CAT | ESP
Actualitat

Mai més per ningú

L'IDHC juntament amb l'Associació Catalana de Jueus i Palestins i l'International Jewish Anit-Zionist Network aproven un comunicat donant suport a la moció de l'Ajuntament de Barcelona a favor dels drets humans del poble palestí

Dimarts, 9 de maig de 2017

Des de JUNTS- Associació Catalana de Jueus i Palestins, IJAN- Red Judía Antisionista Internacional -, i l'Institut de Drets Humans de Catalunya, celebrem la Resolució en Defensa del Dret Internacional Humanitari (DIH) i dels Drets Humans (DDHH) del poble palestí, aprovada amb els suports de BEC, ERC; PSC i la CUP, més l'abstenció de Convergència, en la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguritat i Prevenció el passat 19 d'abril a l'Ajuntament de Barcelona.

Es tracta d'un primer pas en la defensa dels DDHH i del DIH, i especialment en la seva aplicació a nivell global, ja que implica treballar per tal que les violacions d'aquests drets pels Estats, institucions o empresas en qualsevol part del món puguin ser tingudes en compte en els mecanismes de contractació i compra pública de l'Ajuntament. D'aquesta manera, Barcelona deixarà de ser còmplice de les vulneracions dels DDHH i el DIH.

La moció recull una preocupació per la constant violació d'aquests drets a Palestina per part de l'Estat d'Israel, les seves institucions i les seves empreses, però també sobre qualsevol emrpesa que estigui directament relacionada amb aquestes vulneracions, ja sigui a Palestina o a altres llocs del món.

També reconeix la legitimitat d'iniciatives i campanyes no violentes promogudes per la societat civil palestina i internacional per reivindicar la defensa dels DDHH i del DIH a Palestina, així com mantenir la fermesa i el compromíus en la protecció de la llibertat d'expressió i llibertat d'associació.

Des de les entitats firmants

Veiem amb preocupació la notícia apareguda a La Vanguardia el dia 26 d'abril, que afirma que la "comunitat jueva" veu en aquesta resolució "un pòsit d'anisemitisme".

En primer lloc volem aclarir que no existeix una única comunitat jueva, sinó una diversitat de comunitats. Judaisme i identitat jueva abasten una varietat d'expressions religioses i seculars i un conjunt robust i variat de tradicions, cultures i experiències viscudes. En aquest sentit, els col•lectius als que dona veu l'article són unes específiques comunitats religioses i no recull l'opinió de ciutadanes i ciutadans jueus no adscrits. les comunitats d'IJAN i JUNTS representem una altra opinió i presentem aquest manifest en suport a la moció aprovada per l'Ajuntament de Barcelona, no sentint-nos representats per les comunitats anteriorment mencionades ni per les seves declaracions.

A més, ens preocupa la pràctica d'assignar a qualsevol crítica a la política sionista de l'Estat d'Israel l'etiqueta d'"antisemitisme". Implica una banalització de l'antisemitisme, dilueix la seva comprensió, fa cada vegada més difícil lluitar contra ell i és perjudicial. L'antisemitisme ha de perseguir-se, com qualsevol forma de racisme.

Entenem l'antisemitsime com discriminació, violència o estereotips cap a les persones jueves pel fet de ser jueves i que s'ha manifestat històricament en la desigualtat estructural, en l'expulsió i en el genocidi, amb l'exemple més conegut del genocidi nazi a Europa.

Per altra banda, les persones israelianes són les ciutadanes de l'Estat d'Israel, en la seva majoria jueves, seculars o religioses. Tenen una diversitat de postures en l'àmbit polític, entre les quals s'inclouen l'antisionisme i també la identitat religiosa.

L'Estat d'Israel té el sionisme com a fonament ideològic, una ideologia basada en un nacionalisme excloent, en el context de l'auge dels nacionalismes europeus. El sionisme és un colonialisme d'assentament, fomentat i patrocinat per les potències colonials de l'època, i sent el seu acte fundador l'exulsió per la força del 70% de la població palestina el 1947, 750.000 persones, els descendents dels quals segueixen vivint a l'exili o en altres parts del país. l'Estat es serveix d'innombrables lleis que discriminen sense cap mirament a les persones de la població no jueva, en la seva majoria població palestina, constituint un exemple de segregació o Apartheid, segons el terme emprat a l'antiga Sud-Àfrica.

És per això que els i les membres jueves de JUNTS, IJAN i d'altres col•lectius, ens oposem al sionisme, per ser el fonament de les polítiques racistes i colonialistes de l'Estat d'Israel i, per tant, ser antisionista és ser antirracista. Criticar a Israel és un dret democràtic com és la crítica a qualsevol altre estat.
Lluitar contra l'antisemitisme és també denunciar de quina manera les definicions imprecises, o fraudulentes de l'antisemitisme tenen un impacte perjudicial en els moviments per la justícia. Aquestes definicions arbitràries i superficials són utilitzades sovint per defensar les polítiques israelinaes insertades en l'elaboració de discursos islamòfobs a nivell global.

La campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS), és una campanya anitrracista i no violenta iniciada per la societat civil palestina el 2005, i que demana que s'apliqui el Boicot, les Desinversions i Sancions a l'Estat d'Israel, i a les seves institucions, així com aquelles empreses que s'aprofiten de l'ocupació i colonització de Palestina. És una crida a la solidaritat internacional de la societat civil i demana que es desenvolupi fins que es respectin les tres reivindicacions basades en la legalitat internacional: devolució de les terres ocupades des de 1967 i destrucció del Mur, dret al retorn de les persones refugtiades i igualtat de drets per la població palestina que viu dins de l'Estat d'Israel. El BDS és una eina de lluita no violenta que compte amb el nostre suport i participació activa.
Acusar d'anisemitisme a qui promou el respecte dels DDHH, perjudica i banalitza les verdaderes mnifestacions d'antisemitisme que, tenint en compte l'auge dels partits polítics i moviments d'extrema dreta que prenen força en els últims temps tant a Europa com a Estats Units, ens crida a estar alerta davant d'aquestes orientacions.

Per tot això, les entitats no serem còmplices de la instrumentalització i l'abanderament que fa Israel d'algunes comunitats jueves del món per justificar polítiques de colonització sistemàtica i ocupació il•legal.

Com afirma Jewish Voice for Peace* Mai més per ningú significa per tota la humanitat. Mai més per ningú significa inspirar-nos en les nostres històries i mantenir-nos ferms en contra de totes les discriminacions. És per això que fem una crida a estar unides en la defensa dels Drets Humans i del Dret Internacional Humanitari, com un dels mecanismes necessaris per la descolonització de Palestina, i permetre que es desenvolupin societats lliures a Palestina i a tot el món.

*Jewish Voice for Peace és una comunitat jueva de EEUU formada per milers de persones que defensen un projecte d'igualtat de drets entre palestines i jueves.


 

Et pot interessar

C. Carrer Avinyó 44, 2n | 08002 Barcelona
T.: +34 93 119 03 72
institut@idhc.org

© Institut de Drets Humans de Catalunya.
Avis legal | Cookies | ContacteDisseny web Manresa