Com s’ha discutit recentment en el Seminari Europeu ” El desplaçament forçat i el trànsit migratori a les fronteres externes i internes de la Unió Europea “, actualmente, s’estan cometent violacions greus de drets humans tant a persones migrants com a sol·licitants d’asil dins de les zones frontereres de la Unió Europea :
- Hongria és l’únic país de la UE que ha legalitzat les deportacions col·lectives o ha obligat a retornar a partir del 2016. Les autoritats ni tan sols les lliuren a les autoritats sèrbies, sinó que simplement les traslladen directament a l’altra banda de la tanca en territori serbi. Les persones no s’identifiquen a la frontera ni se’n prenen les empremtes digitals. Per tant, no poden demostrar que han estat a Hongria. La situació a Hongria és extremadament greu i aquestes deportacions s’han convertit en la norma. Segons les estadístiques policials, hi va haver més d’11.000 deportacions i menys de 500 persones van poder sol·licitar asil durant l’últim any.
- Des del febrer del 2017, els migrants que van aconseguir arribar a Croàcia es troben amb una brutal política de retrocessos i molts han estat traslladats a Sèrbia. A Croàcia, s’han informat d’ actes policials contra els maltractaments a la zona fronterera amb Bòsnia i s’estan produint regularment empentes col·lectives i violentes des d’Hongria i Sèrbia. Aquesta situació ha estat denunciada reiteradament tant per organitzacions independents com per a sol·licitants d’ asil . Sis persones es van ofegar el juny passat a Croàcia intentant creuar les seves fronteres. No obstant això, hi ha un silenci rotund al voltant d’ aquestes morts.
- El novembre de 2020, el govern francès va anunciar un augment de la presència militar al pas de Le Perthus / Jonquera entre França i Espanya amb l’objectiu d’incrementar els punts de control per tal de frenar els moviments secundaris de migrants i persones en moviment . A més, algunes autoritats franceses van utilitzar la tragèdia dels atacs terroristes recents per criminalitzar els fluxos migratoris intraeuropeus . S es de 2015 i sota els auspicis d’una clàusula de seguretat nacional, França porta a terme control de fronteres intra UE xecs i identificades les persones en moviment. No obstant això, aquestes proves han demostrat ser un dels principals instruments per retornar els immigrants a Espanya. Aquests retrocessos s’han realitzat mitjançant procediments oficials d’acord amb l’acord de 2002 entre els dos països, però la majoria es van dur a terme desapercebuts .
- El 2019, la ruta occidental cap a Espanya va ser la segona ruta d’arribades més gran per la Mediterrània, després de Grècia. A les Illes Canàries, a la frontera sud d’Espanya, l’increment d’ arrivals en vaixell ha col·lapsat la capacitat d’ acollida de la regió i es troba a la vora de sortir de control cap a una situació de vulnerabilitat on els drets fonamentals dels migrants i l’asil els cercadors estan en risc . En el que portem d’any han arribat més de 16.000 persones, xifra que es multiplica per deu en comparació amb el 2019. Algunes organitzacions independents com Human Rights Watch van denunciar que la majoria de persones que van arribar a l’illa no tenien accés al dret d’assistència jurídica ; es van signar ordres d’ expulsió sense realitzar entrevistes ni proporcionar informació sobre la possibilitat del procediment d’asil. A més d’això, t escolta no se’ls va informar sobre el possible reconeixement de les víctimes potencials de humana trànsit. A més, els migrants són detinguts a les instal·lacions portuàries més de 72 hores que superen el temps màxim de detenció previst per la llei i amb unes condicions de vida pobres .
- Durant el novembre i la primera vegada des del març, es va dur a terme un vol de deportació a Mauritània amb persones que no eren nacionals a aquest país. Això va ser recolzat pel marc dels acords dels estats membres de la UE amb els països de trànsit .
- Els retrocessos il·legals a Turquia de migrants i sol·licitants d’asil duts a terme per Grècia a les aigües del mar Egeu, així com a la zona fronterera , són una pràctica habitual que demostra que les autoritats frontereres de la UE i els seus estats membres no estan respectant els drets fonamentals dels migrants i dels sol·licitants d’asil.
Considerant tot l’anterior , IDHC i la CCAR creuen que aquestes situacions estan creant espais d’impunitat en què el dret internacional no s’aplica. L’IDHC i la CCAR conjunatment amb altres organitzacions volen denunciar aquestes pràctiques i demanar la detenció immediata , el retorn a l’estat de dret i la creació d’un comitè d’ investigació independent per tal de garantir la rendició de comptes dels responsables .
