Català | Castellano

Segueix-nos a:

Butlletí de l'IDHC

Subscriu-te ara

Publicacions més recents

Impactes de les noves tecnologies en els drets humans

2022, IDHC - Institut de Drets Humans de Catalunya


Quatre angles d'anàlisi de la igualtat i la no discriminació en la intel·ligència artificial

2022, IDHC - Institut de Drets Humans de Catalunya


Impactes de l'ús de les noves tecnologies digitals en la llibertat d'expressió

2022, IDHC - Institut de Drets Humans de Catalunya


Drets de proximitat: idees per a l'enfortiment de les defensories locals de drets humans a Catalunya

2022, IDHC - Institut de Drets Humans de Catalunya


Veure més

Associa't a l'IDHC

El teu gra de sorra

A l'IDHC treballem per fer avançar l'història del drets humans. Una història en la que totes i tots nosaltres tenim un paper a jugar.

En vols formar part?

Agenda i calendari d'actes

[Enviament de comunicacions] VII Congrés Internacional: El tiempo de los derechos

Quan:
Del 6 de maig a l'1 de juliol del 2022, 10:00

On:
Enviament per correu electrònic a 7congreso@redtiempodelosderechos.com


[Sessions formatives] Drets humans i competències municipals

Quan:
29 de juny del 2022

On:
Terrassa


[Esdeveniment paral·lel al Consell de Drets Humans] Drets Humans i Noves Tecnologies. La vigilància il·legal com a desafiament global a la democràcia, els drets humans i el seu impacte en la societat civil

Quan:
30 de juny del 2022, 13:00

On:
Geneva Press Club, Espace Attic | Domaine de Penthes, Chemin de l’Impératrice 18, CH – 1292 Pregny-Chambés


Veure més

Crisis en el sistema universal de protecció dels drets humans? Reptes pels Estats i la societat civil

Salvador Tinajero Esquivel


L'afirmació de que existeix una crisi de drets humans no neix necessàriament de l'existència de violacions, ja que aquestes passen i han passat sempre, sinó de la forma en què són abordades. La crisi no està en l'existència mateixa de les violacions, sinó en el fet que aquestes s'accepten com a vàlides. 

L'autor de l'article, el cònsul Salvador Tinajero, enfoca aquest treball en el sistema universal de protecció dels drets humans i, en particular, aborda algunes pràctiques i reptes actuals que impregnen les relacions internacionals en el seu conjunt, com les migracions. Tinajero constata que actualment, la maquinària internacional no s'erigeix com un mecanisme eficaç per protegir violacions de drets cada vegada més complexos. 

Si bé s'han fet avenços, com la creació del Tribunal Penal Internacional o el Consell de Drets Humans de Nacions Unides, l'aparició d'una multiplicitat d'actors, molts d'ells no estatals, dificulten els mecanismes existents i obliguen a buscar noves formes per afrontar aquest escenari multipolar. Per altra banda, cada vegada més, els Estats consideren que l'estàndard de protecció de certs drets pot variar segons si la persona és o no és nacional de l'Estat en qüestió. A això, se li uneix el fet que les violacions de drets humans a nivell internacional no són exclusives dels Estats degut a un augment substancial d'actors internacionals no estatals. 

La llibertat i la integritat personal deixen de ser drets per convertir-se en concessions que ofereix l'Estat, segons la seva conveniència, depenent d'altres necessitats polítiques.

Durant els últims anys hi ha hagut una proloiferació de Tractats internacionals, fet que té com a factor negatiu la fragmentació del dret internacional humanitari i un major nombre de dificultats en la seva promoció i protecció. En aquest article es posen alguns exemples sobre proteccions específiques com és el cas de les persones migrants o de les defensores de drets humans. 


Índex

  • Reptes contemporanis, la trivialització dels drets humans
  • L'existència d'un món bipolar
  • El debilitament dels Estats davant d'altres factors de poder
  • La multiplicació d'instruments normatius, ja siguin tractats o declaracions sobre temes molt variats
  • Migrants
  • Defensors de drets humans
  • Dificultats pràctiques en la defensa dels drets humans. El paper de la societat civil
  • Represàlies
Salvador Tinajero, és Cònsol de l’ambaixada mexicana a la República Txeca des de 2015. Va treballar com a assessor legal a la missió mexicana davant d’organismes internacionals a Ginebra on va ser un dels promotors de la resolució adoptada per l’ONU que reclamava als Estats garantir els drets humans dels migrants i evitar el terme de “migrant il·legal".
Aquest article es fruit de la seva participació a la taula rodona Drets humans i realitat global: la seva efectivitat més enllà de les paraules del 35è Curs Anual de Drets Humans. Drets Humans per a una Justícia Global. 

ENLLAÇOS RELACIONATS

35è Curs anual de drets humans. Drets Humans per una Justícia Global

Crisis en el sistema universal de protecció dels drets humans? Reptes pels Estats i la societat civil

Informació complementaria


Autor(s)
Salvador Tinajero Esquivel

Extensió
8 pàgines

Editorial
Institut de Drets Humans de Catalunya

Data publicació
2017

Et pot interessar

Recerca | Publicacions

| Actualitat | Divendres, 8 d'octubre de 2021

El Comitè de Treballadors Migratoris de l'ONU aprova l'Observació General número 5 sobre els drets dels migrants a la llibertat, a no ser detinguts arbitràriament i la seva connexió amb altres drets humans

La OG és resultat d'un procés participatiu, obert a les aportacions d'organitzacions de la societat civil


Sala de premsa, Formació | Actualitat | Dilluns, 9 de març de 2020

El relator de Nacions Unides sobre els drets de les persones migrants inaugura el curs anual de drets humans

Al llarg de tres setmanes, el curs se centrarà en l'estudi de la protecció dels drets humans amb una perspectiva interseccional

C/ Avinyó, 44 2ª | 08002 Barcelona
T.: +34 93 119 03 72 | +34 655 856 163
institut@idhc.org

© Institut de Drets Humans de Catalunya.
Avis legal | Mapa web | Contacte

Pàgina web x Space Bits