Estem renovant la nostra web, pot ser trobis alguns problemes o errades. En breu estarà totalment operativa. Gràcies per la paciència

Català | Castellano

Segueix-nos a:

Butlletí de l'IDHC

Subscriu-te ara

Agenda i calendari d'actes

ET DESTAQUEM

Voces de Vereda: Presentació del documental i debat posterior

Quan:
27 d'agost del 2019, 17:00

On:
Universidad Externado de Colombia | Carrer 12 #1-17 Este | Bogotà


Cinefòrum: Voces de Vereda

Quan:
4 de setembre del 2019, 19:00

On:
Museu del Cinema | c. de la Sèquia 1 | Girona


Ciutats Defensores dels Drets Humans - tardor 2019

Quan:
Del 4 al 16 d'octubre del 2019, 10:00

On:
Diferents municipis catalans


Veure més

Associa't a l'IDHC

El teu gra de sorra

A l'IDHC treballem per fer avançar l'història del drets humans. Una història en la que totes i tots nosaltres tenim un paper a jugar.

En vols formar part?

Incidència | Dilluns, 19 de maig de 2014

Cooperació al Desenvolupament S.A. A la recerca de nou model

Observatori del Deute en la Globalització


Les organitzacions sotasignades volem fer explícit mitjançant aquest document el profund malestar que sentim davant la decidida aposta del Govern per la transformació de la cooperació per al desenvolupament en una nova forma d’inversió empresarial, que el seu objectiu és donar suport a les empreses en la seva cerca de beneficis. Malgrat que en el passat ja vam denunciar que la forma en què es feia Cooperació Internacional des del Govern servia en part per avalar el model econòmic capitalista, avui volem constatar una fi de cicle. En ell desapareixen aquelles entitats que practicaven una cooperació amb objectius de transformació social i denúncia del sistema. No obstant això, es mantenen les ONGD que han decidit sobreviure a canvi de vincular els seus interessos als de les grans empreses transnacionals.

Encara que fins ara l’empresa privada i el sector financer havien tingut una funció instrumental molt important en l’àmbit de la cooperació, actualment ens trobem amb el fet que l’Estat espanyol ha situat l’empresa privada com a agent central i principal de la mateixa, i al sistema financer i l’eina creditícia com el seu aliat fonamental. Així, aprofitant la conjuntura de la crisi que patim, han imposat un canvi estructural en el model que fins fa poc desconeixíem. Donat el canvi del context econòmic global, l’aparició de les elits de països com la Xina i el Brasil ha permès a Europa desvetllar les seves veritables intencions en la cooperació, que són assegurar els seus interessos geopolítics i fomentar l’expansió de les seves empreses multinacionals.

La contraposició d’interessos entre l’empresa capitalista, l’únic objectiu de la qual és obtenir beneficis, i el bon viure dels pobles ens permet conèixer per endavant quins seran els resultats d’aquesta forma transformada de cooperació, que en cap cas resultaran beneficiosa per als pobles. Malgrat que segueixen insistint en identificar creixement econòmic amb desenvolupament humà, sabem que aquest creixement representa l’augment dels beneficis de les empreses, però també l’espoli dels recursos, l’explotació de les persones com a mà d’obra i la destrucció del medi ambient. Sabem que no és possible un creixement capitalista “sa”, sinó que aquest sempre té lloc sobre la base del crèdit i l’endeutament, generant de manera periòdica crisi de sobreendeutament i l’empitjorament de les condicions de vida.
Ens mostrem bel·ligerants i diem “no” a continuar amb les eines d’anticooperació amb les quals compta l’Estat espanyol; eines que actuen en sentit contrari al que seria desitjable amb bones pràctiques en polítiques de cooperació. En el passat, l’Estat espanyol comptava amb els crèdits que proporcionava el Fons d’Ajuda al Desenvolupament (FAD). Aquests crèdits beneficiaven principalment a empreses espanyoles. Eren crèdits condicionats, directa o indirectament, a la compra de béns i serveis a empreses espanyoles. A més generaven deute extern als països empobrits receptors. L’Estat disposa també de la Companyia Espanyola d’Assegurances de Crèdit a l’Exportació (CESCE), organisme de propietat pública encara que participada pel sector financer i assegurador privat espanyol. L’activitat de CESCE genera deute públic extern als països empobrits quan se succeeixen impagaments per part d’actors privats. De la mateixa manera dóna suport a la internacionalització d’empreses espanyoles que amb la seva activitat afecten els Drets Humans, els Drets Laborals, els Drets dels Pobles Indígenes, els Drets de les Dones i al medi ambient.

