El Consell de Drets Humans aprova les recomanacions de l’Examen Periòdic Universal a Espanya
El Consell de Drets Humans de les Nacions Unides ha adoptat el resultat final del quart Examen Periòdic Universal (EPU) a Espanya. L’informe recull totes les recomanacions formulades per millorar la situació dels drets humans al país i especifica quines el govern s’ha compromès a implementar, quines pren en consideració sense assumir compromisos i quines rebutja.
Com a organització amb estatus consultiu ECOSOC, hem participat activament en les diferents fases del procés. El passat 26 de setembre vam assistir a la sessió final, en la qual vam intervenir per valorar el desenvolupament de l’EPU al llarg de l’any.
En la nostra intervenció, vam celebrar que diverses de les recomanacions que vam impulsar davant dels Estats membres i observadors del Consell fossin assumides. Entre elles destaquen:
- La regulació de la intel·ligència artificial sota paràmetres de drets humans (per primera vegada).
- L’eliminació efectiva de les identificacions per perfil ètnic-racial.
- La inclusió de la mobilitat humana en la planificació per a l’adaptació al canvi climàtic (per primera vegada).
- El desenvolupament de polítiques de mitigació i adaptació al canvi climàtic amb perspectiva interseccional (per primera vegada).
- La revisió de la Llei de Seguretat Ciutadana per garantir la llibertat d’expressió, associació i reunió.
- La investigació i sanció efectives dels discursos d’odi.
- El desenvolupament de polítiques públiques eficaces contra la discriminació racial.
Al mateix temps, vam alertar sobre el creixement exponencial del nombre de recomanacions rebudes per Espanya en cada cicle: 189 el 2015, 275 el 2020 i 324 el 2025. Aquesta tendència reflecteix, d’una banda, l’aparició de nous reptes que impacten directament en els drets humans —com el canvi climàtic o la intel·ligència artificial— i, de l’altra, la manca d’avenços substantius en àmbits ja assenyalats en cicles anteriors, com la lluita contra la discriminació i els discursos d’odi, el perfilament ètnic-racial, els drets de les persones migrants i refugiades, les restriccions a la llibertat d’expressió i manifestació, o el dret a l’habitatge.
“A l’Estat espanyol es requereixen fets, accions i polítiques que demostrin avenços efectius, ja que els marcs normatius i els discursos, tot i ser necessaris, resulten insuficients si no es tradueixen en transformacions reals”.
Per això, reclamem la creació de mecanismes estables, permanents i accessibles de diàleg i coordinació amb la societat civil a tot el territori, que vagin més enllà de comunicacions formals puntuals.
Finalment, vam expressar la nostra preocupació pel debilitament dels mecanismes multilaterals de drets humans i vam instar l’Estat espanyol i la resta d’Estats a complir les seves obligacions i compromisos internacionals, inclosa la provisió dels recursos necessaris per garantir-ne el funcionament efectiu.