Espanya, davant el Comitè dels Drets de l'Infant de l'ONU

El Comitè dels Drets de l'Infant, format per un grup d'experts independents, és qui vetlla per l'aplicació de la Convenció dels Drets de l'Infant de Nacions Unides i és a qui els Estats han d'informar sobre la manera en què aquests drets es fan efectius en els seus territoris. Per això, els 193 Estats que han ratificat aquest tractat han de presentar periòdicament informes que són examinats pels membres del Comitè. A partir d'aquest examen, el Comitè fa una sèrie de recomanacions, anomenades Observacions finals, on es recullen tots els motius de preocupació i suggeriments per a la millor implementació de la Convenció.

El 15 de setembre van ser examinats els informes periòdics 3 i 4 presentats per Espanya. També es va analitzar la informació aportada per diverses ONG agrupades en la Plataforma d'Organitzacions d'Infància, que van presentar un informe complementari. A partir d'aquest examen, el Comitè dels Drets de l'Infant va elaborar les seves Observacions finals.

En aquest document final es valoren certs aspectes positius, com la implementació del primer Pla Estratègic d'Infància i Adolescència (2006-2009), o l'última reforma del Codi Penal, que amplia l'àmbit del delicte d'utilització d'infants en la pornografia i que tipifica com a delicte l'assetjament sexual cibernètic. Però també es destaquen diversos motius de preocupació.

Atesa la greu crisi econòmica que afecta l'Estat, amb una taxa d'atur de més del 20% i amb un 25% de nens que viuen en la pobresa o en perill de sumir-se en ella, preocupa al Comitè la manca d'informació sobre les partides pressupostàries assignades a la infància tant a nivell estatal com autonòmic. També li preocupa la situació dels nens de famílies afectades per la crisi econòmica que necessiten mesures socials afirmatives, en particular famílies d'origen estranger i monoparentals. Per això, recomana a Espanya que "reforci el sistema de prestacions familiars i per fill per donar suport als pares i els nens en general i que doni suport addicional a les famílies monoparentals, les que tenen molts fills i aquelles que els pares estan aturats".

En aquest informe rep una especial atenció del Comitè la situació dels menors estrangers no acompanyats. Es tracta de nens i nenes amb menys de 18 anys que arriben a Espanya sense les seves famílies i que en molts casos són tractats com a estrangers i no com a menors. En concret, preocupa al Comitè les repatriacions d'aquests menors en els següents aspectes: d'una banda, els mètodes utilitzats per determinar l'edat dels nens no acompanyats, que varien d'una comunitat autònoma a una altra; i, d'altra banda, pel que fa als processos de repatriació forçada, els maltractaments infligits per la policia, l'ús de procediments que no reuneixen les mínimes garanties necessàries (com l'accés a un advocat, serveis d'interpretació, l'examen de l'interès superior del nen i el respecte del seu dret a ser escoltat) o el lliurament d'aquests nens no acompanyats (en particular marroquins) a les autoritats frontereres i no als serveis socials del país d'origen, el que pot donar lloc a nous maltractaments i la privació de la llibertat per part de les forces de seguretat i les autoritats frontereres. El Comitè assenyala que les autoritats espanyoles no compleixen amb la seva obligació de proporcionar als nens no acompanyats l'autorització de residència temporal a la qual tenen dret per llei, a causa dels retards en la seva sol licitud pel Ministeri de Sanitat i Política Social. Finalment, destaca les deficients condicions d'allotjament i les situacions de desatenció en els centres d'emergència situats a les Illes Canàries i especialment a Ceuta. Per tot això, el Comitè recomana a Espanya que "a) Adopti totes les mesures necessàries per evitar els procediments irregulars en l'expulsió de nens no acompanyats, b) Estableixi centres d'acollida apropiats per als nens, c) Es coordini amb els governs de els països d'origen, especialment el del Marroc, perquè els nens repatriats siguin retornats a familiars disposats a tenir cura d'ells o a un organisme d'assistència social adequat; d) Elabori un protocol uniforme per a la determinació de l'edat; e) Garanteixi que, un cop feta la identificació, s'analitzin les circumstàncies de cada nen no acompanyat, tenint en compte l'interès superior del nen i el seu dret a ser escoltat; f) Proporcioni als nens no acompanyats informació sobre els drets que els assisteixen en virtut de la legislació espanyola i del dret internacional, inclòs el dret a demanar asil; g) Vetlli per una adequada coordinació territorial entre el Govern central i les administracions autonòmiques i locals, així com amb les forces de seguretat; h) Millori les condicions en els centres de emergència de les Illes Canàries i els enclavaments espanyols; i) Proporcioni capacitació sobre l'asil i les necessitats específiques dels nens al personal que tracti amb nens no acompanyats, com els funcionaris encarregats de les sol·licituds d'asil i la policia i els funcionaris de fronteres, que poden ser els primers a entrar en contacte amb els nens que necessiten protecció".

Un altre motiu de preocupació del Comitè és el dels menors amb trastorns de conducta internats en centres finançats per administracions públiques. En molts casos, els menors entren en aquests centres sense ordre judicial -tot i que en molts casos són privats de la llibertat- i només amb l'autorització dels seus pares, que no poden fer-se càrrec d'ells. El Comitè assenyala que Espanya falla en els criteris i procediments per a l'ingrés dels nens i nenes en aquests centres pel que demana que, a més de desenvolupar una normativa, els nens només puguin ser ingressats amb l'autorització d'un jutge i després d'haver respectat el seu dret a ser escoltats.

Aquest informe torna a deixar en evidència les assignatures pendents pel que fa a la situació de la infància a Espanya. Una vegada més cal assenyalar que, tal com estableix la Convenció sobre els Drets de l' Infant, "l'interès superior del menor" és el principi que ha de guiar totes les polítiques d'Estat relatives a la infància, tant nacional com estrangera. Esperem que totes aquestes observacions siguin recollides i que en el proper informe, que s'ha de presentar abans de l'1 d'octubre de 2015, puguem constatar que les autoritats han donat els passos necessaris per millorar la situació de la infància a Espanya.

El Comité de los Derechos del Niño, formado por un grupo de expertos independientes, es quien vela por la aplicación de la Convención de los Derechos del Niño de Naciones Unidas y es a quien los Estados deben informar sobre la manera en que estos derechos se hacen efectivos en sus territorios. Para ello, los 193 Estados que han ratificado este tratado deben presentar periódicamente informes que son examinados por los miembros del Comité. A partir de este examen, el Comité realiza una serie de recomendaciones, llamadas Observaciones Finales, donde se recogen todos los motivos de preocupación y sugerencias para la mejor implementación de la Convención.