La dimensió de mobilitat humana en els plans nacionals d'adaptació

Els plans nacionals d'adaptació (PNA) constitueixen un instrument bàsic de planificació per a identificar els principals riscos i amenaces derivats del canvi climàtic, així com per a determinar les accions i estratègies per a fer-los front. En 2010 la Conferència de les Parts (COP) de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic va impulsar el desenvolupament i posada en marxa dels PNA i en l'actualitat més del 50% dels països del món compten amb el seu pla.

Així és el cast de l'Estat espanyol, on està vigent el segon Pla Nacional d'Adaptació al Canvi Climàtic 2021-2030, i diferents plans autonòmics com l'Estratègia catalana d'adaptació al canvi climàtic 2021-2023. No obstant això, en aquests instruments les qüestions de mobilitat humana, específicament els desplaçaments, la migració i les reubicacions motivades pel canvi climàtic, no estan sent ateses.

Davant aquesta realitat, l'IDHC ha impulsat un grup de treball integrat per persones expertes en qüestions climàtiques i migratòries del Brasil, Xile, Colòmbia, Costa Rica, l'Equador, Espanya, Mèxic i Panamà, amb l'objectiu d'analitzar de quina manera s'està incorporant la dimensió de mobilitat en els PNA, així com per a identificar mesures concretes que puguin aplicar-se en els instruments de l'estat espanyol.

Conclusions i recomanacions generals

El grup de treball es va reunir en diverses ocasions al llarg dels mesos de juny i agost de 2023. Després de l'anàlisi individualitzada de cada país, es van elaborar una sèrie de conclusions i recomanacions globals.

En la memòria de les reunions del grup es recull que "tots els països tenen importants reptes respecte a la mobilitat humana —migracions, desplaçaments i/o trasllats programats— en els PNA" i reclama que "els Estats per mitjà dels seus governs, però també la societat civil i l'acadèmia, hem de sumar esforços perquè un tema tan important com la mobilitat humana a conseqüència dels efectes del canvi climàtic sigui present en els PNA, i en tota política en aquest àmbit".

Específicament, s'apunta:

• Les mesures d'adaptació poden ajudar les persones a desplaçar-se de manera voluntària i amb dignitat abans que les situacions de crisis ocorrin. Però fins i tot, aquestes mesures haurien de servir per a reduir o evitar que es produeixin els moviments migratoris en revertir-se els perills que amenaçaven a les persones. En aquest àmbit, els PNA poden jugar un rellevant rol, mostrant-se en la pràctica com una opció viable i acceptada pels Estats en recollir-se els temes migratoris en més del 50% dels PNA existents per a l'any 2023, així com en diverses lleis contra el canvi climàtic vigents en el món.
• Per a ser útils i efectius, els PNA han de complir amb uns mínims de continguts: des del diagnòstic de la situació fins al desenvolupament de mesures eficaces, les que en tot cas han d'estar sempre acompanyades per les normes de drets humans i altres compromisos adquirits pels Estats en matèria migratòria, com pot ser el Pacte Mundial per una Migració Segura, Ordenada i Regular.
• És necessari visibilitzar el factor climàtic com a causant de la mobilitat humana des d'un enfocament de la justícia climàtica. Si no és així, no s'inclourà en les agendes polítiques ni de cooperació. Les narratives cal construir-les i per a això es necessiten dades. Al dia d'avui la informació existent sobre mobilitats climàtiques no necessàriament reflecteix el que està ocorrent i amaga un gran nombre de migracions que poden estar relacionades al canvi climàtic.
• En l'estat actual del canvi climàtic resulta imprescindible fomentar la recerca regional sobre el vincle entre mobilitat humana i el fenomen climàtic. Realitzar estudis de dret comparat que permetin dilucidar la normativa idònia per a afrontar el problema en cada país i a la regió., així com recollir polítiques públiques eficaces i bones pràctiques.
• És fonamental que els governs desenvolupin anàlisis de vulnerabilitat i riscos climàtics que puguin identificar amenaces particulars i grups de població vulnerables que requereixen atenció per riscos potencials que fomentin modificacions en els patrons de mobilitat humana, en aquest sentit, els PNA els ofereixen una oportunitat i una eina per a dur a terme aquestes anàlisis, diagnòstics, estudis i polítiques públiques.

Consulta aquí la memòria del grup de treball

Integrants del grup de treball

Andrés Felipe Aristizábal-Isaza

Byron Cárdenas Velásquez

Karlos A. Castilla Juárez

Beatriz Felipe Pérez

Pascal Girot

Rosalía Ibarra Sarlat

Gabriela Oviedo Perhavec

Cristián Retamal

Erika Pires Ramos