CAT | ESP
Actualitat

Veritat, justícia i reparació per a les ví­ctimes de desaparicions forçades

Un seminari analitza el cas colombià i aborda què pot servir d'exemple per a la realitat espanyola

Dijous, 18 d'octubre de 2018

El divendres 28 de setembre va tenir lloc a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona el seminari internacional “El sistema integral de verdad, justicia, reparación y no repetición colombiano frente a las desapariciones forzadas: ¿qué sirve de ejemplo para España?”, organitzat juntament amb el col·lectiu Sociojurídico Orlando Fals Borda i el programa Dret al Dret de la UB.

Durant la trobada es va evidenciar la necessitat de seguir treballant per garantir el dret a la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes de desaparicions forçades tant a Colòmbia com a Espanya. Es va constatar també la falta d'espais de diàleg i intercanvi entre l'acadèmia, l'administració i les organitzacions de víctimes. Espais que permetin reobrir debats pendents a l'estat espanyol i que engeguin un veritable procés de justícia transicional per abordar els 114.000 casos de desaparicions forçades registrats durant la guerra civil i la dictadura. Però també espais de discussió crítica on s'analitzi i s’enforteixi l'actual Sistema Integral de Verdad, Justicia, Reparación y No Repetición en Colombia (SIVJRNR).

Si bien el seminario se centró en la situación de Colombia y España, Karlos Castilla (co-coordinador del seminario) recordó que “la desaparición forzada es un flagelo que ha afectado a todas las regiones del mundo y, por desgracia, no es una situación sólo del pasado. Hay muchos países en los que es una terrible práctica vigente, por lo que desde todos los ámbitos y en todos los países se debe seguir alzando la voz para que no se vuelvan a repetir más casos de desaparición forzada”.

Desenvolupament del seminari: justícia, veritat i paper de les víctimes

En el seminari van participar com a ponents persones expertes de tots dos països, així com comunicants i membres de l'acadèmia, l'administració, el poder judicial i membres d’entitats de víctimes i d'altres organitzacions especialitzades en memòria històrica i justícia transicional. 

La jornada es va estructurar en quatre sessions de treball. Les tres primeres van abordar monogràficament els tres eixos del seminari: 1) justícia, 2) veritat i 3) la participació de les víctimes. La sessió final es va dedicar a la presentació de les comunicacions sobre com el SIVJRNR colombià pot servir d'exemple per al cas espanyol. 

Durant la primera sessió es va analitzar el dret a la justícia, que en el cas de Colòmbia es representa amb l'actual Jurisdicció Especial per a la Pau, mentre que a Espanya és un capítol tancat i mai enfrontat. Més enllà dels casos específics, es va destacar la importància de la justícia en qualsevol procés de transició, però també les dificultats per a la seva implementació. Entre unes altres, el risc que la “veritat jurídica” pot suposar per a la memòria històrica.

La segona, centrada en el paper que exerceixen les víctimes en els processos de justícia transicional, va comptar amb l'experiència i coneixements de la mare d'un jove desaparegut l'any 2006 en Los Llanos Orientals de Colòmbia. La seva intervenció va recollir les dificultats i obstacles enfrontats des de llavors per a la cerca i restitució del seu fill. Una vivència que posa en dubte el paper central de les víctimes i de les seves famílies, tal com es recull en el Dret Internacional dels Drets Humans. Per al cas d'Espanya, i particularment de Catalunya, es va exposar la situació dels desapareguts durant la Batalla de l'Ebre. Vuit dècades després d'haver ocorregut els fets, les víctimes segueixen en molts casos sense saber què va passar amb els seus familiars, malgrat alguns esforços institucionals.

En la tercera sessió es va concretar l'abast i les obligacions derivades del dret a la veritat, de conformitat amb els estàndards internacionals. Per entrar posteriorment en l'anàlisi específica de la Unidad de Búsqueda de Personas donades per Desaparegudes en raó i en el context del conflicte armat a Colòmbia (UBPD), així com de la Direcció general de Memòria Democràtica de Catalunya. En tots dos casos s'evidencia com, malgrat els esforços institucionals en el seu disseny normatiu, difícilment es pot avançar en la construcció de la veritat sense voluntat política i recursos pressupostaris. Malgrat l'aprovació de lleis o de mesures de naturalesa política per construir processos de veritat i memòria, si aquestes iniciatives no van acompanyades de partides pressupostàries que permetin la seva implementació eficient i eficaç no s'obtindran resultats. 

L'última sessió va servir per conèixer i debatre les comunicacions de persones provinents d'Alemanya, Colòmbia i Espanya. En les presentacions es van reprendre debats específics respecte a la UBPD, també el difícil equilibri entre justícia i veritat, el repte que suposa la reconciliació en processos de justícia transicional, la transcendència de les exhumacions no només per a la construcció de la veritat, la situació dels bebès, nens i nenes desapareguts  i altres qüestions vinculades amb les desaparicions forçades en processos de justícia transicional. Debats que van reflectir la complexitat de comparar situacions tan similars pels seus fets, però tan diferents per les seves característiques, temporalitat i contextos soci-polítics, com Colòmbia i Espanya.

Et pot interessar

C. Carrer Avinyó 44, 2n | 08002 Barcelona
T.: +34 93 119 03 72
institut@idhc.org

© Institut de Drets Humans de Catalunya.
Avis legal | Cookies | ContacteProgramació web Manresa