Reptes d'Espanya per reparar les desaparicions forçades

El grup de treball de les Nacions Unides sobre les desaparicions forçades o involuntàries, integrat per Jasminka Dzumhur i Ariel Dulitzky, va visitar Espanya del 23 al 30 de setembre de 2013. Durant la seva visita, els experts es van reunir amb representants del govern, del poder legislatiu, de l'administració judicial de Madrid, Catalunya i del País Basc. També van mantenir trobades amb familiars i organitzacions de familiars de persones desaparegudes, així com amb la societat civil, entre d'altres.

Després de la seva visita els experts consideren fonamental la ratificació de la convenció sobre la imprescriptibilitat dels crims de guerra i els de lesa humanitat. En aquest mateix ordre del marc legislatiu, el grup d'experts va verificar una incompatibilitat de la normativa i la pràctica espanyola amb les obligacions internacionals de l'Estat en casos de desaparicions forçades, com ho estableix l'article 10 de la Constitució Espanyola quan diu "Les normes relatives als drets fonamentals ia les llibertats que la Constitució reconeix s'interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya. "I no va trobar en els articles 163-168 i 530 del Codi penal espanyola, el delicte de desaparició forçada com a delicte autònom.

En aquest sentit els experts proposen incloure el delicte autònom de desaparició forçada d'acord amb la definició de la Declaració, aprofitant la Llei de reforma del Codi Penal, ja que si bé l'article 607 bis tracta sobre els delictes de lesa humanitat, consideren no n'hi ha prou a l'efecte de l'obligació internacional de tipificar aquest delicte com a autònom. Suggereix per igual utilitzar permanentment la Declaració sobre la protecció de totes les persones contra la desaparició forçada i altres instruments internacionals i demana més formació a jutges i fiscals en aquest aspecte.

"A Espanya no existeix una entitat estatal amb la responsabilitat d'ocupar de totes les qüestions relatives a les desaparicions forçades, incloent l'establiment i la gestió d'una base de dades central sobre les desaparicions." És per aquesta raó que els experts recomanen l'Estat comprometre més activament amb les demandes que busquen conèixer dels seus familiars desapareguts fomentant l'adopció d'un pla nacional de recerca de persones desaparegudes, coordinació d'activitats d'exhumació i identificació de cadàvers i actualització de mapes de fosses d'acord a la Llei de Memòria Històrica. A més crida l'Estat a proporcionar els fons per a l'aplicació d'aquesta llei.

Consideren que les desaparicions forçades són una violació constant de drets humans i un delicte sistemàtic mentre no s'hagi aclarit el cas com estableix l'article 17 de la Declaració sobre la protecció de totes les persones contra la desaparició forçada el qual resa: "Tot acte de desaparició forçada serà considerat delicte permanent mentre els seus autors continuïn ocultant la sort i el parador de la persona desapareguda i mentre no s'hagin aclarit els fets".

En aquest sentit els experts suggereixen jutjar les desaparicions forçades a partir de les obligacions internacionals ia establir la imprescriptibilitat o la determinació de prescripció a partir del cessament de la desaparició forçada. També insta l'Estat prendre mesures perquè aquests casos no siguin crims subjectes de la Llei d'Amnistia de 1977 També demana que no s'obstaculitzi l'exercici de la jurisdicció universal sobre aquests casos.

Addicionalment assenyala desafiaments que encara té Espanya com disposar de més pressupost per a la implementació i l'abast que pot tenir la Llei de Memòria Històrica i la dificultat per accedir als arxius oficials.

El Grup de Treball acaba assenyalant "que els drets processals a una investigació, a la veritat ia la justícia són igualment fonamentals per a la percepció de reparació de les víctimes. Fins i tot, en alguns casos, el procés de veritat i justícia pot constituir en si mateix una forma de reparació".