Català | Castellano

Segueix-nos a:

Butlletí de l'IDHC

Subscriu-te ara

Associa't a l'IDHC

El teu gra de sorra

A l'IDHC treballem per fer avançar l'història del drets humans. Una història en la que totes i tots nosaltres tenim un paper a jugar.

En vols formar part?

Agenda i calendari d'actes

El Tribunal Europeu de Drets Humans: funcionament, procediment d'accés i jurisprudència (3a edició)

Quan:
Del 18 d'octubre al 30 de novembre del 2021

On:
aulaIDHC.org


[Cicle de webinars] Despolaritzant les xarxes, reconnectant els carrers

Quan:
Del 27 d'octubre al 4 de novembre del 2021, 17:00

On:
Plataforma virtual


40a Curs anual de drets humans

Quan:
Del 25 d'abril al 12 de maig del 2022

On:
aulaIDHC.org | Barcelona


Veure més

Sala de premsa, Incidència, Recerca | Dimecres, 10 de març de 2021

La COVID-19 agreuja la repressió política i les vulneracions de drets humans al món

Sis informes, elaborats per persones expertes d’institucions com Amnistia Internacional, el grup d’Estudis Africans o l’Escola de Cultura de Pau, analitzen l’estat dels drets humans a Europa, Amèrica Llatina, Àsia, Magrib i Màixriq, Àfrica su


Les mesures adoptades pels governs per fer front a la crisi sanitària de la COVID-19 han accentuat, arreu del món, la repressió política i les vulneracions de drets fonamentals: una tendència que ja estava en augment abans de la pandèmia. Aquesta és la conclusió que es desprèn dels sis informes regionals impulsats pel Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, l’Oficina de Drets Civils i Polítics i l’IDHC, en el marc del monogràfic ‘En defensa de la democràcia’, publicat a la revista IDEES.

Els informes, elaborats per persones expertes de diverses institucions de referència en l’àmbit dels drets humans –Amnistia Internacional, ECOSUR, l’Escola de Cultura de Pau, la Federació Internacional pels Drets Humans (FIDH), l’IDHC, el grup d’Estudis Africans (GEA) i Africaye– identifiquen les principals tendències i formes en què s’expressa la repressió política a Europa, Amèrica Llatina, Àsia, Magrib i Màixriq, Àfrica subsahariana, Estats Units, Xina i Rússia, fent una relació dels drets i llibertats vulnerats i dels col·lectius afectats en cada regió, amb especial èmfasi en l’impacte de la COVID-19 en matèria de drets fonamentals. L’anàlisi se centra en els últims cinc anys, del 2015 al 2020.

En l’àmbit d’Europa, l’informe d’Amnistia Internacional Catalunya destaca les preocupants tendències d’alguns països membres de la Unió Europea, especialment Hongria i Polònia, que posen en qüestió l’Estat de Dret i la independència del poder judicial per evitar la rendició de comptes sobre les accions dels respectius governs. En l’àmbit europeu, també preocupa l’externalització del control de fronteres i migracions, fet que genera greus riscos pels drets humans; milers de persones segueixen exposades a conflictes, violència i un futur incert en condicions de misèria i vulnerabilitat a les portes d’Europa. L’informe també adverteix, a més, que hi ha un nombre creixent de defensors i defensores dels drets humans, activistes i mitjans de comunicació independents que estan patint repressió, assetjament i processaments. Pel que fa al context espanyol i català, la vaguetat de la definició del delicte de sedició al Codi Penal i la seva interpretació pel Tribunal Suprem ha comportat la criminalització d’uns actes de protesta legítims i la imposició de penes no ajustades al tipus delictiu cap a líders de la societat civil i membres del Govern català.

