|
|
|
Com a membre del Consell d'Europa, Espanya ha de garantir a totes les persones que es troben sota la seva jurisdicció, els drets humans reconeguts al Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals i en la resta de Tractats Internacionals que ha ratificat a nivell europeu. El control del compliment d'aquests tractats es realitza per diferents òrgans: el Comitè Europeu de Drets Socials, el Comitè per a la Prevenció de la Tortura, la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància o el Comissari Europeu de Drets Humans.
El Tribunal Europeu de Drets Humans, creat a l'àmbit del Consell d'Europa, verifica que els drets consagrats als Tractats són respectats pels Estats i constata si s'han produït violacions en aquells casos en que les víctimes presenten demandes contra els Estats. Les sentències que dicta són d'obligat compliment.
Tractats ratificats
Últimes sentències del Tribunal
Notícies
|
| |
Tractats ratificats per Espanya
Tractats que reconeixen drets a las persones i estableixen obligacions pels Estats part. Cada Tractat compta amb un òrgan de vigilància que vetlla pel seu compliment.
A continuació s'enumeren els principals tractats de drets humans, amb l'enllaç al seu òrgan de vigilància.
|
| |
Últimes sentències del Tribunal
Tendam c. España
TEDH dictamina que l'Estat espanyol ha de concedir una indemnització de 200.000 € en concepte de danys pecuniaris derivats de la violació del dret de propietat.. |
28/6/2011 |
|
Ruspoli Morenes c. España
El TEDH
considera que les condicions de compra per part del govern espanyol de l'obra de Francisco de Goya “La Condesa de Chinchón” són conformes a l'Article 1 del Protocol núm.1 al Conveni Europeu de Drets Humans, que estableix el dret de propietat. |
28/6/2011 |
|
Lizaso Azconobieta c. España
El TEDH considera que hi ha hagut violació de l'article 6.2 de la Convenció Europea de Drets Humans, que estableix el dret a la presumpció d'innocència, en les declaracions del governador civil de Guipúscoa durant una roda de premsa el juny de l'any 1994. |
28/6/2011 |
|
Saleck Bardi c. España
El TEDH condemna Espanya per no respectar el dret d'una mare al retorn de la seva filla sahrauí , l'estada a Espanya ( en el marc del programa de vacances de l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí ) es va perllongar durant més temps del previst i la tutela va acabar sent atorgada a la família d'acollida espanyola en contra de la voluntat de la mare . Encara que el Tribunal no ordena ara el retorn de la filla als campaments de refugis de Tinduf ( Algèria) on viu la demandant , condemna a Espanya a abonar la quantitat de 30.000 EUR a la mare / demandant , en concepte de dany moral sofert per la vulneració del seu dret al respecte de la seva vida familiar garantit per l'article 8 del CEDH. |
24/5/2011 |
|
Otegi Mondragon c. Espanya
El Tribunal considera que la condemna d'un líder polític i parlamentari basc (en l'època dels fets) a un any de presó per injuries greus al Rei va ser desproporcionada i constituïa una ingerència injustificada en l'exercici de la llibertat d'expressió (art. 10 CEDH). |
15/3/2011 |
|
Beristain Ukar c. Espanya
El Tribunal considera que Espanya no ha portat a terme una investigació eficaç sobre les al·legacions de mals tractaments suposadament soferts durant la detenció del demandant (violació processal de l'art. 3 CEDH). |
8/3/2011 |
|
Cardona Serrat c. Espanya
El Tribunal considera que l'Audiència Provincial de València no va actuar amb imparcialitat en un procés que va portar a la condemna d'un home per delictes sexuals (art. 6.1 CEDH). |
26/1/2011 |
|
|
| |
|
Dilluns, 7 de maig de 2012
EL TRIBUNAL EUROPEU DE DRETS HUMANS SURT IL·LÈS DE LA CONFERÈNCIA DE BRIGHTON
Les retallades en l'accés al Tribunal de drets humans, proposades pel Regne Unit, finalment no s'inclouen en els acords de la conferència de ministres dels estats membres del Consell d'Europa.
