Manifest per la despenalització

Aquest és un manifest dirigit a aquells que creiem que les vides de totes les persones valen el mateix. A totes aquelles persones que desitgem pels altres el mateix que desitgem per la gent que estimem. A aquells que creiem fermament que el món és un recurs que tots els seus habitants han de tenir cura i gaudir amb les mateixes responsabilitats i les mateixes oportunitats. A aquells que pensem que la globalització és un espai/temps per organitzar un repartiment cada vegada més democràtic de la riquesa i de la presa de decisions, en lloc d'un horitzó a témer i destruir ferint-lo de fronteres, murs, barreres, lleis d'estrangeia i polítiques securitàries. A aquells que treballem per fer que la seguretat sigui cada vegada un resultat de comunitats humanes més igualitàries i teixidores de vincles socials forts, i cada vegada menys l'objectiu de polítiques de la por que dibuixen paisatges on la pluralitat és una amenaça, la diversitat un enemic, la pobresa un delicte.

Nosaltres defensem, per tant, el dret a la mobilitat de les persones que fugen de les guerres o de la fam, de la persecució per raons ètniques, religioses, d'identitat o pràctica sexual. També els drets de qui simplement es desplace, moltes vegades amb dolor però sempre carregats de somnis i aspiracions, en busca d'una vida millor. Estem obstinats i obstinades a seguir construint societats on les nostres amigues, fills, mares, veïns i companyes tinguin sempre l'oportunitat d'accedir als béns i drets bàsics, per tirar endavant projectes de vida dignes. Sabem que no parlem en absolut d'utopies, sinó d'objectius totalment realistes.

Concretant aquestes demandes en el racó de la terra on ens ha tocat viure, el que pretenem és anar desmuntant pedra a pedra l'elevat mur de la vergonya que avui criminalitza la pobresa a l'Estat espanyol. Una de les peces més dures es diu Llei d'Estrangeria i entre els seus efectes perversos hi ha la condemna a viure sense drets per milers de persones.

Si rebutgem el mur de Trump no podem permetre que existeixin murs visibles i invisibles que impedeixin que molts dels nostres veïns i veïnes no disposin d'un estatus jurídic que els permite accedir, no només a drets bàsics, com la salut o l'educació, sinó simplement a viure.

Davant la impossibilitat d'obtenir un contracte de treball -a la situació de falta de feina en general s'hi suma, en el cas de la població migrant, l'estatus d'irregularitat administrativa o de "sense papers" a causa de la Llei d'estrangeria-, moltes persones immigrants han de buscar-se la vida, com sabem, venent als carrers. La venda ambulant sempre ha estat una via d'obtenció d'ingressos per les capes de població més empobrides. A l'Europa de l'austeritat i el neoliberalisme, aquesta es una situació a la qual s'hi veu abocada un percentatge de població cada vegada més gran. Pels immigrants d'origen subsaharià, molts d'ells residents a les nostres ciutats des de fa més de 10 anys, aquesta ha estat i segueix sent una via de sortida que els permet anar sobrevivint. En aquest sentit, les alternatives són poques: o són explotats com a jornalers en el treball domèstic, o venen al carrer. no hi caben més opcions. I recordem, quan un manter és condemnat per vendre, això tanca, de facto, qualsevol possibilitat de regularització futura degut al tema dels antecedents penals. Això és el que en diem, criminalització de la pobresa.

A l'any 2010, gràcies a un enorme treball d'organització i visibilització de la problemàtica per part de col·lectius de manters de tot l'Estat, la venda ambulant o "top manta" no es va arribar a despenalitzar, que era l'objectiu buscat, però sí que es va introduir, almenys, un tipus molt atenuat. Per tant, per a determinades situacions, com les que ens ocupen, la pena passava de presó a multa i a treballs en benefici de la comunitat.

Aquesta situació es va mantenir fins l'any 2015, moment en el qual va entar en vigor una de les reformes més restrictives i qüestionades del Codi Penal, que va tornar a penalitzar amb penes de presó aquestes conductes, a l'article 274.3.

Per tot això, avui demanem que les institucions tornin a reconèixer, com han vingut fent durant els cinc anys anteriors al 2016, que la venda al detall de productes protegist per les lleis de propietat industrial i intel·lectual, no puguin ser penalitzades com a delicte i afectada per penes de multes i de privació de llibertat perquè són mesures:

• Desproporcionades, ja que condueixen a la imposició d'una pena que no guarda cap proporció amb la gravetat dels fets (s'ha de recordar aquí que la legislació espanyola considera una mera falta el delicte contra la hisenda pública per una quantitat inferior a 120.000 euros).
• Il·legals, perquè contradiuen el principi d'intervenció mínima, és a dir, el recurs al dret penal com a ultima ratio. En aquest sentit i com s'ha assenyalat, la venda ambulant va ser despenalitzada l'any 2010
• Inadequades, ja que la finalitat de prevenció general associada a les penes no concorre en els casos que ens ocupen degut a la inexistència de pol´tiiques que facilitin la integració laboral i social de les persones que desenvolupen la venda ambulant. Així, quan un necessita sobreviure i no té cap altra sortida, ni tan sols la presó és una amenaça dissuassòria.
• Injustes i antidemocràtiques: perquè en absència d'una política criminal coherent amb la nostra Constitució, criminalitzen la pobresa a través del Codi Penal.

DEMANEM, EN DEFINITIVA, LA DESPENALITZACIÓ DEL "TOP MANTA"

Enllaços relacionats

Manifest per la despenalització