Estem renovant la nostra web, pot ser trobis alguns problemes o errades. En breu estarà totalment operativa. Gràcies per la paciència

Català | Castellano

Segueix-nos a:

Butlletí de l'IDHC

Subscriu-te ara

Agenda i calendari d'actes

Aproximació als drets humans - Diputació de Barcelona 2020

Quan:
Del 17 de gener al 7 de febrer del 2020

On:
Barcelona


38è Curs Anual de Drets Humans 2020

Quan:
Del 9 al 26 de març del 2020

On:
Sala 2 del Centre de formació de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) | c/ Mallorca 281 | Barcelona


Comunicació amb Enfocament de Gènere i Drets Humans, eines per a un periodisme humà (4a edició)

Quan:
Del 4 de maig al 19 de juny del 2020

On:
AulaIDHC.org


Veure més

Associa't a l'IDHC

El teu gra de sorra

A l'IDHC treballem per fer avançar l'història del drets humans. Una història en la que totes i tots nosaltres tenim un paper a jugar.

En vols formar part?

Incidència | Dimarts, 31 de gener de 2012

Manifest en suport del jutge Baltasar Garzón: “Nosotros acusamos”

Diferents organismes de drets humans


Manifest en suport del jutge Baltasar Garzón: “Nosotros acusamos”

El 24 de gener de 2012 el Tribunal Suprem d'Espanya ingressarà definitivament en la història universal de la infàmia: el jutge Baltasar Garzón serà sotmès a judici per pretendre investigar els crims del franquisme.

La impietosa i inaudita persecució judicial que aquest jutge està patint excedeix a la seva persona. Sense perjudici de l'odi visceral que trasllueix el disbarat jurídic que alguns magistrats han posat en marxa, és el propòsit d'enterrar la possibilitat de jutjar aquests crims el que explica el desaforament que estan cometent.

Contravenint la Constitució, el Dret Internacional, el Codi Penal, la Llei d'enjudiciament criminal i la doctrina que un dia va saber fer gala el mateix Tribunal Suprem, membres d'aquest Tribunal es proposen inhabilitar Garzón per complir el que els mateixos estableixen.

Les conseqüències que ha tingut aquest insòlit excés judicial pertorben i acongojan. En l'immediat, la suspensió en les seves funcions del jutge, l'absolut desemparament per a les víctimes, la paralització de tota investigació penal sobre un dels majors genocidis comesos en el segle passat i l'advertència implícita a qualsevol jutge espanyol que coincideixi amb el sancionat. A més llarg termini, adverteixen que quan intervenen interessos materials, ideològics o polítics hi ha crims que no s'investiguen i criminals que no es jutgen.

