NO al desmantellament de l'Institut Català de les Dones

Les polítiques de dones han de ser un dels eixos vertebradors de les polítiques públiques, tal com ho senyalem des de les organitzacions feministes que per anys hem lluitat per aconseguir el reconeixement dels drets de les dones, i com ho senyalen també les convencions internacionals que obliguen als poders públics, com la Convenció per a l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra les Dones (CEDAW). La realitat que estem vivint als darrers anys, però, s’allunya cada cop més d’aquest objectiu.

Els darrers cinc anys, les polítiques públiques de dones a Catalunya han deixat de tindre impuls polític i, per tant, han estat objecte d’importants retallades pressupostàries. Això ha provocat un empobriment del teixit associatiu de dones, empobriment dels recursos territorials i dels serveis i programes que donaven suport a les polítiques de dones. Aquest desmantellament de les estructures d’igualtat de Catalunya i de l’Estat es va denunciar a l’Informe ombra estatal i que la Plataforma Cedaw España va presenta al Comitè de la CEDAW a Nacions Unides. A tot això se li suma el desgast democràtic dels òrgans de participació, amb el decret que modificava el CNDC que consumeix la participació de les organitzacions, redueix la representació territorial i no el dota d’elements que podien servir de rendició de comptes.

La creació d’organismes de igualtat és una part clau per a crear i desenvolupar polítiques encaminades a eliminar qualsevol tipus de discriminació contra les dones, com senyala la CEDAW, però també són necessàries l’articulació de mesures polítiques, jurídiques i administratives, per assegurar un contingut que permeti complir amb aquesta obligació internacional. L’Institut Català de les Dones requereix, entre d’altres, de la seva estructura tècnica per poder complir adequadament aquests objectius, amb un personal especialitzat en polítiques de gènere, en violència masclista, equitat de gènere, metodologia de treball transversal de gènere, incorporació de la perspectiva de gènere a projectes i programes, coeducació i feminismes.

Aquesta estructura tècnica, però, està actualment en procés de desmantellament aprofitant la casuística dels concursos interns dels cossos de gestió i cossos tècnics superiors (els primers en un procés ja finalitzat i els segons, en l’última fase del procés), on s’ha mancat de cap definició tècnica de les places de treball de l’Institut Català de les Dones. Això permetrà que persones que no tenen cap tipus de formació i/o expertesa puguin sol·licitar ocupar professionalment aquestes places portant a l’empobriment dels seus recursos humans. Aquest procés tindrà conseqüències en l’eficàcia i l’eficiència de les polítiques públiques de dones i un retrocés de la institució en quant a continguts i metodologies, com ja ha passat amb la Delegació de l’ICD de Terres de l’Ebre, que ha perdut les dues tècniques de referència, deixant, entre altres el Circuit Territorial de d’abordatge de la violència masclista desprovist de lideratge i coordinació.

Des del moviment de dones entenem que no es un tema corporatiu o laboral sinó que el que cal és que hagi un requeriment d’expertesa i d’experiència en aquestes matèries. Les polítiques de les dones ja tenen prous obstacles per tirar endavant. Però el desenvolupament del concepte d’equitat de gènere, emparat pel nostre Estatut, obliga a què l’actuació pública se’l cregui i per tal de defensar-lo es posi les ulleres de gènere i comprengui que el desenvolupament de polítiques de i per les dones no és una qüestió ni simple ni secundària ni baladí. En aquest moment, a més, s’ha d’avançar en el desplegament de la recentment aprovada Llei d’igualtat efectiva de dones i homes (17/2015, de 21 de juliol) i cal fer l’avaluació de polítiques fonamentals implementades en els últims anys, com el Pla estratègic de Polítiques de Dones com el Programa d’Intervenció Integral contra la Violència Masclista. Per tot això cal una expertesa i formació evidentment rigoroses, però cal també sensibilització, esperit crític i el convenciment que el desenvolupament d’aquestes actuacions són justes i necessàries.

Exigim a l’actual Govern en funcions i al futur Govern de la Generalitat de Catalunya, sigui quin sigui, el compromís ferm per fer de la consecució de la igualtat efectiva de dones i homes i l’eradicació de la violència masclista objectius prioritaris en l’agenda política catalana. Això requereix posar els mitjans per desplegar la llei 17/2015 on l’ICD te un paper fonamental. Per tant aquest organisme ha d’assegurar els recursos econòmics i humans necessaris, i per tant d'una estructura tècnica especialitzada, que prioritzi les competències necessàries per desenvolupar els llocs de treball des del contingut i l’expertesa per tal de garantir la qualitat de les polítiques de dones.

Enllaços relacionats

NO al desmantellament de l'ICD - blog del manifest