La Declaració final del Consell de Ministres del Consell d'Europa, reunit del 18 al 20 d'abril a Brighton, no inclou les propostes de Regne Unit que pretenien limitar l'accés al Tribunal Europeu de drets humans. Abans de celebrar la reunió dels països membres del Consell, la presidència del Regne Unit havia presentat una sèrie de reformes que suposadament millorarien la saturació que està patint el Tribunal, que actualment té prop de 150.000 demandes pendents. Aquestes reformes amagaven en realitat la limitació en l'accés a l'òrgan jurisdiccional del COE, encarregat de vetllar per l'aplicació del Conveni Europeu de Drets Humans. Així, per exemple proposava la imposició de taxes per als demandants.
Prèviament a la conferència, la Confederació catalana d'ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament va enviar una carta al ministre de justícia i al ministre d'exteriors, sol·licitant que el govern espanyol es manifestés contrari a les reformes durant la conferència de Brighton .
Notícia "La confederació d'ong rebutja les reformes que es volen dur a terme del Tribunal europeu de drets humans" Finalment, la Declaració de Brighton que recull els acords del Consell "el document consensuat és més general que el que pretenia obtenir la presidència britànica, que advocava per reduir el tipus de casos que pot revisar la Cort europea per donar més preeminència als tribunals nacionals. Tampoc no modifica substancialment els criteris d'admissió, encara que introdueix mecanismes perquè els jutges puguin rebutjar els casos més "trivials", però es desestima la petició britànica d'imposar sancions a aquestes demandes. En tot cas, insisteix en la necessitat que, en estudiar els casos, es respecti el "marge d'interpretació" dels tribunals nacionals.". Així es recull en una nota informativa que analitza l'abast de les reformes, elaborada per la Confederació.
Llegir la nota completa
|
| |
|
Dimarts, 27 de març de 2012
LA CONFEDERACIÓ D'ONG REBUTJA LES REFORMES QUE ES VOLEN DUR A TERME DEL TRIBUNAL EUROPEU DE DRETS HUMANS
La Confederació Catalana d'ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament ha enviat una carta al Ministre de Justícia i al Ministre d'Exteriors per tal de mostrar el seu rebuig a les propostes de reforma del Tribunal Europeu de Drets Humans, i sol·licitant que a la Conferència Ministerial de Brighton, del proper 18 d'abril, que el Govern espanyol es manifesti en contra d'aquestes.
Les ONG catalanes entenen que, cas de ser aprovades aquestes reformes, es disminuiria greument la protecció dels Drets Humans de les víctimes més vulnerables, tal i com apunta la Conferència d'Organitzacions No Governamentals del Consell d'Europa la qual s'ha pronunciat en contra de la majoria d'aquestes reformes:
http://www.coe.int/T/NGO/Articles/Press_release_court_reform_300112_en.asp
Malgrat des de la Confederació d'ONG estan d'acord que el Tribunal Europeu de Drets Humans ha de ser una instància més eficient, no es pot justificar la derogació d'elements nuclears del dret. Per contra, el que el Tribunal Europeu de Drets Humans necessita amb urgència és suport financer i de recursos humans per part dels Estats membres del Consell d'Europa.
Les ONG catalanes creuen que aquesta línia de reforma del Tribunal Europeu de Drets Humans és regressiva i posa en qüestió els fonaments mateixos del sistema de protecció dels Drets Humans a escala mundial.
Entre les mesures que el Comitè Director de Drets Humans del Consell d'Europa ha considerat aprovar a la Conferència Ministerial de Brighton hi han per exemple:
-
La imposició de taxes per als demandants mitjançant un sistema de dipòsit obligatori com requisit previ a la presentació de la demanda, la qual cosa significa restringir l'accés dels individus més desfavorits. El mateix efecte tindria la proposta d'imposició de sancions econòmiques per demandes considerades “fútils” o “abusives”.
-
La in-admissió de demandes substancialment idèntiques a les considerades per un Tribunal nacional, a menys que el Tribunal nacional estigui clarament equivocat en la interpretació del Conveni Europeu de Drets Humans, o que la demanda plantegi una qüestió greu relativa a la interpretació o aplicació del Conveni Europeu de Drets Humans. Això comporta, quasi per complet, la eliminació de qualsevol funció substantiva per part del Tribunal Europeu de Drets Humans.
