.jpg "Comunicat cojunt")
Fa un any, el 20 de Juny 2012: "Els nostres pensaments estan, més que mai, amb els milions de dones, nens i homes de tot el món que es veuen obligats a fugir dels seus països d'origen a causa de la guerra, el conflicte , o la persecució. Això segueix sent una realitat en el món d'avui "van dir l'Alta Representant de la UE, Catherine Ashton, i la Comissària de la UE d'Afers Interiors, Cecilia Malmström, en una declaració conjunta. Quantes d'aquestes persones han aconseguit trobar refugi en un dels estats membres de la UE, la primera potència comercial mundial? Poc més de 1,5 milions o tot just el 3,5% dels 42,5 milions de persones que han de fugir dels seus països. Per més de deu anys, tres quartes parts de les persones que busquen asil a la Unió Europea han vist les seves peticions denegades. Any rere any, només unes poques desenes de milers són capaços d'obtenir protecció. I alguns estats membres consideren que això ja és massa.
Aquest any, el 20 de juny de 2013, com a contrapunt a les trucades oficials d'humanitat, solidaritat i compassió de la Unió Europea, a la AEDH ia les seves associacions membre els agradaria que se sabés que la UE s'ha negat a aprovar la legislació de asil com s'esperava. Després de quatre anys, el Parlament Europeu només ha validat recentment una reforma mínima decebedora del Sistema Comú Europeu d'Asil (CEAS).
El context internacional certament justifica un major gest per part dels nostres països. Però els representants s'han mantingut ferms en la seva indiferent punt de vista i la por obsessiu d'invasió que va sorgir durant els esdeveniments de la Primavera àrab el 2011. Malgrat les crides de l'ACNUR, els nostres països han triat crear obstacles per a molts refugiats -especialment als de Síria- i donar-los l'esquena, deixant-los a mercè de les dictadures de les que estan fugint.
Reforma inadequada
Les nostres associacions troben la inadequada reforma completament inacceptable.
És cert que es van fer algunes millores de les directives dins del "paquet d'asil" (recepció, procediments, qualificació). Limitaran (lleugerament) les desigualtats entre l'estatut de refugiat i de protecció subsidiària, requeriran més atenció a les persones "vulnerables", inclouran l'orientació sexual i el gènere com a motius de persecució, i requeriran a les administracions ia les autoritats d'asil a processar les peticions d'aquí a sis mesos. No obstant això, aquests són només ajustos marginals, que poden ser adaptats per cada Estat. La seva implementació no farà res per prevenir la contínua exclusió dels centenars de milers d'exiliats de la protecció que busquen dels nostres països.
A més, altres mesures, que tendeixen cap al rebuig, es van mantenir o fins i tot van ampliar. Això es deu al fet que els estats membres semblen seguir una lògica simplista de càlculs pressupostaris i perquè els sol·licitants d'asil són constantment sospitosos de cometre frau i de mentir.
Això explica per què, per exemple, els països poden mantenir el següent: llistes nacionals de "països d'origen segurs", asil intern i els procediments de frontera accelerats. També poden determinar que les sol·licituds estan "manifestament infundades", que pot conduir a la detenció dels sol·licitants (incloent individus vulnerables i nens, que poden ser empresonats) i facilitar la seva deportació.
El Reglament Dublín II era la prova de la injustícia de les mesures, fins al punt que el Tribunal Europeu de Drets Humans es va oposar a la transferència dels sol·licitants d'asil a determinats països de la UE. La injustícia continuarà sempre que les discrepàncies en els sistemes nacionals, les condicions d'acollida i de procediment segueixin sent massa àmplies. I encara més, la majoria dels Estats membres volien mantenir la regulació tal com està, i ni tan sols incloure les mesures temporals de suspensió que podrien haver alleugerit la responsabilitat dels països al llarg de les fronteres de sortida de la UE, com el Parlament va suggerir.
Pel que fa al Reglament EURODAC, sota el pretext d'actualitzacions tècniques, el seu objectiu final s'ha corromput. Les autoritats policials dels Estats membres i l'Europol podran accedir a l'arxiu d'empremtes digitals malgrat les regles de confidencialitat que s'ha de garantir als sol·licitants d'asil, justificat per raons de lluita contra el terrorisme i els actes delictius.
El fracàs d'aquesta reforma radica essencialment en el Consell. Els Estats membres han seguit exercint la política de baix denominador comú, amb l'esperança de passar la responsabilitat als seus veïns. És lamentable que el Parlament Europeu no hagi utilitzat el seu nou poder colegisla per imposar una visió ambiciosa dels drets d'asil que compleixin millor amb els compromisos assumits quan es va ratificar la Convenció de Ginebra.
Els desafiaments de la transposició
Aquesta "nova" CEAS ara s'ha d'incorporar a les legislacions nacionals.
Cadascuna de les associacions membre de la AEDH en els seus respectius països defensarà drets d'asil progressistes, d'acord amb els estàndards que plenament respecten els drets fonamentals i la dignitat dels sol·licitants d'asil i dels refugiats. Així mateix, seguiran els mitjans establerts per permetre que aquestes persones es beneficiïn plenament d'aquests drets, rebin assistència legal, i si cal, tinguin accés a recursos efectius.
El nostre desig és contribuir a la implementació del dret d'asil per a les dones, homes i nens que demanin protecció dels nostres països. Ens neguem a criminalitzar. Exigim que procediments justos i alts estàndards legals que respectin la Convenció de Ginebra s'apliquin. Volem "una oberta i segura Unió Europea, totalment compromesa amb les obligacions de la Convenció de Ginebra sobre Refugiats (...) [que és] capaç de respondre a les necessitats humanitàries sobre la base de la solidaritat" - la UE que hem estat esperant des del Consell Europeu de Tampere de fa catorze anys- convertir-se en una realitat.
Volem que els ciutadans de la UE puguin estar orgullosos, cada dia, de les seves institucions europees, ja que mostren solidaritat i ofereixen una recepció digna
als refugiats que sol·liciten la nostra ajuda.
Volem que tots a la Unió Europea sentin, cada dia, solidaritat amb els refugiats - com el 20 de juny!
Opcions de descàrrega
