Butlletí de l'IDHC

Subscriu-te ara

Agenda i calendari d'actes

El Tribunal Europeu de Drets Humans: funcionament, procediment d'accés i jurisprudència (3a edició)

Quan:
Del 18 d'octubre al 30 de novembre del 2021

On:
aulaIDHC.org

[Cicle de webinars] Despolaritzant les xarxes, reconnectant els carrers

Quan:
Del 27 d'octubre al 4 de novembre del 2021, 17:00

On:
Plataforma virtual

40a Curs anual de drets humans

Quan:
Del 25 d'abril al 12 de maig del 2022

On:
aulaIDHC.org | Barcelona

Veure més

Associa't a l'IDHC

El teu gra de sorra

A l'IDHC treballem per fer avançar l'història del drets humans. Una història en la que totes i tots nosaltres tenim un paper a jugar.

En vols formar part?

Incidència | Dimarts, 1 de març de 2011

Manifest Contra la impunitat de la dictadura franquista. Justícia per a les víctimes i per al jutge Garzón

Plataforma contra la impunitat del franquisme

Manifest Contra la impunitat de la dictadura franquista. Justícia per a les víctimes i per al jutge Garzón

Ja hem arribat a la recta final del judici oral al jutge Garzón al Tribunal Suprem. Un judici contra un dels pocs jutges del Poder Judicial espanyol que ha qualificat com a criminals els rebels, civils i militars, que es van alçar contra la II República el juliol de 1936, així com a la seva política d'extermini.

Atenent a la demanda de tutela judicial de nombroses associacions ciutadanes, el 16 d'octubre de 2008 el jutge Baltasar Garzón es va declarar competent per investigar els crims del franquisme. Va iniciar, llavors, un procés d'investigació sobre els desapareguts com a conseqüència de la repressió franquista, aplicant els progressos del Dret penal internacional adreçat a protegir i sancionar les violacions dels drets humans més elementals.

Segons el Dret penal internacional, s'estableix la prohibició de tota impunitat i prescripció dels crims contra la humanitat, els crims de guerra i el genocidi. Delictes que, per tant, no poden ser objecte d'amnistia, oblit i perdó. Queda així desautoritzat aquell Estat que adopti normes i altres disposicions que impedeixin la persecució dels delictes d'aquesta magnitud.

Per això es va anul·lar la Llei de punt final i obediència deguda a Argentina; o l'Audiència Nacional va poder processar Pinochet i jutjar Scilingo, entre d'altres. Per això, també, la Llei d'Amnistia espanyola de 1977, com ha indicat el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, no pot emparar la impunitat i la falta d'investigació d'aquests delictes.

No obstant això, quan la mirada de la justícia espanyola s'ha posat en el nostre passat històric recent la resposta ha estat una altra. Per aquest motiu la demanda de Mans Netes, hereva directa del franquisme, contra el jutge Garzón, acusant-lo de prevaricació per pretendre investigar els crims del franquisme hagi estat acceptada pel Tribunal Suprem. El que, de moment, ha suposat, la interrupció d'aquesta investigació, la separació del jutge i el risc de la seva condemna.

Si la condemna al jutge Garzón es portés a terme, suposaria una denegació de justícia particularment greu per a les víctimes del franquisme que el jutge havia emparat; i en cert sentit, un segon enterrament de les persones desaparegudes; així com un major oblit respecte el segrest de milers de nens en l'època.

Així mateix implicaria encara més obstacles front a la pretensió d'anul·lació de les sentències dels consells de guerra i altres jurisdiccions franquistes, com ara el TOP. Un menyspreu de la independència dels jutges en la seva funció d'interpretar les lleis i una conculcació del dret penal internacional, instrument indispensable per a oferir una protecció davant violacions dels drets humans.

En resum, una brillant contribució per a reforçar la impunitat de què ha gaudit durant tant de temps la dictadura franquista, i un gran desconeixement de l'Estat democràtic i de Dret previst a la Constitució espanyola.

Els que entenem la democràcia com un procés que ha d'avançar en matèria de drets, participació ciutadana autèntica i igualitària, pensem que examinar públicament els crims del franquisme contra els defensors del règim legítim republicà, fer justícia i reparar el dany a les víctimes és un camí imprescindible. Com també ho és restablir la memòria de la resistència antifeixista en vistes a una cultura que mereixi ser qualificada com a democràtica.

Per això demanem

¡Continuïtat en la instrucció de les causes pels desapareguts i els nens segrestats del franquisme, d'acord amb el dret penal internacional!

ENLLAÇOS RELACIONATS

Manifiesto Contra la impunidad de la dictadura franquista. Justicia para las víctimas y para el juez Garzón

Tweets by @institut_IDHC

Et pot interessar

Sala de premsa, Incidència, Formació | Actualitat | Dijous, 30 de setembre de 2021

El Comitè contra la Desaparició Forçada de l'ONU publica les seves observacions finals sobre Espanya

En les obligacions se sol·liciten modificacions normatives i institucionals per a garantir els drets recollits en la Convenció contra la Desaparició Forçada

Sala de premsa, Recerca | Actualitat | Dimarts, 23 d'octubre de 2018

Justícia Universal Ja! per la recuperació de la jurisdicció universal a Espanya

Una declaració de la societat civil recull els aspectes clau que ha d'incorporar la reforma per recuperar la jurisidicció universal

Recerca | Publicacions

Desaparició forçada. Mecanismes i estàndards internacionals.

Karlos Castilla Juárez

Recerca | Publicacions

Memòria Històrica

Anaïs Franquesa, Margalida Capellà, Cecilia Rossetto, Meir Margalit, Pelai Pagès i Carlos Jiménez Villarejo

ACTE PRESENCIAL

Jornades sobre memòria històrica a Espanya

Els principis de Veritat, Justícia i Reparació en el DIP i la seva aplicació en el procés de transició a Espanya 10.00h El dret internacional i els principis de veritat, justícia i reparació...

Quan:
18 de setembre del 2007, 10:00

On:
Pati Llimona | c/ Regomir 3 | Barcelona

CURS IDHC

Mòdul virtual (Taragona): Aprenentatge vivencial i participatiu. Eines pràctices per Educació en Drets Humans per a Infants

Inici:
24 de septiembre