CAT | ESP

Boletín del IDHC

Suscríbete ahora

Agenda y calendario de actos

42º Curso anual de derechos humanos

Cuándo:
08/04/2024 al 25/04/2024

Dónde:

Sesiones presenciales: Universitat Pompeu Fabra - Aula 20.051 del Edificio Jaume I | Ramon Trias Fargas, 25-27. Barcelona
Sesiones virtuales: aulaIDHC.org
Talleres prácticos: LaFede.cat | Tàpies, 1-3. Barcelona


Conferencia: El discurso de odio en tiempos de rumores y noticias falsas (Tàrrega)

Cuándo:
26/04/2024

Dónde:
Biblioteca Germanes Güell | Pl. Sant Antoni, 6 | Tàrrega


Curso de derechos humanos para el Tercer Sector: De la acción local a la internacional

Cuándo:
29/04/2024 al 27/05/2024

Dónde:

Sesiones virtuales: aulaIDHC.org
Sesiones prsenciales: LaFede. c/ Tàpies 1. Barcelona


Ver más

Asóciate al IDHC

Tu granito de arena

En el IDHC trabajamos para hacer avanzar la historia de los derechos humanos. Una historia en la que todas y todos nosotros tenemos un papel que desempeñar.

¿Quieres formar parte?

21 hores al dia en una cel·la?

El règim d’aïllament a la presó imposa un règim de vida a les persones preses basat en el tancament en solitud durant la major part del dia, entre divuit i vint-i-una hores. Hi ha persones que hi estan dies, d’altres mesos, i d’altres fins i tot anys, malgrat que les normes internacionals per al tractament de les persones recluses, conegudes com les “Regles Nelson Mandela”, estableixen que el temps màxim de reclusió en aïllament ha de ser de quinze dies. Una societat democràtica del segle XXI es pot permetre seguir perpetuant una institució com l’aïllament? Tot i que la competència legislativa és de l'Estat Espanyol, Catalunya en el marc de l'execució penal pot deixar d'aplicar el règim d'aïllament.

Ver más

Vint-i-una hores sense veure cap rostre aliè. De vegades inclús, si no hi ha mirall, ni tan sols el propi. Vint-i-una hores sense estímuls, en silenci, sense conversa, només amb els teus propis pensaments. Vint-i-una hores sense activitat física. Vint-i-una hores sense poder fixar la vista a l’horitzó.

El règim d’aïllament a la presó imposa un règim de vida a les persones preses basat en el tancament en solitud durant la major part del dia, entre divuit i vint-i-una hores. Hi ha persones que hi estan dies, d’altres mesos, i d’altres fins i tot anys, malgrat que les normes internacionals per al tractament de les persones recluses, conegudes com les “Regles Nelson Mandela”, estableixen que el temps màxim de reclusió en aïllament ha de ser de quinze dies.

Aquest sistema de vida s'imposa com a tractament permanent, mesura regimental als preventius, sanció puntual o mitjà coercitiu. Al llarg del 2016 van passar pel règim d’aïllament a les presons catalanes un total de 2.156 persones: 1.487 per haver estat sancionades i 669 per haver estat classificades en primer grau del tractament penitenciari.

Si partim de la premissa constitucional que la presó, en principi, ha d’actuar com agent de reinserció de les persones preses i, per tant, a una vida en comunitat, quin sentit té l’aïllament? Se sosté afirmar que aquests tractaments funcionen, mentre les persones preses s'auto lesionen o, fins i tot, arriben a suïcidar-se? Davant d'aquests resultats, per què se segueix aplicant com a tractament penitenciari?

La Relatoria Especial de les Nacions Unides per a qüestions de tortura i d’altres tractes o penes cruels, inhumans i degradants ha recomanat en nombroses ocasions a tots els països prohibir la reclusió en aïllament de les persones preses, excepte en circumstàncies excepcionals i, en aquests casos, pel menor temps possible. Entenem que la reclusió en aïllament de més de 15 dies ha de ser prohibida atès que nombrosos estudis han mostrat que pot causar un dany mental crònic. L'aïllament  perllongat genera situacions que poden arribar a ser considerades com tractes o penes cruels, inhumans o degradants. A més de la vulneració de drets humans que suposa, és injustificada, per anacrònica i ineficaç.

Una societat democràtica del segle XXI es pot permetre seguir perpetuant una institució com l’aïllament? Tot i que la competència legislativa és de l'Estat Espanyol, Catalunya en el marc de l'execució penal pot deixar d'aplicar el règim d'aïllament.

Les entitats i les persones signants exigim que:

  • Que el Parlament de Catalunya es pronunc sobre la necessitat de suprimir el règim d'aïllament del sistema penitenciari català, per no ser compatible amb la dignitat humana ni amb el principi de reinserció social.
  • Que amb l'objectiu de donar passos ferms cap a aquest objectiu, insti al Govern català a respectar la legalitat internacional i, en conseqüència, a aplicar únicament l'aïllament de forma absolutament excepcional i exclusivament com a sanció, amb una durada inferior a quinze dies, deixant d'aplicar-se en qualsevol dels altres supòsits previstos en la normativa vigent.

Adhereix-te al manifest

Consulta la web de la campanya


Jornada de presentació de la campanya

En el marc de la campanya , la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura i l'Observatori del Sistema Penal i de Drets Humans organitzen divendres 3 de maig a les 18 hores una jornada de debat sobre aquesta mesura i el seu impacte en els drets humans.

David Bondia, president de l'IDHC, paticipa del debat sobre els motius jurídics per oposar-se al règim d'aïllament penitenciari i que es recullin també al manifest de la Campanya 21hores

>> Consulta el programa de la jornada


Reportatge multimèdia «Aïllament: opacitat i impunitat a la presó»

L’Anuari Mèdia.cat entra al mòdul d’aïllament de Brians 1 per explicar aquest règim des de dins i radiografiar, en diversos capítols,les condicions de vida als DERT a Catalunya.

 

C. Carrer Avinyó 44, 2n | 08002 Barcelona
T.: +34 93 119 03 72
institut@idhc.org

© Institut de Drets Humans de Catalunya.
Aviso legal | Cookies | ContactoProgramación web Manresa