Estem renovant la nostra web, pot ser trobis alguns problemes o errades. En breu estarà totalment operativa. Gràcies per la paciència

Català | Castellano

Segueix-nos a:

Butlletí de l'IDHC

Subscriu-te ara

Agenda i calendari d'actes

Introducció als drets humans per a entitats de la societat civil i agents socials de Terrassa

Quan:
Del 21 d'octubre al 4 de novembre del 2019

On:
Terrassa


LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ I DRET DE REUNIÓ I ASSOCIACIÓ PACÍFICA. Instruments i mecanismes internacionals de protecció

Quan:
22 d'octubre del 2019

On:
Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (Sala 73) | c. Mallorca, 283 | 08037 Barcelona


LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ I DRET A LA INFORMACIÓ. Afectacions del marc jurídic internacional en la pràctica periodística

Quan:
29 d'octubre del 2019

On:
Espai Societat Oberta | c. Sant Eusebi 29-31 | 08006 Barcelona


Veure més

Associa't a l'IDHC

El teu gra de sorra

A l'IDHC treballem per fer avançar l'història del drets humans. Una història en la que totes i tots nosaltres tenim un paper a jugar.

En vols formar part?

Incidència | Dimecres, 12 d'abril de 2006

1=1 Pel dret al vot de les persones immigrades, tothom ciutadà

SOS Racisme


1=1 Pel dret al vot de les persones immigrades, tothom ciutadà

El proper 18 de setembre s'obrirà la sessió anual número 62 de l'Assemblea General de Nacions Unides que, a proposta del secretari general, tindrà com a lema: "Revitalització del treball de l'Assemblea General". Un bon propòsit i alhora necessari.

En aquesta ocasió les organitzacions i individus sotasignats, per iniciativa del Fòrum Mundial de Xarxes de la Societat Civil - UBUNTU, volem fer arribar als representants dels estats membres a les Nacions Unides, ia l'opinió pública mundial en general, les següents reflexions i propostes:

1. L'obertura d'una sessió de l'Assemblea General de Nacions Unides hauria de ser sempre (ja sigui en el seu format normal com serà en aquest cas, o quan ve precedida d'una Cimera de Caps d'Estat o de Govern com l'any 2005) un moment de particular atenció mundial sobre la situació del món i de les polítiques que cal implementar per afrontar els seus problemes, desafiaments i projectes col·lectius. No obstant això, com és habitual aquesta obertura quedarà segurament com un fet pràcticament irrellevant pel seu molt escàs ressò i, sobretot, per la seva molt escàs nivell substantiu i resolutiu, més enllà de les "políticament correctes" declaracions diplomàtiques formals. Que lluny queda tot això, per exemple, de les "sorolloses" cites del G8 que s'estan transformant il·legítimament per descomptat en les reunions que fixen l'agenda política de l'any!

2. Subratllant que no correspon al G8 definir l'agenda de l'any i que en canvi unes Nacions Unides com les que necessitem sí haurien de fer, volem aprofitar l'ocasió per, sense ser exhaustius, proposar alguns temes per a aquesta agenda.

2.1.El retorn a la carrera armamentística. Després dels Tractats de l'època de la Guerra Freda i que la caiguda del mur de Berlín ens fes somiar en un món que deixés d'una vegada per totes de amenaçar amb autodestruir-se, i en el qual les economies de guerra deixessin de ser instruments d'enriquiment dels més pròspers del món per controlar i empobrir encara més als pobres del món ... tot sembla retornar-nos a la més absurda i patètica de les activitats humanes: l'armamentisme. Les recents iniciatives dels Estats Units sobre els escuts antimíssils i 60.000 milions de dòlars en armes per als països "aliats" del Pròxim Orient són dues mostres més d'aquesta tendència que requereix el més ferm i universal rebuig.

2.2. Els cobdiciosos intents d'apropiació de béns públics mundials. Un dels devastadors efectes del canvi climàtic, al qual el Fòrum UBUNTU s'ha referit al comunicat http://www.ubuntu.upc.edu/index.php?lg=esp&pg=2&ncom=22, és la descongelació d'àrees polars . Doncs bé, estem assistint a una competició entre països propers a aquestes àrees per obtenir els drets de propietat sobre aquests espais que, de ben segur, contenen importants recursos naturals. És el moment adequat per aprofundir en el concepte i la legislació internacional sobre la propietat pública mundial -del conjunt de la Humanitat- d'aquests béns globals.

