Informe Criminalització de la dissidència, expansió del sistema penal i situacions d’abús policial com a respostes davant la situació de crisi econòmica a Catalunya

L’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona, juntament amb organitzacions socials i professionals que subscriuen també el present informe, compareixen davant el Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura amb la finalitat de posar en el seu coneixement, d’acord al que s’estableix pel Conveni Europeu per a la Prevenció de la Tortura i altres tractes inhumans o degradants de 1989, una sèrie de situacions produïdes durant l’any 2011 i els primers mesos del 2012 en el territori de la Comunitat Autònoma de Catalunya que poden violar el que es disposa a l’art. 3 del CE de DDHH.

L’exposició dels fets és la que s’explica seguidament i que, per a la seva correcta exposició i comprensió, es presenta separadament en epígrafs en què es descriuen situacions, se senyalen documents probatoris i s’exemplifiquen amb casos concrets.

Així mateix, i com a Annex al present document, s’adjunta l’informe elaborat per la Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura de l’Estat espanyol recentment elaborat que, fent expressa referència al passat any 2011, reflecteix un més que notable augment de maltractaments denunciats i presumptivament ocasionats per les forces policials a Catalunya, la qual cosa representa un clar motiu de preocupació. Tots els fets que es descriuen en aquest document es posen en coneixement del Comitè Europeu citat amb una expressa petició al mateix que s’efectua al final. La narració és la que s’exposa a continuació.

1. Introducció

Fa just un any, nombroses organitzacions socials i professionals de Catalunya dedicades a la defensa dels drets humans vam presentar a la Comissió del CPT que va visitar Espanya un informe sobre la situació dels drets humans en diversos llocs i institucions del sistema penal: Centres Penitenciaris, comissaries, Centres d’Internament per a Estrangers, així com alguns casos en què es denunciava l’actuació policial i l’actitud que estaven prenent agents de la policia i els seus superiors respecte als manifestants. En aquest últim cas, la visita de la Comissió va coincidir amb el desallotjament del moviment 15M de la plaça de Catalunya (27 de
maig de 2011), davant la qual cosa, preocupats pels fets, van rebre un informe del que havia passat amb un dossier de documents gràfics denunciant la violència policial i els múltiplesferits que van haver-hi per cops i pilotes de goma.

Tot això va ser presentat com una seriosa advertència de l’augment de la repressió de la dissidència i de la protesta social, amb mètodes policials no respectuosos amb la legalitat pròpia d’un Estat de Dret, i es va demanar que no es tornés a repetir una extralimitació similar.

Un any després d’aquella denúncia, la repressió policial no ha fet més que augmentar i agreujar-se. La legítima protesta social deguda a les retallades de l’Estat del benestar i les polítiques d’austeritat preses pels governs català i espanyol, han anat acompanyats de l’enduriment de les polítiques i pràctiques punitives. En pocs mesos, entre mesures d’ajustament pressupostari i rescats de bancs, el Govern ha anunciat canvis legislatius dirigits a facilitar la persecució de la protesta social, ha aplicat noves tècniques policials per a la repressió de les manifestacions, ha incentivat la delació ciutadana, etc. Tot això ha anat acompanyat de l’extensió i proliferació de nous i vells discursos criminalitzadors i, en ocasions, de la complaença del poder judicial. Per exemple, al llarg dels últims mesos hem presenciat la publicació d’imatges de ciutadans sospitosos de provocar aldarulls durant la vaga general en una pàgina web sense que aquests estiguin acusats de cap delicte; la suspensió del Tractat de Schengen i el blindatge de la ciutat de Barcelona durant la celebració de la cimera del Banc Central Europeu; la detenció i empresonament preventiu de persones integrants de col·lectius universitaris, de sindicats i d'organitzacions socials mitjançant arguments molt qüestionables; la crida per reformar el Codi Penal per equiparar situacions tan diferents com l’anomenada “resistència passiva” amb l’ “activa” o l’assenyalament, per part d’alts caps de la policia catalana, de la Universitat com un lloc que alberga “els violents”. Aquesta mera enumeració és suficientment eloqüent per il·lustrar com l’enfonsament de l’Estat social va acompanyat de l’enfortiment d’un Estat penal que, sense escatimar despeses, està més preocupat per reprimir les expressions de dissidència i protesta que per satisfer els reclams d’una ciutadania farta de l’espoli a que es veu sotmesa.

A més, juntament amb aquest augment de la persecució de la protesta, la violació dels drets humans en els espais de privació de llibertat també s’ha vist agreujada. Si en aquella visita van quedar de manifest nombroses situacions de maltractaments, sobretot en situació d’aïllament, la recrudescència de les condicions a les presons catalanes, principalment sota el règim DERT (Departaments de Règim Tancat), no ha fet més que augmentar. Així mateix, la violència exercida en els processos d’expulsió i el maltractament i condicions pròpies de privació en els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) demostren que l’increment d’aquesta repressió està succeint a totes les agències i institucions de control penal tenint com a resultat casos de tortura i/o maltractaments preocupants.

Aquest escenari, que es relatarà per apartats en el següent informe, constata el seriós risc que les noves mesures i polítiques signifiquen per als drets fonamentals de les persones que expressen el seu desacord amb l’actual situació política, social i econòmica.



 

Opcions de descàrrega