Tant les organitzacions de la societat civil (OSC) com les persones particulars poden intervenir en els mecanismes convencionals de les Nacions Unides. Les OSC són capaces de participar en els procediments d'avaluació periòdica efectuats a cada Estat (Informes Periòdics de Tractat), mentre que les persones particulars poden presentar denúncies individuals davant els respectius comitès per violacions concretes als drets contemplats en els tractats.
Les avaluacions periòdiques versen sobre els informes que els estats han de presentar regularment des de que ratifiquen un pacte o convenció subscrit en el marc de les Nacions Unides. La seva freqüència depèn del tractat en qüestió i, a més, són documents subjectes a les mesures legislatives, judicials, administratives i de qualsevol altra índole que s’hagin adoptat per donar compliment i garantir els drets recollits en el pacte o convenció de què es tracti.
Es presenten davant el comitè encarregat de vetllar pel correcte compliment del pacte o convenció determinat. Aquest s'encarrega de realitzar un examen complet i efectiu sobre la implementació d'aquest instrument en un Estat en concret. Per fer-ho, fa servir els informes presentats pels Estats membres, les seves contestacions davant les qüestions plantejades i, finalment, la informació addicional o complementària facilitada per les OSC.
El comitè conclou l’examen dels informes periòdics mitjançant la redacció d'observacions finals (OF), que són recomanacions dirigides als Estats amb l'objectiu de millorar la implementació del pacte o convenció. Les OF no tenen caràcter obligatori, per tant, la seva aplicació depèn del principi de bona fe dels estats.
Les OSC, concretament les organitzacions no governamentals (ONG), poden cooperar amb els comitès en les diferents fases del procediment d'examen d'informes periòdics:
Mitjançant l’enviament d'informes paral·lels. Aquests escrits, que també reben el nom d'informes ombra, s’assenten sobre l’aplicació del pacte o convenció en l'Estat en qüestió.
Els informes ombra són aquells que es preparen havent tingut accés a l'Informe Periòdic presentat per l'Estat.
Els informes alternatius són aquells que s'elaboren sense haver tingut accés a l'Informe Periòdic, tant sigui perquè s'ha presentat amb retard o no s'ha entregat.
Les organitzacions de la societat civil també poden participar de forma verbal, a través de la intervenció a la primera sessió del grup de treball.
Les organitzacions poden acudir com a observadores a les sessions presencials, tot i que també poden presentar una exposició escrita a fi d'aportar més informació. També poden mantenir reunions formals o informals amb integrants del comitè.
Una vegada es publiquen les observacions finals, es poden fer arribar informes sobre les mesures que l'Estat està o no adoptant per donar compliment a les recomanacions.
Els informes ombra o alternatius són redactats per ONG o coalicions d'ONG per facilitar al Comitè informació respecte a la implementació del pacte o convenció en un Estat determinat, traslladant la mirada crítica de la societat civil als informes oficials.
Es tracta d’escrits breus i precisos redactats en un dels idiomes oficials de les Nacions Unides. Es recomana prioritzar aquells assumptes considerats més importants i/o urgents. Després de la selecció, s'envien al correu electrònic de la secretaria del Comitè supervisor del tractat internacional.
Els informes han d'incloure:
Informació sobre el context en què es troba l'Estat en relació amb les disposicions del pacte o convenció.
Descripció de les problemàtiques existents, aportant evidència i recomanacions per a corregir-les.
Fonts de coneixement en què es basen les seves declaracions, sent fonamental adjuntar documentació que ho recolzi. Per exemple: articles de diari, estudis de casos, estadístiques, etc.
Exemples i evidència respecte a com els problemes plantejats afecten a la població de l'Estat.
Preguntes que es desitgi que el Comitè inclogui en la “llista de qüestions” dirigida a l'Estat en qüestió.
El procediment de comunicacions individuals de Nacions Unides permet als particulars denunciar violacions de drets humans reconeguts en un pacte o conveni quan són comeses per Estats. Aquesta denúncia es presenta davant el Comitè encarregat de vetllar pel compliment del pacte. Actualment, aquestes comunicacions individuals es poden interposar davant vuit Comitès diferents de les Nacions Unides.
