Altres sistemes

El sistema àrab de drets humans neix en el marc de la Lliga dels Estats Àrabs (LEA), fundada el 1945 al Caire pels Estats d'Egipte, Iraq, Jordània, Líban, Aràbia Saudita, Síria i Iemen.

El 22 de maig de 2004 la LEA adopta la Carta Àrab sobre els Drets Humans (la “Carta” o la “Carta Àrab”) en el marc de la seva XXVI Cimera a Tunísia, que va entrar en vigor el març de 2008, després que set membres de la Lliga la ratifiquessin.

Amb anterioritat, el 1994, es va crear una primera versió de la Carta, la qual no va poder entrar en vigor pel fet que no va arribar a les set ratificacions necessàries. A més, un dels principals problemes que plantejava era la manca de mecanismes per donar compliment als drets humans.

El preàmbul de la Carta estableix els seus principis en la religió islàmica i en el valor de la dignitat humana, aquesta última basada en la llibertat, justícia i equitat de totes les persones.

A més, els drets que recull es fonamenten en els principis dels diferents instruments internacionals relatius als drets humans (Carta de les Nacions Unides, Declaració Universal de Drets Humans, Pactes Internacionals de Drets Humans i Declaració del Caire sobre els Drets Humans al Islam).

Els drets continguts a la Carta Àrab es classifiquen en quatre categories principals

• Drets individuals: dret a la vida (art. 5,6 i 7) (8); a no ser sotmès a tortura, tractes inhumans o degradants (art. 8, 9, 18 i 20); a viure lliure d'esclavatge (art. 10); llibertat i seguretat de les persones (art. 14 i 18).

• Regles de la justícia: igualtat davant la llei i davant els tribunals (art. 12); dret a un judici just (art. 13, 15, 16, 16, 17 i 19).

• Drets civils i polítics: llibertat dexercir activitats polítiques, dassociació i de reunió; llibertat de circulació; respecte a la vida privada i familiar (art. 21); drets de les minories (art. 25); asil polític (art. 28); a adquirir una nacionalitat (art. 29); llibertat de pensament, de consciència i de religió (art. 30); propietat privada (art. 31); llibertat d'opinió i expressió (art. 32); lliure i ple consentiment a contraure matrimoni (art. 33).

• Drets econòmics, socials i culturals: dret al treball (art. 34); a formar sindicats (art. 35); protecció social (art. 36); al desenvolupament (art. 37); a un nivell de vida adequat; a l'educació (art. 41); a participar a la vida cultural (art. 42).

Mecanismes

La Carta Àrab estableix el Comitè d'Experts, organisme encarregat de vetllar per l'aplicació i el compliment dels drets que recull aquest instrument.

Val a dir que davant del Comitè no es poden presentar comunicacions individuals, sinó que la seva funció principal consisteix a examinar els informes periòdics dels Estats membres. L'objectiu és avaluar si els països implementen mesures per garantir la protecció dels drets i les llibertats reconeguts a la Carta, així com els progressos aconseguits per al seu gaudi. El Comitè també emet comentaris finals i recomanacions que s'inclouen a l'informe anual al Consell de la LEA.

Les facultats del Comitè són merament recomanatòries: manca de capacitat interpretativa com també de facultats per rebre queixes o reclamacions de les persones afectades per violació dels seus drets segons la Carta. Avui dia, el Comitè és l'únic mecanisme de supervisió per al compliment dels drets humans establert a la Carta Àrab.

El 7 de setembre del 2014 el Consell de Ministres de la LEA va elaborar un tractat addicional, l'Estatut de la Cort Àrab, que fins avui no ha entrat en vigor. La Cort tindrà la seu a Manama (Bahrain) i la seva competència versarà sobre els casos derivats de l'aplicació i la interpretació de la Carta Àrab o qualsevol altre tractat àrab de drets humans dels quals els Estats denunciats siguin membres.

El sistema àrab de drets humans compta amb altres mecanismes de protecció de drets humans. D'una banda, la Comissió Permanent de Drets Humans, que monitoritza el compliment dels Estats en matèria de drets humans, organitza conferències especialitzades, participa en la redacció de documents, es relaciona amb organismes internacionals, col·labora amb els Estats a petició dels mateixos. D'altra banda, el Departament de Drets Humans, organisme encarregat de donar suport a la feina de la Comissió Permanent i del Comitè d'Experts.