2.3. Els moviments financers especulatius globals. Quan una crisi financera pot afectar les butxaques dels més rics del món, que inverteixen en capitals de risc, els bancs centrals s'afanyen a injectar la liquiditat necessària en el sistema perquè no pateixin cap pèrdua. Gairebé exactament el contrari del que ha passat quan aquestes crisis financeres han afectat a països en desenvolupament. Els més pobres sempre acaben perdent-ho tot. Mentrestant l'FMI i del BM, que suposadament haurien de vetllar per la salut macroeconòmica i financera del conjunt del planeta, estan immersos en els més antidemocràtics processos relacionats amb la "elecció" dels seus màxims mandataris. Quant de temps trigarem a refundar aquestes Organitzacions dins del sistema de les Nacions Unides, per posar-les al servei de tots i no només del G8?

Al nostre entendre, els exemples anteriors, la reflexió del punt 1 i moltes altres realitats, porten a una única conclusió: l'estat del món a principis d'aquest segle XXI precisa, amb tota urgència, un sistema de governança democràtica mundial. Centrat en unes Nacions Unides profundament reformades, aquest sistema hauria de tenir realment la legitimitat i la capacitat d'afrontar els problemes i desafiaments plantejats.

Aquesta reforma profunda té, com a mínim, un requisit essencial: la democratització i l'enfortiment del "nou" sistema de Nacions Unides. No només els Estats, sinó també els ciutadans del món han d'estar i sentir-se representats directament a la institució, transformant-la així en instrument central d'aquesta nova governança democràtica mundial.

En aquest sentit, una Assemblea Parlamentària o una Assemblea General no només constituïda per Estats (com en el cas del Consell d'Administració de l'OIT) podria tornar a les Nacions Unides la característica essencial amb què s'inicia la carta: "Nosaltres, els pobles ".

• Fer avançar el concepte de ciutadania vinculant-lo a la residència per tal d’ampliar el reconeixement com a ciutadans d’aquells que viuen i treballen a Catalunya i ndependentment del seu origen.

• Aconseguir el posicionament favorable al reconeixement del dret al vot per les persones immigrades per part dels ajuntaments, partits polítics i Parlament de Catalunya.

• Aconseguir el suport polític, associatiu, cultural i ciutadà per tal que des de Catalunya es promogui un moviment en pro de la igualtat de drets i la reformulació del concepte de ciutadania. I que com a conseqüència impulsi canvis a nivell estatal.

• Aconseguir el canvi constitucional que reconegui el dret al sufragi a totes les persones residents estrangeres majors de 18 anys. Eliminant el requisit de tenir nacionalitat espanyola o ser ciutadà comunitari per poder gaudir del dret al vot en les votacions a nivell municipal, autonòmic, estatal o europeu.

Opcions de descàrrega

Et pot interessar

Incidència | Actualitat | Divendres, 10 de maig de 2019

Drets humans, en el centre: Accions per a un futur millor a la regió euromediterrània

Comunicat de la Xarxa Euromediterrània de Drets Humans


Sala de premsa, Incidència | Actualitat | Dimarts, 29 de maig de 2018

Es crea el primer catàleg de serveis a Barcelona per a víctimes de discriminació i de delictes d'odi

Un estudi detecta 37 serveis contra l'odi i la discriminació a Barcelona i recomana millorar la seva coordinació i professionalització

Recerca | Publicacions

És odi? Manual pràctic per reconèixer i actuar davant discursos i delictes d'odi És odi? Manual pràctic per reconèixer i actuar davant discursos i delictes d'odi

Edoardo Bazzaco, Ana García Juanatey, Jon Lejardi, Anna Palacios i Laia Tarragona

Recerca | Publicacions

ACTE PRESENCIAL

Convocatòria de premsa: La societat civil organitzada rebutja contundentment el racisme i la xenofòbia del Partit Popular de Catalunya

Associacions socials, veïnals, sindicals i de drets humans de Catalunya, volem  mostrar el nostre rebuig als discursos racistes i xenòfobs que ha utilitzat el Partit Popular de Catalunya durant la campanya electoral. I denunciar...

Quan:
21 de maig del 2015, 10:00

On:
Plaça Sant Jaume de Barcelona

Av. Meridiana 32, ent. 2a (esc. B) | 08018 Barcelona
T.: +34 93 119 03 72 | +34 655 856 163
institut@idhc.org

© Institut de Drets Humans de Catalunya.
Avis legal | Mapa web | Contacte

Pàgina web x Space Bits