Cuándo:
08/04/2024 al 25/04/2024
Dónde:
Sesiones presenciales: Universitat Pompeu Fabra - Aula 20.051 del Edificio Jaume I | Ramon Trias Fargas, 25-27. Barcelona
Sesiones virtuales: aulaIDHC.org
Talleres prácticos: LaFede.cat | Tàpies, 1-3. Barcelona
Cuándo:
26/04/2024
Dónde:
Biblioteca Germanes Güell | Pl. Sant Antoni, 6 | Tàrrega
Cuándo:
29/04/2024 al 27/05/2024
Dónde:
Sesiones virtuales: aulaIDHC.org
Sesiones prsenciales: LaFede. c/ Tàpies 1. Barcelona
Tu granito de arena
En el IDHC trabajamos para hacer avanzar la historia de los derechos humanos. Una historia en la que todas y todos nosotros tenemos un papel que desempeñar.
El règim d’aïllament a la presó imposa un règim de vida a les persones preses basat en el tancament en solitud durant la major part del dia, entre divuit i vint-i-una hores. Hi ha persones que hi estan dies, d’altres mesos, i d’altres fins i tot anys, malgrat que les normes internacionals per al tractament de les persones recluses, conegudes com les “Regles Nelson Mandela”, estableixen que el temps màxim de reclusió en aïllament ha de ser de quinze dies. Una societat democràtica del segle XXI es pot permetre seguir perpetuant una institució com l’aïllament? Tot i que la competència legislativa és de l'Estat Espanyol, Catalunya en el marc de l'execució penal pot deixar d'aplicar el règim d'aïllament.
Vint-i-una hores sense veure cap rostre aliè. De vegades inclús, si no hi ha mirall, ni tan sols el propi. Vint-i-una hores sense estímuls, en silenci, sense conversa, només amb els teus propis pensaments. Vint-i-una hores sense activitat física. Vint-i-una hores sense poder fixar la vista a l’horitzó.
El règim d’aïllament a la presó imposa un règim de vida a les persones preses basat en el tancament en solitud durant la major part del dia, entre divuit i vint-i-una hores. Hi ha persones que hi estan dies, d’altres mesos, i d’altres fins i tot anys, malgrat que les normes internacionals per al tractament de les persones recluses, conegudes com les “Regles Nelson Mandela”, estableixen que el temps màxim de reclusió en aïllament ha de ser de quinze dies.
Aquest sistema de vida s'imposa com a tractament permanent, mesura regimental als preventius, sanció puntual o mitjà coercitiu. Al llarg del 2016 van passar pel règim d’aïllament a les presons catalanes un total de 2.156 persones: 1.487 per haver estat sancionades i 669 per haver estat classificades en primer grau del tractament penitenciari.
Si partim de la premissa constitucional que la presó, en principi, ha d’actuar com agent de reinserció de les persones preses i, per tant, a una vida en comunitat, quin sentit té l’aïllament? Se sosté afirmar que aquests tractaments funcionen, mentre les persones preses s'auto lesionen o, fins i tot, arriben a suïcidar-se? Davant d'aquests resultats, per què se segueix aplicant com a tractament penitenciari?
La Relatoria Especial de les Nacions Unides per a qüestions de tortura i d’altres tractes o penes cruels, inhumans i degradants ha recomanat en nombroses ocasions a tots els països prohibir la reclusió en aïllament de les persones preses, excepte en circumstàncies excepcionals i, en aquests casos, pel menor temps possible. Entenem que la reclusió en aïllament de més de 15 dies ha de ser prohibida atès que nombrosos estudis han mostrat que pot causar un dany mental crònic. L'aïllament perllongat genera situacions que poden arribar a ser considerades com tractes o penes cruels, inhumans o degradants. A més de la vulneració de drets humans que suposa, és injustificada, per anacrònica i ineficaç.
Una societat democràtica del segle XXI es pot permetre seguir perpetuant una institució com l’aïllament? Tot i que la competència legislativa és de l'Estat Espanyol, Catalunya en el marc de l'execució penal pot deixar d'aplicar el règim d'aïllament.
Les entitats i les persones signants exigim que:
Consulta la web de la campanya
En el marc de la campanya , la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura i l'Observatori del Sistema Penal i de Drets Humans organitzen divendres 3 de maig a les 18 hores una jornada de debat sobre aquesta mesura i el seu impacte en els drets humans.
David Bondia, president de l'IDHC, paticipa del debat sobre els motius jurídics per oposar-se al règim d'aïllament penitenciari i que es recullin també al manifest de la Campanya 21hores
>> Consulta el programa de la jornada
L’Anuari Mèdia.cat entra al mòdul d’aïllament de Brians 1 per explicar aquest règim des de dins i radiografiar, en diversos capítols,les condicions de vida als DERT a Catalunya.