Un 21 de març una setantena de persones van ser assassinades per reclamar els seus drets i més de 180 van resultar ferides.
La policia va obrir foc contra una manifestació contrària a una llei que controlava els moviments de la població negra, anomenada “llei de passis”.
Això va passar al poble de Shaperville, Sudàfrica, el 1960.
Actualment, any 2013, el govern espanyol ha exclòs a una part de la població del seu dret a l’atenció sanitària pública i gratuïta mitjançant una reforma de llei. La sostracció d’aquest dret fonamental és justificat com una mesura de retallada en època de crisi econòmica i austeritat. I l’enduriment en política d’estrangeria que dificulta les renovacions de permisos de residència condemna a milers de persones a caure una altra vegada en la irregularitat administrativa. Exemples de discriminació i de clar racisme institucional. I–gairebé-ningú diu res perquè és un acte de discriminació més
i perquè el discurs racista que utilitza com lema populista i demagògica “els primers són la gent d’aquí” ha guanyant terreny.
Tenim assumida la discriminació racista i xenòfoba com un fet normal, habitual, que es dóna al nostre voltant o que, tot i que ens afecti directament, no ens genera alarma. Com hem arribat a aquest punt?
En bona part degut al control exercit per algunes forces polítiques que instrumentalitzen el fet migratori, que han promogut la divisió entre la població instrumentalitzant l’efecte de la crisis, l’atur, i la manca de recursos socials, per a culpabilitzar a la immigració. Focalitzar un enemic comú en la persona diferent per raó de color de pell, ètnia o cultura, és un mecanismo per amagar la identitat dels veritables culpables del patiment actual, els vertaders enemics del poble.
En definitiva, el racisme i la discriminació són un mecanismo clan per mantenir el sistema de dominació social actual.
Les conseqüències dins la societat d’aquesta maquinària represora no cal buscar-les als llibres ni els esperem en un futur: les conseqüències les tenim
aquí i ara. En els últims anys han incrementat les agressions racistes i les actuacions racistes de grups organitzats, segon les diferents organitzacions. I tal i com recull SOS Racisme Catalunya en el seu darrer informe, adverteix que en 20 anys d’experiència és el primer cop que els casos de conflictos entre particulars són la tipologia més nombrosa. I, el que és pitjor, gairebé la meitat d’aquests casos són agressions físiques. Això que no només ha augmentat el número de casos sinó que són més greus.
Per altra banda, les polítiques adreçades a gestionar–omillor dit, aturar-les migracions, converteixen als governs en repressors. Les polítiques d’estrangeria suponen la condemna a l’exclusió social de milers de persones al nostre país, o directament la mort de centenar de milers de persones a les fronteras o al mar.
I el discurs de l’odi i l’extrema dreta va guanyant adeptes arreu del continent. Un perill present a tota Europa i als nostres carrers que no rep la resposta contundent necesaria per part de les institucions, els polítics ni la justícia. Doncs de les paraules que instiguen a l’odi a les agressions físiques per motivació racista, només hi ha un pas.
Catalunya va ser sempre un país d'acollida, que considera la diversitat com un fet que aporta riqueza cultural, social i econòmica. Davant aquest context
advers i per tal d’aturar la normalització del racisme a la nostra societat, en el Dia Internacional contra el Racisme i la Xenofobia les entitats sota signants volem fer una crida per construir una lluita conjunta, ja que els retrocesos en drets i llibertats ens afecten a tothom!
Opcions de descàrrega
