Estem renovant la nostra web, pot ser trobis alguns problemes o errades. En breu estarà totalment operativa. Gràcies per la paciència

Català | Castellano

Segueix-nos a:

Butlletí de l'IDHC

Subscriu-te ara

Associa't a l'IDHC

El teu gra de sorra

A l'IDHC treballem per fer avançar l'història del drets humans. Una història en la que totes i tots nosaltres tenim un paper a jugar.

En vols formar part?

Agenda i calendari d'actes

Ciutats Defensores dels Drets Humans - tardor 2019

Quan:
Del 4 al 16 d'octubre del 2019, 10:00

On:
Diferents municipis catalans


Sessió formativa per l'advocacia sobre llibertat d'expressió i dret de reunió i associació pacífica. Instruments i mecanismes internacionals de protecció

Quan:
22 d'octubre del 2019

On:
Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (Sala 73) | c. Mallorca, 283 | 08037 Barcelona


LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ I DRET A LA INFORMACIÓ. Afectacions del marc jurídic internacional en la pràctica periodística

Quan:
29 d'octubre del 2019

On:
Espai Societat Oberta | c. Sant Eusebi 29-31 | 08006 Barcelona


Veure més

Sala de premsa, Incidència, Recerca | Dimecres, 6 de setembre de 2017

Com responem als delictes d'odi

Inici d'un estudi per identificar els serveis per a víctimes de delictes d'odi a la ciutat de Barcelona


L ‘Institut de Drets Humans de Catalunya, amb el suport financer de la Direcció de Drets de Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona, ha iniciat un estudi  per identificar els principals actors de la societat civil i de les administracions públiques que treballen amb els col•lectius afectats pels delictes d’odi, dels serveis que proveeixen i per analitzar les dificultats existents pel ple exercici dels drets de les víctimes d’aquests delictes. 

L’estudi es desenvoluparà fins a finals de 2017 i a partir dels seus resultats s’elaborarà un catàleg d’aquest serveis amb l’objectiu de posar-los a disposició de les entitats i els col•lectius potencialment víctimes d’aquest tipus de delicte.

Els delictes d’odi, dades alarmants

La discriminació i la intolerància persisteixen a Europa, malgrat els esforços realitzats pels estats i la societat civil per a eradicar-los, tal com ho assenyalen els estudis de l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea (FRA, en les seves sigles en anglès). Les dades recollides per la FRA durant els darrers anys mostren que la violència i els delictes motivats per racisme, xenofòbia, intolerància religiosa, així com per l'orientació sexual, la identitat de gènere o la discapacitat els anomenats “delictes d’odi” constitueixen una realitat quotidiana a tot el continent. Aquests delictes, a més de comportar danys a les víctimes, constitueixen un perjudici als drets fonamentals, a la dignitat humana i al principi de no-discriminació i afecten a tot el conjunt de la societat.

L’enquesta realitzada el 2012 sobre minories i discriminació (EU-MIDIS) va aportar dades alarmants: entre el 16% i el 32% de les persones gitanes i entre el 19% i el 32% de les persones d’origen africà es van declarar víctimes d’assalts, amenaces o assetjament greu amb una motivació racista percebuda; el 25% de LGBTI  enquestats van experimentar violència durant els 5 anys precedents (en el cas de les persones trans assolia un terç del col•lectiu). 

L’informe del Ministeri de l’Interior de 2015 sobre incidents relacionats amb delictes d’odi, que recull informació relativa als casos tractats per les Forces y Cossos de Seguretat, indica que en aquell any es van registrar 1.328 incidents; tots els àmbits delictius reconeguts en la legislació actual  (que fou reformada en 2015) van experimentar un increment en relació a l’any anterior, amb l’excepció dels relatius a l’antisemitisme i a la orientació o identitat sexual. Els que han acumulat un major nombre d’incidents registrats van ser els casos de racisme/xenofòbia, ideologia i discapacitat. 

Els delictes d’odi a la ciutat de Barcelona

A Barcelona, d'acord amb les dades de la Fiscalia Especial per delictes d'odi i discriminació de Barcelona, els delictes d'odi es cometen principalment per motius racistes i xenòfobs (afectant a persones immigrades, estrangers, gitanes o amb determinats trets físics, per exemple, pel color de la pell), d'orientació sexual (contra membres del col•lectiu LGTBI), religiosos (contra membres de determinades confessions religioses, especialment, la musulmana), així com per orientació política (en particular, delictes perpetrats per grups d’ultradreta contra persones amb ideologies polítiques diferents). En els últims anys, s'ha registrat un número preocupant de delictes comesos contra persones amb discapacitats físiques, sensorials o mentals, així com contra persones que viuen en situació d'indigència i exclusió social; tots delictes motivats per la voluntat del perpetrador de menysprear aquestes persones, de denigrar-les i afectar-ne la dignitat. 

Delictes invisibilitzats

Les víctimes i els testimonis de delictes d’odi amb freqüència són reticents a denunciar-los, tant davant les forces i cossos de seguretat, com del sistema judicial i fins i tot de les ONG o grups de suport a les víctimes. Segons l’enquesta EU-MIDIS (2012) realitzada per la FRA, entre un 57% i un 74% dels delictes d’agressió o amenaça i entre el 75% i el 90% dels delictes greus d’assetjament no van ser denunciats a la policia. Aquests percentatges indiquen que les víctimes no tenen la capacitat o la voluntat d’iniciar procediments civils o penals contra els perpetradors ni de sol•licitar reparació. Això provoca que la majoria de delictes no siguin reportats, denunciats ni perseguits, és a dir, queden invisibilitzats. Aquesta situació dificulta el compliment per part de l’Estat de les seves obligacions en relació a la protecció i la reparació de les víctimes de delictes. Així, una de les prioritats en aquest context roman la visibilització dels delictes d’odi. 

Conseqüentment, la majoria d'aquests casos (actualment, entre el 80% i el 90% a tot l'Estat) resta invisible, i amb ells tot el patiment produït. Així mateix, aquesta invisibilització de l'odi fa que tant les institucions com la societat en general, no dimensionin adequadament el problema i no siguin conscients de les seva gravetat i de la necessitat d’intervenir activament per contrarestar-lo, contribuint -en un cercle viciós- a normalitzar encara més aquestes pràctiques. En tot cas, si bé tenim algunes dades per explicar el comportament en general de les víctimes, és necessari analitzar la situació concreta a la ciutat de Barcelona, tenint en compte les particularitats del nostre context per tal de poder formular una resposta adaptada i pertinent.

Els drets de les víctimes

El dret de les víctimes a l’accés a la justícia està protegit pel dret internacional (tant el de la UE com del Consell d’Europa i de les Nacions Unides) així com pel dret estatal.

La Directiva sobre les Víctimes (Directiva 2012/29/UE) imposa la obligació de les administracions de garantir que les víctimes de delictes tinguin accés a serveis de suport adaptats a les seves necessitats. El 2015, va ser promulgada la Llei 4/2015 de l’Estatut de la Víctima de Delicte, que suposa la transposició de la Directiva 2012/29/UE, per la qual s’estableixen normes mínimes sobre els drets, el suport i la protecció de les víctimes de delictes. 

L’Estatut, en vigor des de l’octubre del 2015, abasta un ampli catàleg de drets processals i extra processals per la protecció de la víctima. A més, la llei preveu igualment  una sèrie de disposicions relatives a la organització i el funcionament, la sensibilització de les Oficines d’Assistència a les Víctimes de delictes. La llei inclou també una sèrie de disposicions relatives al  foment de la formació d’operadors jurídics i del personal al servei de l’Administració de Justícia en el tracte a les víctimes, la sensibilització i conscienciació a través, entre d’altres, de la investigació i educació en matèria de suport, protecció i solidaritat amb les víctimes, així com la cooperació amb la societat civil. Destaca la introducció de previsions per reforçar la coordinació entre els diversos serveis que realitzen funcions en matèria d’assistència a les víctimes, així com la col•laboració amb xarxes públiques i privades.

 

Et pot interessar

Sala de premsa, Incidència | Actualitat | Dimarts, 29 de maig de 2018

Es crea el primer catàleg de serveis a Barcelona per a víctimes de discriminació i de delictes d'odi

Un estudi detecta 37 serveis contra l'odi i la discriminació a Barcelona i recomana millorar la seva coordinació i professionalització


Incidència | Actualitat | Divendres, 17 d'agost de 2018

[COMUNICAT] Un any desprès del 17A

Davant dels grups i persones que legitimen i utilitzen la violència, cal una nova política basada en la prevenció dels extremismes violents i la promoció de la Justícia Global

Recerca | Publicacions

És odi? Manual pràctic per reconèixer i actuar davant discursos i delictes d'odi És odi? Manual pràctic per reconèixer i actuar davant discursos i delictes d'odi

Edoardo Bazzaco, Ana García Juanatey, Jon Lejardi, Anna Palacios i Laia Tarragona

Recerca | Publicacions

Serveis d’entitats i administracions de Barcelona per a víctimes de delictes d’odi Serveis d’entitats i administracions de Barcelona per a víctimes de delictes d’odi

Institut de Drets Humans de Catalunya, SOS Racisme Catalunya, SPORA Consultora Social

ACTE PRESENCIAL

Taller "Com actuar davant el discurs de l'odi a Internet"

El també anomenat ciberodio és un fenomen creixent a tot Europa contra el qual urgeix una actuació global. A Espanya, la cruesa de les mesures de retallada de la despesa pública i la presència de persistents...

Quan:
10 de març del 2015, 10:00

On:
Lafede.cat | Organitzacions per a la justícia global ● C. Tàpies, 1-3, 08001 Barcelona

Av. Meridiana 32, ent. 2a (esc. B) | 08018 Barcelona
T.: +34 93 119 03 72 | +34 655 856 163
institut@idhc.org

© Institut de Drets Humans de Catalunya.
Avis legal | Mapa web | Contacte

Pàgina web x Space Bits