CAT | ESP

Butlletí de l'IDHC

Subscriu-te ara

Agenda i calendari d'actes

Curs: Drets humans i migracions

Quan:
07/02/2024 al 06/03/2024

On:
Sant Quirze del Vallès


Títol d’expert en Dret Ambiental de la UE

Quan:
13/02/2024 al 10/07/2024

On:
Facultat de Dret de la Univeristat de Barcelona | Avda. Diagonal 684 | 08034 Barcelona


Conferència: Drets de les dones. Reptes dels feminismes (Vilafranca del Penedès)

Quan:
05/03/2024

On:
L'Escorxador | Vilafranca del Penedès


Veure més

Associa't a l'IDHC

El teu gra de sorra

A l'IDHC treballem per fer avançar l'història del drets humans. Una història en la que totes i tots nosaltres tenim un paper a jugar.

En vols formar part?

Incidència | Dissabte, 20 de juny de 2009

Manifest de Bagua

Més d'un centenar de promotors


Manifest de Bagua

Les entitats sotasignades volem denunciar els (volem expressar el nostre rebuig) fets ocorreguts al Perú el dia 5 de juny de 2009 que van provocar desenes de morts i ferits, entre indígenes i policia, durant el desallotjament que van fer les forces especials de la Policia Nacional (DINOES) de les posicions que els indígenes ocupaven a Bagua, al departament d’Amazones.

Els pobles indígenes de l’Amazònia peruana estan mobilitzats per defensar els seus territoris ancestrals que ocupen a les zones alta i baixa de l’Amazònia. Actualment, aquests territoris estan afectats per la creixent i irracional explotació de recursos com l’or, la fusta, el petroli i el gas que s’hi duu a terme sense respectar les desenes de pobles indígenes que mantenen una de les més grans diversitats culturals del planeta. Moltes d’aquestes explotacions corresponen a àrees indígenes que el Govern peruà ha lliurat en règim de concessió a empreses transnacionals, ignorant els drets dels pobles indígenes.

Com van dir els bisbes de l'Amazònia el 5 de maig passat, "en nom d’un concepte de desenvolupament esbiaixat, l’Estat permet la deforestació de grans extensions de boscos primaris a favor d’empreses nacionals i transnacionals per a la inversió en plantacions d'oli de palma, canya de sucre i d’altres. Tots coneixem la contaminació dels rius a causa del plom i d’altres metalls pesants i substàncies tòxiques com a efecte d’una activitat minera (formal i informal) i l’extracció de petroli, d’una manera irresponsable. Som testimonis, a més, de la tala indiscriminada de fusta sense cap tipus de control". Mitjançant decrets legislatius que el Govern ha dictat aprofitant inconstitucionalment les facultats que li van ser concedides per implementar el TLC pactat amb els EUA, l’Estat peruà pretén deixar que les transnacionals actuïn impunement als territoris i ndígenes. Aquests decrets vulneren els drets defensats pels pobles indígenes reconeguts en pactes, convencions i convenis amb caràcter vinculant i exigible que, el Perú, en ratificar-los, es va comprometre a respectar i que comprometen la seva responsabilitat davant de la comunitat internacional.

Els subscrits repudiem aquests fets i exhortem el Govern del Perú a suspendre immediatament l’estat de setge, a fer cessar la violència contra la població a l'Amazònia, a garantir la no desaparició dels cossos dels indígenes morts, i a formar una comissió independent perquè verifiqui els esdeveniments. Demanem que retiri els decrets que han donat lloc a aquesta situació (decrets legislatius 1064, 1089, 1090 i 995). Invoquem el Govern peruà a cessar les agressions que ha dut a terme sistemàticament aquestes setmanes contra l’AIDESEP i els seus dirigents, i també a obrir un espai de respecte i de diàleg amb aquesta organització, d’acord amb els legítims interessos que representa.

Com ha expressat el Fòrum Permanent per a les Qüestions Indígenes de l'ONU per mitjà de la seva presidenta, Victòria Tauli Corpuz, recordem al Govern peruà l’obligació que té de consultar i respectar els drets dels pobles indígenes, tal com estableixen els compromisos assumits al Conveni 169 de l'OIT, i a garantir el ple respecte a l’exercici del seu dret al consentiment lliure, previ i informat sobre tot allò que afecti les seves terres tradicionals, territoris i recursos. Finalment, fem una crida a la comunitat nacional i internacional perquè es mobilitzi per impedir que es cometi un genocidi a l'Amazònia i perquè es salvaguardi el dret dels pobles indígenes a la seva lliure determinació, tal com estableix la Declaració sobre els Drets dels Pobles Indígenes de les Nacions Unides.

Opcions de descàrrega

C. Carrer Avinyó 44, 2n | 08002 Barcelona
T.: +34 93 119 03 72
institut@idhc.org

© Institut de Drets Humans de Catalunya.
Avis legal | Cookies | ContacteAllotjament web Space Bits