Seminari Taller - Cap a una renda bàsica de ciutadania

La Renda Bàsica és un ingrés pagat per l'estat a cadascun dels membres de ple dret de la societat o resident, inclús si no vol treballar de forma remunerada, independentment de quines puguin ser les altres possibles fonts de renda, i sense importar amb qui convisqui. La Renda Bàsica és incondicional i universal. De la mateixa manera que el sufragi universal, se'n tindria dret només pel fet d'existir com a ciutadà, independentment del sexe o de la raça als que es pertanyi o del nivell d'ingressos que es tingui.

La Renda Bàsica de Ciutadania es presenta amb insistència des de fa uns anys com una de les respostes més innovadores i estimulants a problemes com la creixent desigualtat, la precarietat laboral i la pobresa.

Les transformacions en les estructures socials i econòmiques de les societat occidentals avançades han afectat greument la gestió de les desigualtats per part dels estats del benestar i del polítiques socials tradicionals. Aquesta situació ha fet que es replantegi la noció de ciutadania des de la perspectiva dels drets humans i de la participació.

La reivindicació d'una renda bàsica de ciutadania és un dels drets emergents més innovadors de la Declaració Universal dels Drets Humans Emergents, que el contempla de la següent manera:

Títol I. Dret a la democràcia igualitària

Article 1

Dret a l'existència en condicions de dignitat. Tots els éssers humans i les comunitats tenen dret a viure en condicions de dignitat.

Aquest dret fonamental comprèn els drets següents:

3.      El dret a la renda bàsica o ingrés ciutadà universal que assegura a tota persona, amb independència de la  seva edat, sexe, orientació sexual, estat civil o condició laboral, el dret a viure en condicions materials de dignitat. Amb aquesta finalitat, es reconeix el dret a un ingrés monetari periòdic incondicional sufragat amb reformes fiscals i a càrrec dels pressupostos de l'Estat, com a dret de ciutadania, a cada membre resident a la societat, independentment de les seves fonts de renda alternatives, que sigui adequat per a permetre-li cobrir les seves necessitats bàsiques.

Dirigit a

General.

Professorat

David Bondia, professor de dret internacional públic de la Universitat de Barcelona i director de l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC).

Irkus Larrinaga , investigador del departament de filosofia de la Universitat del País Basc.

Daniel Raventós, economista i professor del departament de Teoria Sociològica i Metodologia de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona, president de la Xarxa de Renda Bàsica.

José Antonio Noguera, professor de sociologia del departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Jordi Arcarons, catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona.

Àlex Boso, sociòleg i investigador el departament de Teoria Sociològica, Filosofia del Dret i Metodologia de la Universitat de Barcelona.

Michaela Vancea, investigadora i becària en docència en Teoria Política, departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra.