El Tribunal Europeu de Drets Humans nega la violació del dret a un procés equitatiu per part de l'Estat espanyol, en el cas d'Arribas Antón

El demandant, que es trobava enmig d’un procés judicial, havia esgotat la via ordinària i, degut a la seva inconformitat amb el resultat obtingut, va plantejar recurs d’empara al Tribunal Constitucional, que es va inadmetre per no complir el requisit de demostrar l’ “especial transcendència constitucional del seu recurs”.

El demandant considera que la causa d’inadmissió adduïda és excessivament formalista, i que la interpretació d’aquest criteri per par del Tribunal Constitucional l’ha privat del seu dret a la tutela judicial efectiva, invocant així la violació de l’article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans.

La sentència assenyala que des de la reforma de 2007, el recurs d’empara està reservat als assumptes que, per la seva transcendència constitucional, requereixen una valoració del Tribunal Constitucional; recordant també que aquest tipus de recurs no és una via de recurs judicial.

D’aquesta manera, perquè un recurs d’empara sigui admès, el recurrent ha de complir els criteris d’admissibilitat segons allà disposat a la LOTC, a més d’acreditar la seva transcendència constitucional.

El TEDH recorda al respecte que no pot anar en contra del Conveni el fet de que una jurisdicció superior refusi un recurs limitant-se a citar les disposicions legals previstes en tal procediment, ja que això compleix les exigències de l’article 6 del Conveni, i a més, en aquest cas, està desproveït d’arbitrarietat.

És per això que el TEDH estima que al demandant no se l’ha privat de la substància del seu dret a la tutela judicial efectiva, i que a més, les limitacions aplicades perseguien un fi legítim.