Seminari Taller - Garantia i protecció dels drets humans en la investigació i aplicació de les biotecnologies

L'aplicació i investigació de les biotecnologies, tant en la medecina com en l'agricultura, suposen un gran repte des del punt de vista dels drets humans. Es tracta de qüestions que, fins fa molt poc, el règim internacional dels drets humans no contemplava i que es referien a aspectes tan controvertits con la clonació, la investigació amb cèl·lules mare o l'ús d'organismes modificats genèticament a l'agricultura.

La regulació jurídica d'aquesta matèria des de la perspectiva dels drets humans constitueix clarament una aposta pels drets humans emergents. En efecte, els següents articles de la DDHE fan referència o mencionen qüestions relacionades amb la bioètica:

Títol I. Dret a la democràcia igualitària.

Article 1

Dret a l'existència en condicions de dignitat. Tots els éssers humans i les comunitats tenen dret a viure en condicions de dignitat.

Aquest dret humà fonamental comprèn els següents drets:

5.      El dret a la salut, a l'assistència sanitària i als medicaments, que assegura l'accés a les millors tecnologies de salut, així com a gaudir d'un sistema sanitari de prevenció, vigilància i assistència personalitzada, i a disposar dels medicaments essencials. Tota persona i tota comunitat té dret a que els desenvolupaments científics i tecnològics en l'àmbit de la salut i en particular en els que fan referència a l'enginyeria genètica, respectin els principis fonamentals de la dignitat de la persona i dels drets humans.

Títol V. Dret a la democràcia solidària

Article 8

Dret a la democràcia solidària. Tots els éssers humans i tota comunitat tenen dret al desenvolupament i a la salvaguarda dels drets de les generacions futures. Aquest dret humà fonamental comprèn els següents drets:

1.      El dret a la ciència, la tecnologia i el saber científic, que garanteix l'accés als coneixements científics, tecnològics i humanístics i a beneficiar-se dels resultats d'aquests coneixements.

2.      El dret a participar en el gaudi del bé comú universal, que garanteix el dret del patrimoni cultural de la humanitat, l'Antàrtica, l'espai ultraterreste i els corpus celeste, els fons marins i oceànics situats fora dels límits de les jurisdiccions dels Estats, els recursos biològics d'alta mar, el clima global, les obres de l'esperit d'interès universal que formen part del domini públic, totes les cultures del món i el genoma humà.

3.      El règim del bé comú universal està basat en la comunitat i la solidaritat de tots els éssers humans, pobles i Estats i comporta l'aplicació dels principis de no apropiació, utilització amb fins exclusivament pacífics, ús racional i equilibri que val per a la conservació i millora dels béns, resolució pacífica dels conflictes, llibertat d'accés sense cap discriminació i supervisió internacional per vetllar per la plena implantació i respecte dels anteriors principis rectors.

Dirigit a

General.

Professorat

JAUME SAURA, president de l'IDHC

YOLANDA GÓMEZ, Catedràtica Jean Monet de Dret Constitucional Europeu de la UNED i membre del Comitè Internacional de Bioètica de la UNESCO

ROSER GONZÁLEZ, Catedràtica de Genètica de la Universitat de Barcelona

MARIA CASADO, Directora de l'Observatori Bioètica i Dret

XAVIER GARCIA, membre de Veterinaris Sense Fronteres i de la Plataforma Transgènics Fora

GEMMA TARAFA, Investigadora de l'Observatori de Deute Extern en la Globalització

ANA SÁNCEHZ, Professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona