El 10 de desembre del 1948, l’Assemblea General de Nacions Unides va aprovar i proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans. Aquesta va néixer com a resposta a les devastadores guerres que havien assolat el món al llarg de la primera meitat del segle XX.
Es tractava doncs del primer instrument universal que reconeixia els drets inherents a la persona humana sense distinció de raça, color, sexe , llengua, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició; i que els assentava en el principi de la dignitat humana com el fonament de la llibertat, la justícia i la pau al món.
Al llarg d’aquests 60 anys, la Declaració ha exercit una important influència a nivell moral, polític i fins i tot jurídic, però no podem ignorar que aquesta va ser aprovada mitjançant una resolució que comprometia però no obligava als Estats membres a assegurar, en cooperació amb l’ONU, el respecte universal i efectiu dels drets humans i de les llibertats fonamentals.
També, al llarg d’aquests 60 anys, s’ha desplegat u n ampli ventall de tractats internacionals de protecció dels drets humans, els mecanismes de garantia dels quals, malauradament, tampoc han aconseguit fer4los efectius per a tothom i a tot arreu.
La Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans i tot es les entitats sotasignades, manifestem la nostra seriosa preocupació per la manca d’una aplicació compromesa dels instruments de protecció dels drets humans per part dels estats, p er la necessitat d’impulsar definitivament el principi de justícia universal, per la manca de vol untat dels governs a l’hora d’instaurar un veritable ordre democràtic internacional així com p er la situació profundament injusta que pateixen moltes persones i pobles arreu del món.
Desafortunadament, a Catalunya trobem també nombrosos exemples d’incompliment dels drets humans: casos de tortura, violència de gènere , pobresa, manca de protecció dels infants i la gent gran, discriminació racial, sexual, o social, dificultats per obtenir l’asil o accedir a l’habitatge o falta de respecte pels drets lingüístics, entre d’altres.
Aquestes i moltes altres problemàtiques exemplifiquen el per què de la lluita pels drets humans que nombroses persones i organitzacions duem a terme quotidianament al nostre país. Persones i organitzacions que hem fet nostra la frase “els teus drets són els meus deures; els teus deures són els meus drets”, i que hem descobert la veritable essència de la Declaració: els deures que es desprenen de l’exercici dels drets.
La consciència del deure és troba a la base de la lluita pels drets humans. De la mateixa manera que els drets humans són paper mullat si no compten amb una protecció efectiva i permanent, el deures només poden exercir4se amb una implantació real de l’educació pels drets humans a tots els nivells educatius. Aquesta ha de ser l’eina que permeti desvetllar consciències, responsabilitzar a les persones de les seves accions i dotar4les dels instruments necessaris i efectius per la lluita en favor dels drets humans.
És per això que la FCONGDH i les entitats sotasignades exigim a les institucions públiques el compliment del seu deure com a garants dels drets humans i l’aplicació de tots els instruments jurídics per a la seva promoció i defensa. Així com instem al sector privat a actuar d’acord amb els valors propis dels drets humans, a la vegada que convidem a la ciutadania a conèixer-los i defensar-los.
Perquè 60 any són massa, perquè amb 60 anys no n’he m tingut prou. “Són teus són de totes, coneix-los, defensa’ls”.
Opcions de descàrrega