El nou Tribunal Europeu de Drets Humans va començar a funcionar l'1 de novembre de 1998 amb l'entrada en vigor del Protocol 11 del Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals (el Conveni va entrar en vigor el 1953). Hi tenen accés directe, un cop esgotats els recursos interns, totes les persones que hagin pogut ser víctimes d'una violació del Conveni Europeu de Drets Humans per part de qualsevol dels 47 estats membres del Consell d'Europa.
|
| |
|
Dijous, 7 de juliol de 2001
EL TRIBUNAL FA EXTENSIVA L’APLICACIÓ DEL CONVENI EUROPEU DE DRETS HUMANS FORA DEL TERRITORI DEL PROPI ESTAT
El TEDH considera que, entre maig de 2003 i juny de l'any 2004, el Regne Unit no va respectar l'article 2, que estableix el dret a la vida d'acord al Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH). L'obligació de respectar els drets humans, que es troba recollida a l'article 1 del mateix Conveni, resulta així d'aplicació inclús fora del territori dels Estats part.
El març de l'any 2003 els Estats Units i el Regne Unit varen ocupar l'Iraq i van enderrocar el règim. Es va crear, llavors, l' Autoritat Provisional de la Coalició per exercir els poders governamentals temporalment. Un d'aquests poders, recollit en la Resolució 1483 del Consell de Seguretat, era el manteniment de la seguretat en el territori iraquià, i, era el Regne Unit el que tenia el control militar de la zona del sud-est de l'Iraq, incloent la província de Al-Basrah. En aquest lloc varen ser assassinats els familiars dels demandants, en el marc d'unes operacions de seguretat portades a terme per les forces britàniques .
El juny de l'any 2004, amb la fi de l'ocupació, l'autoritat per a governar va passar a mans del govern interí de l'Iraq.
El Tribunal d'Estrasburg dictamina que les víctimes mortes depenien de la jurisdicció del Regne Unit en el sentit de l'article 1 del CEDH ja que, si bé és obligació d'un Estat el respecte i l'aplicació del Conveni dins del seu propi territori, poden donar-se circumstàncies especials en què la seva aplicació sigui extensiva al territori d'un altre Estat. I, en aquest cas, era el Regne Unit el que exercia l'autoritat i el control en aquella zona d' Iraq, a traves de les seves forces armades.
Quant al fons de la demanda, la sentència estima que el Regne Unit estava obligat a portar a terme una investigació efectiva e independent per esclarir els detalls de la mort dels sis civils assassinats. Malgrat reconèixer les dificultats inherents a l'esmentada investigació, considera que aquesta no va ser realment efectiva i declara que hi ha hagut també violació processal de l'article 2 (dret a la vida) del CEDH pel que fa a cinc dels sis demandants.
Finalment, sota l'article 41 (satisfacció equitativa) el Tribunal sosté que el Regne Unit ha de pagar a cada un dels cinc demandants una compensació econòmica de 17.000€ en concepte de danys morals i una conjunta de 50.000€ en concepte de costos i honoraris.
 MÉS INFORMACIÓ
Case of Al-Skeini and others v. The United Kingdom, 7 July 2011
|
| |
|
Dimarts, 28 de juny de 2011
EL TRIBUNAL FALLA EN CONTRA D’ESPANYA PER VIOLACIÓ DEL DRET A LA PRESUMPCIÓ D’INNOCÈNCIA I A LA PROTECCIÓ DE LA PROPIETAT
El març de l'any 1986 el ciutadà alemany Hans Erwin Tendam, resident a Tenerife, va ser detingut i acusat del robatori d'uns ruscos d'abelles. No obstant , a l'agost del mateix any va ser posat en llibertat provisional. En el marc d'altre procediment penal el demandant va ser acusat de receptació de béns robats. L'Audiència Provincial de Tenerife va considerar que no hi havien proves concloents de la seva culpabilitat pel que fa al delicte de robatori. El Jutge del Penal núm. 3 de Santa Cruz de Tenerife ho va absoldre del delicte de receptació, desprès que el Ministeri Fiscal retirés l'acusació.
Malgrat les reclamacions del acusat per intentar recuperar el seus béns confiscats durant els registres policíacs en el curs de la investigació, una part d'ells no li varen ser tornats i altres estaven deteriorats.
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va considerar mitjançant sentència del 13 de juliol de 2010 que les autoritats espanyoles, al negar-li una compensació econòmica per la seva detenció provisional, varen incórrer en la violació de l'article 6.2 de la Convenció Europea de Drets Humans (CEDH), que estableix el dret a la presumpció d'innocència.
