Estem renovant la nostra web, pot ser trobis alguns problemes o errades. En breu estarà totalment operativa. Gràcies per la paciència

Català | Castellano

Segueix-nos a:

Butlletí de l'IDHC

Subscriu-te ara

Agenda i calendari d'actes

Diàleg #17O #PobresaZeroJustíciaGlobal: Un nou contracte social per combatre les desigualtats

Quan:
17 d'octubre del 2019, 10:30

On:
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona | Montalegre 5, Barcelona


Introducció als drets humans per a entitats de la societat civil i agents socials de Terrassa

Quan:
Del 21 d'octubre al 4 de novembre del 2019

On:
Terrassa


LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ I DRET DE REUNIÓ I ASSOCIACIÓ PACÍFICA. Instruments i mecanismes internacionals de protecció

Quan:
22 d'octubre del 2019

On:
Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (Sala 73) | c. Mallorca, 283 | 08037 Barcelona


Veure més

Associa't a l'IDHC

El teu gra de sorra

A l'IDHC treballem per fer avançar l'història del drets humans. Una història en la que totes i tots nosaltres tenim un paper a jugar.

En vols formar part?

Incidència | Dimarts, 1 de març de 2011

Manifest Contra la impunitat de la dictadura franquista. Justícia per a les víctimes i per al jutge Garzón

Plataforma contra la impunitat del franquisme


Manifest Contra la impunitat de la dictadura franquista. Justícia per a les víctimes i per al jutge Garzón

Ja hem arribat a la recta final del judici oral al jutge Garzón al Tribunal Suprem. Un judici contra un dels pocs jutges del Poder Judicial espanyol que ha qualificat com a criminals els rebels, civils i militars, que es van alçar contra la II República el juliol de 1936, així com a la seva política d'extermini.

Atenent a la demanda de tutela judicial de nombroses associacions ciutadanes, el 16 d'octubre de 2008 el jutge Baltasar Garzón es va declarar competent per investigar els crims del franquisme. Va iniciar, llavors, un procés d'investigació sobre els desapareguts com a conseqüència de la repressió franquista, aplicant els progressos del Dret penal internacional adreçat a protegir i sancionar les violacions dels drets humans més elementals.

Segons el Dret penal internacional, s'estableix la prohibició de tota impunitat i prescripció dels crims contra la humanitat, els crims de guerra i el genocidi. Delictes que, per tant, no poden ser objecte d'amnistia, oblit i perdó. Queda així desautoritzat aquell Estat que adopti normes i altres disposicions que impedeixin la persecució dels delictes d'aquesta magnitud.

Per això es va anul·lar la Llei de punt final i obediència deguda a Argentina; o l'Audiència Nacional va poder processar Pinochet i jutjar Scilingo, entre d'altres. Per això, també, la Llei d'Amnistia espanyola de 1977, com ha indicat el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, no pot emparar la impunitat i la falta d'investigació d'aquests delictes.

No obstant això, quan la mirada de la justícia espanyola s'ha posat en el nostre passat històric recent la resposta ha estat una altra. Per aquest motiu la demanda de Mans Netes, hereva directa del franquisme, contra el jutge Garzón, acusant-lo de prevaricació per pretendre investigar els crims del franquisme hagi estat acceptada pel Tribunal Suprem. El que, de moment, ha suposat, la interrupció d'aquesta investigació, la separació del jutge i el risc de la seva condemna.

Si la condemna al jutge Garzón es portés a terme, suposaria una denegació de justícia particularment greu per a les víctimes del franquisme que el jutge havia emparat; i en cert sentit, un segon enterrament de les persones desaparegudes; així com un major oblit respecte el segrest de milers de nens en l'època.

Així mateix implicaria encara més obstacles front a la pretensió d'anul·lació de les sentències dels consells de guerra i altres jurisdiccions franquistes, com ara el TOP. Un menyspreu de la independència dels jutges en la seva funció d'interpretar les lleis i una conculcació del dret penal internacional, instrument indispensable per a oferir una protecció davant violacions dels drets humans.

En resum, una brillant contribució per a reforçar la impunitat de què ha gaudit durant tant de temps la dictadura franquista, i un gran desconeixement de l'Estat democràtic i de Dret previst a la Constitució espanyola.

Els que entenem la democràcia com un procés que ha d'avançar en matèria de drets, participació ciutadana autèntica i igualitària, pensem que examinar públicament els crims del franquisme contra els defensors del règim legítim republicà, fer justícia i reparar el dany a les víctimes és un camí imprescindible. Com també ho és restablir la memòria de la resistència antifeixista en vistes a una cultura que mereixi ser qualificada com a democràtica.

Per això demanem

¡Continuïtat en la instrucció de les causes pels desapareguts i els nens segrestats del franquisme, d'acord amb el dret penal internacional!

ENLLAÇOS RELACIONATS

Manifiesto Contra la impunidad de la dictadura franquista. Justicia para las víctimas y para el juez Garzón

Et pot interessar

Sala de premsa, Recerca | Actualitat | Dimarts, 23 d'octubre de 2018

Justícia Universal Ja! per la recuperació de la jurisdicció universal a Espanya

Una declaració de la societat civil recull els aspectes clau que ha d'incorporar la reforma per recuperar la jurisidicció universal


Sala de premsa, Incidència, Recerca | Actualitat | Dijous, 18 d'octubre de 2018

Veritat, justícia i reparació per a les ví­ctimes de desaparicions forçades

Un seminari analitza el cas colombià i aborda què pot servir d'exemple per a la realitat espanyola

Recerca | Publicacions

Recerca | Publicacions

Memòria Històrica Memòria Històrica

Anaïs Franquesa, Margalida Capellà, Cecilia Rossetto, Meir Margalit, Pelai Pagès i Carlos Jiménez Villarejo

ACTE PRESENCIAL

Jornades sobre memòria històrica a Espanya

Els principis de Veritat, Justícia i Reparació en el DIP i la seva aplicació en el procés de transició a Espanya 10.00h El dret internacional i els principis de veritat, justícia i reparació...

Quan:
18 de setembre del 2007, 10:00

On:
Pati Llimona | c/ Regomir 3 | Barcelona

Av. Meridiana 32, ent. 2a (esc. B) | 08018 Barcelona
T.: +34 93 119 03 72 | +34 655 856 163
institut@idhc.org

© Institut de Drets Humans de Catalunya.
Avis legal | Mapa web | Contacte

Pàgina web x Space Bits