Cada dia moren 35.000 nens de fam segons la FAO. És un genocidi de proporcions impressionants, al qual assistim impassibles. Alhora, es calcula que la despesa diària en armament és de 2.800 milions de dòlars i els subsidis agrícoles dels Estats Units i de la Unió Europea ronden els 800 milions diaris. No existeixen fons per al tractament de la SIDA ..., però els beneficis del complex industrial bel·licomilitar dirigeixen en gran mesura l'economia mundial. És urgent compartir justament. No hi ha millor brou de cultiu de la radicalització, l'animadversió i l'agressivitat, que la humiliació i l'exclusió. La violència no es justifica, però els seus orígens cal examinar atentament.
En lloc d'enfortir el multilateralisme i dotar les Nacions Unides dels mitjans i autoritat necessaris per a emprendre un gran pla global de desenvolupament a benefici de tots, sesiguen explotant els recursos naturals de països progressivament empobrits, la ciutadania es veu forçada a emigrar en circumstàncies que sovint constitueixen un greuge a la seva dignitat. No és amb vots captius, amb obediència cega i amb temor que es construeix i es consolida la democràcia genuïna. No són les guerres de cobdícia, les demostracions de força, les accions bèl·liques ni les invasions dirigides per interessos econòmics i energètics -que generen una espiral de violència, d'acció i reacció, d'intervenció i represàlia- les millors maneres de fer front als grans desafiaments i asimetries de tot ordre, que presenta la situació mundial.
Els governants han abdicat les seves responsabilitats polítiques, tot substituint els valors universals per les lleis del mercat. El resultat ha estat la concentració de la riquesa en unes poques mans i l'ampliació de les bretxes socials i econòmiques.
NO A LA POBRESA! Cal exigir als governants, a través d'un autèntic clamor a escala mundial, que donin prioritat al compliment dels Objectius del Mil·lenni. Ha arribat el moment de la no resignació, de la implicació personal.
Proclamem, un cop més, que no justifiquem els atemptats i la violència, vingui d'on vingui. Condemnem tot tipus de terrorisme: el dels grups ocults a l'ombra i el terrorisme d'Estat. S'ha utilitzat la tortura, el tracte cruel i degradant i s'ha violat reiteradament el dret internacional i humanitari.
Cal que la comunitat internacional posi fi a la barbàrie, a les massacres. Com s'estableix a la Carta de les Nacions Unides són els pobles els que han de decidir el seu destí. Hem de sumar ràpida, veus de tots els pobles del món per a dir: PROU! A LA GUERRA I A LA VIOLÈNCIA.
Hem callat excessivament. Ara s'ha acabat el silenci. Els pobles aixecaran la seva veu. La guerra és una tragèdia per a tothom. És urgent desarmar la raó armada. Avui més que mai són necessàries la capacitat de diàleg i d'aliança, el compromís d'intentar la resolució pacífica dels conflictes fomentant actituds d'encontre i respecte als altres, mitjançant l'aplicació quotidiana dels Drets Humans.
Cal canviar el curs dels esdeveniments a través d'accions col·lectives, desenvolupant la solidaritat entre els pobles. És urgent que els intel·lectuals, artistes, educadors, científics ... abandonin la seva passivitat i passin a l'acció. Només així els seus escrits i les seves paraules seran creïbles i podran contribuir a sumar els seus esforços als de molts altres, per aturar la bogeria de la guerra, de la confrontació i de la violència.
Ha arribat el moment de la gent. I, sobretot, dels joves, dels homes i dones que reclamen un altre món possible. Les institucions i mitjans de comunicació han d'ajudar la ciutadania mundial per tal que, per fi, deixin de ser espectadors i duguin a terme el rol de protagonistes en el disseny del futur. Els governants, parlamentaris, membres dels consells municipals ... tenen una especial responsabilitat en aquest canvi històric.
Ha arribat també el moment de les cultures i religions més diverses per tal que, unides per la solidaritat i amor al proïsme que els és inherent, es situïn a l'avantguarda del rescat de la dignitat humana.
Cal que els pobles assumeixin la resistència social, cultural, política i espiritual mitjançant mobilitzacions, de la no cooperació a la violència i injustícia, de sumar esforços amb altres pobles i de denunciar els responsables de dominacions i del dolor que afecta la humanitat .
Cal posar-se en peu, en peu de pau i caminar cap a nous horitzons de vida i no de mort. Malgrat tot, aquesta és l'esperança.
Per tot això, amb la mirada posada en les generacions futures, fem una crida a tots els que se sentin igualment implicats perquè manifestin pacíficament, a través de tots els mitjans al seu abast, presencials i virtuals, la seva adhesió a la pau:
NO A LA GUERRA I A LA VIOLÈNCIA!
SÍ A LA PAU I A LA JUSTÍCIA!
Durant 24 hores, en totes les parts del món, ens manifestarem de viva veu oa través dels mitjans de comunicació els propers dies 10 i 11 de desembre de 2006, en commemoració de la Declaració dels Drets Humans.
Si aconseguim avenços progressius, ben aviat podrem conquerir
"Mundialització de la consciència", la independència real dels pobles.
Opcions de descàrrega