Recentment, el FAD ha estat substituït per altres dos mecanismes que no milloren la situació, sinó que l’empitjoren. Així, com ja ocorria amb el FAD, el Fons per a la Promoció del Desenvolupament (FONPRODE) és el nou instrument financer que es dota la cooperació espanyola per fomentar el desenvolupament mitjançant recursos AOD, reemborsables (generen deute extern públic) i no reemborsables, i completament deslligats, en un principi, dels interessos de les empreses espanyoles. De totes maneres, no hi ha forma de garantir que els fons no puguin beneficiar a empreses multinacionals de dubtós expedient. D’altra banda, a través del FONPRODE es permet i es fomenta l’ús de fons d’inversió privats (el seu objectiu és la maximització de beneficis) per a la gestió dels fons destinats a la cooperació de manera que els donants perden capacitat de control sobre els projectes, i es desenvolupen projectes que tenen com a únic objectiu que siguin rendibles.

De la desaparició del FAD sorgeix també el Fons per a la Internacionalització de l’Empresa (FIEM), que té com a objectiu donar suport a la internacionalització de l’empresa espanyola. Aquest mecanisme està deslligat de l’AOD i no compta amb cap mecanisme específic de transparència ni d’accés públic a la informació, de control dels fons, de participació de la societat civil i les comunitats afectades, d’avaluació d’impactes ni de rendició de comptes amb mecanismes legals de sanció.

D’altra banda, en allò relatiu a la cooperació per a la lluita contra el canvi climàtic, sabem que aquesta s’utilitza per afavorir a les empreses espanyoles i d’altres països donants a través d’estratègies d’internacionalització vinculades a fons climàtics. L’Estat espanyol, que es queda molt per sota dels compromisos de reducció d’emissions GEI al seu territori, intenta compensar-ho a través dels mecanismes de flexibilitat de dubtosa efectivitat (mercats de carboni a través de fons multilaterals i suport a Mecanismes de Desenvolupament Net). En el que es refereix al finançament per a l’adaptació i mitigació, prioritza aquells fons gestionats per intermediaris com el Banc Mundial o altres organismes multilaterals com el Banc Europeu d’Inversions. Institucions que disten molt de ser els canals més adequats per a la lluita contra el canvi climàtic, especialment per la falta de coherència de polítiques internes. D’altra banda, el Govern espanyol ha optat en nombroses ocasions per la cooperació reemborsable.

Per últim, però no menys important, tenim l’aposta del Govern per les
Aliances Públic Privades per al Desenvolupament (APPD). Dins d’aquest marc ens trobem amb el paradigma de la cooperació empresarial, on diferents administracions públiques han ofert també a les empreses convertir-se en beneficiàries dels recursos de l’AOD per implementar els seus propis projectes “de desenvolupament”. Així, tant el Govern català a través de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya i ACC1O, com el Govern espanyol a través de l’AECID, han engegat diferents convocatòries de subvencions per promoure la cooperació empresarial o projectes de desenvolupament per a empreses.

En molts casos, les transformacions de les eines de cooperació estan pensades per donar suport a la internacionalització de les ETN espanyoles, que s’expandeixen a través de la Inversió Estrangera Directa (IED). La IED és un dels principals mecanismes d’anticooperació. La IED sempre ha estat considerada com a motor de desenvolupament per als països empobrits. En efecte, encara que els fluxos de la IED de les ETN es dirigeixin a països empobrits, la suma de l’evasió del pagament d’impostos que practiquen, la falta de control de les seves actuacions per part dels diferents governs, la qüestionable creació de llocs de treball de qualitat, l’escassa transferència tecnològica o la constant vulneració de drets humans, laborals i mediambientals, ens porten a considerar a la IED com un mecanisme d’empobriment de milions de persones al món.

Davant tot això, què podem fer nosaltres? Dir NO. I lluitar per un altre món possible.

Com a ONGD amb compromís de transformació, seguirem denunciant les polítiques i mecanismes que empobreixen i impedeixen una vida digna per a les persones al món. Sabem que promoure campanyes destinades a augmentar els fons de cooperació, com la del 0,7%, resulta inútil i fins i tot contraproduent si la major part d’aquests recursos es destina a activitats empresarials, les conseqüències de les quals són l’empobriment de milions de persones al món a nivell mundial. També denunciem que en l’actualitat s’aplica una arquitectura legal que imposa el Dret Internacional Comercial sobre els Drets Humans, i que permet que existeixi una absoluta impunitat de les empreses transnacionals, ja que aquestes no estan obligades a rendir comptes davant cap Tribunal Internacional per les violacions de Drets Humans i de la Naturalesa. Al seu torn, l’Estat signa i ratifica Convenis Internacionals en pro dels Drets Humans per després fomentar polítiques comercials que espolien els països empobrits del planeta.