Li imputen a Garzón haver dictat resolucions injustes per haver tingut la gosadia de pretendre investigar crims que només s'explica que encara no estiguin jutjats per la impunitat que s'empara en la Llei 46/1977 de 15 d'octubre, d'Amnistia, la declaració de nul·litat ha estat instada pel Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, entre d'altres organismes internacionals, per ser violatoria de normes imperatives del dret internacional i, per tant, obligatòries per a tots els Estats. La Llei d'Amnistia, en tot cas, només es refereix a l'extinció de responsabilitat penal dels delictes comesos amb intencionalitat política. Ni del seu text es desprèn que pretengués albergar als que haguessin comès crims lesius per a la humanitat ni, encara que així s'ho hagués proposat o es volgués interpretar, seria admissible. Llevat que s'entengui, per exemple, que els nazis haguessin pogut o puguin ser eximits de responsabilitat per aquestes causes. En el súmmum del despropòsit, es tracta del mateix Tribunal Suprem que va jutjar -i condemnar a més de mil anys de presó- a repressor argentí Adolfo Scilingo per crims de lesa humanitat comesos a l'Argentina sostenint que aquests poden i han de ser enjudiciats per ofendre la comunitat internacional, sent inhàbils qualsevol llei que els emparin. Ara, quan el mateix jutge espanyol que va processar a aquell pretendre investigar delictes de similar tenor comesos per espanyols contra espanyols a Espanya, alguns membres d'aquest Tribunal l'acusen de prevaricador i van a jutjar. La torta interpretació de la llei d'amnistia i la negativa judicial a jutjar aquests fets il·lícits no només sumin en el descrèdit i la vergonya, nacional i internacional, a l'administració de justícia espanyola, sinó que desamparan als centenars de milers de víctimes que en seu dia van lluitar per defensar la legalitat republicana i per això van patir mort, desaparició i desterrament. I als seus familiars que, passats ja més de setanta-cinc anys del començament de l'acció criminal, han de seguir reclamant infructuosament reparació i justícia. A Alemanya, França, Itàlia ... se segueix jutjant als genocides nazi-feixistes per fets comesos encara abans dels que Garzón imputava als assassins espanyols. A Argentina, Xile, Uruguai ... es jutja criminals que van pretendre ser emparats amb lleis que els exoneraban de responsabilitat penal. Després de quaranta anys de dictadura i trenta-cinc de democràcia, a Espanya no hi ha tan sols una Comissió de la Veritat a la manera de les que es van instituir en nombrosos països en els quals es van cometre crims semblants. Ni a un sol nen robat per la dictadura se li ha restituït la seva identitat; ni un sol victimari ha estat identificat judicialment; ni a un un jutge li ha pres declaració. No hi ha ningú, en fi, que hagi estat imputat per la comissió d'algun dels múltiples, massius i generalitzats crims comesos. Els crims contra la humanitat comesos pel franquisme poden i han de ser jutjats. Encobreixen aquests crims que es neguen a investigar-los, calumnien qui li atribueixen delicte al jutge que pretén fer-ho. Hi ha prevaricadors, però Garzón no és un d'ells. Els prevaricadors són els que s'han oposat a la investigació dels crims de la dictadura i els que contra aquest jutge vénen dictant resolucions manifestament injustes. A ells han de ser-los aplicades les sancions que el Codi Penal preveu per als que encobreixen delictes i prevariquen. A aquestes penes hauran d'enfrontar quan cessi el desvari i el dret i la justícia siguin restablerts.

A ells els acusem.

Opcions de descàrrega

Et pot interessar

Sala de premsa, Incidència, Recerca | Actualitat | Dijous, 18 d'octubre de 2018

Veritat, justícia i reparació per a les ví­ctimes de desaparicions forçades

Un seminari analitza el cas colombià i aborda què pot servir d'exemple per a la realitat espanyola


Sala de premsa, Incidència, Recerca | Actualitat | Dijous, 13 de setembre de 2018

L'IDHC i el Col·lectiu Orlando Fals Borda es reuneixen amb el Grup de Treball sobre Desaparicions Forçades de Nacions Unides per tractar la situació a Colòmbia

Durant la reunió les entitats han informat sobre les dificultats que enfronten les víctimes en l'exigència dels seus drets

Recerca | Publicacions

Memòria Històrica Memòria Històrica

Anaïs Franquesa, Margalida Capellà, Cecilia Rossetto, Meir Margalit, Pelai Pagès i Carlos Jiménez Villarejo

ACTE PRESENCIAL

Jornades sobre memòria històrica a Espanya

Els principis de Veritat, Justícia i Reparació en el DIP i la seva aplicació en el procés de transició a Espanya 10.00h El dret internacional i els principis de veritat, justícia i reparació...

Quan:
18 de setembre del 2007, 10:00

On:
Pati Llimona | c/ Regomir 3 | Barcelona

Av. Meridiana 32, ent. 2a (esc. B) | 08018 Barcelona
T.: +34 93 119 03 72 | +34 655 856 163
institut@idhc.org

© Institut de Drets Humans de Catalunya.
Avis legal | Mapa web | Contacte

Pàgina web x Space Bits