Estem renovant la nostra web, pot ser trobis alguns problemes o errades. En breu estarà totalment operativa. Gràcies per la paciència

Català | Castellano

Segueix-nos a:

Butlletí de l'IDHC

Subscriu-te ara

Historial de notícies

Sala de premsa, Incidència | Dijous, 18 de maig de 2017

El president de l'IDHC David Bondia rep el Premi Esperança atorgat per la Comunitat Palestina de Catalunya.


Sala de premsa, Incidència | Dilluns, 15 de maig de 2017

Ciutats Defensores condemna l'agressió a Doris Rivera, activista pro drets humans de Colòmbia


Sala de premsa, Incidència | Dimarts, 9 de maig de 2017

Mai més per ningú


Sala de premsa, Incidència | Dilluns, 24 d'abril de 2017

En marxa l’Observatori per la Prevenció de l’Extremisme Violent amb la participació de l’IDHC


Veure més

Associa't a l'IDHC

El teu gra de sorra

A l'IDHC treballem per fer avançar l'història del drets humans. Una història en la que totes i tots nosaltres tenim un paper a jugar.

En vols formar part?

Agenda i calendari d'actes

CIBERACTIVISME: Com identificar i combatre el discurs d'odi a Internet

Quan:
Del 8 de maig al 18 juny del 2017

On:
aulaIDHC.org


DISCURSOS I DELICTES D'ODI. Eines pràctiques per l'acció

Quan:
Del 15 de maig al 18 juny del 2017

On:
aulaIDHC.org


Assemblea General de l'Associació Europea de Drets Humans 2017

Quan:
Del 27 al 28 maig del 2017, 10:00

On:
Brussel·les | Lloc a determinar


Veure més

Sala de premsa, Incidència | Divendres, 31 de març de 2017

L'Ajuntament de Barcelona impulsarà una querella contra Carlos Rey l’advocat i militar que va signar la pena de mort a Salvador Puig Antich

El Ple de la capital Catalana ha aprovat, a més, interposar les accions penals que calguin perquè s'investiguin els crims contra la humanitat comesos per la dictadura franquista


Coincidint amb el 41è aniversari de l’assassinat de Salvador Puig Antich, i també amb els assassinats de 5 sindicalistes a Gasteiz a mans de la policia, el 1976, l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat que presentarà una querella contra l’advocat Carlos Rey  que va signar la sentència de mort de Salvador Puig Antich. L’ajuntament barceloní, que pertany a la Xarxa de Ciutats contra el Franquisme, ha triat el cas de Puig Antich per la seva transcendència i amb la voluntat que pugui crear un precedent jurídic de cares a reobrir nous casos que permetin jutjar els crims del franquisme.

A més, a finals del mes de març l'Ajuntament de Barcelona va aprovar una moció per la qual s'acordava interposar les accions legals pertinents amb l'objectiu d'investigar els possibles crims contra la humanitat comesos durant la dictadura franquista, que van afectar al conjunt de la ciutadania barcelonina. Des del Ple aclareixen que aquestes accions no impediran en res les investigacions contra els crims del franquisme que s'estan portant a terme a Argentina.  

Fins ara, el principal obstacle contra el qual s’han hagut d’enfrontar els que han intentat portar a judici els crims del franquisme ha estat la mateixa llei d’amnistia espanyola. Tot i així, el tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens precisava que jurídicament hi ha arguments per defensar l’obertura d’una causa contra els crims del franquisme.

En la mateixa línia David Bondia, president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya i membre de la coordinadora estatal de recolzament a la querella argentina aportava arguments jurídics, per defensar l'oberturar de casos de crims contra la humanitat comesos durant la dictadura franquista. Bondia feia referència al cas Scilingo, una sentència fonamental a nivell estatal ja que l’Audiència Nacional va condemnar aquest militar argentí per crims de lesa humanitat malgrat que Argentina havia aprovat una llei d’amnistia després de la dictadura. Per altra banda, el tinent d’alcalde, Jaume Asens també mencionava la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, les sentències del qual són vinculants per l’Estat Espanyol. Concretament, aquest Tribunal Europeu va condemnar el 2001 a 246 persones provinents de l’antiga República Democràtica Alemanya (RDA), la majoria militars, per haver participat a l’assassinat de les persones que intentaven travessar el mur de Berlín. Pel Tribunal Europeu, encara que les ordres havien estat legals dins la RDA, no tenen legitimació a nivell de dret internacional humanitari.

L'Audiència Nacional va condemnar un militar argentí per crims de lesa humanitat malgrat que Argentina havia aprovat una llei d'amnistia després de la dictadura

A aquests arguments encara s’hi afegeix el fet que Espanya és signatària del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics que estableix, a l’article 15.2 que “res impedirà el judici i la condemna per actes o omissions que en el moment de cometre’s fossin delictius segons els principis generals de dret reconeguts per la comunitat internacional”. Així doncs, en el moment de cometre’s, aquests crims estaven castigats, primer  per la legislació republicana, després per la pròpia legislació franquista, com a delictes ordinaris i, finalment, pel dret internacional vigent en el moment de perpetrar-se.

Amb aquests arguments, Asens espera que si no s’admet a tràmit la querella de Puig Antich a nivell espanyol, almenys es pugui recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans, una vegada s’hagin esgotat totes les vies de recurs intern, amb la idea que es converteixi en un litigi estratègic que permeti crear un precedent aplicable a altres casos. 

ENLLAÇOS RELACIONATS

Titol del link

Et pot interessar

Incidència, Recerca | Actualitat | Dijous, 17 de desembre de 2015

El TEDH considera que Espanya ha violat l'article 6 del CEDH: dret a un procés equitatiu

El TEDH ha fallat que l'article 6.1 del CEDH ha estat violat en el cas Blesa Rodríguez contra Espanya en no ser respectat el dret a ser jutjat per un tribunal imparcial


Incidència | Actualitat | Dimarts, 7 d'abril de 2015

Experts de l'ONU reclamen extradir o jutjar als responsables del règim franquista culpables de greus violacions de drets humans

Consideren que els arguments del Consell de Ministres per a no extradir 17 ciutadans espanyols reclamats per la justícia argentina 'no tenen base'

Recerca | Publicacions

ACTE PRESENCIAL

VIII Jornada de Justícia Penal Internacional i Universal: Fronteres, devolucions i drets humans

  RECOMENDACIÓN GENERAL Nº 3 (Sexto período de sesiones, 1987)* El Comité para la Eliminación de la Discriminación contra la Mujer, Considerando que desde 1983 ha examinado 34 informes de los...

Quan:
9 de juny del 2015, 08:45

On:
Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada | Carrer Ausiàs Marc, 40 | 08010 Barcelona

Av. Meridiana 32, ent. 2a (esc. B) | 08018 Barcelona
T.: +34 93 119 03 72 | +34 655 856 163
institut@idhc.org

© Institut de Drets Humans de Catalunya.
Avis legal | Mapa web | Contacte

Pàgina web x Space Bits