L’objectiu d’aquest procediment és determinar si s’ha produït o no una vulneració dels drets humans de la persona perjudicada i, en cas afirmatiu, quines són les mesures de reparació que ha de prendre l’Estat responsable.
Fets ocorreguts després de la entrada en vigor del pacte/convenció i el seu protocol facultatiu.
Qualsevol persona física en nom propi o a través del seu representant legal. En cas que la víctima directa, per raons òbvies, no pugui presentar la comunicació personalment, poden fer-ho els seus familiars (per exemple, per desaparicions forçades). També poden iniciar el procediment les víctimes potencials, és a dir, les persones que poden provar que, de manera immediata, algun dels seus drets continguts en el pacte o convenció serà vulnerat per l'aplicació d'una llei o disposició contrària.
Les denúncies individuals es poden interposar contra un Estat quan compleix els següents requisits:
Ser part del pacte/conveni.
Haver ratificat el protocol facultatiu o la clàusula pertinent que reconeix al Comitè la competència per a examinar comunicacions individuals.
Haver vulnerat algun dret contemplat en el pacte/conveni, tot incomplint una obligació mitjançant algun dels seus òrgans (de govern, judicial, legislatiu, etc.).
La comunicació ha de fer referència a la vulneració d'algun dels drets consagrats en el pacte o conveni. El denunciant ha de tenir en compte les reserves que han formulat els Estats signants, posant l’atenció en si han acceptat totalment les seves obligacions o, bé, han interposat alguna condició o objecció al respecte.
En principi, les denúncies es poden presentar quan s'hagin esgotat tots els recursos interns. En els casos que aquests s’hagin allargat indegudament o s’al·lega qualsevol altre motiu justificat, el demandant no té accés a un tribunal o a l'última instància. No s'estipulen terminis de presentació de la denúncia concrets, però si resultés en un període molt prolongat, la queixa podria ser considerada inadmissible.
La queixa s'envia per correu postal o electrònic. Si bé no és necessari tenir coneixements jurídics per confeccionar la denúncia, es recomana utilitzar els models proporcionats per Nacions Unides.
Una vegada presentat el recurs, el Comitè decidirà si aquest queda registrat en una llista de casos a examinar i, tot seguit, s'informarà a l'autor i l'Estat.
Després, i abans de pronunciar-se sobre el fons, el Comitè examinarà l'admissibilitat de la denúncia: requisits formals que ha de tenir perquè l’òrgan competent examini la substància. Per exemple, la violació denunciada ha de tenir relació efectiva amb els drets protegits pel pacte/conveni, ha d’haver estat comès per l'Estat i no ha de constituir un abús de dret.
Una vegada s'hagi declarat l'admissibilitat del procediment es procedeix a l'examen del fons, que versa sobre la informació i observacions presentades per les parts.
El Comitè pot decidir que la denúncia és inadmissible o, en cas contrari, considerar que l'Estat ha comès una vulneració al pacte o conveni.
En aquest últim cas, inclou en el dictamen les mesures que considera necessàries per a la reparació, fixant un termini perquè l'Estat presenti informació sobre la forma en què les adoptarà. Si l'Estat no pren aquestes mesures s'estableix un procediment de diàleg que no es tanca fins que s’apliquin de forma satisfactòria.
Les decisions del Comitè no són jurídicament vinculants, sinó que s'han d'entendre com una interpretació autoritzada dels tractats.
En el marc del procediment d'aquestes comunicacions individuals, el Comitè, a demanda de la part interessada, pot sol·licitar a l'Estat denunciat l'adopció de mesures provisionals a fi d'evitar possibles actes que puguin tenir conseqüències irreparables per als seus drets.
El denunciant pot sol·licitar l’aplicació urgent d'aquestes mesures en qualsevol moment, sempre que sigui després de registrar una comunicació i abans que s'emeti el dictamen.
C. Carrer Avinyó 44, 2n | 08002 Barcelona |
T.: +34 93 119 03 72 |
institut@idhc.org
© Institut de Drets Humans de Catalunya.
Avis legal | Cookies | ContacteDesenvolupament web Space Bits
Web subvencionada per:
