Amb l'objectiu de crear un òrgan capaç de dictar sentències obligatòries per als estats membres de la Unió Africana, es va crear la Cort Africana de Drets Humans i dels Pobles mitjançant l'adopció del Protocol de la Carta Africana de Drets Humans i dels Pobles el 1998.
De manera que aquest és l'únic mecanisme amb funció jurisdiccional concernent el conjunt de països africans de la UA que garanteix la protecció dels drets contemplats a la Carta de Banjul. Podem dir que és un òrgan que complementa i reforça la tasca de la Comissió Africana.
La creació d'aquest tribunal permet fer els drets humans plenament exigibles, de manera que es responsabilitza directament els estats en cas de violacions de drets, i se'ls obliga a complir les sentències.
Està composta per onze jutges nacionals dels Estats part de la Unió Africana, que són elegits per juristes d'alta reputació moral i de reconeguda competència pràctica, judicial o acadèmica, i que tenen experiència en el camp dels drets humans i de les persones .
Cada Estat membre ha de proposar tres candidats i/o candidates tenint en compte l'equitat de gènere. La seva durada al càrrec és de sis anys, amb possibilitat de reelecció única, i la seva tasca és incompatible amb altres activitats que puguin interferir en la seva independència o imparcialitat.
Tant els òrgans de la Unió Africana, com els estats integrants o les organitzacions reconegudes per aquest organisme, tenen la facultat de sol·licitar opinions consultives a la Cort. L'única circumstància que cal tenir en compte és que les qüestions presentades no poden estar sota tràmit de la Comissió.
El contingut de les opinions és legal i s'ha de referir a la Carta de Banjul o a qualsevol altre instrument de drets humans.
Atesa la seva naturalesa jurídica, la Cort Africana pot tramitar casos de violacions de drets humans produïts al territori dels Estats que han acceptat i ratificat la seva jurisdicció. Per tant, cal que aquests casos facin referència a la interpretació o aplicació de la Carta Africana de Drets Humans, al seu Protocol o qualsevol altre instrument internacional de drets humans ratificat pels Estats integrants.
Aquesta segona competència consisteix en la tramitació de denúncies per resoldre casos on s'al·lega una vulneració de drets. Els subjectes que poden accedir a la Cort són: la Comissió, els Estats que hagin interposat una queixa davant de la Comissió, Estats membres de la Carta Africana, organitzacions africanes intergovernamentals, individus i organitzacions no governamentals amb estatus d'observador davant de la Comissió.
El termini per presentar les queixes és el mateix que estableix la Carta de Banjul per a les denúncies davant de la Comissió, i només els Estats que van ratificar el Protocol a la Carta Africana poden ser susceptibles de denúncia davant la Cort Africana.
La Cort pot atendre casos que no hagin estat sotmesos prèviament a la competència de la Comissió Africana, sempre que se'n proporcioni l'evidència oral i escrita suficient i es faci constatar una violació dels drets humans i dels pobles recollits a la Carta. Pel que fa a les mesures de reparació, la Cort pot precisar el pagament d’una compensació o reparació justa. La decisió és inapel·lable.
Correspon al Consell de Ministres Africà monitoritzar el compliment de les sentències dictades per la Cort Africana.
En cas d'extrema gravetat o urgència, la Cort pot adoptar mesures provisionals per evitar danys irreparables a persones.
C. Carrer Avinyó 44, 2n | 08002 Barcelona |
T.: +34 93 119 03 72 |
institut@idhc.org
© Institut de Drets Humans de Catalunya.
Avis legal | Cookies | ContacteProgramació web Space Bitsa
Web subvencionada per:
