Les organitzacions sotasignants, integrants de la Coalició Internacional d'Organitzacions pels drets humans a les Amèriques (en endavant "la Coalició") al costat d'altres organitzacions i persones interessades ens dirigim a vostè a l'efecte de fer arribar al Grup de Treball Especial de reflexió sobre el funcionament de la Comissió Interamericana de Drets Humans per a l'Enfortiment del Sistema Interamericà de Drets Humans (d'ara endavant "Grup de Treball") algunes preocupacions en relació tant al procediment com als temes en debat en el marc d'aquest Grup de Treball . El Sistema Interamericà dels Drets Humans (Sidh) és un patrimoni dels pobles i dels Estats americans, per tant el seu destí i desenvolupament no és només una competència dels estats. Per aquest motiu els usuaris del Sistema i les víctimes han de ser considerats actors centrals en el moment de les seves transformacions, i la seva participació exigeix un diàleg que resulti en la consideració real de les seves propostes. Aquest procés i les seves conseqüències podrien afectar l'esperança de justícia de milers de víctimes i col·locar en risc el llegat que s'ha construït en més de 60 anys.
En relació amb el procediment de reflexió, la Coalició ha plantejat, en diferents etapes d'aquest i altres processos, la necessitat d'una participació efectiva, real i equilibrada de la societat civil que treballa directament amb les víctimes i usuaris. No obstant això, en el marc de les discussions d'aquest Grup de Treball novament es reiteren obstacles i limitacions que dificulten un diàleg constructiu per a l'enfortiment del Sistema. Algunes d'aquestes limitacions es van evidenciar en el fet que les organitzacions de la societat civil van ser notificades recentment el 10 d'octubre, comptant amb un termini de 5 dies calendari per manifestar el seu interès a participar en una reunió a celebrar el 28 d'octubre, sense considerar que la majoria no compten amb seu a la ciutat Washington, amb les implicacions financeres i logístiques que això comporta. En el mateix sentit, el Grup de Treball té una agenda constituïda per un ampli nombre de reunions per tractar temes substantius en la qual la participació de la societat civil es va incorporar en una sola data i amb un temps extremadament limitat per al debat de temes complexos .
En relació a alguns temes del debat és important recordar que la Convenció Americana i els successius tractats interamericans de drets humans faculten als òrgans de protecció a actuar amb força vinculant en vasts espais de la vida pública i privada en el continent. L'efectivitat de la Comissió i Cort Interamericanas depèn de la seva legitimitat com a òrgans independents, competents i fiables per a la tutela de drets. La confiança de la Comissió se sosté en la seva autonomia i objectivitat, principis que van ser recollits en la seva regulació com a cos, i en les pràctiques del Sidh.
La independència requereix de garanties objectives i subjectives d'imparcialitat per part dels membres del Sistema Interamericà a l'hora de prendre les decisions que els competeixen. La imparcialitat objectiva o independència està relacionada amb les condicions estructurals i de funcionament de la Comissió i la Cort que permeten el desenvolupament d'un exercici autònom de les seves facultats. La imparcialitat subjectiva requereix que hi hagi una convicció íntima lliure de prejudicis i influències indegudes. Aquella no exigeix aïllar-se del diàleg o la consulta amb els diversos actors del sistema, sinó garantir l'autonomia en la presa de decisions tot i interessos oposats o eventuals pressions, tenint com a principi rector la millor i major tutela dels drets dels / de les habitants l'hemisferi.
La protecció regional, i l'obligació dels Estats de garants col·lectius d'aquesta protecció, es basa en el reconeixement de la necessitat d'atorgar un recurs subsidiari per assegurar el gaudi i gaudi dels drets fonamentals dels individus, en la certesa que aquest resguard és clau per garantir la dignitat humana. És així que l'objectiu últim del sistema de protecció, i la raó de la seva existència, és tutelar els drets de les persones i reparar les violacions comeses. En aquest sentit, els Estats a signar tractats de drets humans i en crear mecanismes supranacionals de vigilància, reconeixen la desigualtat dels individus enfront del poder estatal i la necessitat d'un sistema complementari que doni resposta de justícia concreta.
El sistema de casos individuals constitueix així una modalitat efectiva per aconseguir justícia, veritat i reparació en les violacions de drets humans, constituint-se en element consubstancial de la vida democràtica i les possibilitats del desenvolupament en les nostres societats. La instància interamericana és, en moltes ocasions, l'únic camí per a les víctimes. La Comissió Interamericana compta amb potestats de promoció i protecció. Ambdues les realitza mitjançant mecanismes com ara les visites a països de les relatories i comissionats / es; informes especials temàtics; informes anuals i especials sobre països; el treball en coordinació amb organismes del sistema universal de drets humans, entre altres. Sense comptar l'existència d'altres òrgans i mecanismes de la pròpia OEA amb mandats de protecció. Amb un pressupost que arriba tot just per a la supervivència dels òrgans de protecció i que s'integra fonamentalment per fons extra-regionals, exigir-li a la Comissió Interamericana major activitat de promoció o assistència tècnica als Estats de la regió és imposar una càrrega impossible de complir que impactaria greument en el sistema de casos.
Una de les formes més eficaces per promoure els drets humans i fer efectiva la protecció, és donar compliment a les decisions emanades dels òrgans del sistema i, en la mesura que els Estats les compleixin de bona fe ia cabalidad, estaran donant el pas més important per a la promoció dels drets humans i per enfortir els sistemes judicials nacionals.
Les mesures de protecció han representat històricament una eina clau per protegir i garantir drets humans amenaçats. Les mesures cautelars i provisionals són un instrument de protecció que salvaguarda la dignitat, vides i drets en els països d'Amèrica, és un patrimoni compartit que els Estats han de mantenir, protegir i ampliar. El compliment de bona fe de les decisions no només és una obligació moral i jurídica dels Estats, sinó a més constitueix la millor arma de promoció per canviar polítiques, pràctiques i realitats, així com de protecció per reparar les violacions comeses i contribuir a salvaguardes de no repetició.
El mecanisme de protecció interamericà no només manté la seva vigència sinó que se li plantegen nous desafiaments. Desafortunadament seguim enfrontats a greus violacions als drets humans, producte entre altres causes, de la violència, d'una institucionalitat feble i dels profunds graus de desigualtat i exclusió que caracteritzen l'hemisferi. Les instàncies de la Comissió i CorteIDH són l'únic mecanisme amb el compten les víctimes per aconseguir la justícia, el seu paper és de insubstituïble importància per superar els reptes associats al desenvolupament de la institucionalitat democràtica. L'anhel de justícia de les víctimes ha de trobar una institucionalitat que garanteixi aquesta oferta que és intrínseca al desenvolupament social i la democràcia.
L'enfortiment del Sidh depèn d'un adequat i suficient finançament per assolir els reptes que exigeixen les nostres realitats. Les reiterades declaracions polítiques han de ser conseqüents amb la prioritat que s'atribueix a garantir l'efectiu funcionament del Sistema Interamericà. L'adequada contribució financera per a la sostenibilitat del Sidh demostraria un veritable compromís dels estats amb la protecció dels drets humans.
En el marc d'aquest procés de reflexió reiterem la importància de preservar el llegat construït per les societats de l'hemisferi per garantir els drets humans i la vida en democràcia.
Opcions de descàrrega