Per altra part, va considerar que hi havia hagut violació de l'article 1 del Protocol Nº1 al CEDH, que estableix el dret a la protecció de la propietat, quan li va ser denegada una compensació econòmica per la pèrdua y deteriorament dels seus béns confiscats. El Tribunal va dictaminar que l'Estat espanyol havia d'abonar al demandant la quantitat de 15.600 EUR en concepte de danys morals, i va reservar la qüestió dels danys materials derivats de la violació del dret de propietat.
Finalment, mitjançant sentència dictada en data de 28 de juny de 2011 (sobre la satisfacció equitativa), el TEDH dictamina que l'Estat espanyol ha de concedir a Hans Erwin Tendam una indemnització de 200.000 € en concepte de danys pecuniaris.
TEDH dictamina que l'Estat espanyol ha de concedir una indemnització de 200.000 € en concepte de danys pecuniaris derivats de la violació del dret de propietat.
MÉS INFORMACIÓ
Asunto Tendam c. España, 28 junio 2011
|
| |
|
Dimarts, 28 de juny de 2011
EL TRIBUNAL ABSOL A ESPANYA EN EL CAS MORENES SOBRE EL DRET A LA PROPIETAT
L'última sentència del TEDH considera que les condicions de compra per part del govern espanyol de l'obra de Francisco de Goya “La Condesa de Chinchón” són conformes a l'Article 1 del Protocol núm.1 al Conveni Europeu de Drets Humans, que estableix el dret de propietat.
L'any 1999, els propietaris de l'obra, la família Morenes, va anunciar la seva intenció de vendre-la a un comprador privat. El Ministeri d'Educació i Cultura va exercir el seu dret d'adquisició preferent sobre un bé cultural, davant del qual, els propietaris varen accedir sempre que es mantinguessin les mateixes condicions de compra que prèviament havien establert amb el comprador privat: pagament al comptat en el moment d'entrega de 24 milions d'euros i, en cas de pagament fraccionat, la quantitat hauria de ser revisada d'acord amb l'Índex de Preus al Consum (IPC).
L'obra va ser entregada el febrer de l'any 2000. Tot i això, l'Administració va efectuar dos pagaments, un el gener i l'altre el juliol de l'any següent. És per això, que els propietaris varen interposar una demanda en què denunciaven que les condicions de compra no varen ser respectades, que es van produir retards en els pagaments i que el preu final no va ser revisat conforme a l' IPC. Aquesta demanda va ser rebutjada tant per l'Audiència Nacional l'any 2001 com per el Tribunal Suprem l'any 2006.
El TEDH considera que el govern espanyol va fer un ús correcte del seu dret d'adquisició preferent d'un bé d'utilitat pública. El Tribunal té en compte que la totalitat del preu de venda va ser pagat abans del venciment del temps límit establert. Considera que les restriccions al dret de propietat dels demandants s'expliquen per la voluntat de l'administració de centralitzar la conservació i la promoció de les obres d'art i de facilitar l'accés a les mateixes per part de la població. Aquesta obra està actualment exposada al museu del Prado de Madrid. En relació a la revisió del preu d'acord al IPC, al ser fraccionat el pagament, el Tribunal estima que la mateixa no estava prevista en la legislació aplicable.
El TEDH conclou que els demandants no varen sofrir una càrrega excessiva o desproporcionada en el seu dret de propietat.
MÉS INFORMACIÓ
Asunto Ruspoli Morenes c. España, 28 junio 2011
|
| |
|
Dimarts, 28 de juny de 2011
EL TRIBUNAL CONDEMNA A ESPANYA PER VIOLACIÓ DEL DRET A LA PRESUMPCIÓ D’INNOCÈNCIA
El TEDH considera que hi ha hagut violació de l'article 6.2 de la Convenció Europea de Drets Humans, que estableix el dret a la presumpció d'innocència, en les declaracions del governador civil de Guipúscoa durant una roda de premsa el juny de l'any 1994.
El 5 de juny de l'any 1994 en una operació policial de la Guardia Civil contra ETA el demandant, José Francisco Lisazo Azconobieta, i Francisco Ramón Uribe Navarra varen ser detinguts. Tres dies més tard en una roda de premsa a diferents mitjans de comunicació el governador de Guipúscoa va considerar al demandant com a membre del comando Kirruli d'ETA, responsable de tres atendats. Però el 8 de juny va ser posat en llibertat sense càrrecs.
La roda de premsa va tenir lloc de manera precipitada, sense que les mesures exigibles de precisió, cautela i constatació fossin tingudes en compte. Cal destacar que els interrogatoris encara no havien finalitzat, raó per la qual que el governador no tenia tota la informació necessària. De fet, unes hores més tard, l'altre detingut va declarar que Lisazo Azconobieta no formava part del comando Kirruli.
El TEDH declara que el dret a la presumpció d'innocència no es limita a una garantía processal en matèria penal, sinó que a més, s'exigeix que cap representant estatal o autoritat publica declari culpable a cap persona abans que la seva culpabilitat sigui dictaminada per un tribunal.
Així mateix, reconeix que la llibertat d'expressió i de comunicació implica poder fer públic els elements objectius del procés. Però, en tot cas, aquest elements han d'estar mancats de qualsevol apreciació o prejudici de culpabilitat.
Finalment, la decisió del Tribunal obliga a Espanya a pagar una compensació econòmica al demandant de 12.000€ en concepte de danys morals i de 6.400€ en concepte de despeses i honoraris.
MÉS INFORMACIÓ
Asunto Lizaso Azconobieta c. España, 28 junio 2011
|
| |
|
Dimarts, 24 de maig de 2011
EL TRIBUNAL CONDEMNA A ESPANYA PER VIOLACIÓ DEL DRET A RESPECTAR LA VIDA PRIVADA I FAMILIAR
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) considera que Espanya va incórrer en una violació de l’article 8 del Conveni Europeu de Drets Humans que estableix el dret a respectar la vida privada i familiar, a l’actuar amb falta de diligència i de coordinació en el compliment d’aquest dret.
Saltana Saleck Bardi, filla de la demandant, va arribar a Espanya procedent dels campaments de refugiats de Tindouf (Algèria) l’any 2002, quan tenia 9 anys d’edat, amb un programa de vacances organitzades per la Federació d’Associacions d’Amistat amb el Poble Sahrauí.
Per raons de salut la seva estància amb la família d’acollida es va allargar més temps del previst. Malgrat les reclamacions de la mare pel retorn de la seva filla, el Servei de Protecció del Menor va declarar a la menor en situació d’abandó, i l’any 2007 se li va concedir la custòdia total a la família d’acollida, basant-se en l’interès de la menor de restar amb la família d’acollida i en les condicions d’esclavitud que declarava haver sofert en els campaments de Tindouf.
El TEDH, si bé aprova les decisions preses per les autoritats espanyoles en la seva intenció de fer prevaldre l’interès de la menor, considera que no ha actuat amb la celeritat i els esforços necessaris per tal d’aconseguir el seu retorn, provocant d’aquesta manera la debilitació de les relacions entre la mare i la filla.
Cal destacar que la mare, degut al temps transcorregut, assumeix que el retorn, ara, de la seva filla no seria aconsellable per a la seva estabilitat emocional. Tot i això, sol•licita el reconeixement dels defectes que es van donar al llarg del procés amb la finalitat d’evitar que altres mares del campaments sahrauís es trobin en situacions similars.
MÉS INFORMACIÓ
Asunto Saleck Bardi c. España, 24 mayo 2011
|
| |
|
Dilluns, 28 de març de 2011
EL CONSELL D'EUROPA DEMANA A ESPANYA QUE INVESTIGUI TOTES LA DENÚNCIES DE MALTRACTAMENTS
El dia 25 de març s'ha fet públic l'informe de Comitè Europeu per la Prevenció de la Tortura (CPT) sobre la seva visita a Espanya el 2007
El CPT va ser establert pel Conveni Europeu per a la Prevenció de la Tortura i de les penes o els tractes inhumans o degradants del Consell d'Europa, que va entrar en vigor el 1989. Els membres del CPT són experts independents i imparcials, entre els quals s'inclouen advocats, metges i especialistes en qüestions penitenciàries i policials. El CPT no és un organisme de recerca, però proporciona l'estructura preventiva no judicial per protegir les persones privades de llibertat contra la tortura i altres formes de maltractaments.
Aquest informe és el resultat de la cinquena visita que el CPT va fer a Espanya, entre setembre i octubre de 2007. Durant aquesta visita, els membres de la delegació del CPT es van entrevistar amb autoritats estatals i representants de diverses ONG i van visitar presons, comissaries i centres de detenció a Madrid, Catalunya, País Basc i Canàries, on es van entrevistar amb persones privades de la llibertat.
