Manifest-Acusació, Judici Popular Castor. Davant la impunitat, la ciutadania acusa.

El desenllaç del projecte d’emmagatzematge geològic de gas natural Castor sembla no arribar mai. El projecte, concedit a ESCAL UGS (participada en un 66,6% per ACS, de Florentino Pérez) per part del govern del PSOE, va hibernar la seva activitat el 2013, després de provocar un miler de sismes que sacsejaren les poblacions de les terres del Sénia. Posteriorment al desastre, estudis de l’IGME i de l’IGN ja van corroborar la relació causa-efecte entre la injecció de gas a la planta marítima i els terratrèmols. Tot i així,  el govern del PP va permetre a ESCAL UGS renunciar a la concessió, i la va compensar, a més, amb una indemnització de 1.350 milions d’euros abonats en menys de 40 dies i en un context d’importants retallades socials. A dia d’avui, les instal·lacions continuen aturades, i encara que estiguin hibernades no hi ha de moment un calendari per al seu desmantellament. Ningú s’ha fet responsable del desastre i, en canvi, la ciutadania ha hagut d’assumir un deute que ascendirà a més de 3.400 milions d’euros, i que ja s’està pagant des de l’1 de gener de 2016 a les nostres factures de gas.

Des de l’any 2007, la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia ha alertat dels perills socioambientals d’aquest projecte. Ha denunciat incansablement diferents procediments, permisos i pràctiques controvertides durant tot el procés i ha fet, així, una tasca d’informació, control ciutadà i participació activa que l’administració i la mateixa empresa promotora han obviat i menystingut des de l’inici. Des de 2013, i a partir de l’entrada en escena del BEI, l’Observatori del Deute en la Globalitzación (ODG) també ha avisat dels riscos del refinançament del projecte a través dels bons de projectes, de la financiarització d’aquesta infraestructura i de la generació potencial de deute il·legítim que acabaria pagant la població. Després del desastre i la indemnització mediàtica, l’opinió pública també ha mostrat la seva desaprovació, però és víctima de la desinformació, la lentitud del cas i la seva complexitat.

Malgrat la causa oberta al jutjat núm. 4 de Vinaròs, on s'estan investigant delictes de prevaricació mediambiental, contra el medi ambient i els recursos naturals, no hi ha garanties per a la població que aquelles situacions no es tornin a repetir, ni tampoc que es senyalin els seus responsables principals. Davant d’aquesta impunitat, i gairebé 4 anys després dels terratrèmols, el conjunt de la ciutadania afectada pels impactes socials, mediambientals i financers del Projecte Castor, i especialment la població del territori que en va patir i continua patint les conseqüències, mereix un judici just per aquesta causa. És per aquest motiu que el 17 de juny de 2017 diverses organitzacions de la societat civil impulsem un Judici Popular al Projecte Castor, per a denunciar i jutjar aquests fets i acusar els seus responsables, amb la urgència, rigor i transversalitat que aquest cas requereix.

La realització d’un Judici Popular al Projecte Castor sorgeix com a necessitat de la societat civil organitzada de garantir, col·lectivament, els seus drets i recuperar la seva dignitat, amb l’objectiu de:

1. Escoltar les veus de la ciutadania involucrada i incloure la memòria històrica dels territoris, per evitar que el cas caigui en l’oblit;
2. Fer balanç del camí recorregut, així com posar en valor, les accions realitzades per les organitzacions com la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia durant tots aquests anys, i la Associació d’Afectats i Afectades per la Plataforma Castor en els últims temps;
3. Exercir control ciutadà; exigir responsabilitats i negligències en el cas del Projecte Castor a les terres del Sénia, així com el desmantellament de la Plataforma; i
4. Denunciar, en definitiva, la vulneració de drets fonamentals amb conseqüències d’abast local, estatal i global, tot reclamant l’exercici de sobirania popular.

Per a  fer-ho, creiem important que el Judici Popular es realitzi en els termes que la població consideri i decideixi, fora de connivències i servilismes; emprant principis i criteris que no són exclusivament legals; i ampliant l’àmbit d’acusació més enllà dels impactes del Castor a les terres del Sénia.

Les parts que assenyalem pel desastre social, mediambiental i financer que ha resultat i continua resultant el Projecte Castor i que, per tant, seurem a la banqueta de la part acusada en el Judici, fins i tot en el cas que decideixin no comparèixer, són:

1. L’empresa ESCAL UGS/ACS (Actividades de Construcción y Servicios) i, de manera agreujada, el seu president Florentino Pérez, 
   
   ACUSATS de la construcció del Projecte Castor, on els terratrèmols són només la punta de l’iceberg d’una cadena de delictes ambientals, socials i econòmics a nivell local i global, com és el deute generat, i d’altres casos de megaprojectes imposats i inútils a l’Estat espanyol i fora d’aquest, com és a països del Sud global.
    
2. El Govern espanyol i el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme,
   
   ACUSATS de prevaricació ambiental, mala administració i ajuda estatal encoberta. Específicament en relació a l’ocultació d’informació rellevant en relació al Projecte Castor i no garantia del dret a la informació de la població; connivència amb l’empresa (va acompanyar i aprovar costos sobredimensionats en el Projecte i va garantir el cobrament a través de les clàusules del contracte), enlloc de garantir l’interès públic
    
3. El Banc Europeu d’Inversions (BEI),
   
   ACUSAT de prevaricació ambiental, generació de deute il·legítim i finançament del model de gas. Específicament en relació a fer possible el refinançament del Projecte Castor gràcies a l’emissió de bons, i a finançar altres infraestructures de gas a Europa amb la mateixa lògica i impacte.

El Judici Popular donarà veu a testimoniatges com la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia i l’Associació d’Afectats i Afectades per la Plataforma Castor; els quals testificaran davant el Tribunal en relació a l’opacitat, la manca de participació pública i els impactes socioambientals del Projecte Castor. També es comptarà amb diversos peritatges de l’àmbit geològic, mediambiental, de dret processal i sobre els impactes de la financiarització i de les grans infraestructures fomentades per les institucions europees, per explicar el model d’indústria gasística que representa el Projecte Castor, així com els impactes econòmics i socials que té sobre el medi ambient i les persones. Per últim, es donarà veu a persones de comunitats del Sud global afectades per projectes de la mateixa ACS que testimoniaran els impactes d’aquesta empresa fora de les fronteres nacionals i la seva lògica d’actuació arreu.

El veredicte i la sentència que sorgeixin del mateix serviran per a continuar fent incidència en les institucions (locals, catalanes i estatals) i els altres actors assenyalats, com l’empresa ACS i el Banc Europeu d’Inversions. És urgent continuar treballant per al desmantellament de les instal·lacions del Projecte Castor, entre d’altres reivindicacions de les poblacions locals. Així mateix ho és el fet de poder revertir l’actual situació de pagament de deute il·legítim que ascendeix a més de 3.400 milions d’euros i que recau sobre la ciutadania.

Exigim justícia, reparació del dany causat i garantia de no replicació d’aquest model que ens endeuta social, ambiental i econòmicament.
No volem més Castors; que la història no torni a repetir-se mai més, enlloc.

Així ho expressen les entitats sotasignades, les quals convoquen a tota la ciutadania a ser part d’aquesta acusació i a assistir al Judici Popular el proper dissabte 17 de juny a Barcelona.

Observatori del Deute en la Globalització
Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia
Associació d’Afectats i Afectades per la Plataforma Castor

Enllaços relacionats

Titol del link