Carta oberta al Congrés dels Diputats:

El Grup Parlamentari Popular ha iniciat la tramitació urgent d'una reforma que limita la facultat dels jutges espanyols d'investigar i enjudiciar greus crims de dret internacional. D'aprovar la proposició de reforma de la Llei Orgànica que regula la jurisdicció universal, suposaria una violació d'obligacions internacionals i podria consagrar la impunitat de molts responsables de greus crims.

El Grup Parlamentari Popular justifica la necessitat de la reforma al·legant un ús excessiu de la jurisdicció universal. No obstant això, si s'aprova la proposició de llei es tancarà la porta per a les víctimes de greus violacions als drets humans d'accedir als tribunals espanyols per reclamar justícia. Unes víctimes que improbablement puguin obtenir d'una altra manera, especialment, en els seus propis països.

El principi de jurisdicció universal atribueix als tribunals nacionals la capacitat de perseguir i jutjar una sèrie de greus crims que independentment del lloc de la seva comissió i de la nacionalitat dels autors o víctimes, atempten contra la Comunitat Internacional en el seu conjunt. Aquests crims inclouen el genocidi, els crims contra la humanitat, els crims de guerra, la tortura i la desaparició forçada. El consens de la Comunitat Internacionals és molt clar: aquests crims colpegen la consciència de la humanitat i han de ser castigats; és deure de tot Estat investigar i perseguir els seus responsables.

La proposició de llei, però, introdueix un ampli i complex conjunt de requisits que s'han de complir perquè els tribunals espanyols tinguin competència per investigar i perseguir aquests crims.

En particular, la proposició de llei estableix que en el cas dels crims de genocidi, crims contra la humanitat i crims de guerra, perquè puguin investigar i enjudiciar a Espanya, el sospitós ha de ser o bé espanyol; o un ciutadà estranger que resideixi habitualment a Espanya; o un estranger que es trobi a Espanya i l'extradició hagués estat denegada per les autoritats espanyoles. Per la seva banda, respecte als delictes de tortura i desaparició forçada, la proposició de llei exigeix que el sospitós sigui un espanyol; o alternativament que la víctima tingui la nacionalitat espanyola en el moment de comissió dels fets i la persona sospitosa es trobés en territori espanyol. En cas de no complir-se aquests requisits, la proposició també habilita als jutges espanyols a perseguir delictes el caràcter obligatori vingui imposat per un tractat internacional, sempre que el sospitós sigui estranger, es trobés a Espanya i l'extradició hagués estat denegada per les autoritats espanyoles.

D'aprovar tot això, seria un cop devastador per a la jurisdicció universal i per als compromisos internacionals d'Espanya d'assegurar que els crims més greus no queden en la impunitat.

Marc legal internacional

La Comunitat Internacional ha determinat que certs crims, inclosos els crims de guerra, tortura i desaparicions forçades, són tan greus que tot Estat té el deure d'investigar i perseguir o d'extradir a qualsevol persona que estigui en el seu territori sospitosa de cometre tals crims. Almenys sis tractats internacionals fonamentals consagren el principi de "enjudiciar o extradir" (aut dedere aut judicare). Per exemple, els Convenis de Ginebra afirmen que "cadascuna de les parts contractants té l'obligació de buscar les persones acusades d'haver comès, o ordenat cometre, una qualsevol de les infraccions greus [" crims de guerra "], i haurà fer- comparèixer davant els propis tribunals, sigui quina sigui la nacionalitat ". L'Estatut de Roma també destaca el paper clau que els Estats han de tenir en aquest àmbit, en establir que la Cort Penal Internacional "serà complementària de les jurisdiccions penals nacionals" i que "és deure de tot Estat exercir la seva jurisdicció penal contra els responsables de crims internacionals ". Cap d'aquests tractats, ni aquells que refereixen l'obligació de "enjudiciar o extradir", esmenten la possibilitat de limitar la persecució de greus crims de dret internacional al fet que els perpetradors siguin d'una nacionalitat particular o que hagi una comanda d'extradició rebutjat . La proposició de llei fa just això: estableix limitacions respecte a quan es poden investigar aquests crims.

En el seu examen sobre l'obligació de "enjudiciar o extradir" respecte a la Convenció contra la Tortura, la Cort Internacional de Justícia el 2012, en l'assumpte de Bèlgica contra Senegal, va disposar que "enjudiciar és una obligació internacional recollida en la Convenció, la violació és un acte il·legal que comporta responsabilitat de l'Estat ". La Cort també va sostenir que "l'Estat ha de portar el cas davant les autoritats competents a fins del seu enjudiciament, amb independència de l'existència d'una prèvia sol·licitud d'extradició del sospitós". Això vol dir que una vegada que Espanya té coneixement que una persona sospitosa d'aquests crims és present al seu territori, ha de prendre accions per investigar llevat que es decideixi extraditarla a un altre Estat o lliurar-la a un tribunal penal internacional.

Al costat de tot això, la proposició de llei s'aplicaria no només a futures investigacions sinó també a aquells casos que ara estan obertes. És a dir, segons la proposició, les causes que es troben en tramitació en base al principi de jurisdicció universal s'han de sobreseure fins que no s'acrediti el compliment dels nous requisits. Això contravé l'obligació del Espanya de dur a terme investigacions efectives. A més, aquesta disposició podria excedir les facultats legislatives del Congrés, que estaria tancant de manera generalitzada totes investigacions de manera anticipada, la qual cosa podria interferir amb la independència del sistema judicial. Qualsevol decisió de tancar aquestes investigacions hauria de ser presa pels jutges, individualment i cas per cas.

Les restriccions legals contingudes en la proposició de llei també situen Espanya en una posició de risc. En primer lloc, en violar les seves obligacions internacionals i no fer cas a l'esmentada decisió de la Cort Internacional de Justícia, respecte al deure de "enjudiciar o extradir". En conseqüència, la proposta podria exposar a Espanya, per exemple, a ser portada davant aquesta mateixa Cort o davant el Comitè de Nacions Unides contra la Tortura o el Comitè contra les Desaparicions Forçades. En segon lloc - ia un nivell més bàsic- la proposició de llei perjudicaria la reputació internacional d'Espanya i situaria el país fora de la lluita comuna de els Membres de la Unió Europea contra la impunitat de crims de dret internacional.

En ratificar els tractats internacionals anteriorment esmentats, Espanya va afirmar el seu compromís de no convertir-se en port segur per als perpetradors dels el crims més greus i de complir amb la seva obligació d'investigar i perseguir els sospitosos d'aquests crims.

Per això, instem a Espanya a respectar i mantenir aquests compromisos i garantir que qualsevol reforma de les normes que regulen la jurisdicció universal estigui d'acord amb el dret internacional.

Les organitzacions signants seguiran recolzant la causa de la jurisdicció universal i la causa de la justícia per a totes les víctimes de crims de dret internacional. Espanya ha de respectar les seves obligacions internacionals i ser sensible amb les necessitats de les víctimes. En la lluita mundial per posar fi a les atrocitats massives, Espanya es va situar en el passat en l'avantguarda. No hem de deixar que ara es quedi enrere.

Enllaços relacionats

Los legisladores españoles deben rechazar la reforma propuesta que pretende cerrar la puerta a la justicia para los crímenes más graves