Avaluació de la Llei 19/2020 d’igualtat de tracte i no-discriminació

L’any 2020, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 19/2020, d’igualtat de tracte i no-discriminació, amb l’objectiu d’establir els principis, mesures i procediments necessaris per garantir el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació, el respecte a la dignitat humana i la protecció davant qualsevol forma de discriminació a Catalunya.

La Llei s’aplica a tot el territori català, tant a persones físiques com jurídiques, en l’àmbit públic i privat, amb la finalitat d’evitar qualsevol de les formes de discriminació relacionada amb els eixos que es recullen a la pròpia Llei (origen, sexe o gènere, orientació o identitat sexual, edat, raça, origen ètnic i color de pell, llengua o identitat cultural, ideologia, conviccions religioses, condició social o econòmica, discapacitat, alteracions de la salut i aspecte físic i indumentària).

D’acord amb el seu articulat, la Llei havia de ser avaluada un cop transcorreguts els dos primers anys de vigència. Aquesta avaluació ha estat realitzada per l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua), i ha comptata amb el suport i assessorament de l’IDHC, que ha participat en el procés aportant la seva expertesa en l’àmbit de la igualtat i la no-discriminació.

Principals resultats

L’avaluació constata que la Llei:

• Estableix unes bases sòlides per al reconeixement de les discriminacions i desigualtats estructurals i inicia el procés d’institucionalització de les polítiques antidiscriminatòries.
• Ha introduït, per primera vegada, una via administrativa per sancionar discriminacions, si bé el seu desplegament complet resta condicionat a l’aprovació del Reglament corresponent.
• Presenta algunes absències i mancances conceptuals —com la manca de definició i desenvolupament de la interseccionalitat— que han limitat el seu potencial transformador.
• Té un caràcter ampli i abstracte, propi d’una llei paraigua, que ha generat dificultats d’implementació en no concretar prou obligacions ni responsables. Aquest fet, sumat a l’existència prèvia de normativa sectorial, ha contribuït a una certa desresponsabilització dels actors implicats.
• No s’ha desplegat amb la intensitat necessària. La manca de planificació estratègica, de mecanismes estables de coordinació i l’existència de resistències han impedit activar plenament els instruments previstos.
• No ha consolidat les mesures de transversalització de la perspectiva d’igualtat de tracte i no-discriminació, que s’han centrat principalment en accions formatives sense generar canvis estructurals ni sistemes estables de seguiment.
• S’ha vist limitada per l’escassetat de recursos i per la inestabilitat jurídica de l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació, fet que ha bloquejat l’aprovació del Reglament sancionador i ha restringit la reparació integral de les víctimes.

Recomanacions

L’informe formula diverses recomanacions per reforçar l’efectivitat de la Llei:

• Desbloquejar la situació jurídica de l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació i aprovar el Reglament per activar plenament el règim sancionador.
• Impulsar una planificació estratègica i crear estructures estables de coordinació que assegurin la corresponsabilitat institucional.
• Incorporar de manera clara una perspectiva interseccional en una eventual reforma de la Llei.
• Concretar millor les obligacions, els responsables i els mecanismes operatius per evitar desresponsabilització i garantir compromisos clars de desplegament.
• Dotar el desplegament de la Llei dels recursos humans, materials i polítics necessaris.
• Enfortir els mecanismes de representació i desplegar els de redistribució per reforçar l’equilibri entre les dimensions clau per a una igualtat efectiva.

Amb aquesta participació, l’IDHC reafirma el seu compromís amb l’enfortiment de les polítiques públiques d’igualtat i amb la consolidació d’un marc normatiu que garanteixi una protecció efectiva davant totes les formes de discriminació.