En aquest document, el CPT posa especial èmfasi en el règim d'incomunicació vigent i demana que es garanteixi a les persones detingudes el "dret a designar una persona per mantenir-la informada de la seva detenció i lloc de detenció el més ràpid possible i mai passades 48 hores des seu arrest". Recomana a més adoptar les mesures necessàries perquè tinguin accés a un advocat "des del moment de la seva detenció" i a ser examinats per un metge de la seva elecció. El CPT assenyala que sempre que un detingut al·legui haver estat víctima de maltractaments, el jutge hauria de registrar les al·legacions per escrit, ordenar "immediatament" un examen mèdic forense, així com donar tots els passos necessaris per assegurar una investigació. Finalment, assenyala que l'aplicació del règim d'incomunicació a menors d'edat hauria de prohibir-se.
El CPT subratlla també la necessitat de garantir que "ningú estigui detingut més de 24 hores a l'àrea de detenció per a estrangers de l'aeroport de Barajas".
Encara que el CPT assenyala en el seu informe que les autoritats espanyoles han cooperat durant la visita, també adverteix que davant la persistent falta de millores d'algunes de les seves recomanacions sobre detenció incomunicada, accés a un advocat o massificació carcerària, considerarà la publicació d'una declaració oficial , cosa que ha fet només en comptades ocasions.
MÉS INFORMACIÓ
Report to the Spanish Government on the visit to Spain carried out by the European Committee for the Prevention of Torture and Inhuman or Degrading Treatment or Punishment (CPT) from 19 September to 1 October 2007
Respuesta del Gobierno español
|
| |
|
Dimarts, 8 de febrer de 2011
L'ECRI PRESENTA EL SEU QUART INFORME SOBRE ESPANYA
La Comissió Europea contra el Racisme i la Xenofòbia (ECRI) del Consell d'Europa, és l'organisme que analitza la situació del racisme i la xenofòbia en tots els Estats membres i formula recomanacions sobre com afrontar els problemes identificats.
En aquest quart informe, l'ECRI avalua si Espanya ha aplicat les seves recomanacions anteriors, així com les polítiques implementades per combatre el racisme i la xenofòbia. Al mateix temps, fòrmula noves recomanacions, que han de ser executades amb caràcter prioritari.
Si bé l'ECRI destaca alguns aspectes positius, com la creació de noves institucions de lluita contra el racisme en diferents àmbits, també assenyala alguns motius de preocupació. Entre ells, l'ECRI destaca que el Consell per a la Promoció de la Igualtat de Tracte i No Discriminació de les Persones per l'Origen Racial o Ètnic no és un òrgan independent de l'Administració, cosa que, en definitiva, el converteix en jutge i part, restant tota credibilitat i eficàcia al seu treball.
També preocupa a l'ECRI el vincle que moltes persones estableixen entre immigració, delinqüència i atur. Les enquestes d'opinió demostren que molts espanyols consideren que la immigració representa un problema i que el Govern no està gestionant bé aquest fenomen. Aquestes visions negatives de la immigració, a més de no tenir cap fonament, alimenten estereotips negatius i són el caldo de cultiu d'actituds i pràctiques discriminatòries i racistes.
Entre les recomanacions fetes a Espanya per aquest organisme europeu, es poden assenyalar la ratificació de la Carta Social Europea Revisada, del Conveni sobre la participació dels estrangers en la vida pública a nivell local o la Convenció internacional sobre la protecció dels drets de tots els treballadors migrants i els seus familiars. També recomana que les autoritats recopilin i publiquin dades sobre els actes de racisme i discriminació racial i sobre l'aplicació de les disposicions penals, civils i administratives en vigor per combatre el racisme i la discriminació racial.
Esperem que aquest informe serveixi per cridar l'atenció sobre les situacions de discriminació que diàriament pateixen les persones a Espanya, així com reflexionar sobre els canvis que necessàriament s'han de donar en la nostra societat per a que la igualtat de drets entre tots els éssers humans sigui una realitat.
MÉS INFORMACIÓ
Cuarto Informe del ECRI sobre España
Informes anteriores
|
| |
|
<MMString:LoadString id="insertbar/linebreak" />
|
