CAT | ESP
Actualitat

El teu odi contra la meva llibertat

Reflexió de Jon Lejardi Plaza sobre estratègies davant dels discursos i dels delictes d'odi

Dissabte, 25 de març de 2017

Les manifestacions de l' "expressió de l'odi" són cada vegada més visibles, en part, a causa de la rapidesa amb la qual es difon la informació a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials. En aquest context de globalització en què les migracions i moviments demogràfics van en augment, les economies estatals estan en declivi i la seguretat internacional suposa un repte, l'estigmatització de comunitats específiques és un discurs amb cada vegada més adeptes. Així, assistim a l'aprovació de lleis i polítiques de lluita contra el terrorisme que deriven, en nom del dret a la seguretat, a restriccions a les llibertats fonamentals, com l'elaboració de perfils en funció d'ètnia o religió, mentre es disparen els discursos demagògics per part de la classe política i els mitjans de comunicació.

Assistim a l'aprovació de lleis i polítiques de lluita contra el terrorisme que deriven, en nom del dret a la seguretat, en restriccions a les llibertats fonamentals

Catalunya tampoc està exempta d'aquesta situació. L'augment de l' "expressió de l'odi" també es dóna en el nostre entorn més proper. Comentaris i actuacions racistes, xenòfobs, LGTBIQ + fòbics, aporòfobs (odi cap a les persones pobres), masclistes etc. es viuen diàriament als nostres carrers. Tot i que no són un element nou, la normalització de l'ús de les xarxes socials ha proporcionat una nova plataforma, sovint anònima, per a la divulgació d'ideologies que promouen l'odi basat en la pertinença, real o fictícia, a una raça, ètnia, religió , nacionalitat, gènere, edat, discapacitat, orientació sexual o identitat de gènere, llengua, ideologia, estatus socioeconòmic i ocupació, aparença, capacitat mental o qualsevol altre aspecte "diferencial".

La normalització de l'ús de les xarxes inicia una nova etapa, en la qual no podem separar l'activitat digital i l'activitat en el món no virtual. La interconnexió del món online i offline és evident i les accions tant en un com en l'altre estan vinculades. L'odi està organitzat en ambdós, i no hi ha una resposta global davant aquest fenomen. Aquesta incapacitat d'organització evidencia la necessitat d'establir definicions clares i protocols d'actuació. En aquest sentit, les trobades com  #BCNvsOdi, organitzada a la ciutat de Barcelona, ​​són imprescindibles per crear espais de debat internacional on establir acords i estratègies davant d'aquest problema que traspassa fronteres a través d'internet.

La interconnexió del món online i offline és evident i les accions tant en un com en l'altre estan vinculades. L'odi està organitzat ambdós, i no hi ha una resposta global davant aquest fenomen.

Des de l'IDHC, volem contribuir a una societat civil organitzada davant d'aquest fenomen que doni resposta a tot tipus de manifestació d'odi i protegir així els drets humans de totes les persones.

Seguint la línia establerta en les jornades #BCNvsOdi per Gavin Phillipson, professor de la universitat de Durham, ens preguntem per què treballem contra el discurs d'odi: És la nostra finalitat disminuir l'hostilitat cap als grups vulnerabilitzats, defensar la dignitat dels mateixos o és simplement una acció simbòlica?

La dignitat humana és un principi que cal protegir, i per això les agressions a grups discriminats han de desaparèixer en pro de la igualtat. No és per tant una acció simbòlica el nostre objectiu, sinó la protecció del principi de la dignitat humana com a fonament dels drets humans. Situant la dignitat humana al centre de la nostra activitat, podem començar a identificar i catalogar les diferents situacions d'agressions (tant verbals com físiques) que atempten contra la igualtat i fomenten la creació del concepte de "l'altre" com a diferent, mereixedor de menys drets . Aquí és on ens trobem amb la dificultat de la delimitació entre el dret a la llibertat d'expressió i a la igualtat.

Hem passat d'un escenari en què el discurs d'odi o el delicte d'odi no existien, a un on es comença a penalitzar la llibertat d'expressió més bàsica qualificant-la com a delicte d'odi. No hem d'oblidar que la llibertat d'expressió és també un dret que ha de ser protegit, respectat i garantit. La penalització del discurs d'odi té com a objectiu la protecció de col·lectius vulnerabilitzats i no la persecució de discursos que es qualifiquen com odi. La interpretació de les lleis s'ha de realitzar sempre d'acord amb els tractats i recomanacions internacionals que aclareixen amb força exactitud els límits de la llibertat d'expressió. Tenim davant nostre el repte de fer un joc de malucs entre dret a la llibertat d'expressió i el dret a la igualtat sense oblidar-nos que per a això, abans que la via penal, disposem d'un gran ventall d'actuacions a les quals podem recórrer. Les contranarrativas i l'elaboració i difusió de discursos que enriqueixin el debat democràtic i que facin front al discurs de l'odi són una bona alternativa, per exemple.

Les contranarrativas i l'elaboració i difusió de discursos que enriqueixin el debat democràtic i que facin front al discurs de l'odi són una bona alternativa.

És en aquest espai on les organitzacions de la societat civil podem fer més aportacions. A més de participar en debats i trobades com #BCNvsOdi per explorar de forma conjunta estratègies que frenin el fenomen de l'odi, des de l'Institut de Drets Humans de Catalunya estem treballant en diferents projectes com Això és Odi, per intervenir davant els delictes d'odi o CiberRespect en el qual estem desenvolupant diferents eines d'intervenció en forma de contranarrativas a les xarxes davant comentaris que fomenten l'odi a Galícia.

Jon Lejardi és graduat en relacions internacionals i estudiant del màster de Protecció Interncional de Drets Humans a la Universitat Alcalá de Henares. Actualment està realitzant una estada de pràctiques a l'IDHC
Enlaces relacionados
Vídeo de les Jornadas #BCNvsODIO celebradas en Barcelona el 2 y 3 de marzo de 2017
Vídeo de les Jornades #BCNvsODIO celebrades a Barcelona el 2 i 3 de març de 2017

Et pot interessar

C. Carrer Avinyó 44, 2n | 08002 Barcelona
T.: +34 93 119 03 72
institut@idhc.org

© Institut de Drets Humans de Catalunya.
Avis legal | Cookies | ContacteProgramació web Manresa