El Comitè de Nacions Unides per a l'Eliminació de la Discriminació Racial ha emès un informe en què insta Espanya a "prendre mesures efectives per eradicar la pràctica de controls d'identificació basats en perfils ètnics i racials" que, "en la pràctica, es poden traduir en detencions indiscriminades d'estrangers”.
Aquesta és una de les principals recomanacions del document publicat per les Nacions Unides en el marc de l'examen realitzat a Espanya durant el 78è període de sessions, celebrat entre el 14 de febrer i el 11 de març, i on es van analitzar els informes presentats pel Govern, Amnistia Internacional, SOS Racisme, Secretariat Gitano i la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR).
Després d'analitzar la documentació, el Comitè demana a Espanya que revisi la Circular policial 1/2010 en la qual es consignen quotes de detenció d'immigrants, així com reformi els aspectes de la legislació en matèria d'estrangeria "que donen lloc a interpretacions que a la pràctica es poden traduir en la detenció indiscriminada i en la restricció dels drets dels ciutadans estrangers".
A més, el Comitè demana al Govern que "revisi" la Llei d'Estrangeria perquè les disposicions relatives a estrangeres víctimes de violència de gènere "són discriminatòries" contra les dones que pateixen maltractaments i estan en situació irregular.
Segons el document, la Llei "pot dissuadir a les dones estrangeres, en situació irregular, a presentar denúncies per violència de gènere per por de ser expulsades del territori de l'Estat part en cas que els tribunals no dictin una sentència condemnatòria contra l'acusat".
El Comitè també expressa la seva "preocupació" per les persones que després de complir 60 dies tancades en Centres d'Internament d'Estrangers (CIEs) són posats en llibertat tenint un procés d'expulsió pendent, ja que els fa "més vulnerables a ser víctimes d'abusos i discriminacions".
En aquesta línia, demana al Govern que adopti "les mesures necessàries per garantir la protecció dels seus drets bàsics, la protecció judicial i l'accés a un recurs efectiu, inclosa la possibilitat de recórrer l'ordre d'expulsió".
Finalment, demana a l'Executiu que elabori el reglament dels CIEs amb la finalitat d'uniformar el seu funcionament i així garantir condicions de vida, accés a la informació, assistència legal i atenció mèdica adequades per als interns, així com l'accés de les organitzacions no governamentals d'assistència a aquests centres.
La violència de gènere, les detencions indiscriminades i la violència de gènere són, al costat de la manca d'estadístiques, les qüestions sobre les quals l'ONU demana a Espanya un major esforç. En concret, "reitera" la seva petició al Govern de facilitar dades "sobre la composició ètnica i racial de la seva població" i demana que elabori un cens incloent aquests criteris, perquè és "fonamental" per a "monitoritzar" la discriminació.
Sobre aquest assumpte, el Comitè expressa la seva "preocupació" perquè "no hi ha xifres oficials" sobre incidents racistes i xenòfobs, ni sobre el nombre de denúncies presentades o les mesures judicials que han comportat. Per l'ONU, tenir "escàs nombre de denúncies" no ha de considerar-se "necessàriament positiu, ja que pot ser un indicador, entre altres, del temor de les víctimes" o de la seva "falta de confiança en els òrgans policials i judicials".
Preocupació per les "escoles gueto "
Un altre dels aspectes que preocupa a l'ONU són les aules de nens migrants i gitanos que algunes comunitats autònomes han posat en marxa per atendre aquest alumnat i que el Comitè denomina 'escoles gueto '. A més, recorda que la Llei Orgànica d'Educació (LOE) preveu mecanismes que possibiliten una "adequada i equilibrada" distribució dels estudiants.
Per aquest motiu, recomana a l'Estat espanyol que revisi els criteris i mètodes del procés d'admissió a les escoles públiques i privades i prengui mesures per garantir una "efectiva" distribució equilibrada dels alumnes en els centres escolars. Així mateix, li demana que li proporcioni dades estadístiques desagregades sobre el nombre de nens migrants, gitanos i espanyols inscrits a les escoles en el seu proper informe periòdic.
Menors no acompanyats
Tot i que acull amb "satisfacció" els acords sobre assistència i repatriació de menors no acompanyats que Espanya ha signat amb Romania i Senegal, també manifesta la seva "preocupació" per la realització de proves radiològiques per determinar mitjançant una valoració òssia l'edat dels menors no acompanyats en territori espanyol. Segons alerta, el "ampli" marge d'error del sistema utilitzat "pot deixar a alguns menors desproveïts de les proteccions que els corresponen".
Així, insta a l'Estat espanyol a "revisar" els diferents mètodes de determinació d'edat i a "invertir" en la posada en marxa de "proves fiables, actualitzades i que no siguin perjudicials per a la integritat física dels menors".
