Manifest amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades 2015

Com cada any i sense defallir, volem commemorar el Dia Mundial de les Persones Refugiades. La Comunitat Internacional, i entre ella l’Estat espanyol,  ha de ser garant de la defensa dels drets de les persones que, tenint un temor ben fundat de ser perseguides per motius de raça, religió, nacionalitat, opinió política, gènere, orientació sexual, identitat de gènere, i/o pertinença a un determinat grup social, es veuen obligades a fugir del país en el que resideixen en la recerca de la protecció internacional. Aquesta ha d'assegurar l'accés igualitari i el gaudi dels seus drets més fonamentals.

Davant el dramàtic increment de persones en situació de desplaçament forçat al món, segons l'ACNUR més de cinquanta milions de persones, a les entitats signants d’aquest manifest ens costa molt creure la situació a la que s'ha arribat a Europa i als seus Estats Membres. Incloent casa nostra.

En aquest context, la Comissió Europea ha obert el debat de l’establiment de quotes entre tots els estats membres a l’hora d’acollir  el nombre creixent de persones necessitades de protecció internacional que arriben a Europa fugint de la persecució, les vulneracions dels seus drets humans i dels conflictes. Aquesta circumstància ha destapat allò que ja ens temíem i és que els nostres governants no volen assumir unes responsabilitats que tenim vers les persones, siguin d’on siguin i vinguin d’on vinguin.

Observem amb incredulitat i indignació com Europa es fortifica, indiferent a la situació de les persones refugiades. On les qüestions de seguretat i control dels fluxos migratoris passen per davant de la defensa i garantia dels drets humans. S'està abocant a les persones a seguir vies i camins cada vegada més perillosos arriscant la seva pròpia vida, com malauradament hem vist en tants casos.

En un dia com avui, no podem oblidar-nos de les més de tres mil persones que han perdut la vida, en el que portem d'any, en el que s'està convertint en la fossa comú del Mediterrani. Tampoc podem deixar de denunciar el que al nostre parer és la vergonyosa llei orgànica de seguretat ciutadana aprovada el passat mes de març. En la que, entre moltes altres coses, en la seva disposició addicional 10a crea un règim especial per a Ceuta i Melilla que permet el "rebuig en frontera", el que es denomina "expulsions en calent". És a dir, la legalització de les expulsions col•lectives i sumàries de persones migrants, entre elles les refugiades, impedint un recurs efectiu i l’accés al procediment de protecció internacional, contradient la normativa internacional de drets humans i a l'ordenament jurídic espanyol. Cal recordar i exigir que la condició de refugiat no es determina per la forma d’accés al territori d'un Estat i que així mateix ho reconeix la pròpia llei espanyola que regula la protecció internacional.

Celebrem l’obertura de dues oficines d'asil i refugi a les fronteres de Ceuta i Melilla. A la vegada, però, ens preguntem com pot ser que no hi hagi cap sol•licitud formulada a Ceuta i que les fetes a Melilla no n'hi hagi cap de persones provinents de l'Àfrica subsahariana.

Amb tot, ens trobem que només 5.947 persones van sol•licitar la protecció internacional a l'Estat espanyol. A Catalunya ho van fer 786, el doble que al 2013. En quan a la concessió, 384 persones van veure el seu Estatut de Refugiat reconegut i 1.199 se'ls  ha concedit la protecció subsidiària. Cal dir que d'aquestes, 1.040 són naturals de Síria.  Van veure denegada la seva sol•licitud de protecció internacional 2.029 persones.

Cal oferir vies d’accés segures a territori d'asil a les persones que ho necessiten. Però a la vegada, cal enfortir les polítiques d'acollida i d'inclusió social per a les persones que finalment han aconseguit arribar-hi. Les entitats cada dia comptem amb menys recursos per atendre les seves necessitats i la seva situació social cada cop és més preocupant i insostenible. Cal un major compromís vers les persones refugiades de totes les administracions públiques.

Catalunya ja s'ha dotat d'una eina per fer-ho, fa gairebé un any i mig que compta amb un Pla de Protecció Internacional. Ens preocupa que des de llavors no s'ha definit un pla d'acció amb línies d'actuació ben definides, indicadors per mesurar el seu acompliment i dotació pressupostària.

Les entitats que participem en aquest acte seguirem treballant a favor de les persones refugiades, desplaçades, apàtrides, reassentades i retornades, per a què es respectin els seus drets tant a casa nostra com a fora de les nostres fronteres i, per tal de defensar els drets d'aquest col•lectiu tan vulnerable, seguirem demanant als poders públics que millorin i ampliïn les lleis que regulen el dret a l'asil i la seva efectiva aplicació.

Opcions de descàrrega