de proporcionar als nens no acompanyats l'autorització de residència temporal a la qual tenen dret per llei, a causa dels retards en la seva sol licitud pel Ministeri de Sanitat i Política Social. Finalment, destaca les deficients condicions d'allotjament i les situacions de desatenció en els centres d'emergència situats a les Illes Canàries i especialment a Ceuta. Per tot això, el Comitè recomana a Espanya que "a) Adopti totes les mesures necessàries per evitar els procediments irregulars en l'expulsió de nens no acompanyats, b) Estableixi centres d'acollida apropiats per als nens, c) Es coordini amb els governs de els països d'origen, especialment el del Marroc, perquè els nens repatriats siguin retornats a familiars disposats a tenir cura d'ells o a un organisme d'assistència social adequat; d) Elabori un protocol uniforme per a la determinació de l'edat; e) Garanteixi que, un cop feta la identificació, s'analitzin les circumstàncies de cada nen no acompanyat, tenint en compte l'interès superior del nen i el seu dret a ser escoltat; f) Proporcioni als nens no acompanyats informació sobre els drets que els assisteixen en virtut de la legislació espanyola i del dret internacional, inclòs el dret a demanar asil; g) Vetlli per una adequada coordinació territorial entre el Govern central i les administracions autonòmiques i locals, així com amb les forces de seguretat; h) Millori les condicions en els centres de emergència de les Illes Canàries i els enclavaments espanyols; i) Proporcioni capacitació sobre l'asil i les necessitats específiques dels nens al personal que tracti amb nens no acompanyats, com els funcionaris encarregats de les sol·licituds d'asil i la policia i els funcionaris de fronteres, que poden ser els primers a entrar en contacte amb els nens que necessiten protecció ".
Un altre motiu de preocupació del Comitè és el dels menors amb trastorns de conducta internats en centres finançats per administracions públiques. En molts casos, els menors entren en aquests centres sense ordre judicial -tot i que en molts casos són privats de la llibertat- i només amb l'autorització dels seus pares, que no poden fer-se càrrec d'ells. El Comitè assenyala que Espanya falla en els criteris i procediments per a l'ingrés dels nens i nenes en aquests centres pel que demana que, a més de desenvolupar una normativa, els nens només puguin ser ingressats amb l'autorització d'un jutge i després d'haver respectat el seu dret a ser escoltats.
Aquest informe torna a deixar en evidència les assignatures pendents pel que fa a la situació de la infància a Espanya. Una vegada més cal assenyalar que, tal com estableix la Convenció sobre els Drets de l' Infant, "l'interès superior del menor" és el principi que ha de guiar totes les polítiques d'Estat relatives a la infància, tant nacional com estrangera. Esperem que totes aquestes observacions siguin recollides i que en el proper informe, que s'ha de presentar abans de l'1 d'octubre de 2015, puguem constatar que les autoritats han donat els passos necessaris per millorar la situació de la infància a Espanya.
El Comité de los Derechos del Niño, formado por un grupo de expertos independientes, es quien vela por la aplicación de la Convención de los Derechos del Niño de Naciones Unidas y es a quien los Estados deben informar sobre la manera en que estos derechos se hacen efectivos en sus territorios. Para ello, los 193 Estados que han ratificado este tratado deben presentar periódicamente informes que son examinados por los miembros del Comité. A partir de este examen, el Comité realiza una serie de recomendaciones, llamadas Observaciones Finales, donde se recogen todos los motivos de preocupación y sugerencias para la mejor implementación de la Convención.
MÉS INFORMACIÓ
Informe de España
Observaciones Finales del Comité de los Derechos del Niño
Informe de la Plataforma de Organizaciones de Infancia de España
|
| |
|
Divendres, 20 de novembre de 2009
OBSERVACIONS FINALS DEL COMITÈ CONTRA LA TORTURA A L'INFORME PRESENTAT PER ESPANYA SOBRE EL COMPLIMENT I DE LA CONVENCIÓ CONTRA LA TORTURA
El Comitè contra la Tortura, òrgan format per experts independents, ha fet publiques les seves recomanacions i conclusions sobre el grau d’acompliment i aplicació a Espanya de la Convenció contra la Tortura i Altres Tractaments o Penes Cruels, Inhumans o Degradants, vigent a Espanya des de 1987. El document recomana l’adopció d’una sèrie de mesures per millorar la prevenció de la tortura a Espanya i felicita altres adoptades amb aquesta finalitat.
El Comitè recull recomanacions, entre d’altres assumptes, sobre el règim d’incomunicació, el mecanisme nacional de prevenció de la tortura, al tracta de persones, la violència contra la dona, la violència per motius racials, les condicions de detenció o la recollida d’estadístiques oficials sobre tortura i maltractaments.
El govern espanyol està obligat a presentar un informe cada cinc anys davant del Comitè, en el qual es detalla la implementació de les disposicions de la Convenció a l’estat espanyol. L’informe va ser examinat pel Comitè durant els dies 12 i 13 de novembre a Ginebra. Per l’examen i l’elaboració de les conclusions, el Comitè rep també informes des de la societat civil, que complementen la informació facilitada pel govern.
MÉS INFORMACIÓ
Observaciones finales del Comité Contra la Tortura, al examen del informa presentado en España
Comité Contra la Tortura
Convención contra la Tortura y Otros Tratos o Penas Crueles, Inhumanos o Degradantes
43 periodo de sesiones del CCT, en el que se examinó el informe español (con toda la documentación analizada por le Comité)
|
| |
|
Lunes, 3 de noviembre de 20080
LA COORDINADORA PER A LA PREVENCIÓ DE LA TORTURA (CPT) INSTA AL GOVERN A COMPLIR AMB LES RECOMANACIONS DE L'INFORME EMÈS PEL COMITÈ DE DRETS HUMANS DE L'ONU EN RELACIÓ AMB L'ESTAT ESPANYOL
 L'informe alerta de l'incompliment del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i insta al Govern espanyol a prendre mesures concretes.
MÉS INFORMACIÓ
Informe completo (en castellà)
|
| |
|
Divendres, 31 d'octubre de 2008
PROJECTE D’OBSERVACIONS FINALS DEL COMITÈ DE DRETS HUMANS SOBRE ESPANYA
El Comitè de Drets Humans va examinar el quint informe periòdic d’Espanya els díes 20 i 21 d’octubre, i sobre aquest va aprovar les següents observacions finals.
MÉS INFORMACIÓ
Projecte d’observacions finals del Comitè de Drets Humans (en castellà)
Más información sobre el examen
|
| |
|
Dimarts, 22 d'octubre de 2008
EXAMEN DE L’ESTAT ESPANYOL DAVANT EL COMITÈ DE DRETS HUMANS DE LES NACIONS UNIDES
Els passats dies 20 i 21 d’octubre, el govern espanyol va comparèixer davant el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, dins del 94 període de sessions i en relació al 5è informe periòdic, que va començar el 13 d’octubre.
MÉS INFORMACIÓ
Nota de premsa completa (en castellà)
|
| |
|
<MMString:LoadString id="insertbar/linebreak" />
|
