El 20 d'abril de 2012 el govern Espanyol va promulgar el Reial decret llei 16/2012 amb el qual s'introdueixen diferents modificacions legislatives en el sistema sanitari públic. L'esmentat Decret Llei, entre altres mesures, elimina el reconeixement del dret a l'assistència sanitària a les persones estrangeres sense autorització de residència a Espanya. La Llei d'estrangeria vigent abans de la modificació, establia que els immigrants irregulars registrats al municipi tenien dret a accedir a l'assistència sanitària en les mateixes condicions que els nacionals del país. La nova legislació limita l'accés als serveis de salut per a migrants en situació irregular a Espanya garantint exclusivament la cobertura sanitària en casos d'urgències, maternitat i menors d'edat.
Estem en contra de l'exposat en article 3 ter. del Reial decret llei 16/2012 que despulla del dret d'atenció Sanitas IAA els immigrants en situació administrativa irregular.
Es calcula que amb aquest Reial decret llei, un as 150.000 persones es quedaran sense rebre serveis de salut preventius i curatius que són essencials.
Anticipant-se a la celebració de la sessió parlamentària del 17 de maig de 2012, la coalició formada per organitzacions de professionals i de la societat civil internacionals, europees i espanyoles, insta els membres espanyols del Parlament a que respectin la dignitat humana, les necessitats de salut pública i l'ètica mèdica mitjançant el seu vot en contra de l'article 3 ter. de la Secció I del Reial decret llei 16/2012 de 20 d'abril de 2012, defensant així el dret de tots els éssers humans a rebre serveis sanitaris bàsics.
Violació de les obligacions ètiques dels professionals de la salut
Les mesures introduïdes pel Reial decret requeriran la col·laboració de professionals de la salut per a dur a terme el mandat legal de les autoritats d'immigració, i els obligaran a seleccionar els pacients en base a la seva condició d'immigració, en lloc del seu estat de salut. Aquestes mesures, a més de oposar-se a l'ètica professional dels treballadors de la salut, de consumir el seu temps i de ser estressants, apartaran a aquests professionals de la seva comesa primordial, que és la prestació d'assistència sanitària. L'experiència en altres països demostra que malgrat els imperatius legals, els professionals de la salut fan grans esforços per complir les seves obligacions ètiques, proporcionant serveis a tots els pacients que necessiten atenció, el que posa una enorme pressió sobre els metges, la gestió de l'hospital i altres pacients i, sovint, obliga els metges a cometre un frau amb l'objectiu d'ocultar la inversió de temps i recursos que s'ha fet en atendre als pacients en situació irregular.
La Declaració de Lisboa de l'Associació Mèdica Mundial sobre els Drets del Pacient afirma que "Tota persona té dret, sense discriminació, a una atenció mèdica apropiada ... (i que) els metges i altres persones o organismes que proporcionen atenció mèdica, tenen la responsabilitat conjunta de reconèixer i respectar aquests drets. Quan la legislació, una mesura del govern, o qualsevol altra administració o institució nega aquests drets al pacient, els metges han de buscar els mitjans apropiats per assegurar-o restablir ".
La Declaració Europea dels Professionals de la Salut afirma a més: "... No hem de permetre mai que la discriminació afecti negativament els tractaments que oferim. Nosaltres només som responsables de defensa der nostres obligacions ètiques, i no se'ns dissuadirà de fer-ho. "
Tots els pacients tenen dret a rebre atenció i tractament per satisfer les seves necessitats clíniques. L'obligació d'atendre una persona malalta no pot ser revocada pel seu estatus migratori.
Entre els costos de no prestar atenció sanitària preventiva i curativa s'inclourà un ús excessiu dels serveis d'urgències, i el cost incorregut en excloure persones d'aquests serveis serà, en última instància, molt més alt que el cost d'incloure a aquestes persones en el sistema sanitari.
Les organitzacions de la societat civil condemnen enèrgicament qualsevol pla per segregar els pacients dins del sistema sanitari
La societat civil s'oposa a la creació d'un sistema de salut paral·lel i defensa la importància de la igualtat en rebre serveis sanitaris. La creació d'un sistema separat per als immigrants en situació irregular debilitarà els fonaments bàsics dels drets humans, el dret a la igualtat ia la no discriminació. Un sistema paral·lel crearia més una enorme càrrega sobre les organitzacions de la societat civil que no poden i que no haurien d'adoptar la tasca de prestar serveis sanitaris bàsics a les persones que necessiten atenció mèdica.
Opcions de descàrrega
