El 24 de gener de 2012 el Tribunal Suprem d'Espanya ingressarà definitivament en la història universal de la infàmia: el jutge Baltasar Garzón serà sotmès a judici per pretendre investigar els crims del franquisme.
La impietosa i inaudita persecució judicial que aquest jutge està patint excedeix a la seva persona. Sense perjudici de l'odi visceral que trasllueix el disbarat jurídic que alguns magistrats han posat en marxa, és el propòsit d'enterrar la possibilitat de jutjar aquests crims el que explica el desaforament que estan cometent.
Contravenint la Constitució, el Dret Internacional, el Codi Penal, la Llei d'enjudiciament criminal i la doctrina que un dia va saber fer gala el mateix Tribunal Suprem, membres d'aquest Tribunal es proposen inhabilitar Garzón per complir el que els mateixos estableixen.
Les conseqüències que ha tingut aquest insòlit excés judicial pertorben i acongojan. En l'immediat, la suspensió en les seves funcions del jutge, l'absolut desemparament per a les víctimes, la paralització de tota investigació penal sobre un dels majors genocidis comesos en el segle passat i l'advertència implícita a qualsevol jutge espanyol que coincideixi amb el sancionat. A més llarg termini, adverteixen que quan intervenen interessos materials, ideològics o polítics hi ha crims que no s'investiguen i criminals que no es jutgen.
Li imputen a Garzón haver dictat resolucions injustes per haver tingut la gosadia de pretendre investigar crims que només s'explica que encara no estiguin jutjats per la impunitat que s'empara en la Llei 46/1977 de 15 d'octubre, d'Amnistia, la declaració de nul·litat ha estat instada pel Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, entre d'altres organismes internacionals, per ser violatoria de normes imperatives del dret internacional i, per tant, obligatòries per a tots els Estats. La Llei d'Amnistia, en tot cas, només es refereix a l'extinció de responsabilitat penal dels delictes comesos amb intencionalitat política. Ni del seu text es desprèn que pretengués albergar als que haguessin comès crims lesius per a la humanitat ni, encara que així s'ho hagués proposat o es volgués interpretar, seria admissible. Llevat que s'entengui, per exemple, que els nazis haguessin pogut o puguin ser eximits de responsabilitat per aquestes causes. En el súmmum del despropòsit, es tracta del mateix Tribunal Suprem que va jutjar -i condemnar a més de mil anys de presó- a repressor argentí Adolfo Scilingo per crims de lesa humanitat comesos a l'Argentina sostenint que aquests poden i han de ser enjudiciats per ofendre la comunitat internacional, sent inhàbils qualsevol llei que els emparin. Ara, quan el mateix jutge espanyol que va processar a aquell pretendre investigar delictes de similar tenor comesos per espanyols contra espanyols a Espanya, alguns membres d'aquest Tribunal l'acusen de prevaricador i van a jutjar. La torta interpretació de la llei d'amnistia i la negativa judicial a jutjar aquests fets il·lícits no només sumin en el descrèdit i la vergonya, nacional i internacional, a l'administració de justícia espanyola, sinó que desamparan als centenars de milers de víctimes que en seu dia van lluitar per defensar la legalitat republicana i per això van patir mort, desaparició i desterrament. I als seus familiars que, passats ja més de setanta-cinc anys del començament de l'acció criminal, han de seguir reclamant infructuosament reparació i justícia. A Alemanya, França, Itàlia ... se segueix jutjant als genocides nazi-feixistes per fets comesos encara abans dels que Garzón imputava als assassins espanyols. A Argentina, Xile, Uruguai ... es jutja criminals que van pretendre ser emparats amb lleis que els exoneraban de responsabilitat penal. Després de quaranta anys de dictadura i trenta-cinc de democràcia, a Espanya no hi ha tan sols una Comissió de la Veritat a la manera de les que es van instituir en nombrosos països en els quals es van cometre crims semblants. Ni a un sol nen robat per la dictadura se li ha restituït la seva identitat; ni un sol victimari ha estat identificat judicialment; ni a un un jutge li ha pres declaració. No hi ha ningú, en fi, que hagi estat imputat per la comissió d'algun dels múltiples, massius i generalitzats crims comesos. Els crims contra la humanitat comesos pel franquisme poden i han de ser jutjats. Encobreixen aquests crims que es neguen a investigar-los, calumnien qui li atribueixen delicte al jutge que pretén fer-ho. Hi ha prevaricadors, però Garzón no és un d'ells. Els prevaricadors són els que s'han oposat a la investigació dels crims de la dictadura i els que contra aquest jutge vénen dictant resolucions manifestament injustes. A ells han de ser-los aplicades les sancions que el Codi Penal preveu per als que encobreixen delictes i prevariquen. A aquestes penes hauran d'enfrontar quan cessi el desvari i el dret i la justícia siguin restablerts.
A ells els acusem.
Opcions de descàrrega