És la nostra responsabilitat com a ONGD la lluita per bloquejar tots els intents de mercantilització de les nostres vides, construir un model de cooperació que persegueixi la solidaritat, la justícia social i mediambiental des d’una perspectiva de classe i gènere. Una cooperació que no només estigui deslligada dels interessos particulars de les principals multinacionals i grans grups de poder econòmic i financer del planeta, sinó que treballi per revertir els efectes que el neoliberalisme té en els diferents àmbits de les nostres societats.

En l’actual context europeu, en el qual s’ha accelerat el ritme de destrucció d’ocupació i de despesa social, empitjorant l’accés als recursos bàsics, observem la pràctica desaparició de les fronteres entre el Sud i el Nord, apareixent en el seu lloc un Sud i un Nord Global. Les mateixes polítiques i fórmules (Consens de Washington) que es van aplicar per a l’eradicació de la pobresa en el Sud, amb un fort protagonisme de les empreses amb ànim de lucre, i que van fracassar estrepitosament, s’estan aplicant avui dia als països del Sud d’Europa per fer front la crisi financera i rescatar a la banca irresponsable. Sabem que els resultats seran els mateixos: augment de la pobresa i de les desigualtats entre pobres i rics.

Per tot això, reivindiquem el significat radical de la paraula “cooperació”, del treball bidireccional entre persones, moviments socials i organitzacions socials i sindicals del Sud Global, amb la voluntat ferma de compartir experiències i coneixement, i d’enfortir les resistències. El paradigma de la COOPERACIÓ s’oposa al paradigma de la COMPETITIVITAT, ja que treballar de forma conjunta i en suport mutu resulta beneficiós per a les persones, i en canvi la competència permanent genera un estat de lluita i confrontació entre els individus, per a que molts sempre perdin. Al mateix temps que sabem que existeix gran diversitat de formes de cooperar, sabem que no són cooperació totes aquelles accions que generin acumulació de capital. Recollim la voluntat d’exercir la cooperació com a mecanisme de restauració de les capacitats dels pobles.

La nostra intenció no és tornar al model imperant de les dècades passades, que permetia un model de vida en el Nord sobre la base de l’expropiació de les riqueses en el Sud, sinó que treballarem per desvetllar que els mateixos processos d’expropiació s’apliquen en el Sud Global. El camí cap a la transformació passa pel treball en les comunitats, però també per la solidaritat internacional. Aprofitarem el capital cultural, polític i social generat al llarg d’aquests anys, així com les xarxes de solidaritat, tant a nivell estatal com internacional, per crear un autèntic contrapoder de, per i per a les persones que lluiti per les classes més desfavorides, aportant als creixents moviments socials als nostres països un contingut polític profund i la perspectiva global que ens permeti una veritable cooperació. És per això que ens unim per crear una agenda comuna, que ens permeti treballar unides i en la mateixa direcció, enfrontant els nous reptes que han sorgit i aplicant els mecanismes de resiliència que la naturalesa utilitza per, davant un nou escenari, seguir treballant en pro d’un model econòmic i social que permeti una vida digna per a les persones.
Per això, entenem que el nostre futur ha de passar per l’autosuficiència econòmica, per la conscienciació al carrer i la mobilització social a nivell local i internacional. Tot això amb l’objectiu de la transformació social cap a un nou model polític, econòmic i social. Un nou model que tingui com a centre les persones i el planeta. I estigui basat en conceptes com el bon viure, l’economia feminista i el decreixement del Nord Global, entre molts altres, i que trenqui amb el “desarrollisme”, l’acumulació i el dogmatisme econòmic neoliberal patriarcal imperant. És hora de respondre a la ideologia amb idees, ja que aquestes són les que mouen el món.


Opcions de descàrrega

Et pot interessar

Incidència | Actualitat | Divendres, 10 de maig de 2019

Drets humans, en el centre: Accions per a un futur millor a la regió euromediterrània

Comunicat de la Xarxa Euromediterrània de Drets Humans


Sala de premsa, Incidència | Actualitat | Dilluns, 20 d'agost de 2018

Memorial Berta Cáceres a Barcelona

Entitats i moviments socials sol·licitem a l’Ajuntament de Barcelona aquest reconeixement a la defensa dels drets humans i el medi ambient

ACTE PRESENCIAL

Quina marca Barcelona? Inversions catalanes a l'exterior: El cas de Buenaventura, Colòmbia

Les empreses transnacionals han esdevingut un actor clau en l’actual procés de globalització, amb un poder econòmic i polític cada vegada més gran. Simultàniament, són creixents les...

Quan:
Del 26 al 27 de juny del 2015, 17:30

On:
Centre Cívic Pati | Llimona Carrer del Regomir, 3 | Barcelona

Av. Meridiana 32, ent. 2a (esc. B) | 08018 Barcelona
T.: +34 93 119 03 72 | +34 655 856 163
institut@idhc.org

© Institut de Drets Humans de Catalunya.
Avis legal | Mapa web | Contacte

Pàgina web x Space Bits