A l’Amèrica Llatina, l’informe d’ECOSUR destaca que les principals vulneracions de drets humans tenen a veure amb la crisi ambiental i la disputa pel territori; també amb la crisi política i econòmica de la mà de la corrupció regional, les múltiples violències i el feminicidi, la vulneració de la llibertat d’expressió i la persecució de líders socials. A l’Àsia, Anna Ballesteros, investigadora del CIDOB, detecta com els drets humans s’estan utilitzant com a eina política; la seva instrumentalització genera una atmosfera nociva que perjudica la funcionalitat dels pocs organismes regionals de cooperació que existeixen. En aquest sentit, la repressió i les violacions dels drets humans a l’Àsia afecten a un conjunt ampli de col·lectius: minories religioses i ètniques i col·lectius indígenes; dones i infants; persones LGTBI; activistes dels drets humans, periodistes i acadèmics.

A les regions del Magrib i al Màixriq, Eduard Ariza de l’IDHC afirma que els drets humans són amenaçats per factors endògens, com la corrupció interna generalitzada i la perpetuació de sistemes econòmics i socials que garanteixen els interessos d’una o diverses elits. Totes dues regions, a més, arrosseguen més de sis anys de conflictes bèl·lics al Iemen, Iraq, Síria i Líbia. Com a tendència general, els règims polítics del Magrib i el Màixriq inclouen un conjunt relativament homogeni de governs dictatorials o democràcies de baixa intensitat, que acostumen a recolzar-se en tradicions regressives per atreure el suport popular. Preocupa especialment la qüestió de la mutilació genital femenina: segons dades de l’OMS, les dones víctimes d’aquesta pràctica superen el 60% al Sudan, Eritrea o Etiòpia, i molts països no han vist minvar el nombre de casos després de la seva prohibició formal. Una vulneració que també es produeix en molts països de l’Àfrica subsahariana, on les llibertats polítiques i socials han estat condicionades pels escenaris de conflictivitat armada, així com pels processos de transició generats al continent. En aquesta regió, l’informe elaborat per investigadors del Grup d’Estudis Africans (GEA) i Africaye subratlla que les mesures sanitàries destinades a controlar la pandèmia de la COVID-19 s’han utilitzat contra col·lectius LGTBIQ i persones desplaçades.

Finalment, l’informe comparatiu que analitza els casos de la Xina, Estats Units i Rússia, elaborat per investigadors de la Federació Internacional de Drets Humans (FIDH), destaca que la repressió política duta a terme sota l'excusa de l’antiseparatisme o l’antiterrorisme segueix sent particularment dura al Tibet, Xinjiang i ara a Hong Kong. A Rússia, les autoritats han anat endurint la repressió contra la llibertat d'expressió i reunió per sufocar qualsevol tipus d'oposició a l’autoritarisme del règim i a les polítiques internes impopulars. Als Estats Units, persisteix la discriminació estructural i la violència policial contra la població afroamericana.

L’acte de presentació dels informes es farà aquest dijous 11 de març a les 12h del migdia, i comptarà amb la presència de Jimena Reyes, directora de l’Oficina de les Amèriques de la Federació Internacional pels Drets Humans (FIDH); Josep Maria Royo Aspa, investigador del Programa de Conflictes i Construcció de Pau a l’Escola de Cultura de Pau de la UAB i membre del Grup d’Estudis Africans (GEA); Ramon Abraham Mena Farrera, investigador i responsable del Grup Acadèmic Estudis de Gènere del Colegio de la Frontera Sur mexicà (ECOSUR); Ana Ballesteros, investigadora sènior associada del CIDOB, i David Bondia, president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya. La conversa, que es podrà seguir en directe a través del canal de YouTube del Departament d’Acció Exterior, estarà moderada per la periodista i sociòloga Laura Aznar. La cloenda de l'acte la farà el conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé.

Av. Meridiana 32, ent. 2a (esc. B) | 08018 Barcelona
T.: +34 93 119 03 72 | +34 655 856 163
institut@idhc.org

© Institut de Drets Humans de Catalunya.
Avis legal | Mapa web | Contacte

Pàgina web x Space Bits